×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desentelar |
Freqüència total: 19 |
CTILC1 |
| La cara se li havia acolorit. Amb la conversa se li havien com | desentelat | els ulls tristos. Ara li lluïen amb una claroreta encesa, com d'il·lusió. | | el braç de la butaca, somrient-li la boca amb aquell somriure que no li | desentela | mai la dolçor dels ulls. En Joan, oblidant el que ara tot just pensava, | | En Rodrigo sols va respondre amb un sospir arrossegat. —Ja se m'han | desentelat | els ulls —confessà—. Em trobo com nou. —Prou que ho veig. Estàs al punt | | vidres de la galeria per veure, en esperit, l'Invisible. La mà nuosa en | desentela | un. Miren. La nit, blava, s'aprofundeix fins a qui sap on, enllà dels | | No t'eixuguis aquesta trena d'or, ja l'ull poc a poquet se't | desentela | , jeu dolçament, que t'entri el sol al cor mentre | | feixuc, camines d'esma, arreconant ta vida! El cel se | desentela | i, la boira abscondida, t'atures per mirar gavelles resplendir. | | omplir-li la falda, per tal que pogués veure cada dia | desentelar | -se el sol en la cara dels pobres. M'hauria somrigut amb llum de sol sota | | oh gallardets i pals on és despert un neguit i on un flam es | desentela | ! El mot illenc du salabror marina, soledat, llum de feixes en | | l'hora, lentament, però és encara trencadissa. Es | desentela | el pensament. Al bat del sol trem la palpebra. Eixint de boscos | | de Gant, Anvers, Bruges, Brussel·les. La pluja cau o al cel es | desentela | una mica la llum, bella, entre núvols, s'alegra el | | el nou dia, el vent jup a la vela, enrera el solc corbat, ¿es | desentela | ja enfront la costa dels delits primers? Silenci i llum fendràs | | era tan viu, que arreu se'n va parlar. Mes arribes a un punt que et | desenteles | , i em trobo en el moment en què tothom deuria plegar | | reducte final, el cor, es van replegar definitivament. Els ulls se li van | desentelar | un moment. Es van clavar delerosos al rostre de l'oncle Toby. Després va | | presseguers i pruneres aguaiten els bancals. Els ulls se'ns | desentelen | liquant-se en la muntanya mentre esperem que torni la xala dels | | els vidres de la finestra, per tal de poder guaitar a través del vidre | desentelat | cap a fora, on tot apareixia immòbil i petrificat sota la glaçada | | monòton de la desesperança. Em quedà gravat a la memòria un episodi que | desentelà | un dia especialment trist: amb l'ajuda d'un ganivet, donà forma de conill | | No podia parar. Es va haver de treure les ulleres dues vegades per | desentelar | -se-les. La noia es va enfurismar. Anava més malfardada que mai, els | | contra la superfície perlada de condensació. Juga a veure's a les parts | desentelades | , s'estira els pits amunt amb un dit a la pell de la part superior, | | de poder retratar el càdec, que té vuit-cents anys. Hi ha un cel blau, | desentelat | , les branques s'hi retallen ben netes. A l'extrem de cada branca hi ha |
|
