Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per a convèncer-nos-en amb els nostres ulls: si no és així és impossible	desenganyar	-nos. És precís anar a les coses i posar les mans en llur no-res, com el
Mr. F. G., sóc un càndid, un infant, un pobre home com vós mateix!	Desenganyeu	-vos i no patiu. Tots aquests canacs, aquests maoris, aquests papús de
vida, qui ens mou com les llavors el vent? Humilitat, germans!	Desenganyem	-nos. És així, pel que es veu, l'amor de l'home i tots
Rosa. Quin trastorn passa aquesta Júlia! Valga'm Déu! Ah,	desenganyem	-se; el cor d'una mare sempre és el cor d'una mare! [Teló] Acte
pensa venir a casa per fer-nos servir de tapadora dels seus tràfecs, la	desenganyaré	. Què deurà portar a la nostra nena? I Jaume escoltava i feia que sí amb
en espera dels Reis, i encara que els Reis no vénen, els infants no es	desenganyen	. Al lluny apareix un llaurador que retorna del bancal; al darrere,
com una degolla formada de diablets. Voltaven el poble, i a la fi es	desenganyaven	per no poder enfolgar-se fent mal a la vista dels veïns; marxaven als
de la Mola; ha regirat els recons dels carrers que no trauen cap; s'ha	desenganyat	una mica de perseguir els homes que, en fer ell una arrencada, s'amaguen
al preu que fos. Hi renuncià de seguida. A quin punt l'havia humiliada,	desenganyada	, amb la seva actitud imperdonable! Perquè estava segura que havia mentit:
-se, m'adreçà una mirada dolça, de gos agraït. Ara ho sap tot, l'han	desenganyat	, m'odia i sofreix. I d'aquí a un moment el tindré sobre meu, el seu cos
tant brandà, irritat, el seu caparràs. Des de les primeres paraules es va	desenganyar	, el cervell se li clarificà i, quan vaig haver acabat, s'arrencà dos o
de comunicació, encara que segons com pot estar una mica dissimulat, però	desenganyem	-nos, quan ens comuniquem sempre volem aconseguir quelcom. Sempre. Doncs
de la indumentària humana en general, i de la femenina en particular. —	Desenganya	't —acabo per resumir, en una simplificació que m'inquieta a mi mateix—,
que les fites de la nació són les fites del nostre llenguatge"). I	desenganyem	-nos: "Il n'y eut jamais de culture qui ne fut pas
de viure autofàgicament com fan els enterrats en vida, perquè ens hem de	desenganyar	, la nació que vulgui trobar la ciència que no sigui un cumul de hipòtesis
positiu, que és el saber la veritat, perquè el demés són trons, ens hem	desenganyat	dels treballs experimentals que fan les ciències particulars i hem ideat
. Fins que, no podent callar més, aturant-se i eixugant-se el plor, el	desenganyà	amb aquestes paraules: "—No és per mi que pateixo i que ploro, gentil
de qualsevol obra pictòrica. Per això, quan el pintor se sent més o menys	desenganyat	i descoratjat per la insuficiència i la limitació de les maneres de fer
en treu el resultat que esperava, bé cal raonar per a ajudar-lo, o per a	desenganyar	-lo. L'"efecte estètic" és prou subtil perquè de vegades s'esmunyi i ens
-li el /Ça ira\, li cantava el /Ça-hi-és\, n'hi hà pera	desenganyar	-se de totes les teories i escriure el llibre que va fer en contra l'illa
pren el seu germà per Ctesifó i li parla com a un enamorat; es	desenganya	, s'enrojola del seu extraviament; ben aviat torna a caure en d'altres més
quan l'hora fos. La Nieves digué una vegada amb tristesa al seu promès: —	Desenganya	't: sóc massa poc, per tu, i no ho voldran mai, que ens casem... Però
comportament; i jo, posant-me de part dels gossos, solia respondre-li: —	Desenganyeu	-vos, Pellini: un gos no pot pas ésser una enciclopèdia. Cal saber que
però, com que Paulina s'ho havia pres d'una manera tan seriosa, no volgué	desenganyar	-la. I, en el fons de tot, una repulsió absoluta no la sentia, tampoc:
I tot se masega i tot s'embruta i tot se malmet. I ara, que som ximples?	Desenganyeu	-vos no hi ha res com un carro ben menat i amb bèsties fidels. Ell va poc a
hi posaven força fe. Alguns capellans, amb qui vaig parlar-ne, no me'n	desenganyaren	pas; ans bé em ponderaren l'autoritat de la profetessa i em feren
tan sols fins a la quarta part de la distància que hi ha d'allí a Girona.	Desenganyin	-se: aquesta explicació és un disbarat. Llavors les senyores de la fàbrica
com una bombolla de sabó!... Visions, visions d'un magí malalt. —Costa de	desenganyar	-se'n. Talment un hom diria que són una vera realitat. Fitre, vetaquí per
més que una falòrnia les visions, que havia tingut, però, de cor, no se'n	desenganyava	i l'esperit li anava flacant a manera que s'atansava més i més a
si voleu, amb el consol de projectar nous oasis dominicals; però,	desenganyeu	-vos, la veritat profunda és que el diumenge és fet per al dilluns. I
àdhuc els enemics de raça tal com rates de graner, gats, eriçons i fures.	Desenganyeu	-se, joventut vol joventut. El que aconseguiren amb l'adustesa d'aquell
hores. A mi En Peret em demana que no digui que sí ni que no, que no el	desenganyi	encara. L'havia de complaure, no? En Peret ha tingut moltes atencions amb
l'enuig que creia haver descobert en les seves paraules. —Si et sap greu,	desenganyaré	el vell de seguida. I que En Peret digui el que vulgui. I no et pensis
no: tothom dali que dali amb sa traïdoria de ses ones. Ès gran, això!	Desenganyeu	-vos: Déu ho manifasseja tot, i, si ell vol que us negueu, us negareu,
. I, encara, això... ¡com aquell!, si no fossin ses resultes; perquè...	desenganyem	-nos... sa parròquia desservida s'esgarria d'ací d'allà, i, després, aneu
en dreta i esquerra— que l'horror d'aquells dies va aterrar els tímids,	desenganyant	els esperits senzills i incautes, i inspirant reflexions serioses a tots
Tenia una simpatia sincera pels febrosos esbojarrats; mai no tractava de	desenganyar	-los amb una crítica burgesa, sinó que els feia veure el cantó bo de la
i més urc que el cavall de més pura sang, ara no tenia esma ni per a	desenganyar	-se ni per a fer-se a la nova perspectiva d'il·lusions que se li obria. Un
, sols en el seu fatic l'home i la dona, no hi ha ben verament amor. —	Desenganya	't, Bajalta, si no estaves gelós de l'home que poltrejava amb la Soledat
la cosa no va pas tan malament com això —pensen els reclutes. No volem	desenganyar	-los, nosaltres que sabem que el nodriment és tan important com les
la manifestés de bell antuvi, com se sol dir, la meva personalitat! Per	desenganyar	al qui em confongués amb Minerva o la Saviesa, no em caldria ni un mot;
un llibre. L'home no ha pas estat posat en aquest món per llegir llibres.	Desenganyeu	-vos... L'únic problema seriós de l'home en aquest món és el de subsistir,
caure, amb un gest de fàstic, tots els diaris a terra. —Això que dius.	Desenganya	't! L'esperit, ja no el tenen. Els ha volat. La gàbia és buida... —
s'escriu ara és tan estrany! Per a la poesia no hi ha com mossèn Cinto,	desenganya	't! —Què vol que li digui...? El Martí sempre parla de Baudelaire...
Xon, que ja sabia la notícia i el qual, en veure els preparatius, el	desenganyà	amb unes quantes paraules: —Donya Xabela no us la deixaran vetllar aquí.
córrer a empaitar el vailet. Però va ésser més llest que jo. Ens hem de	desenganyar	: l'edat carrega les cames. Descobria en aquell home un entusiasme
més. Aquesta comèdia durà un quant temps. A l'últim, el bon fuster se'n	desenganyà	. "Aquest noi encara m'acabaria la paciència", exclamà. Perquè, com tota
cantat missa s'havia posat malalt, tísic perdut. Els metges l'havien	desenganyat	i ja ningú no li augurava gaire durada, quan, un frare alemany, molt
damunt les bardisses... tot per fer-nos disparar... —Som gent de sort,	desenganya	't —responia En Lau amb el millor humor del món, mentre sentia
—De totes maneres... de totes maneres... no t'enfilis massa. Perquè,	desenganya	't: les dones, allà on estan millor és darrera un vel... no sé quin autor

Pàgina 1 (de 7)

50 següents