×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desenganxar |
Freqüència total: 267 |
CTILC1 |
| a tal i quina hora. Tens ganes de fer-me patir. Ell s'excusava, mentre | desenganxava | l'animal. Havia hagut de cavar al racó, podar un arbre o bé segar una | | en havent plegat. Marina callava, comprensiva, i acudia a ajudar-lo a | desenganxar | , a descarregar el carro. Havien passat mals dies també, dies de lluita | | temors que no hauria sabut definir, de desassossecs sens causa. En haver | desenganxat | , entraven a la masia. El sopar era a punt. L'infant tenia també el seu | | el breu camí fins a la masia. Baixaven l'infant. Marina l'ajudava a | desenganxar | ; Jaume abeurava l'animal, el posava al corral i entrava amb ells a la | | n'havien anat. Una mica més enllà, un treballador que acabava d'arribar | desenganxava | l'animal davant la porta. Els fills havien acudit corrents i s'agafaven a | | cames del pare i el cridaven. El pagès els renyava, perquè no el deixaven | desenganxar | , i se'ls treia del damunt a clatellades. En aquell moment, una figura | | tornaven del camp, s'aturaven davant les portes, i els pagesos baixaven a | desenganxar | ; se sentien les veus alegres dels infants, que acudien a rebre el pare. | | el distret i que estava segur que tornaria tard. El paper costava molt de | desenganxar | i a sota del primer gruix en va sortir un altre, i un altre, fins a cinc. | | llengua i que, cada queixal que tocava amb la punta de la llengua, se li | desenganxava | de la geniva i se li quedava per la boca com una pedreta. I que havia | | travessat per tres clauets amb la cabota aixafada perquè no es pogués | desenganxar | mai més de la fulla. Duia les sabates a la mà i quan vaig haver sortit al | | I vora l'hora familiar del sopar s'atura la cavalcada al mig del Pati, es | desenganxen | els animals, i uns quants homes serens i hàbils, amb serres i destrals, | | a la llarga al davant, pujar la Costa deSant Domingo, tornar-se a | desenganxar | , tornar avall (a peu) altra vegada; vinga esperar i vinga tornar-hi, i | | còmoda, els cocodrils se'n temen, s'alcen rabents sobre les quatre potes, | desenganxen | el ventre de la sorra i arrenquen a córrer vers l'aigua, amb una pressa | | i esbufecs catastròfics, es donà per vençut. Tingueren grans treballs a | desenganxar | la terrible bèstia del coll de la seva víctima. Galledes d'aigua, petacs, | | Segurament s'hauria empassat l'ham fins al ventrell. Millor! Així no es | desenganxaria | . Amb tal que no ho rompés tot... La canya vibrava de cap a cap, es | | al cordatge del vaixell i restà agafada. Estesilau estirava volent | desenganxar | -la, sense poder. Mentrestant l'una nau anava passant al costat de | | botó en una fanguera i, després d'algunes provatures inútils, el carreter | desenganxarà | els animals i mirarà si pot transportar tota o part de la seva carga a | | arribà, donà una mirada furibunda a la seva dona. D'una revolada es | desenganxà | l'espasí i es descordà la guerrera i les polaines i es llevà les calces. | | Altrament, la sortida hauria estat impossible. Ja de peus a terra, | desenganxa | els cavalls, i, en el moment d'agafar-los pel ronsal per portar-los a la | | i fa, de tant en tant, unes extremituds estranyes i violentes per | desenganxar | la pell suada del midó del coll rígid. Veure'l baixar a la platja, | | Arriba un moment, però, que la musiqueta —per la raó que sigui— se'ls | desenganxa | . És per això, sospito, que hi ha tants ex-poetes de vint-i-cinc anys | | de tant fer-me tenir la casa tancada me l'havia tornada humida i m'havia | desenganxat | el paper de les parets. La Balbina, quan va morir, no tenia galtes, ni el | | amb els cops del martellet, s'estrellava. I al cap d'uns quants dies es | desenganxava | a bocins perquè la monja l'anava regant amb un porró d'aigua preparada. I | | silenci ample i angoixós i d'aquesta quietud de desert. Mentre ell | desenganxava | s'aturà de cara el cenillar. De les aigües corruptes s'exhalava una forta | | braç i el besava... Ells es saludaren amb alegria. El vell va ajudar-lo a | desenganxar | , mentre parlaven de les festes, i les dones se n'eren anades a l'entrada | | gents amb facècies amargues i plenes de crueltat. Un dia al poble mentre | desenganxava | l'animal, acabat d'arribar de les feines, la veïna acaçava un pollet que | | una forta sentor de terra humida i de perfums de plantes de muntanya... | Desenganxaren | l'animal. Alguns ja fugien amb les noies. Hi hagueren crits i insults i | | fer conversa mentre ella tira la lletra a la bústia amb compte que no es | desenganxin | els segells. Per què fa això? Quina bestiesa... El cotxe de correus, que | | i llogat. I tirant les forques, contra la serra d'empall, començaren a | desenganxar | als animals. ¡Quina alegria la del dinar! El pato eixia, trossejat, en | | tots cofois. Cada cop que dues barques s'encreuen, els cavalls són | desenganxats | i les barques segueixen un tros, lentament, amb l'impuls rebut. El mateix | | remolc, i una ventada inexplicable. De l'angle de la porta del cancell es | desenganxà | una filagarsa transparent com un bri de cabells d'orfelines i baixà fins | | permès tenir iniciativa... —Però, senyor capità, si tractava només de | desenganxar | aquest paper que ara descobreixo en la cadira destinada a la meva esposa. | | i li va costar molt de fer-se comprendre... —Si us plau... si poguéssiu | desenganxar | -me aquest pèndol... —Pèndol? —Sí... darrera del meu cap... No el veieu? | | Em fa un pes terrible i no puc moure el cap... Fóra qüestió només de | desenganxar | -lo i aleshores el meu cap quedaria lliure, compreneu?...— Martel | | tot seguit va ser llegida. El jutge es va condemnar a mort." Anna es va | desenganxar | la seva cabellera plàstica i la va fer a trossos, rebotent-la contra la | | D'en Bori vam recollir-ne un tros de pell del crani, encastat al mur. Vam | desenganxar | -lo amb una forca i vam identificar-lo perquè no hi havia ningú més, entre | | Impressionat de veure'l en un estat semblant, Llanas se li acostà, el | desenganxà | del fanal amb molts de treballs i, carregant-se'l, com aquell qui diu, a | | pomposa jardinera. Quan el cotxe arribà a la Rambla, els cavalls foren | desenganxats | i el vehicle fou arrossegat per la ciutadania. Així fou transportat | | pujàvem a Collsacabra en matxo, des de Manlleu. Sortíem a punta de dia i | desenganxàvem | a l'hora de berenar. Ja parlàrem de com s'anava llavors de Vic a Olot i | | gos, el remuc d'una vaca, romp el silenci. La gent entra i surt, enganxa o | desenganxa | un carro, colla o descolla l'arada, apareix i desapareix, enmig d'un | | aèria. El carro és deixat a la vora mateixa de la platja. L'animal és | desenganxat | , descarregat de collars i de bastets, i tirant del ronsal el pagès el | | amb ell; fet això es fa córrer al pacient cap a un costat del llit; | desenganxant | el llençol de sota per una banda, se l'arromanga bé cap al costat del | | la impressió d'ésser el servei del facultatiu. No hi hagué ni temps de | desenganxar | els cavalls, perquè les extraccions començaren de seguida. El dentista | | de la via, i el conductor, que és un home vell amb un guardapols gris, el | desenganxa | perquè pugui aixecar-se; no a poc a poc, però sí tranquil·lament, sense | | el de canut; demés requereix cures especials per a evitar que el vent el | desenganxi | una vegada ja crescut. Amb tot i així és l'únic que es practica a | | baixa de l'arbre o escala, i va a la caixa on es recull la fruita, | desenganxa | les anelles, desdoblant el sac, i amb cuidado fa que la fruita s'escorri | | posant-los a secar en el forn, molt fluix. Una vegada quedin secs, es | desenganxen | del paper, juntant-se després cada dues peces per la part plana, quedant | | en comptes de cobriobjectes, puix que es pot incloure i tallar sense | desenganxar | -la de la gota. Capítol XV El micròtom Hem vist que el micròtom | | de rap, i separava amb una mà de morter les pestanyes que no se li volien | desenganxar | dels ulls. Navegava entre els cristalls daurats de la seva diabòlica | | de la terrible túnica, aquesta se li encasta més al cos; si prova de | desenganxar | -la, aleshores s'arrenca trossos de carn corrompuda. És un patir que no té |
|