×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desesperar |
Freqüència total: 876 |
CTILC1 |
| no trobava on. Després de regirar sense èxit tots els indrets, Zeus es va | desesperar | . "Ni que sigui dintre les meves pròpies entranyes, en un lloc espès i | | va concedir el do profètic, però ningú no creu el que anuncio", es | desesperava | Cassandra. "En primer lloc, perquè vostè va ser, a deshora, massa | | per un benèvol costum, la meva àvia. Circe "Què puc fer sinó | desesperar | -me per tota la immortalitat en la tenebra?", deia i repetia la reclusa | | gravetat acostumada i imposant silenci, sentencià: —Us dic que no heu de | desesperar | : el dia menys pensat l'ocell aixeca el vol. Quan el vaig veure amb ella | | que el seu somni, quant a allò, mai no es realitzaria, i Maria Àgueda | desesperà | que el seu fill arribés a casar-se a la fi amb una noia de Santa Maria. A | | nit com aquesta, no s'atreviria a venir, tremolava ja al fons d'ell, el | desesperava | ; pensava ja a baixar al carrer, a anar en busca d'ella, quan, de sobte, | | ja que estava a la base de tots els sermons de mossèn Anselm. —No s'ha de | desesperar | mai; però cal acollir les coses tal com plau a Déu d'enviar-nos-les. Si | | però ara ensopegava amb tot; queia, s'aixecava i tornava a caure; es | desesperava | . Els arbres semblaven avançar-se amb gestos aïrats per tancar-li el pas; | | pretendents al palau d'Ulisses". Ara, ha pogut salvar la casa, però el | desespera | que un porc se li passegi pel jardí, i se li hagi menjat les roses, amb | | a les ofenses. Quan se li acabava el tabac es tornava boig. Res no el | desesperava | tant com no poder fumar. Hauria passat millor sense menjar un mos, | | la nostra. I em posava en evidència. No es pot imaginar com m'arribava a | desesperar | molts de pics el seu caràcter massa apassionat, la seva sinceritat | | la cambra... Quan sabé la veritat —poc temps abans de casar-se— es | desesperà | pensant en tota la recança de les seves tardes, recordant els capvespres | | ho era a la força, i la idea de descriure sempre passions pures la | desesperava | . Més curiosa que la majoria dels seus coetanis, l'homosexualitat també | | indefectiblement el següent comentari, que era un elogi, però que hauria | desesperat | la poetessa, que volia fer oblidar el seu origen: —Ningú diria que fos | | dins el meu bes, àgil amor, com el vell de la mar que | desespera | la clau confusa amb què el premen els braços | | aquí o lluny d'aquí on haig de trobar el remordiment. Pel demés, Víctor, | desespera | la inutilitat del nostre sacrifici. No hem pas avençat un cèntim; tant | | setmanes que espero una resposta dels teus llavis. Tanta passivitat em fa | desesperar | . Començo a trobar-me ridícul. Sembla que estigui perdent el temps al | | d'on treu les misses. I així els aquisses. No et | desesperis | si l'amant fuig; més val que adveris que | | i fins que s'acabarà l'escena, cal recalcar que quan Golferic | desespera | , Rosaura es commou, i que quan Golferic sent alguna | | seva mare i que l'endemà li donaria una resposta definitiva. Frederic es | desesperà | a soles, s'avergonyí de la seva feblesa, d'haver anat a confessar-se amb | | reprenia l'aplom, la fredor i la duresa. Els desmenjaments de Guillem | desesperaven | la Baronessa, però ja no hi podia renunciar. Després de l'embriaguesa, | | amb la /Soli\ a la faixa. Frederic en veure aquelles coses es | desesperava | ; notava en els ulls dels terrassans una mirada de desafecte; amb prou | | d'ella. Rosa Trènor, a la qual Maria Lluïsa veia de tant en tant, no | desesperà | de trobar-li un substitut en les condicions de Bobby; però ella tremolava | | reviure-la. I aleshores, pateixo. Fins a un cert límit, podria dir que em | desespero | pensant en aquella plenitud que m'ha fugit. M'hi falta —és dir molt!— | | desgarradora. La criatura prenía y deixava 'l pit á cada moment, plorant, | desesperant | se cada volta més, y la mare á sa vegada, xuclantse 'l plor, mossegantse 'l | | la Madrona, ben aviat la dida y després don Miquel. —No ploris, no 't | desesperis | , filla: no es lo teu el qu' enterran, es lo de donya Mercé.— La Toneta | | més que res. El cas era que passaven dies i no avançàvem gaire. Jo em | desesperava | . Sentia la meva timidesa com el més gros obstacle, i cada vegada, en | | fugia per la farmàcia. La vella em trobava sempre berenant sol. I es | desesperava | , puix que ara ja sospitava de la nostra complicitat. A la tarda la | | anterior devia haver dormit amb el farmacèutic. Ella tornava a plorar, es | desesperava | , feia protestes de puresa i d'amor; deia que a cap home no havia permès | | meus amics i els veïns d'ella. Jo vaig passar unes quantes nits plorant i | desesperant | -me, i enmig del meu martiri no em vaig recordar per a res de la criada, | | Això m'havia dit l'home. Havia aconseguit d'excitar-me, de | desesperar | -me, de fer-me creure tot allò tan horrorós. El vaig deixar sense venjar-me | | li prenen l'infant de les mans? Llavors s'arrauleix en un recó, plora, el | desespera | la seva irritabilitat, es troba vil, i poc se'n falta perquè bati el cap | | en condicions de cimejar magníficament. Jo no tenia res d'això, i me'n | desesperava | . De sobte, vaig adonar-me que em petaven les dents. Estava calat, l'aire | | menys la podia veure era al capvespre, en què jo estava lliure. Això em | desesperava | . —Vina després de dinar —em deia—. En aquella hora jo era esclau del | | ambicions, tristeses o violències d'artista incipient i neguitós. Ella es | desesperava | de veure'm tan lluny del jove normal que a vint anys guanya un bon sou, | | retrat que fa l'autor del sentimental vague i del sensual, que vaig | desesperar | de la meva salvació. Jo era l'un i l'altre tot en una peça. Aquelles | | un any potser tothom parlarà de mi. Jo et responc del que faré. Lluny de | desesperar | -me, de viure trist com aquí, viuré entusiasmat i ple d'esperança en el | | , la frase cenyida. Sempre de l'art, el vestit de l'art. I amb això es | desesperen | per fer-se un nom. Què és un nom? Jo vull ésser un home. Jo sóc | | de sospirs, de crits o de renecs; que suen per acabar la feina, que es | desesperen | amb els contratemps i després obliden a la taverna, o amb el fill als | | buidor. I em feien pena els meus somnis per inútils i enganyívols. Em | desesperava | de treballar estúpidament. M'enyorava de no sabia què. M'entraven uns | | serventa jove que tenien a casa. Però ella no li'n feia cas, i l'home es | desesperava | perquè no comprenia que una noia pobra, de les que van a servir, no | | tombs per la plaça. Ens hem ofert, inútilment. Hem seguit carrers. Ja | desesperàvem | . Era tard per a llogar-nos, prop de les set. Tombem una cantonada i, en | | en anglès, Bret Harte i un viatge per l'Aràbia, de no recordo qui. Ja | desesperava | de poder emportar-me res del meu gust, fora d'algun volum de Loti, quan | | la veitx frisosa, impacienta. Devegades sembla boija; plora, resa, 's | desespera | y quant pot véure' al seu pare s' assembla una Magdalena. Pep. | | Més cuant lo veitx abatut, y plorant perdó 'm demana sa filla, que 's | desespera | y llansa torrents de llágrimas per llibertar á un traidor, á un traidor | | [(Aqueix crit recorda á Julia lo del primer acte dit per en Roche y la | desespera | .)] Julia. ¡Oh! calléu. Aqueixa paraula sola me fereix com un | | ni veitx la seva intenció.) Podría sabé 'l motiu d' aixó que á mí 'm | desespera | ? Roch· No, Julia, de cap manera. Julia. ¡Oh! Jo no sé | | 'ls agrada acabada la vetllada s' atipan per quinse dias... N' hi ha per | desesperar | me! Sempre 'l badall y 'l desmay!... Jo que no m' atipo may, m' atipo de | | enemic malèfic, envejant-nos la joia i de la pròpia | desesperant | , ens cerca dany i oprobi per un atac astuciós, i vetlla | | gran força, la llum, també lluita, ara vençuda, ara victoriosa, i no es | desespera | . Jo triomfaré amb ella!" Em semblava, i això m'infonia coratge, que, |
|