×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desentonar |
Freqüència total: 162 |
CTILC1 |
al balcó de la casa, en el carrer pobre on habitava el vell pescador; | desentonaven | , en veritat, amb els seus vestits de colors vius, amb les seves pintures, | tenen una bellesa "colonial" —esqueixadíssima si voleu— que no | desentona | ni amb el paisatge ni amb l'aire de la gent. Ara bé, cal explicar la | n'enteneu dos, de vegades no n'enteneu cap i aneu fent, i tot plegat no | desentona | ni amb el paisatge ni amb la gent, ni amb les idees que teniu sobre | que és un golafre —s'entossudeix a fer sentir Tomàs amb una veu que | desentona | per entre el murmuri de precs i converses tènues que omple la casa del | de les converses que fressegen per tots els recons, amb prudència per no | desentonar | , per no faltar al respecte a la casa on vetllen una persona morta. | plora les llàgrimes que havia reprimit fins aquell moment per no | desentonar | . Només egoisme i incomprensió arreu d'on tomba el cap! És en va de | perquè quan seran al carrer els caldrà reprendre l'aparença moral, per no | desentonar | . Les dones sospiren, alliberades d'aquells monstres que els han | per tu, li diuhen que no hi ets y respon que ja ho sabía. (Aquí comensa á | desentonar | la senyora Pepa, mostrantse estranyada d' aquella resposta que duya ayres | s'anava completant. De totes maneres sempre he tingut la sensació que jo | desentonava | ; en el fons, el meu paper era el d'un intrús; em sentia tan desplaçat com | ¿No hem convingut abans, donat que és una harmonia, que mai l'ànima no | desentonarà | de les tensions, relaxacions, pulsacions o estats que experimentin les | dos onorevoli amb cara de curial, vestits de gabany i feltre, | desentonen | , com banalitat ciutadana, del conjunt noblement pagès. Les dones, | fos voluntària i lliure. Probablement cap estol patriòtic de Catalunya | desentonaria | per manca de seny. I si algú desentonava, no trobaria ressò en el poble. | estol patriòtic de Catalunya desentonaria per manca de seny. I si algú | desentonava | , no trobaria ressò en el poble. Ni a l'arrauixada i martiritzada i | sels té d'anomenar en secret. En les illes de la calma el que s belluga | desentona | . El Molinar Tirant enllà, seguint la platja que forma el braç de la | no les hauría dutes a la seva casa, on tenía la certesa que hi hauríen | desentonat | . Per la especial manera com havía viscut, tampoc les tenía María Gloria; | seu poble, necessitat de llums genials, cal que aprengui una Llei sense | desentonar | la cançó. La comtessa de Noailles Papalló, flama i ànima. La | ales de la lloca i una xemeneia de maons de la petita fàbrica que podria | desentonar | en el paisatge s'aplana contra la imatge del turó i de l'ermita com el | dels Garrofers Era una cantarella lenta i mandrosa com un badall. | Desentonaven | les fines veuetes de la quitxalla: A la una de mi mula, qui toca | fecunds i deformes sota la brutícia dels vestits, són la sola nota | desentonant | en l'harmonia d'aquest lloc delectable. Però l'hora àlgida de la bellesa | d'allò més delitosa i una apacibilitat de joia inalterable. L'home no | desentona | mai enmig d'aquesta gran dolcesa mediterrània que ho embolcalla tot com | polsina d'ones, una salabror de marisc fresc i un empall senyorívol que | desentona | dels pòsits taujans de la gran resta de les poblacions nostrades. Vista | les parles i agafa de seguida els costums i andàmits més diversos. No | desentona | mai; a Rússia és rus, moro a la moreria i japonès al Japó. Quí no ho sap | del sabre i teoritzants de cafè i copa, nota pintoresca i exòtica que | desentonava | com un pegat en mig de la parsimònia i correcció del caràcter francès. | deixalles racials, ningú no els faria forasters. Aquests dos tipus no | desentonen | mai; a tot arreu, es fan rotlle i es guanyen bé la vida. Algú ha dit que | Maria. Fou l'únic caire tendre de l'avi. El rostre, el retrat de l'avi, | desentonava | , com en vida, enmig de tot i al costat de l'àvia. Els altres retrats són | Arriba a la penya famosa i observa el que demanen els altres, per no | desentonar | . Està un xic delicat de l'estómac i tem que haurà de beure coses fortes. | el magnífic sepulcre de Bellpuig, on un fris pagà i mitològic contrasta i | desentona | amb l'asperesa del lloc i de la terra, no ens ha lliurat la clau de la | adreçat a la bellesa corporal de Maria. Aquesta pobríssima explicació | desentona | , fins al ridícol, en l'escena i en l'ambient de l'anunciació: la condició | obres, les quals constantment han d'anar perfeccionant-se per tal de no | desentonar | d'aquella universal harmonia que, en cant de lloança, totes les creatures | a crear una situació tan alta de to perquè hi siguin escaients i no hi | desentonin | crits d'aquesta mena, cal un tremp no gaire menys fort que el d'un | però no era admisible cap que, per la seva qualitat o tendència, pogués | desentonar | -hi, és a dir, no ajustar-s'hi. El cas era, doncs, força | permetre que fos decorat amb guixos i purpurines, d'un estil arabesc que | desentonava | terriblement amb tot l'ambient de la muntanya, tot allò havia de sofrir | bé, pel seu color i la seva durada, a les idees de mort i de record, no | desentonaven | pas col·locades al capçal del fèretre i, després, damunt de la llosa | ferros, esferes i balustres, gairebé sempre de terra cuita, que en res no | desentonen | de la bellesa del conjunt. Sorgeix, però, una novetat: la de que mantes | la nena a l'espatlla! Fer alguna cosa, alguna cosa davant d'ella, que no | desentonés | ! Pel cap de Txossep rondaven vagues formes de mots introbables, que | llargament. He dit que em desplau l'alcohol, però aquell dia no volia | desentonar | . I vaig ingerir ambdues ampolles, cada vegada més excitat. Va ser la | el que no està en saó, com el que ha crescut artificialment, fou el que | desentonà | del dinar. Semblaven cireres de vidre. No tenien perfum de cap classe. La | molt bonic, i aquest és un elogi que, en l'últim i impressionant Pallars, | desentona | bastant. D'altra banda, el caminant és més aviat pobre i té por que en | en possessió d'aquell recinte on sempre havia entrat amb mirament de no | desentonar | amb un trepig massa fort. Un moment, va semblar-li que sentia la mica de | piadosa mig riallera; però no li ve gaire de nou a la tieta i, per a no | desentonar | , també somriu a la facècia moderada. La Marta sol dir a les amigues de la | de cara als núvols. La volta del temple s'omple d'ecos de les absoltes, | desentonades | per un cor de veus rogalloses, indiferents. I el càntic que l'Hipòlit | a quadres, graners i palleres: moltes tenen aspecte molt cuidat, per a no | desentonar | amb les rialleres viles veïnes, siguent vàries també les que, ultra | figuressin ocells i objectes més o menys extravagants i puerils perquè | desentonaven | , amb llur inoportunitat i llur impertinència, de la serietat del temple i | en arranjar-lo com en les funcions que hom celebrava en tota la mesada, i | desentonaven | aquells predicadors malhumorats que, en lloc de parlar de la misericòrdia | obligat de la riquesa llur. Discretes i correctes, en el sentit de no | desentonar | ni de comprometre, però fetes uns figurins, la presència llur en el | interdits, i el silenci dels carrers, alterat a penes, però sense | desentonar | , per la cridadissa de la mainada o el teclejar d'un piano, era amorosit | frígida i inexpressiva, d'un exotisme funcional desplaçat, que | desentona | insolentment amb el paisatge i estan, pot dir-se, en capella els | d'un efecte escenogràfic. Havem de convenir que l'estil d'aquest edifici | desentona | de l'ambient clàssic italianitzat que domina al conjunt dels jardins i | senzilles, exteriorment, resultaven les més reeixides i destacaven, sense | desentonar | , del conjunt de les altres torretes per llur situació, més alta o | i que es muntava en una era prop de l'esglesiola o del cementiri, on no | desentonava | , car els cementiris de poble de la comarca gironina tenen un no sé què |
|