Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i de conèixer. L'aire de la tarda havia refrescat. Tot i tothom semblava	desensopir	-se; a coberta hi havia una gran animació. Els passatgers es parlaven
no demostrin totes igual vivacitat, i fins creuria que alguna no es pot	desensopir	. Si triga massa, una companya més gran la castiga a rebolcades i, volguis
y bellugosa s'es anat extenent sobre'l meu còs. Ni temps he tingut de	desensopir	me prou per veure quí s'atansava relliscant pendís avall, quan se m'es
i mentre tots els llums de la sala s'encenien com ulls que es	desensopeixen	de la son, un espectador deia al del costat: —Què vol que li digui. Tant
totes alhora. I a claps, el tartaner, un home grassó i barbamec, es	desensopeix	, aixeca el cap i escridassa la mula amb una veu pastosa, flatulent i
no havia estat tan trista i esmortuïda. Penso que ara es deu haver	desensopit	una mica, però la veritat és que quan En Maragall hi estudiava, fins al
fallat fins aquell vespre: —Eh! Tristany! Vilaret! —cridà Joan Antoni per	desensopir	-los—. On teniu els ulls? Es que la son us els tanca! Molls, senyors
dintre la mar, pujant del fons per morir a flor d'aigua. La colla es	desensopí	. Corregué una mica d'airet i el barquer issà la vela. Joan Antoni deixà
l'escotilla amb una revifalla d'esperança. Els seus homes varen cuitar a	desensopir	-se i, l'un darrera l'altre, a la claror dubtosa de la matinada,
Discutien els dos caps amb creixent vehemència i els altres indis es	desensopien	tot escoltant-los. En Millet cautelosament va lliscar fins el llindar de
esperons de "gaucho"— i el galop del cavall, eren remors suficients a	desensopir	-los. No havien passat cinc minuts quan partí el primer escamot de
descoberta. La ràbia que en sentiren aquells salvatges va contribuir a	desensopir	-los de pressa; no trigaren gens a organitzar la persecució. Vint homes
El sisè dia, cap al tard, varen sentir distintament un espetec que els va	desensopir	tot d'una. —Què serà això? —va demanar La Condamine.— Som a prop del
desguerxar, desinflar, desagreujar, desenutjar, desengorronir,	desensopir	. des equivalent a es ([que també forma alguns derivats
solen tenir malícia. Mireu: cap a la banda de Malta ja s'esclareix. Per	desensopir	-se el sitgetà agafa un parell d'espases de punta roma i es posa a bornar
cridaven. Els trentistes —la gent feta que passaven dels trenta— s'havien	desensopit	i feien un alt intercanvi de plagasitats crues i carícies trontolladores.
convençut que l'exercici físic, ultra fer-li passar el fred, contribuïa a	desensopir	-la. Agafada de la mà, la impulsava a córrer i a botar damunt dels bancs
i bé. Vigilar-lo. Quan el veiés massa ensopit i encaparrat, urgia	desensopir	-lo i desencaparrar-lo, fos com fos, mal calgués treure'l de casa tant sí
veïns. L'abundor de meravelles contingudes a la casa dels nou coneguts	desensopí	poc o molt la somnolència, cada dia més espessa, del fill de mamà Belén.
de baixar— li feya'l seu home, ja dret dalt del carro aturat. Ella's	desensopí	, s'aixecà tambalejant y saltaren a terra. —Salut, company, y Deu vos ho
anunciadora del proper capvespre, l'abrigà de dalt a baix y semblà	desensopir	la, reviscolantli gratament les mortes energíes. XII Vida enrera
amb l'esperit i estimula les funcions anímiques. El pensament es	desensopeix	. Tot camina en nosaltres, quan ens posem en marxa i anem enllà. Les parts
front. Tot d'una, però, i ja al costat de l'extrem de la sonda, semblà	desensopir	-se i, traient-se el ganivet amb un gest convulsiu, tallà el llast de plom
de color bru. Sang? Uns quants metres més amunt, però, l'Admetlla es	desensopí	i seguí pujant normalment. Després de retrobar Díaz, tots tres arribaren
©" És ben bé aquell moment crític, en el qual Catalunya comença de	desensopir	-se i de produir escultura bona i en abundor. El traductor de Passavant,
necessari per a fer quatre maniobres, apendre una nova tàctica d'atac i	desensopir	-se una mica. Quan els regiments eren enviats a tals indrets, on s'hi
de prosperitats inacabables pels pobles actius i treballadors. Cal que	desensopim	aquella part del nostre poble que ha fet possible la frase de viure
esser el primer, de la eficacia dels actes que tinguin per finalitat el	desensopir	, mourer y estimular al agricultor á volguer saber els avensos de l'
vetlla amorós encara ab la llengua catalana los pobles que la parlan y	desensopeix	y desvetlla ab son nom y ab sa alenada poderosa los cántichs que dormen
aventurers de les finances presten, al capdavall, una utilitat, la de	desensopir	capitals, i constitueixen un element d'equilibri econòmic. No cal
de seny, se li humiteja la gola, la llengua es	desensopeix	, l'esguard se li torna tendre, i amb l'aire de
belles amigues, les quals fent-me la gara-gara tinguessin la caritat de	desensopir	-me i em portessin una mica d'escalfor al meu cor entumeït. Perque Roma me
. —Sóch mossèn Trilla, el vicari. ¿No'm conexèu?— Y com el malalt,	desensopint	se un xich, demanés llum, el sacerdot sortí a trametre'l desig d'En Blay
de Bram i per l'altra amb la vessant de la muntanya al cim de la qual es	desensopeix	la petita vila de Montréal. A banda i banda, camp obert, fins a
aviat. Fina. [(Provocativa a Martí).] Però ja m'encarrego jo de	desensopir	-lo. [(Martí va vers Joan Antoni).] Margot. [(Parlant elles dues)
la son, Dèlia... [(Li posa el cap a la falda. Curta pausa. Bruscament es	desensopeix	.)] Que totxo sóc! M'havia oblidat d'ensenyar-te les formigues que he
vida habitual. El boget, malalt d'anyorament tots aquells díes, se	desensopí	al veure a sa germana y's revifà desseguida. Tot seguí com avans del
de ma xicota, vaig tibarme la levita, estiraganyantla pels faldons; vaig	desensopir	me 'l bras, fent contraccions de pit, com qui s' enseja á boxar; y
altres, fent un bot desde sa cadira, repicavan de talons á terra pera	desensopir	se 'ls peus; las noyas, sens sobtar la conversa, s' arreglavan lo vestit ó
la Mare de Dèu; —afegí l' Assumpta, passantse una ma per la cara á fi de	desensopir	se. —Y donchs: ¿cóm anem desd' ahir? —feu en Lluch. —Sempre
fosca al bell cim del puig de Bassegoda, fins que'l rellent de la nit va	desensopir	me y comensí a baxar per la part de tramontana a la claror d'una mitja
estremadament oberts, com si volgués donar á estos la forsa del sol que	desensopeix	las flors y posa l' alegría als bechs dels aucells. Si jo fós pintor, en
Encara és fosc, ben fosc, i cau glaçada; tot vibra a vora meu,	desensopit	; els obrers ja la feina han començada: tots lluiten
truc sec com de dos cossos durs que haguessin topat. El Ros, que s'havia	desensopit	repentinament i esperava una explosió de lladrucs ferestecs, no sentint
tota altra despesa immoderada... 16 El pacient era feliç... Acabava de	desensopir	-se i, assegut calmosament damunt el llit, somreia, franc, al
serenor, renaixia a cada aurora, com els branquillons que s'estiraven, es	desensopien	, a cada refilada dels ocells més matiners; quan, envigorits els pèls de
crisi que habita en la narrativa de Maria Barbal i de Pep Coll. Només el	desensopeix	una incerta florida estiuenca, de mitjan juliol fins a començaments de
l'últim. Perquè d'això es tracta, d'aguantar fins que el sol no s'hagi	desensopit	i les mànegues a tot drap dels bombers comencin la neteja de les restes
que en va demanar un altre sense fer cap gest sinó amb un crit que va	desensopir	els homes de la barra. Carme Vila va voler enfrontar-se cara a cara a la
com si el despertaren des de la recepció d'un hotel. De sobte Marc es va	desensopir	. Va mirar el rellotge. —Ha passat alguna cosa greu? —preguntà tot i que

Pàgina 1 (de 2)

50 següents