Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
desentonar V 141 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desentonar Freqüència total:  141 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al balcó de la casa, en el carrer pobre on habitava el vell pescador; desentonaven, en veritat, amb els seus vestits de colors vius, amb les seves pintures,
tenen una bellesa "colonial" —esqueixadíssima si voleu— que no desentona ni amb el paisatge ni amb l'aire de la gent. Ara bé, cal explicar la
n'enteneu dos, de vegades no n'enteneu cap i aneu fent, i tot plegat no desentona ni amb el paisatge ni amb la gent, ni amb les idees que teniu sobre
que és un golafre —s'entossudeix a fer sentir Tomàs amb una veu que desentona per entre el murmuri de precs i converses tènues que omple la casa del
de les converses que fressegen per tots els recons, amb prudència per no desentonar, per no faltar al respecte a la casa on vetllen una persona morta.
plora les llàgrimes que havia reprimit fins aquell moment per no desentonar. Només egoisme i incomprensió arreu d'on tomba el cap! És en va de
perquè quan seran al carrer els caldrà reprendre l'aparença moral, per no desentonar. Les dones sospiren, alliberades d'aquells monstres que els han
per tu, li diuhen que no hi ets y respon que ja ho sabía. (Aquí comensa á desentonar la senyora Pepa, mostrantse estranyada d' aquella resposta que duya ayres
s'anava completant. De totes maneres sempre he tingut la sensació que jo desentonava; en el fons, el meu paper era el d'un intrús; em sentia tan desplaçat com
¿No hem convingut abans, donat que és una harmonia, que mai l'ànima no desentonarà de les tensions, relaxacions, pulsacions o estats que experimentin les
dos onorevoli amb cara de curial, vestits de gabany i feltre, desentonen, com banalitat ciutadana, del conjunt noblement pagès. Les dones,
fos voluntària i lliure. Probablement cap estol patriòtic de Catalunya desentonaria per manca de seny. I si algú desentonava, no trobaria ressò en el poble.
estol patriòtic de Catalunya desentonaria per manca de seny. I si algú desentonava, no trobaria ressò en el poble. Ni a l'arrauixada i martiritzada i
sels té d'anomenar en secret. En les illes de la calma el que s belluga desentona. El Molinar Tirant enllà, seguint la platja que forma el braç de la
no les hauría dutes a la seva casa, on tenía la certesa que hi hauríen desentonat. Per la especial manera com havía viscut, tampoc les tenía María Gloria;
seu poble, necessitat de llums genials, cal que aprengui una Llei sense desentonar la cançó. La comtessa de Noailles Papalló, flama i ànima. La
ales de la lloca i una xemeneia de maons de la petita fàbrica que podria desentonar en el paisatge s'aplana contra la imatge del turó i de l'ermita com el
dels Garrofers Era una cantarella lenta i mandrosa com un badall. Desentonaven les fines veuetes de la quitxalla: A la una de mi mula, qui toca
fecunds i deformes sota la brutícia dels vestits, són la sola nota desentonant en l'harmonia d'aquest lloc delectable. Però l'hora àlgida de la bellesa
d'allò més delitosa i una apacibilitat de joia inalterable. L'home no desentona mai enmig d'aquesta gran dolcesa mediterrània que ho embolcalla tot com
polsina d'ones, una salabror de marisc fresc i un empall senyorívol que desentona dels pòsits taujans de la gran resta de les poblacions nostrades. Vista
les parles i agafa de seguida els costums i andàmits més diversos. No desentona mai; a Rússia és rus, moro a la moreria i japonès al Japó. Quí no ho sap
del sabre i teoritzants de cafè i copa, nota pintoresca i exòtica que desentonava com un pegat en mig de la parsimònia i correcció del caràcter francès.
deixalles racials, ningú no els faria forasters. Aquests dos tipus no desentonen mai; a tot arreu, es fan rotlle i es guanyen bé la vida. Algú ha dit que
Maria. Fou l'únic caire tendre de l'avi. El rostre, el retrat de l'avi, desentonava, com en vida, enmig de tot i al costat de l'àvia. Els altres retrats són
Arriba a la penya famosa i observa el que demanen els altres, per no desentonar. Està un xic delicat de l'estómac i tem que haurà de beure coses fortes.
el magnífic sepulcre de Bellpuig, on un fris pagà i mitològic contrasta i desentona amb l'asperesa del lloc i de la terra, no ens ha lliurat la clau de la
adreçat a la bellesa corporal de Maria. Aquesta pobríssima explicació desentona, fins al ridícol, en l'escena i en l'ambient de l'anunciació: la condició
obres, les quals constantment han d'anar perfeccionant-se per tal de no desentonar d'aquella universal harmonia que, en cant de lloança, totes les creatures
a crear una situació tan alta de to perquè hi siguin escaients i no hi desentonin crits d'aquesta mena, cal un tremp no gaire menys fort que el d'un
però no era admisible cap que, per la seva qualitat o tendència, pogués desentonar-hi, és a dir, no ajustar-s'hi. El cas era, doncs, força
permetre que fos decorat amb guixos i purpurines, d'un estil arabesc que desentonava terriblement amb tot l'ambient de la muntanya, tot allò havia de sofrir
bé, pel seu color i la seva durada, a les idees de mort i de record, no desentonaven pas col·locades al capçal del fèretre i, després, damunt de la llosa
ferros, esferes i balustres, gairebé sempre de terra cuita, que en res no desentonen de la bellesa del conjunt. Sorgeix, però, una novetat: la de que mantes
la nena a l'espatlla! Fer alguna cosa, alguna cosa davant d'ella, que no desentonés! Pel cap de Txossep rondaven vagues formes de mots introbables, que
llargament. He dit que em desplau l'alcohol, però aquell dia no volia desentonar. I vaig ingerir ambdues ampolles, cada vegada més excitat. Va ser la
el que no està en saó, com el que ha crescut artificialment, fou el que desentonà del dinar. Semblaven cireres de vidre. No tenien perfum de cap classe. La
molt bonic, i aquest és un elogi que, en l'últim i impressionant Pallars, desentona bastant. D'altra banda, el caminant és més aviat pobre i té por que en
en possessió d'aquell recinte on sempre havia entrat amb mirament de no desentonar amb un trepig massa fort. Un moment, va semblar-li que sentia la mica de
piadosa mig riallera; però no li ve gaire de nou a la tieta i, per a no desentonar, també somriu a la facècia moderada. La Marta sol dir a les amigues de la
de cara als núvols. La volta del temple s'omple d'ecos de les absoltes, desentonades per un cor de veus rogalloses, indiferents. I el càntic que l'Hipòlit
a quadres, graners i palleres: moltes tenen aspecte molt cuidat, per a no desentonar amb les rialleres viles veïnes, siguent vàries també les que, ultra
figuressin ocells i objectes més o menys extravagants i puerils perquè desentonaven, amb llur inoportunitat i llur impertinència, de la serietat del temple i
en arranjar-lo com en les funcions que hom celebrava en tota la mesada, i desentonaven aquells predicadors malhumorats que, en lloc de parlar de la misericòrdia
obligat de la riquesa llur. Discretes i correctes, en el sentit de no desentonar ni de comprometre, però fetes uns figurins, la presència llur en el
interdits, i el silenci dels carrers, alterat a penes, però sense desentonar, per la cridadissa de la mainada o el teclejar d'un piano, era amorosit
frígida i inexpressiva, d'un exotisme funcional desplaçat, que desentona insolentment amb el paisatge i estan, pot dir-se, en capella els
d'un efecte escenogràfic. Havem de convenir que l'estil d'aquest edifici desentona de l'ambient clàssic italianitzat que domina al conjunt dels jardins i
senzilles, exteriorment, resultaven les més reeixides i destacaven, sense desentonar, del conjunt de les altres torretes per llur situació, més alta o
i que es muntava en una era prop de l'esglesiola o del cementiri, on no desentonava, car els cementiris de poble de la comarca gironina tenen un no sé què

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »