×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desesperat |
Freqüència total: 2646 |
CTILC1 |
els més esgarrifosos trets, davant els quals, en esdevenir en un moment | desesperada | perennitat de pedra, coneixeràs com és de dura, sempre, apresa de cor | d'una pensada imatge. O m'esvaneixo en l'espessa tenebra, enllà de la | desesperada | recerca d'aquella imatge. Quan el veig, és exacte a ell mateix, res no ha | El padrí i la mare d'ella, principalment aquesta, feien esforços | desesperats | per allunyar-la d'ell, i Tino Costa, en els seus moments de | en nosaltres a escapar-nos de la terrible crueltat de la vida, un aleteig | desesperat | d'ocells presoners. La veritat és que els àngels no passen per a | Maria que no envegés la seva sort. I ve't aquí que havia arribat ell, un | desesperat | , un nàufrag, una despulla de totes les tempestes llençada inútil a la | impossible treballar. S'estava assegut, fumant, enfonsat en reflexions | desesperades | , forjant projectes qui-sap-lo folls, que s'esvanien ràpidament en el seu | Quan van voler-ho els pares ja era tard: ell anava amb una altra, i ella, | desesperada | , va tirar-se al riu. Fins tres dies després no la van trobar. I com van | fugint d'aquell plor que el perseguia, fugint dels propis pensaments | desesperats | . El plor de l'infant s'anà extingint; es sentia de bell nou el vent en | rostre del sant havia quedat imprès un sentiment nou, una mena d'angoixa | desesperada | , gairebé de plor. La llum que entrava per la finestra venia a morir de | Manuel del Santo arribà a Argona al capvespre del dia següent. Vingué | desesperat | , com fora d'ell, fustigant la bèstia tot el camí, concedint-li i | Anem-nos-en! Acompanya'm!... El seu rostre reflexava una angoixa tan | desesperada | que el padrí va acabar per cedir. L'acaricià a l'esquena. —Bé: | forta i profunda. Ara estava sol amb la nit, amb la pluja i el vent i la | desesperada | tristor de la seva ànima. Es sentia malalt, i, no obstant, una energia | hi ha qui perd el son per veure món, i corre d'una banda a l'altra com un | desesperat | i es complica l'existència de mil maneres. Al cap i a la fi, pel poc | per un vent tempestuós, però sense soroll, en no se sabia quins gestos | desesperats | . La vall es clogué, com si una negra cortina s'hagués estès al seu davant | sense parar, defensant-lo a ell dels embats en una lluita incessant, | desesperada | . En l'expressió angoixada del rostre d'ella hi havia, amb tot, una ferma | un moment significava la mort per a ella i el seu fill, i s'esforçava més | desesperada | a mesura que se li anaven esgotant les forces, a mesura que les aigües | Es deturà panteixant i la tornà a cridar; en la seva veu tremolava la ira | desesperada | que venia enfosquint-li l'ànima; tornà a sacsejar-la amb més violència. | La colpí sobre el rostre tot cridant-la. —Sileta... Parla'm, Sileta... Ja | desesperat | , l'agafà pel coll amb totes dues mans, li sacsejà el cap tan | creixien, i ell es llançà encara a córrer en la nit, amb un últim esforç | desesperat | . Es trobava ara a la coma més alta i corria a través d'un espès | hi aniré? L'agafaren pels braços per alçar-la, i ella reclamava silenci, | desesperada | . —Xst... Xst... Que dorm! No el desperteu! Està tan cansat! Va arribar de | inadaptat, reu d'haver ferit mortalment un policia en el curs d'una fuga | desesperada | ; el govern que el 31 de desembre del 1959 reduïa a vint | permetre. És molt possible que la qüestió es resolgués amb una súplica | desesperada | a l'amo, i Campdepadrós li devia regalar, a començaments de curs, amb els | del que fos i tornava a fumar. En aquestes ocasions se'l veia furiós, | desesperat | , com boig, i no li podíeu quasi parlar. Això ocorria, però, molt | tots els altres junts. Recordo un dia que el meu cosí sortí de la masia | desesperat | , buscant la pipa. La buscava per totes bandes, preguntant, regirant tots | era un animal ferit i acorralat, sense escapatòria possible. En un esforç | desesperat | havia aconseguit posar-se de costat. En aquell gest havia posat tota | li quedaven forces per a fer-ho. Els seus moviments eren pesats i alhora | desesperats | . Es movia com en una gran irresolució de pensaments. Respirava penosament | cafè, perquè l'entradeta a recés de la qual els ancians seien com uns | desesperats | no era altra cosa que un cafè àrab. I al costat d'aquesta entradeta, una | de la cua en forma de quilla. El Phaeton xisclava com un | desesperat | , jo li he tret dues fotos, i de seguida l'hem deixat anar. El vol que ha | té dos odis: els jueus i el comunisme. Aquests dos odis són el motor | desesperat | dels seus nervis; Mr. Catule només té una ambició: el triomf absolut de | Renoir una mica tenyit de cafè. Aleshores Madame Tu m'avisa rient com una | desesperada | i em mostra la desaprensiva Tetua, la qual no s'adona que tota la família | aquells trossos de la costa andalusa que cauen de cara a l'aigua com uns | desesperats | . En un restaurant decentíssim he pogut menjar peix fresc i fruita fresca | jurídic —acceptat en darrer terme àdhuc per la reialesa— per a bastir una | desesperada | resistència entorn d'uns ideals pactistes. I això no hauria estat | a Catalunya parers de mala voluntat. "Són enemics nostres", escrivia | desesperat | , en 1639, el representant del comte de Santa Coloma a Madrid, | Caín! Adam. No tingueu por que l'atrapi... Eva. [( | Desesperada | al Querub.)] Àngel, per Jahvè! Vola-hi! [(El Querub vola darrera | l'estel (ossos decebuts i l'heroica pira en el vespre | desesperat | !), per a molts sembla d'antuvi una fe, sols que té menys espera | també molt covard i salvatge i estimo a més amb un | desesperat | dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada | i et mesura fins on s'haurà escruixit la teva fusta | desesperada | en erigir-se). Neu Feixuga damunt teu. La cara cerca | del vent plujós que ratxeja fent voleiar els cabells de la noia. | Desesperat | es fica a la seva cambra, topant-se amb Júlia darrera la porta. Passa | com el boix, pensava i escrivia, boca-amarg, | desesperat | i moix, a l'ombra pública del Parc. Com qui engoleix una suau | del pis ja vaig sentir els grans plors de la nena, i me la vaig trobar | desesperada | al bressol fent anar els bracets amb fúria, tota coberta de cuc, i quan | cap a la porta i aleshores el nen se'm va tirar a sobre com una serp | desesperada | i plorant a llàgrima viva cridava que no el deixés, que volia estar a | dintre amb aquell desfici enfebrat i els petits no l'entomaven amb crits | desesperats | . I si queia un ou covat a terra no pudia. Jo els cuidava, els posava | la inquietud, del desassossec i de la desesperança. Ironitzem quan estem | desesperats | ; la ironia i l'acció són aleshores el mètode emprat a fi d'emplenar | assabentar-nos del que no és. En primer lloc, no és la ironia purament | desesperada | , aquella ironia que neix de manera gairebé inevitable quan, negant llur | figura i l'obra de Quevedo. Lluny de mi pretendre que és tan amarga i tan | desesperada | tota la ironia de Castella. La ironia de Cervantes és, per exemple, tot | on conflueixen la ironia merament intel·lectual i la ironia absolutament | desesperada | ; posseeix d'aquesta darrera la gravetat i de la primera la gràcia. Si | s'accentua, i per això l'home irònic és sempre, en certa manera, un home | desesperat | . El català no podia defugir aquest viure desesperat, tant per la seva | certa manera, un home desesperat. El català no podia defugir aquest viure | desesperat | , tant per la seva participació en el viure crític del món hispànic com | significa l'adopció d'una actitud que podrà ultrapassar el primitiu estat | desesperat | . Perquè la ironia pot ésser deformadora i pot ésser reveladora, és a dir, | dimana d'una desesperació que sembla complaure's en romandre eternament | desesperada | . D'ací que, no satisfeta amb fer-nos desconfiar del món, la ironia |
|