×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desenganyar |
Freqüència total: 338 |
CTILC1 |
per a convèncer-nos-en amb els nostres ulls: si no és així és impossible | desenganyar | -nos. És precís anar a les coses i posar les mans en llur no-res, com el | Mr. F. G., sóc un càndid, un infant, un pobre home com vós mateix! | Desenganyeu | -vos i no patiu. Tots aquests canacs, aquests maoris, aquests papús de | vida, qui ens mou com les llavors el vent? Humilitat, germans! | Desenganyem | -nos. És així, pel que es veu, l'amor de l'home i tots | Rosa. Quin trastorn passa aquesta Júlia! Valga'm Déu! Ah, | desenganyem | -se; el cor d'una mare sempre és el cor d'una mare! [Teló] Acte | pensa venir a casa per fer-nos servir de tapadora dels seus tràfecs, la | desenganyaré | . Què deurà portar a la nostra nena? I Jaume escoltava i feia que sí amb | en espera dels Reis, i encara que els Reis no vénen, els infants no es | desenganyen | . Al lluny apareix un llaurador que retorna del bancal; al darrere, | com una degolla formada de diablets. Voltaven el poble, i a la fi es | desenganyaven | per no poder enfolgar-se fent mal a la vista dels veïns; marxaven als | de la Mola; ha regirat els recons dels carrers que no trauen cap; s'ha | desenganyat | una mica de perseguir els homes que, en fer ell una arrencada, s'amaguen | al preu que fos. Hi renuncià de seguida. A quin punt l'havia humiliada, | desenganyada | , amb la seva actitud imperdonable! Perquè estava segura que havia mentit: | -se, m'adreçà una mirada dolça, de gos agraït. Ara ho sap tot, l'han | desenganyat | , m'odia i sofreix. I d'aquí a un moment el tindré sobre meu, el seu cos | tant brandà, irritat, el seu caparràs. Des de les primeres paraules es va | desenganyar | , el cervell se li clarificà i, quan vaig haver acabat, s'arrencà dos o | de comunicació, encara que segons com pot estar una mica dissimulat, però | desenganyem | -nos, quan ens comuniquem sempre volem aconseguir quelcom. Sempre. Doncs | de la indumentària humana en general, i de la femenina en particular. — | Desenganya | 't —acabo per resumir, en una simplificació que m'inquieta a mi mateix—, | que les fites de la nació són les fites del nostre llenguatge"). I | desenganyem | -nos: "Il n'y eut jamais de culture qui ne fut pas | de viure autofàgicament com fan els enterrats en vida, perquè ens hem de | desenganyar | , la nació que vulgui trobar la ciència que no sigui un cumul de hipòtesis | positiu, que és el saber la veritat, perquè el demés són trons, ens hem | desenganyat | dels treballs experimentals que fan les ciències particulars i hem ideat | . Fins que, no podent callar més, aturant-se i eixugant-se el plor, el | desenganyà | amb aquestes paraules: "—No és per mi que pateixo i que ploro, gentil | de qualsevol obra pictòrica. Per això, quan el pintor se sent més o menys | desenganyat | i descoratjat per la insuficiència i la limitació de les maneres de fer | en treu el resultat que esperava, bé cal raonar per a ajudar-lo, o per a | desenganyar | -lo. L'"efecte estètic" és prou subtil perquè de vegades s'esmunyi i ens | -li el /Ça ira\, li cantava el /Ça-hi-és\, n'hi hà pera | desenganyar | -se de totes les teories i escriure el llibre que va fer en contra l'illa | pren el seu germà per Ctesifó i li parla com a un enamorat; es | desenganya | , s'enrojola del seu extraviament; ben aviat torna a caure en d'altres més | quan l'hora fos. La Nieves digué una vegada amb tristesa al seu promès: — | Desenganya | 't: sóc massa poc, per tu, i no ho voldran mai, que ens casem... Però | comportament; i jo, posant-me de part dels gossos, solia respondre-li: — | Desenganyeu | -vos, Pellini: un gos no pot pas ésser una enciclopèdia. Cal saber que | però, com que Paulina s'ho havia pres d'una manera tan seriosa, no volgué | desenganyar | -la. I, en el fons de tot, una repulsió absoluta no la sentia, tampoc: | I tot se masega i tot s'embruta i tot se malmet. I ara, que som ximples? | Desenganyeu | -vos no hi ha res com un carro ben menat i amb bèsties fidels. Ell va poc a | hi posaven força fe. Alguns capellans, amb qui vaig parlar-ne, no me'n | desenganyaren | pas; ans bé em ponderaren l'autoritat de la profetessa i em feren | tan sols fins a la quarta part de la distància que hi ha d'allí a Girona. | Desenganyin | -se: aquesta explicació és un disbarat. Llavors les senyores de la fàbrica | com una bombolla de sabó!... Visions, visions d'un magí malalt. —Costa de | desenganyar | -se'n. Talment un hom diria que són una vera realitat. Fitre, vetaquí per | més que una falòrnia les visions, que havia tingut, però, de cor, no se'n | desenganyava | i l'esperit li anava flacant a manera que s'atansava més i més a | si voleu, amb el consol de projectar nous oasis dominicals; però, | desenganyeu | -vos, la veritat profunda és que el diumenge és fet per al dilluns. I | àdhuc els enemics de raça tal com rates de graner, gats, eriçons i fures. | Desenganyeu | -se, joventut vol joventut. El que aconseguiren amb l'adustesa d'aquell | hores. A mi En Peret em demana que no digui que sí ni que no, que no el | desenganyi | encara. L'havia de complaure, no? En Peret ha tingut moltes atencions amb | l'enuig que creia haver descobert en les seves paraules. —Si et sap greu, | desenganyaré | el vell de seguida. I que En Peret digui el que vulgui. I no et pensis | no: tothom dali que dali amb sa traïdoria de ses ones. Ès gran, això! | Desenganyeu | -vos: Déu ho manifasseja tot, i, si ell vol que us negueu, us negareu, | . I, encara, això... ¡com aquell!, si no fossin ses resultes; perquè... | desenganyem | -nos... sa parròquia desservida s'esgarria d'ací d'allà, i, després, aneu | en dreta i esquerra— que l'horror d'aquells dies va aterrar els tímids, | desenganyant | els esperits senzills i incautes, i inspirant reflexions serioses a tots | Tenia una simpatia sincera pels febrosos esbojarrats; mai no tractava de | desenganyar | -los amb una crítica burgesa, sinó que els feia veure el cantó bo de la | i més urc que el cavall de més pura sang, ara no tenia esma ni per a | desenganyar | -se ni per a fer-se a la nova perspectiva d'il·lusions que se li obria. Un | , sols en el seu fatic l'home i la dona, no hi ha ben verament amor. — | Desenganya | 't, Bajalta, si no estaves gelós de l'home que poltrejava amb la Soledat | la cosa no va pas tan malament com això —pensen els reclutes. No volem | desenganyar | -los, nosaltres que sabem que el nodriment és tan important com les | la manifestés de bell antuvi, com se sol dir, la meva personalitat! Per | desenganyar | al qui em confongués amb Minerva o la Saviesa, no em caldria ni un mot; | un llibre. L'home no ha pas estat posat en aquest món per llegir llibres. | Desenganyeu | -vos... L'únic problema seriós de l'home en aquest món és el de subsistir, | caure, amb un gest de fàstic, tots els diaris a terra. —Això que dius. | Desenganya | 't! L'esperit, ja no el tenen. Els ha volat. La gàbia és buida... — | s'escriu ara és tan estrany! Per a la poesia no hi ha com mossèn Cinto, | desenganya | 't! —Què vol que li digui...? El Martí sempre parla de Baudelaire... | Xon, que ja sabia la notícia i el qual, en veure els preparatius, el | desenganyà | amb unes quantes paraules: —Donya Xabela no us la deixaran vetllar aquí. | córrer a empaitar el vailet. Però va ésser més llest que jo. Ens hem de | desenganyar | : l'edat carrega les cames. Descobria en aquell home un entusiasme | més. Aquesta comèdia durà un quant temps. A l'últim, el bon fuster se'n | desenganyà | . "Aquest noi encara m'acabaria la paciència", exclamà. Perquè, com tota | cantat missa s'havia posat malalt, tísic perdut. Els metges l'havien | desenganyat | i ja ningú no li augurava gaire durada, quan, un frare alemany, molt | damunt les bardisses... tot per fer-nos disparar... —Som gent de sort, | desenganya | 't —responia En Lau amb el millor humor del món, mentre sentia | —De totes maneres... de totes maneres... no t'enfilis massa. Perquè, | desenganya | 't: les dones, allà on estan millor és darrera un vel... no sé quin autor |
|