×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desfermar |
Freqüència total: 493 |
CTILC1 |
esperava que es decidís a abordar-lo. Perquè, expert en les angúnies que | desfermava | en aquella mena de vells senyors àvids i tímids, de seguida l'havia | de vents i d'incendis capvesprals sobre les serres. La tramuntana es | desfermà | per damunt de les comes obscures; doblegà les branques dels vells olivers | a entrar-hi. —Doncs? —Són gent sorollosa de natural, quan se'ls permet de | desfermar | -se —s'arronsa l'home d'espatlles—. En un pla privat, tinc una altra | per aquests enormes ulls coral·lins, damunt dels quals els cocoters es | desfermen | , amb aquest verd magnífic que va de la maragda pura a l'oliva més oliós i | el 1833, quan la burgesia barcelonina entrà a l'Ajuntament, i es | desfermà | el 1835, amb motiu de la constitució de la Junta d'Armament de | Castella i Andalusia estaven tan evolucionades com llur terra pròpia, i | desfermaren | unes forces gegantines que no pogueren ni reduir ni amansir: | de l'acció contra Joan II no s'ho proposaven, però el resultat fou que es | desfermés | l'atac contra l'obra emancipadora d'Alfons el Magnànim. Al camp, els | història. Mentre la tramuntana asseca i trempa, el garbí humiteja i | desferma | els nervis, predisposant-los a tota acció delirant. En aquesta visió | allò que no sigui el que hom pot efectivament mesurar. D'altres el que | desferma | la sotragada és el xoc entre l'eufòria de l'encisament i la contemplació | Lady's death.\ A la cambra en penombres, mentre la senyora | desfermava | la seva imaginació goiesca, miss Nell, dissimuladament, prenia notes. | teu pit, perquè no vegis com la rebolca el fosc corrent que has | desfermat | , si després, la mà lleu damunt una galta, li perdones | bé la falç: segant, tot tu t'has de sentir un altre. | Desferma | el bou i a cada cap de corn dues teies hi siguin abrandades. | d'un tango massa esqueixat. Teodora, quan va venir la República, es | desfermà | una mica més del que ho estava. Feia molt temps que vivia separada del | d'humiliar-se, quan va tenir d'acceptar un trist sou al Banc Vitalici, es | desfermava | contra els fills que no hi tenien cap culpa, i això segons l'humor que | però sempre fallia. De vegades, després de dies d'abstenció rigorosa, em | desfermava | estúpidament, i era pitjor. Havia passat dies sense mirar-les, però | la inútil guerra; no alliçonat encara pel seu èxit, | desferma | així la fantasia altívola: "Oh Dominacions i déus celestes! | fúria que el gran Senyor del Cel contra vosaltres va | desfermar | des del seu tron i es creia que era suficient per a | i va encendre un cigarret. Tornava a estar de filis i la seva llengua es | desfermà | . —Si el telefèric va bé —va dir—, farem baixar tot el bosc, obrirem un | període de la seva vida; i que la destrucció implacable que pateixen es | desferma | inevitablement contra els adults o contra els joves, durant cada | però, per tal com el clima actua sobretot reduint l'aliment, | desfermarà | la lluita més implacable entre els individus que es nodreixen del mateix | partir de l'aparició dels cavalls, en els carrerons del barri antic s'hi | desferma | una pluja de closques d'avellanes. Quan te'n cau una al front regracies | d'aparença distinta: en alguns països de democràcia popular també s'ha | desfermat | la marea juvenil. Per principi, doncs, a l'àrea socialista, caldria | particular de la germania de València— es creia trobar l'oportunitat de | desfermar | una nova insurrecció. Encara ara ens astora la consciència que els | en tant, la fúria del baix poble, o la cobdícia d'alguns oligarques, es | desfermava | contra els calls i les moreries, amb matances i depredacions. L'odi | li ha plagut de romandre-hi. Així, en aquesta terra on la fantasia es | desferma | i la natura es divinitza, els mites de totes les edats conviuen. Malta | com un exemple, millor, com un retret, amb l'aferisme sense escrúpols | desfermat | per la guerra 1914-1918, cada cop més envaïdor i immoral. Si la | el món i convertit l'home en aquell llegendari aprenent de bruixot, que | desferma | una tempesta i no sap com apaivagar-la. Cap poble no pot romandre al | hagi congriada cap gota de pluja, i coneix les cavernes on són fermats i | desfermats | els vents; i els dies que hi ha d'haver tronada forta, qui li passa la mà | mena de calma expectant, com si els elements no es poguessin decidir a | desfermar | la seva fúria, per temor als estralls que han de venir-ne, així la colla | del món que hauria de ser-li més sagrada. Sovint, en ple mes d'agost, es | desferma | tot-d'una, desaforat, i heu de córrer a treure els abrigalls si no voleu | el blat de la cugula? El mateix vent que s'enduu la boira i el mal aire, | desferma | la fúria de l'huracà i porta el núvol carregat de llamps i de pedra. | altra vegada. El govern qu'acorda un indult en bloch, no sab lo què fa, | desferma | una colecció de feres... Vègi, donchs, com el dia que'l Regira apuntava | faig la proclamació pública i solemne de la seva independència, i la | desfermo | de submissió a tots i cadascun dels poders, siguin els que siguin. —Això | pels refugis la pena de les formigues que busquen port. I es | desfermen | els braços dels amants, i s'apaguen dels esposos les besades, | i els astres del cel. Mes cap el tard del darrer dia, el cançament | desferma | les ànimes; a la plaça una anella roda a dins de l'altra, i els humans | i una biga, en rebotre, l'havia arreplegat. Només li faltava allò per | desfermar | tota la seva força, car de tots els éssers de la Jungla, l'elefant | Sant Martí i un lleu rodolament de trons. El brunzir de la primavera es | desfermà | un moment i després restà silenciós, però els habitants de la Jungla | de la columna de foc i de núvol, i desfeia la host dels egipcis. Car | desfermà | les rodes dels seus carros, i els féu caminar feixugosament. I digué | en Ravachol no s'hi encarnissava, ho provaren amb els vius. El | desfermaren | , li tragueren aquella odiosa cadena més pròpia d'un ós que d'un animalet | una ombra més obscura que la nit. Era l'amable xato —en Met el | desfermava | cada vespre— que pegava saltirons de joia. S'adreçà de potes al massís de | guerra, servia per a la pau, per al joc i la tabola. En Met un dia el | desfermà | —aneu a saber amb quin intent—, i en Ravachol, en trobar-se | sentiments amb la concepció moral que informa els seus judicis. Però s'ha | desfermat | en ell una inclinació impetuosa que aquelles brides morals no poden | Embut: la querida. La pruïja purificadora de la llengua va | desfermar | un gran enrenou entre els ensopits membres de la penya. A l'últim es | més que aquella dolor del seu cor i aquell foc de vergonya. Després, es | desfermava | el batzegar obscurament aflamat, sordament remorós, dels seus pensaments | indiferent, mirant l'escenari. Ell no gosava moure's, de por que no es | desfermés | el tremolor latent que el seu neguit acumulava. L'esguard de la noia es | discutidors atrafegats en bars, rera vidres. L'escometé brutalment —i | desfermà | dins ell una llarga rialla grotesca— la música taurina de l'orgue | I, més curiós que el primer, el segon malentès va desenutjar Arnau i | desfermà | dins ell una formidable i silenciosa rialla. Mitja hora més tard el minyó | bosc de Paimpont, tot fent romiatge a la Font de Baranton, des d'on Merlí | desfermava | les tempestes, o a la Vall Sense Retorn, on la fada Morgana va encantar | feia semblar més amples en raó directa de llur proximitat. Sovint es | desfermaven | tramuntanals apocalíptics. Les capçades de l'arbrat eren rebregades | Però amb tot, la pobra senyora, dòcil i espantadissa, no s'atrevia a | desfermar | per segona vegada la iracúndia del seu marit, parlant-li de casar l'hereu |
|