Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

m'esborronaven. Aleshores reeixien els propòsits d'esmena. La voluntat es	desentumia	. Se'm desvetllaven els esperits de la contemplació i, finalment, tornava
morts; només ell, l'hereu autèntic, vetlla. —M'he adormit! —exclama Josep,	desentumint	-se i fregant-se la cara. Confessar en veu alta una feblesa és, per ell,
gloriós sense un parrac de núvol, el reposar en un pilot de canoques, el	desentumir	-se amb un goig corporal inefable, el verdejar dels esparsets i dels naps
gratà, féu un badall i estirà les seves potes, l'una darrera l'altra, per	desentumir	-les de la mandra que hi sentia al capdavall. Comare Lloba era ajaçada,
salvatges que tenen pressa d'arribar a algun lloc). De passada, ell es	desentumiria	els rems, que prou li frisen de ganes de trotar. Però, en fi, com que és
fer caminar un poc el nin en lloc de l'oca, duent-lo de la mà per a	desentumir	el braç, llançar sospirs i més sospirs, consirosa i amb tanta recança de
muntanyes blaves, de les suredes verdejants i de tota la terra, en fi,	desentumida	per la carícia d'un sol retornador. Quan l'últim carro tragué del bosc
ca que els havíem de menester. Nosaltres miràvem amb bona gimnàstica de	desentumir	les cames i férem per la hisenda un viatge d'exploració. La Diana va
punyent i anguniós. Obren els ulls amb ira, fan un badall de fàstic, es	desentumeixen	amb una trista cruixidera d'ossos i es posen a estendre al sol l'horror
que sura va anar mar avall fins que amb la caliditat de l'ambient anà	desentumint	-se i tornant a ésser aigua. Aleshores un altre corrent el portà a uns
llavis, sense mirar-nos, esperant la conversa, que mai no arriba, per a	desentumir	-nos. Fa uns quants dies, vaig proposar de fer una ascensió a una muntanya
mai. Al matí, el sol ens feia la rateta a la cara i ens havíem de llevar.	Desentumíem	l'anatomia amb quatre copets i, així que "El Drapaire" havia acabat
cas i l'altre són manifestacions germanes d'una consciència que s'estava	desentumint	potser només pel fet de començar a rebre l'aire que aleshores oxigenava
parets feren un badall enorme, llarguíssim, i estiraren els braços com	desentumint	-se. Els cortinatges s'estremiren com si sentissin el primer bri d'aire de
la mà, que Zeni havia fortament estret aleshores mateix, damunt el pit.	Desentumí	els dits que havien quedat encastats del comiat de Zeni i no gosà tocar
entre el coi i la coberta. Els entreteniments a què hom es lliurava	desentumien	el sensori, evitaven la caiguda de l'esperit en el tou d'una vegetació
deshabitada? (Un quart i cinc minuts de nou!) S'aixecà, finalment, per a	desentumir	-se. Ara es trobava sense esma de res. Fins temia que si entrava
Avui sento aquest desig. Estic frenètica per estirar una mica les cames i	desentumir	-me... Ho vols? —I és clar que ho vull, Hermínia! No podeu imaginar l'
un parèntesi interminable. Així que va ser de nit ens havíem alçat per a	desentumir	-nos i cap a les dues vam decidir el retorn. Vam baixar amb cura, i com que
donada la tendència dels amos a viure en pisos i a anar al cinema. Per	desentumir	el cos, hom mira el temps a través de la finestra o de la porta forana. I
dir, per justificar-se. I, de seguida, mentre picava de mans (potser per	desentumir	-se o per encomanar animació), preguntà—: ¿On són els nens? L'Ernest el
És l'abril. L'Hipòlit necessitaria obrir els braços, estirar-los per	desentumir	-se. Un transatlàntic es separa lentament del port i els mocadors dels
un moment el cel alt, molt pàl·lid, sense ocells ni estrelles, mentre	desentumeix	els braços. I torna al piano; però no a Schumann. Amb aplicació primer,
en el qual s'actuaria només pel simple gust de practicar o de	desentumir	unes facultats, l'excursionisme és esport de la segona mena. No viu de
un taxi. No: malgrat dur la maleta a la mà, volíem anar a peu (per a	desentumir	-nos una mica, és clar, després de tot el dia de seure). No hi hagué
qui no havia collit totes les olives. La jornada començava després de	desentumir	-se les mans al foc. Es dinava una mica de la minestra que ja es portava
Pep obrí la porta. —No. —Està bé, és igual. Baixà darrera d'ell,	desentumint	-se. VI Travessen la carretera, cap al bar. Les mateixes llums
de fortalesa, com el fut-bol, carreres a peu, excursionisme i altres que,	desentumint	els múscles i òrguens principals de vida proporcionen un esclat de salut
de la indiferència soporifera que la deshonrava. Avui València comença a	desentumir	-se del sòn letàrgic que l'ha postrada tant de temps. I a l'obrir els ulls
en franca convalescencia, se'l veu de día en día recobrar ses forces,	desentumir	se sos membres, tornar la sanch a colorar les morfondides galtes,
hores, o dies potser, els meus ulls, nirvis, arteries, venes i orgues se	desentumeixen	. I acabo per obrir els ulls. La meva ànima havía tornat i amb ella, oh
pel carrer endevinava sota una brusa dues magnífiques oportunitats per a	desentumir	les mans, amb la consegüent interrelació hipofisària que elevava el seu
Aquell repicar al·lucinant l'excita com si el fuetegessin. Ha fet bé en	desentumir	-lo, en sacsejar-lo per si defallia. L'espetegar incessant de les bales li
els mitjons dels dies de festa, mentre comenten les escasses novetats que	desentumeixen	la vida assossegada del veïnat que s'hi arredossa. Els diumenges, quan el
Caterina doblegà l'esquena enrera, contra el respatller de la cadira, per	desentumir	-se, i les sines se li marcaren sota la roba, separades. El seu esguard
prop meu. El sol penja damunt les veles de les embarcacions. Per	desentumir	-me em passejo ran dels vaixells i em distrec mirant com n'atraca un. A la
ho haguèsses dit no m'hauria jo espunyit per ferte sè un bon minyò. [(	Desentumint	se ab l'altra la ma ab que l'escanyava.)] Albi. Oh! Roig; si
fragment de paysatge, feya aturar el cotxe y fins baxar a sa mare pera	desentumir	se un xich sobre la matexa ruta, ò be empèndreles per algun camí rural que
que solen fer á la cantina contígua'ls passatgers, que baixan condolits á	desentumir	los membres, á fer lo quarto en lo taulell apegalós, plé de cantis
las fullas, com si, a copia de refrechs y pessigollas, volguessin	desentumir	l'arrauliment de las socas balbas y dels brancatges emboyrats. Després,
.— ¡Bona entrada d'hivern ens do 'l Senyor!..."— Y, a fi de	desentumir	se 'ls peus, que també se li enravenavan a correcuyta, ab prou feynas y
son avi, ja 'l traurian d' apuros... Y 'l sastret que, atiat pel amor, es	desentumi	l' os de la esquena, s' hi afanyava fins á gastarshi 'ls ulls... Ja
y neguitós. Avans de posarse a taula, voldría esbargirse una mica,	desentumir	se cos y esperit torturats... metòdicament. "Es hora de menjar!" li
la necessitat de reveures, y tornaràn a entrevistarse: l'un per	desentumir	sos membres d'Hèrcul inactiu, l'altra per rescalfar son esperit
anteriors, decidí anar-la a recórrer. Endemés de la necessitat física de	desentumir	-se, sentia la de comprovar fins a quin punt aquell petit món anava
en moviment. Va seure davant del teclat, va fer un exercici de dits per	desentumir	-los i es va posar a interpretar. D'un salt, imprevisible i ràpid, la gata
pollancres. Es va asseure a la riba del llac i es va mullar els peus per	desentumir	-los de l'esforç del passeig. Mentre contemplava el panorama se li van
com passava en altres indrets vius i amb tradició social activa, es	desentumia	. En diversos actes públics hom feia la presentació en català, el teatre
La comitiva li duu mitja hora llarga d'avantatge. Decideix caminar per	desentumir	-se. El seu alè i el de la cavalcadura formen un nuvolet efímer. Acaba de
que enlleganyava la plana del Baix Llobregat, i, nord enllà, el dia es	desentumí	mandrós per a vestir-se de gris sever així que ens acostàvem a la banda

Pàgina 1 (de 2)

50 següents