×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desficiós |
Freqüència total: 237 |
CTILC1 |
un "poster" immens les parets de la cabina, les parets dels carrers. | Desficiosa | , esglaiada, he tornat a casa. M'he ficat dins la cambra i m'he posat a | perdó per ara, per aquest moment que el llampegueig | desficiós | m'ha fet témer que t'enganyés. Jo que no sé deixar el servei, | coses! Júlia. Té molt món! Rosa. Això que estava | desficiós | per saber la resposta d'Ernestina. Però respectava el nostre dolor. | amb pedres a baix per... per respirar!... Víctor. [(Molt | desficiós | .)] Desvarieges, Ernestina! Ernestina. Mai havia estat tan | l'host d'Israel pels agres d'Odollam. David, | desficiós | , en la caverna, té a la vora la flor dels capitans; i | ciutat tentacular, d'ànsies de pler i d'or esclava, | desficiosa | es dilatava a la vorera de la mar. Girant sos ulls enterbolits | que vora seu em sentia resplendir, després era un miserable, descontent, | desficiós | . No havia sabut dir la meva devoció delirant per l'art i la bellesa, ni | d'aquest èxtasi ja sentia la seva fugacitat, d'on provenia el meu estat | desficiós | i exaltat alhora. No fou, doncs, una beatitud com altres vegades, sinó | a respondre. Sense mirar-la li semblava veure el rostre d'ella en | desficiosa | actitud interrogant; parpellejava nerviosa i commoguda, li tremolaven els | el Duc, que li sortí manyagaire al pas; li amoixà el pelussam amb dits | desficiosos | mentre confessava a la nit la seva desventura. El gos li llepava les mans | bé que grans en poder i en actes bèl·lics, i de renom no menys | desficiosos | , com que del Cel van ser expel·lits i, en càstig, | mentre els exploradors tot ho recorren lleugerament armats, | desficiosos | de descobrir llur enemic, conèixer cap on és, si fugí | darrera seu, en processó, el seguici d'Àngels fulguradors, | desficiosos | de la Creació i les meravelles del seu poder. Llavors | volia que restés, i anà tot d'una cap als seus fruits i flors, | desficiosa | de contemplar llur pròspera embranzida, poncella i | ens deixa impreparats i sense pràctica, i sempre recercant, | desficiosos | . Doncs descendim d'aquestes grans altures, parlem de | inclinada a tocar-lo i a menjar-se'l, fascinava els seus ulls | desficiosos | ; s'atura abans, però, una breu estona, i es diu a si | del nèctar, el beuratge dels déus. Durant l'espera, | desficiós | , Adam anà teixint-li, amb escollides flors, una garlanda | coll, d'aixecar-lo i de rebotre'l per terra com un pop." Zorbàs estava | desficiós | . La vídua li havia inflamat el cervell i ja no es podia contenir entre | havia conduït els cadells, els havia barrat el celobert on grinyolaven | desficiosos | , s'havia cenyit la immensa canana, lligat amb cura les fortes espardenyes | augmentava, si voleu, la natural predisposició al sentimentalisme | desficiós | i planyívol. A més, un home que es veu reduït a cercar acolliment dins un | s'atura en uns rebrolls d'alzina, espessos, impenetrables. Agita la cua | desficiós | ... Nostre entrenador fa un gest que equival a una pregunta: És aquí? El | venes. Ara, davant la tardança en rebre notícies del mariner, es sentia | desficiosa | i ensems s'esverava en negres suposicions. Oh! si no tornés mai més! si | altra, d'una angúnia a una altra, vaig acabar per adormir-me amb un son | desficiós | i cansat. L'ensopiment mateix m'era una dolor; i vaig voler cridar, | ells, tot esbalandrats i amb els membres en barreja. Tenien un ensopiment | desficiós | com el dels embriacs. Entre ells hi havia una dona mig despullada, seguda | furgar obstinat del company amb una tija de vern, responia un xipolleig | desficiós | de peixos que es debatien en l'estretor d'una balma i en un gruix d'aigua | passava un dia o algunes hores enllitada. Innocenci, entristit, | desficiós | , procurava d'atansar-se a la porta de la cambra de la malalta. Sentia | estampit en la divina flonjor d'aquest coixí tebi i odorós de virginitat | desficiosa | . De seguida es revingué. Va deslligar-se dolçament dels braços | de l'escala era d'una alçada diferent, irregularitat aquesta que posava | desficiós | al petit, gairebé fent-li sortir llàgrimes d'impaciència. A més a més, | Aquests dos nens gairebé immòbils darrera els vidres del balcó se sentien | desficiosos | en l'obscura tarda del dijous; llur desfici —potser encomanat de la | a Déu que em deixés governar un poble en marxa, abrandat d'anhels, | desficiós | de glòria i brunzent com un cant d'al·leluia. Quin goig més infinit | tanques els ulls i, d'improvís, la inevitable, l'esperada imatge i la | desficiosa | por de pensar, de recordar... Et fots aquesta dona gràcies a mi, cabró, | i amb safata, ¿què en traurem d'anar-la a buscar a Texas? Previsibles, | desficioses | discussions entre impacients, desenganyats, murmuradors, endanyant-se | va desvetllar-se, i amb les mirades àvides de mirar el Lari i les orelles | desficioses | de sentir totes les seves paraules, es féu aquell silenci propici a | per tantes adversitats, nerviós en veure que venia la fosca de la nit i | desficiós | de poder trobar un lloc acollidor per respirar una pau inefable, es | meu! —li deia la seva mare amoixant-lo com un infantó. En Vadó, que estava | desficiós | per anar a pescar, en sentir que el seu fill exclamava: —Que sóc feliç!— | li clavaven una agulla. La tarda que li dugueren el viàtic, estigué molt | desficiós | per si no ho tindríem tot a punt quan arribés el capellà. Volgué que li | ben Adbés, el caid venerat, va lliurar-la al seu fill Mahamed en veure'l | desficiós | i esllanguit de desig aquella primavera. Mbarec era una pobra noia del | tota mena de bestioles, paraven l'oïda a qualsevol fressa i es remenaven | desficiosos | sobre l'estora, introduint-se l'índex al nas o entre els dits del peu, | quins temes tractava. Quan va haver-se assabentat de tot això, restà més | desficiós | que mai. Desitjava saber més coses. Pot dir-se que solament llavors | gosava esguardar la imatge com no gosava fer-ho a l'original. Hi cercava, | desficiós | , els símptomes de l'aventurera, de la intrigant, qui sap si l'espia. | per als altres, amb llurs nassos. Potser d'això vingué que visquessin tan | desficiosos | . Sigui com sigui, el nas romà del senyor Wopsle va enquimerar-me en tanta | aquesta: que voldria veure algun joc. Vejam! vejam! —féu amb un moviment | desficiós | dels dits de la seva mà dreta,— jugueu, jugueu, jugueu! Per un instant, | memòria que érem dimecres, quan ella em frenà amb aquell mateix moviment | desficiós | dels dits de la seva mà dreta. —Vejam, vejam! No en sé res, jo, | —Sí, senyora. Avui és... —Vaja, vaja, vaja! —féu amb un moviment | desficiós | dels dits.— No ho vull saber. ¿Esteu a punt per a jugar? Vaig haver de | cadira, havent-me dit sobtadament la senyoreta Havisham, amb el moviment | desficiós | dels seus dits: —Vejam, vejam! Canteu!— vaig cantar d'esma, a mitja veu | conduïda a la seva taula-tocador, em frenà amb un moviment dels seus dits | desficiosos | : —Digueu-me altra vegada el nom d'aquell ferrer de casa vostra. —Joe | amb el meu aprenentatge venia de Joe, senzill i content, i no pas de mi, | desficiós | , ambiciós i despagat. Qui podrà dir què és el que jo volia? ¿Com puc dir- | amb el cementiri i l'esdeveniment d'aquella diada. Bell punt em sentia | desficiós | aquella nit, i això passà cada quart d'hora, reflexionava amb quina | serà la meva fantasma. ¡Oh, la sens fi de nits i de dies que l'esperit meu | desficiós | no deixà de petja aquella casa, quan Estel·la hi vivia! Onsevulla que es | pas necessitar un segon tust a la porta per a pegar un bot del meu llit | desficiós | . Els merlets del Castell torrejaven davant dels meus ulls cap a les vuit. |
|