Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Que em mati un fill, el meu propi fill, no m'ho acabo", s'anava	desfent	l'ordit de l'andarejar mental de la reina. "I això que havia pres
aquell seu esforç, la bèstia s'empassa la samuga. La doble acció de fer i	desfer	així igualada, el treball de l'estrany artesà esdevé inútil. Són unes
passà de pressa: fou com la neu de març, que el primer raig de sol la	desfà	. Morí la meva esposa, i em vaig quedar sol amb la meva filla. Vaig
Candaina, que tant l'havia il·lusionada i que ja donava per fet, pogués	desfer	-se, li robava la son i la tranquil·litat. Era una cosa en la qual no
alta foguera. Crepitaven les flames, i un ample brollador de guspires es	desfeia	vers les estrelles. La nit era tèbia, impregnada d'efluvis vernals. Les
de la cançó l'arrabassava de bell nou i la feia plorar; la carn semblava	desfer	-se-li d'angoixes i tristeses entre les seves estrofes. Mila del Santo
tota de flames sota les estrelles, aquesta nit en què la carn semblava	desfer	-se-li d'impossibles tendreses! Poc després Mila tornava a casa pel mig
celestial, en un desig abassegador de fondre's en ell, de morir, de	desfer	-se en carn i en esperit sota la seva carícia. Mila, en els seus somnis,
malvestat amb res no es poden justificar, que una llàgrima d'un innocent	desfà	la més bella harmonia, ensutza l'home, i fins el propi Déu en sembla
pot tenir-se dret del reuma! I em volia pegar! Pobre! Si no m'aguanten el	desfaig	. Per aquestes! —I jurava besant-se el dit gros. En una altra ocasió, Mila
poderós, que en la seva ànima es resolia en un desig immens de morir, de	desfer	-se en carn i en esperit i fondre's en la seva benaurança. No pogué
molts que sabia; conte que la nena escoltava encisada, entristint-se o	desfent	-se en rialles, segons el sentiment que li despertava. No obstant, tampoc
li clavaven les urpes com si fossin rèptils enfurismats, i mai no se'n	desfeia	sense que li obrissin en les carns esquinços dolorosos; les pedres
a la tomba així, amb aquell punt d'oculta tivantor que no acabà mai de	desfer	-se. Joan del Santo, segons els desigs de Mila, preguntà a Anselma si
el cementiri nou a Santa Maria; el vell cementiri, abandonat, va anar	desfent	-se en ruïnes. Els infants jugaren molt temps amb els ossos i les
I un altre dia, després d'un període de glaçades, el ponent més tebi	desfeia	la terra dura, aprimava el cristall opac dels camins. El mateix camperol
serveix de magatzem de blat, arròs, patates... "Semblava que el cor se'm	desfeia	. Veure que fan burla de coses que un hom estima tant!" I, textualment,
del Pirineu apareix sota els feixucs cortinatges que, en algun punt, es	desfan	en vels de pluja. Havent dinat, plou fort i pedrega... So monòton de
hi havia la lluna i una estrella en el cel esblaimat, boires de llana	desfent	-se pels fondals mig en ombra. Porto a la Institució de les Lletres el
al plomall del blat de moro, a les agulles dels avets. La boira es	desfà	, lenta. Sento una mena de tristesa, d'estranya lassitud. Però cal
—Hi havia una calcificació secundària? —En efecte. El cardiòleg s'ha	desfet	ara de la bata i opera amb el tors nu, molt abocat sobre el cor que
de cos en cos, ara gairebé tots despullats. Ell mateix sent la pruïja de	desfer	-se de la nosa dels vestits, inicia un gest per treure's el gec, però un
en cirurgia cranial. —I per què no vós? Amb un gest violent, es	desfà	dels dits de l'home uniformat i l'altre cirurgià amaga el cap, però el
de caure, a punt de desmaiar-se, però encara es redreça, aconsegueix de	desfer	-se d'unes mans que li lliguen el muscle, i ara fa carn, el puny ensopega
li ablaneixen la pell, els ossos... Automàticament ajuda el seu company a	desfer	les pileres, a refer-les en un altre racó, a aixecar les pesades tapes
les mans d'on se li separen uns residus vermellosos, pica de peus per	desfer	-se dels excrements que se li han enganxat a les sabates... —Ja t'ho deia
una altra colla de nou vinguts, i ell aprofita el remolí general per a	desfer	-se de la paret de veïns que a poc a poc l'ha empresonat. Enfonsa
de dormir, si no us retireu de pressa. La de l'escopinada, que ha pogut	desfer	-se de l'estreta, corre cap un costat, esmaperduda com un muriac a la llum
se! Surt al vestíbul, fregant-se mans i cuixes, cames i pit, per tal de	desfer	-se de la quantitat sobrera d'aigua que li remulla la pell, es va vestint
Ell els segueix més lentament, mocant-se amb desesperació per tal de	desfer	-se de la ferum que li remou les entranyes, però dins l'assalta l'altra
que ell penja al respatller d'una de les cadires, sota l'americana. Es	desfà	igualment de les sabates i aleshores s'estira al seu costat. —Hi ha
la dona que el subjecta pel braç, però abans d'arribar a la porta se'n	desfà	per acabar-se de posar l'americana. —Sí... Li ho diré —mormola encara—.
Tu no ho ets... —No; la meva dona i jo vam ingressar-hi poc abans de	desfer	-se la darrera vegada. —Desfer-se... Vols dir que la van desfer —precisa l'
dona i jo vam ingressar-hi poc abans de desfer-se la darrera vegada. —	Desfer	-se... Vols dir que la van desfer —precisa l'home i, amb un altre to—
abans de desfer-se la darrera vegada. —Desfer-se... Vols dir que la van	desfer	—precisa l'home i, amb un altre to—: Has tingut mala sort. Vull dir per
pare donant la culpa de tot a Cinta, donant per segur que Cinta ha fet i	desfet	al seu gust. Devia saber que mentia a mitges, car Cinta no influí en cap
així com el Dant superposava tot l'amor abundantment i mal exercit i el	desfeia	de tot allò que no era ben bé amor pur i creava una imatge que de cap
que reclamo justícia i no misericòrdia. Durant aquell curs, Jeroni es va	desfer	de les amistats de l'any anterior, cosa que se sol fer sempre en un segon
amb què l'han usada sempre els francesos, però malgrat això se'n va	desfer	fàcilment i sense remordiments. Ell, tan inclinat al remordiment per
traït per aquell son, i a través del seu son vaig aprendre a odiar-la i a	desfer	-me dels seus cent mil tentacles. És clar que això ho escrivia l'hivern
salut de Nerina. Però el que sí és cert, és que no li va costar gens	desfer	-se de Luciènne i amb una vertiginosa rapidesa va saber oblidar tota la
els seus serveis i tota la col·laboració que es pogués desitjar per	desfer	malentesos. En aquest moment intervingué Jeroni. Es presentà al despatx
pressa, prenia les mans de la noia i no la sabatilla, i Carolina corria a	desfer	-se d'aquelles mans pecaminoses i s'allunyava, no gaire, fins que ell
tornava a col·locar els coixins els braços de Jeroni l'empresonaven. Se'n	desfeia	pàl·lida i altiva i deia: —Me'n vaig. Però la veu suplicant de Jeroni la
acusació el seu parentiu amb Cèlia la noieta seduïda, ell no intentarà	desfer	l'equívoc. Es burlarà amb cinisme de les acusacions llançades, cinisme
de la salut dels millors. Pobre, doncs, del que cau malalt, la pressa per	desfer	-se d'ell és tan imperiosa que els veïns no es poden entretenir a
dones corrien a explicar-li les seves queixes, ella esvania les ofenses,	desfeia	els malentesos i les reconciliava. La vella Pigada era estimada per tot
! M'agrades, Pigada. —Ai! quin susto m'has dat! Deixa'm passar! Es	desféu	de Miquel, que havia intentat ja agafar-li la mà, i s'allunyava, però
pel gust de veure la meva alegria, els ulls lluents, les mans nervioses	desfent	amb pressa el paquet o desfent-lo amb parsimònia, assaborint la petita
els ulls lluents, les mans nervioses desfent amb pressa el paquet o	desfent	-lo amb parsimònia, assaborint la petita emoció de la sorpresa,

Pàgina 1 (de 120)

50 següents