Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
desert A 1520 oc.
desert M 2557 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desert Freqüència total:  4077 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i en la nit i al poble —al seu poble— es sentí sol com en un desert immens. III Solveig, deixa que et contempli. Que pura ets! No et
i de les criatures que vaguen per ell? Parlar-li d'allò era predicar en desert; cercar una justificació a la seva conducta, baldament Tino Costa no la
un foll cavalcar per damunt dels turons de garrofers. Els carrers eren deserts. El temps, com ella havia pensat, afavoria el secret del seu designi.
al seu entorn. Va sentir-se, de sobte, com desterrada, en un desert, i la seva ànima volà encara amb més ardent anhel devers la imatge del
la seva ànima s'omplí d'ansietat, perquè al seu entorn només veia camps deserts, abruptes turons i altes muntanyes, i només la nit que venia per totes
ànima com ocells solitaris en un cel de tempestat sobre una terra àrida i deserta. Allà en el més pregon del seu ésser s'agita una cortina, i allí hi ha
amb les estepes desolades, amb les muntanyes grandiloqüents, amb els deserts feroços, amb les manigües luxuriants. Ací tot és assequible, clar,
de casos macabres, perpetrats pels indígenes de les selves i dels deserts: actes de canibalisme, violacions, pillatges elementalment expeditius,
la ciutat, amb els llumets de gas tot just visibles al llarg del carrer desert; i d'escoltar interminablement les noves tràgiques i els discursos
de Barcelona. A les vuit del vespre, la ciutat, sense tramvies, era tan deserta com habitualment a les dues de la matinada. Companys i Largo Caballero
"matinet, a punta d'alba"... La plaça del poble, silenciosa, gairebé deserta, sembla una decoració. A Barcelona els tramvies van pleníssims: la gent
aigües del poble. Els caramells formen tapirs, cigonyes irreals, simulen deserts de blocs hiperboris. Entre el vidre transparent o opac es veuen les
solitària que només els seus ulls deuen contemplar, car el barri sembla desert, les portes són closes, les finestres barrades. Truca, una mica a
i després va baixant cap al carrer que a poc a poc es queda desert de gent vàlida. Pels racons d'ombra encara s'arrosseguen unes quantes
xin! Bada la porta del vestíbul fosc, el travessen fins al pati ara desert i s'encaminen de nou al local de les dutxes. Però aquest cop el caporal
La llum que es filtra per les claraboies brutes revela una escala deserta en la qual els seus passos ressonen cautes i vacil·lants i, alhora,
Aleshores, amb una salutació impecable, els franqueja el pas. El pati és desert i el cotxe avança ràpidament cap al tercer pavelló, pintat d'un color
el seu company s'allunya a desar el cotxe. Dins hi ha un immens passadís desert amb tot de fletxes vermelles que remeten als quatre horitzons, sota uns
una bromera sangonosa i anant, d'un costat a l'altre, pel carrer desert. La notícia es va estendre ràpidament; el poble s'agità d'un extrem a
Els llums, al poble, eren llavors escassos, i pels carrers costeruts i deserts, pels cantons mal il·luminats, es produïen baralles freqüents i els homes
El silenci l'havia ofegat instantàniament i tot estava com abans, quiet, desert, amb el cantar dels grills per tots els camps, desesperadament quiet i
amb el cantar dels grills per tots els camps, desesperadament quiet i desert. A dalt, brillaven les estrelles, i era com una nit qualsevol, en què ell
És com un ball, la decència coberta. És com un ball en la terra deserta. És com un ball, ningun mort no es desperta. És com un ball. És
ombres de les estacions. Les terres de la nit, la gran terra deserta. Creuava un tren de fusta amb un llum de pixum. En
terres d'Algèria, entre el mar i la gran serralada que fa de muralla al desert, és la vinya. El vi d'Alger és un vi de graus que de seguida es torna
que aquest miserable tuareg vingut del cor de l'Hoggar, a través dels deserts, dels escorpins, de la set d'aigua i de la set de justícia. En trobar un
més tendra i dels blaus més al·lucinants, és un paisatge completament desert. El contempleu des de les valls veïnes de la costa, sempre com un teló de
Borabora: petit port oceànic de fustes que ballen i d'aigües manses i desertes! Jo havia somiat aquesta illa com la dolçor d'una fruita irreal, i en el
a la fresca unes espatlles vastíssimes, planes i assolellades com un desert, i uns braços d'emperadriu, Madame Tu, entre el verd rabiós de les
sentia un sanglot perdut. A fora, el lagon de Vaitapé brillava més desert i més lluminós que mai... Després de la cerimònia, el Pare Josep va
suficiència, l'alt braó històric dels homes de les tendes plantades en el desert. Nosaltres creiem, ben al contrari, que l'acte de virilitat més gran d'un
el luxe de pagar-se una gran història— han fet l'apologia de la gent del desert i de l'estepa. Repetim, han confós el sentit de la virilitat,
els germans, seguit de Nara, Eva i Adam. L'escena resta un llarg moment deserta.)] Caín. [(Apareix, panteixant, les mans ensangonades,
la nostra mort". Rellotge: rosa, sorra, rosa, desert. Després? Por del perdut que mira la claror de
immensa, de la sang. Des de la sorra d'aquest desert, des de l'amarga profunditat del pou, et clamo contra
i el càntic amagat de moltes fonts". Inútilment cridaràs al desert el desesper del teu dolor de cec. Car no retorna al
dels armaris de Dona Obdúlia, que aquells vespres abandonaven les cambres desertes com si la solitud els entristís, igual que entristia la propietària, per
l'hauria fet emmudir, i tot el cos de redacció se n'hauria anat al desert a fer penitència. Però no hi havia por que ho veiessin, perquè no ho
brasa partida, malaguanyada! M'has salvat del gel desert, del silenci sense calma, de la set en rius amargs,
dos, centenars i milers, es llancen a les desertes vies de la tarda. Entre marcials i amotinats avancen,
i sabia les que els tallaven quan sortien les noves. I anava per carrers deserts i vivia a poc a poc... I de tant anar d'una flonjor a una altra, em vaig
lluny... ni si encara s'estava damunt de la terra i de l'herba seca de desert d'Aragó, amb els ossos al vent; i que el vent els colgava de pols, fora
a Dorotea i, corredor avall, anà a parar al menjador de la casa, fosc i desert. Va encendre el llum i començà a trafiquejar pel bufet; i després de
Tapà la morta amb el llençol, apagà el llum, espià si el corredor era desert, obrí la porta i al cap de tres minuts tornava a ésser al telèfon. La
i de l'aristocràcia, vivia a Barcelona com un Robinson a l'illa deserta, i s'escapava a París per veure els seus amics del "Jockey", o alguna
cap inconvenient. Enfilaren altre cop el carrer de Perecamps, que estava desert, i de la taverna que en diuen "Cal Sagristà" va sortir un homenot que
del món. Les quatre dins del canot, s'escapaven de bon matí a les cales desertes. Les coloraines de punt arrapades al cos i tot el circ ambulant de
la badia escampant una cua de serradures diamantines. A les cales desertes, les quatre criatures feien nudisme, engegaven pedres als gaviars, i
duent a les nines el somni i el prestigi de la seva aventura en les cales desertes. Una aventura que picava la medul·la dels xicots ennegrits, estirats a la
d'or.] Quadre II Argument. [En Bernat està tot sol davant la mar deserta i se sent impotent per trobar la copa. Compareix N' Estel d'Or i li diu

  Pàgina 1 (de 82) 50 següents »