Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no trobava on. Després de regirar sense èxit tots els indrets, Zeus es va	desesperar	. "Ni que sigui dintre les meves pròpies entranyes, en un lloc espès i
va concedir el do profètic, però ningú no creu el que anuncio", es	desesperava	Cassandra. "En primer lloc, perquè vostè va ser, a deshora, massa
per un benèvol costum, la meva àvia. Circe "Què puc fer sinó	desesperar	-me per tota la immortalitat en la tenebra?", deia i repetia la reclusa
gravetat acostumada i imposant silenci, sentencià: —Us dic que no heu de	desesperar	: el dia menys pensat l'ocell aixeca el vol. Quan el vaig veure amb ella
que el seu somni, quant a allò, mai no es realitzaria, i Maria Àgueda	desesperà	que el seu fill arribés a casar-se a la fi amb una noia de Santa Maria. A
nit com aquesta, no s'atreviria a venir, tremolava ja al fons d'ell, el	desesperava	; pensava ja a baixar al carrer, a anar en busca d'ella, quan, de sobte,
ja que estava a la base de tots els sermons de mossèn Anselm. —No s'ha de	desesperar	mai; però cal acollir les coses tal com plau a Déu d'enviar-nos-les. Si
però ara ensopegava amb tot; queia, s'aixecava i tornava a caure; es	desesperava	. Els arbres semblaven avançar-se amb gestos aïrats per tancar-li el pas;
pretendents al palau d'Ulisses". Ara, ha pogut salvar la casa, però el	desespera	que un porc se li passegi pel jardí, i se li hagi menjat les roses, amb
a les ofenses. Quan se li acabava el tabac es tornava boig. Res no el	desesperava	tant com no poder fumar. Hauria passat millor sense menjar un mos,
la nostra. I em posava en evidència. No es pot imaginar com m'arribava a	desesperar	molts de pics el seu caràcter massa apassionat, la seva sinceritat
la cambra... Quan sabé la veritat —poc temps abans de casar-se— es	desesperà	pensant en tota la recança de les seves tardes, recordant els capvespres
ho era a la força, i la idea de descriure sempre passions pures la	desesperava	. Més curiosa que la majoria dels seus coetanis, l'homosexualitat també
indefectiblement el següent comentari, que era un elogi, però que hauria	desesperat	la poetessa, que volia fer oblidar el seu origen: —Ningú diria que fos
dins el meu bes, àgil amor, com el vell de la mar que	desespera	la clau confusa amb què el premen els braços
aquí o lluny d'aquí on haig de trobar el remordiment. Pel demés, Víctor,	desespera	la inutilitat del nostre sacrifici. No hem pas avençat un cèntim; tant
setmanes que espero una resposta dels teus llavis. Tanta passivitat em fa	desesperar	. Començo a trobar-me ridícul. Sembla que estigui perdent el temps al
d'on treu les misses. I així els aquisses. No et	desesperis	si l'amant fuig; més val que adveris que
i fins que s'acabarà l'escena, cal recalcar que quan Golferic	desespera	, Rosaura es commou, i que quan Golferic sent alguna
seva mare i que l'endemà li donaria una resposta definitiva. Frederic es	desesperà	a soles, s'avergonyí de la seva feblesa, d'haver anat a confessar-se amb
reprenia l'aplom, la fredor i la duresa. Els desmenjaments de Guillem	desesperaven	la Baronessa, però ja no hi podia renunciar. Després de l'embriaguesa,
amb la /Soli\ a la faixa. Frederic en veure aquelles coses es	desesperava	; notava en els ulls dels terrassans una mirada de desafecte; amb prou
d'ella. Rosa Trènor, a la qual Maria Lluïsa veia de tant en tant, no	desesperà	de trobar-li un substitut en les condicions de Bobby; però ella tremolava
reviure-la. I aleshores, pateixo. Fins a un cert límit, podria dir que em	desespero	pensant en aquella plenitud que m'ha fugit. M'hi falta —és dir molt!—
desgarradora. La criatura prenía y deixava 'l pit á cada moment, plorant,	desesperant	se cada volta més, y la mare á sa vegada, xuclantse 'l plor, mossegantse 'l
la Madrona, ben aviat la dida y després don Miquel. —No ploris, no 't	desesperis	, filla: no es lo teu el qu' enterran, es lo de donya Mercé.— La Toneta
més que res. El cas era que passaven dies i no avançàvem gaire. Jo em	desesperava	. Sentia la meva timidesa com el més gros obstacle, i cada vegada, en
fugia per la farmàcia. La vella em trobava sempre berenant sol. I es	desesperava	, puix que ara ja sospitava de la nostra complicitat. A la tarda la
anterior devia haver dormit amb el farmacèutic. Ella tornava a plorar, es	desesperava	, feia protestes de puresa i d'amor; deia que a cap home no havia permès
meus amics i els veïns d'ella. Jo vaig passar unes quantes nits plorant i	desesperant	-me, i enmig del meu martiri no em vaig recordar per a res de la criada,
Això m'havia dit l'home. Havia aconseguit d'excitar-me, de	desesperar	-me, de fer-me creure tot allò tan horrorós. El vaig deixar sense venjar-me
li prenen l'infant de les mans? Llavors s'arrauleix en un recó, plora, el	desespera	la seva irritabilitat, es troba vil, i poc se'n falta perquè bati el cap
en condicions de cimejar magníficament. Jo no tenia res d'això, i me'n	desesperava	. De sobte, vaig adonar-me que em petaven les dents. Estava calat, l'aire
menys la podia veure era al capvespre, en què jo estava lliure. Això em	desesperava	. —Vina després de dinar —em deia—. En aquella hora jo era esclau del
ambicions, tristeses o violències d'artista incipient i neguitós. Ella es	desesperava	de veure'm tan lluny del jove normal que a vint anys guanya un bon sou,
retrat que fa l'autor del sentimental vague i del sensual, que vaig	desesperar	de la meva salvació. Jo era l'un i l'altre tot en una peça. Aquelles
un any potser tothom parlarà de mi. Jo et responc del que faré. Lluny de	desesperar	-me, de viure trist com aquí, viuré entusiasmat i ple d'esperança en el
, la frase cenyida. Sempre de l'art, el vestit de l'art. I amb això es	desesperen	per fer-se un nom. Què és un nom? Jo vull ésser un home. Jo sóc
de sospirs, de crits o de renecs; que suen per acabar la feina, que es	desesperen	amb els contratemps i després obliden a la taverna, o amb el fill als
buidor. I em feien pena els meus somnis per inútils i enganyívols. Em	desesperava	de treballar estúpidament. M'enyorava de no sabia què. M'entraven uns
serventa jove que tenien a casa. Però ella no li'n feia cas, i l'home es	desesperava	perquè no comprenia que una noia pobra, de les que van a servir, no
tombs per la plaça. Ens hem ofert, inútilment. Hem seguit carrers. Ja	desesperàvem	. Era tard per a llogar-nos, prop de les set. Tombem una cantonada i, en
en anglès, Bret Harte i un viatge per l'Aràbia, de no recordo qui. Ja	desesperava	de poder emportar-me res del meu gust, fora d'algun volum de Loti, quan
la veitx frisosa, impacienta. Devegades sembla boija; plora, resa, 's	desespera	y quant pot véure' al seu pare s' assembla una Magdalena. Pep.
Més cuant lo veitx abatut, y plorant perdó 'm demana sa filla, que 's	desespera	y llansa torrents de llágrimas per llibertar á un traidor, á un traidor
[(Aqueix crit recorda á Julia lo del primer acte dit per en Roche y la	desespera	.)] Julia. ¡Oh! calléu. Aqueixa paraula sola me fereix com un
ni veitx la seva intenció.) Podría sabé 'l motiu d' aixó que á mí 'm	desespera	? Roch· No, Julia, de cap manera. Julia. ¡Oh! Jo no sé
'ls agrada acabada la vetllada s' atipan per quinse dias... N' hi ha per	desesperar	me! Sempre 'l badall y 'l desmay!... Jo que no m' atipo may, m' atipo de
enemic malèfic, envejant-nos la joia i de la pròpia	desesperant	, ens cerca dany i oprobi per un atac astuciós, i vetlla
gran força, la llum, també lluita, ara vençuda, ara victoriosa, i no es	desespera	. Jo triomfaré amb ella!" Em semblava, i això m'infonia coratge, que,

Pàgina 1 (de 18)

50 següents