×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desencongir |
Freqüència total: 11 |
CTILC1 |
| desconec. Els negres continuen parlant llur petit nègre. Ara es | desencongeixen | , perden l'aire d'esclaus somrients. Fa una mar meravellosa. El "Ramel" | | Com si tingués vida pròpia començà a redreçar-se de les puntes, intentà | desencongir | -se, però rodolà de seguida fins a terra, on quedà inerta, convertida en | | de sentir-me ben segur i el pit no respirava a tot pler i el cor no es | desencongia | . Campanes, bones campanes! Set anys d'anar i venir de la vila, amb bon | | la força: s'apaivagava el seu bleixar angoixós, un gemec de joia li | desencongí | el pit. Era encara ajagut, humiliat a terra; però ja tot ell sentia la | | el cobri i hi posem aigua, el protoplasma l'absorbeix ràpidament, es | desencongeix | i torna a ocupar l'espai primitiu. Aquesta observació pot fer-se també | | més enguantat del romanticisme. Davant d'això, el meu estat d'ànim es | desencongí | completament, i en dos segons vaig fer l'inventari de la cambra que | | de les meves mandíbules, mentre es nuava al coll el mocador del cap i es | desencongia | els plecs del davantal de percala. Tocaven les sis, i, minut més minut | | ! Antic vas que en les festes dels passats [(Treient-lo d'un estoig.)] | desencongies | els hostes més tivats, i en nits de joventut, amb fúlgida escomesa anaves | | ell defallía en una angoixa espaumòdica... Fins que l'esperit oprès se | desencongía | , s'aixamplava, se badava exasperadament al goig del martiri com una flor | | amollada i amb un escot generós que s'estirava cap amunt com si volgués | desencongir | la tela, tota plena de randes. També Sheila estava hermosa, malgrat que | | d'una extensió de solcs i contrasolcs. Puc endevinar els suros com es | desencongeixen | camps enllà alhora que els turons s'hi arronsen. Al fons, la carena |
|
