×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desentonat |
Freqüència total: 28 |
CTILC1 |
tota la brutalitat del cas. Poques vegades hauré vist una cosa més | desentonada | que aquest camió cridaner i remollit dins el clima nacrat i silenciós del | abordar la discussió, aquell crit de dignitat á qué ella contestá ab veu | desentonada | perque fou quan se vejé més retuda, feren guanyar al estudiant grans | roca, i em passa gairebé sobre el cap amb un brogit d'ales i xiscladissa | desentonada | . Torno a sentir la veu: —Aaaaa! Aaaa! Escolto, miro per tot arreu, i | Les galtes li cremaven, el cap se li enterbolia... Li arribà una veu | desentonada | i prima. I encara pogué discernir que era la seva germana que cantava com | y Vinent. La seva hermètica sordesa li produïa aquell parlar grotesc i | desentonat | que hauria estat còmic si no hagués fet angúnia. Anava molt ben vestit, | /El metge per força\, avui per avui, potser resultaria una mica | desentonat | , sobre tot entre nosaltres, que no el rebem ni el podem rebre com fruit | interior; altres de tons en general oscurs, presentant taques fosques i | desentonades | amb el conjunt. Les primeres foren pintades al fresc a la cúpula i | amb encert, "les maneres americanes": "Ara, sota el maquillatge sovint | desentonat | i ridícul, sota les maneres ""americanes"" i l'afectació del | ó corretgit sense motíu evident, ni ab cruesa, ni ab paraules agres ó | desentonades | , ni ab moviments d' ira, ni ab raptes de coratge, ni ab amenasses, ni ab | mes si aquestes tenen un cert grau d'exaltació, no donaràn sinó notes | desentonades | . El pensament es la substancia de totes les obres humanes, totes les | Pep· Vol dirli a Pilar que puche? Pas· [(Dins, en veu | desentoná | )] En seguideta anem! Pep· [(Tancant la finestra de colp)] | trobar un borratxo o sentir una disputa, com tampoc feia cas dels crits | desentonats | de les dònes que desde'l llindar de la porta criden als vianants, o, més | canta que cantaras, lluint aquella atabaladora veuarra de xantre | desentonat | que rumbejava, i que li havia valgut el sobrenom de Jan Garola, pel que | o de cacera, sempre a punt de fer una cantada amb aquella veu de xantre | desentonat | que tant li agradava lluir, o d'aixecar el colze engolint, per juguesca, | que se n'havia adonat, cantava seguidament, suavisant i amorosint la seva | desentonada | veuarra, i el martell repicava alegre portant el compas, i l'enclusa | plet. —Tén conte, fill... Quíns ulls! quín bastonás! quína corbata més | desentonada | !— Vaig tranquilisar á la Matilde ab una rialleta, y besant novament als | tots quedaren amagats y quiets entre el fullatge, aont seguìren la | desentonada | piuladissa, interrompuda curts moments y represa altre vegada amb més | malehit gastament de dimoni! —reprengué al mateix temps en Rafel, ab veu | desentonada | ,— ¿hont ets que no ronas, malehit rebrech del bordell, escapat de la | de vida. Caminava satisfet, xiulava y fins a moments taral·lejava ab veu | desentonada | algunes cansons de la terra y de tant en tant, fregantse les mans, deya | de paper... fins qu'una veu de quí sab ahont, removía la lluyta ab | desentonada | dita: "Prench un milló á vintiset y mitx." Los ulls inquirían inquiets | manera que jo te l' ensenyat; ab la llengua desinvolta, res de veu | desentonada | com ho fan molts de nostres comediants, perque aleshores valdría més | d'ocre clar les parets, que rematen, par de baix, una franja blava, | desentonada | y brusca. En tot lo ample de la paret del fons, s'hi endevina una arcada | de goig, aquesta fantasmagoría extranya de formes capritxoses, colors | desentonats | , sons inharmònichs y sentors sens essencia, magnificada per les | de pronòstic en qüestions de llengua. —Visca el progrés! —insistia, | desentonada | , la senyoralla. —Visca el socialisme! —Visca les anguiles! —I les | cavalcant bacons, etc.) era a penes un concert angèlic discretament | desentonat | . De pitjors n'hem vistes, però, i també de més heroiques: el | to de malalta? Beatrice. Que tinc els altres tons | desentonats | , em sembla. Margarida. Canteu «Amor | l'església, arrossegant el dolor luctuós de la setmana santa o l'alegria | desentonada | i efervescent del sant rosari. Es va saber que la malalta havia | creadors han violentat principis i harmonies, amb talles enormes, colors | desentonats | , dissenys que segueixen el perfil del cos... I així han arribat a |
|