Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els més esgarrifosos trets, davant els quals, en esdevenir en un moment	desesperada	perennitat de pedra, coneixeràs com és de dura, sempre, apresa de cor
d'una pensada imatge. O m'esvaneixo en l'espessa tenebra, enllà de la	desesperada	recerca d'aquella imatge. Quan el veig, és exacte a ell mateix, res no ha
El padrí i la mare d'ella, principalment aquesta, feien esforços	desesperats	per allunyar-la d'ell, i Tino Costa, en els seus moments de
en nosaltres a escapar-nos de la terrible crueltat de la vida, un aleteig	desesperat	d'ocells presoners. La veritat és que els àngels no passen per a
Maria que no envegés la seva sort. I ve't aquí que havia arribat ell, un	desesperat	, un nàufrag, una despulla de totes les tempestes llençada inútil a la
impossible treballar. S'estava assegut, fumant, enfonsat en reflexions	desesperades	, forjant projectes qui-sap-lo folls, que s'esvanien ràpidament en el seu
Quan van voler-ho els pares ja era tard: ell anava amb una altra, i ella,	desesperada	, va tirar-se al riu. Fins tres dies després no la van trobar. I com van
fugint d'aquell plor que el perseguia, fugint dels propis pensaments	desesperats	. El plor de l'infant s'anà extingint; es sentia de bell nou el vent en
rostre del sant havia quedat imprès un sentiment nou, una mena d'angoixa	desesperada	, gairebé de plor. La llum que entrava per la finestra venia a morir de
Manuel del Santo arribà a Argona al capvespre del dia següent. Vingué	desesperat	, com fora d'ell, fustigant la bèstia tot el camí, concedint-li i
Anem-nos-en! Acompanya'm!... El seu rostre reflexava una angoixa tan	desesperada	que el padrí va acabar per cedir. L'acaricià a l'esquena. —Bé:
forta i profunda. Ara estava sol amb la nit, amb la pluja i el vent i la	desesperada	tristor de la seva ànima. Es sentia malalt, i, no obstant, una energia
hi ha qui perd el son per veure món, i corre d'una banda a l'altra com un	desesperat	i es complica l'existència de mil maneres. Al cap i a la fi, pel poc
per un vent tempestuós, però sense soroll, en no se sabia quins gestos	desesperats	. La vall es clogué, com si una negra cortina s'hagués estès al seu davant
sense parar, defensant-lo a ell dels embats en una lluita incessant,	desesperada	. En l'expressió angoixada del rostre d'ella hi havia, amb tot, una ferma
un moment significava la mort per a ella i el seu fill, i s'esforçava més	desesperada	a mesura que se li anaven esgotant les forces, a mesura que les aigües
Es deturà panteixant i la tornà a cridar; en la seva veu tremolava la ira	desesperada	que venia enfosquint-li l'ànima; tornà a sacsejar-la amb més violència.
La colpí sobre el rostre tot cridant-la. —Sileta... Parla'm, Sileta... Ja	desesperat	, l'agafà pel coll amb totes dues mans, li sacsejà el cap tan
creixien, i ell es llançà encara a córrer en la nit, amb un últim esforç	desesperat	. Es trobava ara a la coma més alta i corria a través d'un espès
hi aniré? L'agafaren pels braços per alçar-la, i ella reclamava silenci,	desesperada	. —Xst... Xst... Que dorm! No el desperteu! Està tan cansat! Va arribar de
inadaptat, reu d'haver ferit mortalment un policia en el curs d'una fuga	desesperada	; el govern que el 31 de desembre del 1959 reduïa a vint
permetre. És molt possible que la qüestió es resolgués amb una súplica	desesperada	a l'amo, i Campdepadrós li devia regalar, a començaments de curs, amb els
del que fos i tornava a fumar. En aquestes ocasions se'l veia furiós,	desesperat	, com boig, i no li podíeu quasi parlar. Això ocorria, però, molt
tots els altres junts. Recordo un dia que el meu cosí sortí de la masia	desesperat	, buscant la pipa. La buscava per totes bandes, preguntant, regirant tots
era un animal ferit i acorralat, sense escapatòria possible. En un esforç	desesperat	havia aconseguit posar-se de costat. En aquell gest havia posat tota
li quedaven forces per a fer-ho. Els seus moviments eren pesats i alhora	desesperats	. Es movia com en una gran irresolució de pensaments. Respirava penosament
cafè, perquè l'entradeta a recés de la qual els ancians seien com uns	desesperats	no era altra cosa que un cafè àrab. I al costat d'aquesta entradeta, una
de la cua en forma de quilla. El Phaeton xisclava com un	desesperat	, jo li he tret dues fotos, i de seguida l'hem deixat anar. El vol que ha
té dos odis: els jueus i el comunisme. Aquests dos odis són el motor	desesperat	dels seus nervis; Mr. Catule només té una ambició: el triomf absolut de
Renoir una mica tenyit de cafè. Aleshores Madame Tu m'avisa rient com una	desesperada	i em mostra la desaprensiva Tetua, la qual no s'adona que tota la família
aquells trossos de la costa andalusa que cauen de cara a l'aigua com uns	desesperats	. En un restaurant decentíssim he pogut menjar peix fresc i fruita fresca
jurídic —acceptat en darrer terme àdhuc per la reialesa— per a bastir una	desesperada	resistència entorn d'uns ideals pactistes. I això no hauria estat
a Catalunya parers de mala voluntat. "Són enemics nostres", escrivia	desesperat	, en 1639, el representant del comte de Santa Coloma a Madrid,
Caín! Adam. No tingueu por que l'atrapi... Eva. [(	Desesperada	al Querub.)] Àngel, per Jahvè! Vola-hi! [(El Querub vola darrera
l'estel (ossos decebuts i l'heroica pira en el vespre	desesperat	!), per a molts sembla d'antuvi una fe, sols que té menys espera
també molt covard i salvatge i estimo a més amb un	desesperat	dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada
i et mesura fins on s'haurà escruixit la teva fusta	desesperada	en erigir-se). Neu Feixuga damunt teu. La cara cerca
del vent plujós que ratxeja fent voleiar els cabells de la noia.	Desesperat	es fica a la seva cambra, topant-se amb Júlia darrera la porta. Passa
com el boix, pensava i escrivia, boca-amarg,	desesperat	i moix, a l'ombra pública del Parc. Com qui engoleix una suau
del pis ja vaig sentir els grans plors de la nena, i me la vaig trobar	desesperada	al bressol fent anar els bracets amb fúria, tota coberta de cuc, i quan
cap a la porta i aleshores el nen se'm va tirar a sobre com una serp	desesperada	i plorant a llàgrima viva cridava que no el deixés, que volia estar a
dintre amb aquell desfici enfebrat i els petits no l'entomaven amb crits	desesperats	. I si queia un ou covat a terra no pudia. Jo els cuidava, els posava
la inquietud, del desassossec i de la desesperança. Ironitzem quan estem	desesperats	; la ironia i l'acció són aleshores el mètode emprat a fi d'emplenar
assabentar-nos del que no és. En primer lloc, no és la ironia purament	desesperada	, aquella ironia que neix de manera gairebé inevitable quan, negant llur
figura i l'obra de Quevedo. Lluny de mi pretendre que és tan amarga i tan	desesperada	tota la ironia de Castella. La ironia de Cervantes és, per exemple, tot
on conflueixen la ironia merament intel·lectual i la ironia absolutament	desesperada	; posseeix d'aquesta darrera la gravetat i de la primera la gràcia. Si
s'accentua, i per això l'home irònic és sempre, en certa manera, un home	desesperat	. El català no podia defugir aquest viure desesperat, tant per la seva
certa manera, un home desesperat. El català no podia defugir aquest viure	desesperat	, tant per la seva participació en el viure crític del món hispànic com
significa l'adopció d'una actitud que podrà ultrapassar el primitiu estat	desesperat	. Perquè la ironia pot ésser deformadora i pot ésser reveladora, és a dir,
dimana d'una desesperació que sembla complaure's en romandre eternament	desesperada	. D'ací que, no satisfeta amb fer-nos desconfiar del món, la ironia

Pàgina 1 (de 53)

50 següents