Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

braçat de sol que s'hi troba tan foraster com tu, i topa pertot arreu en	desflorar	les verges tenebres. Què volen dir aqueixos senyals tallats a punta
de la meva joventut" sota la ploma d'Aragó. I em sabria greu	desflorar	-les. Les Memòries científiques ens donen, en canvi, el detall de les
qui s'han dignat assistir en aquesta conferència, en la qual només s'ha	desflorat	el tema i reservat el seu complet desenvolupament per a quan es trobi
boscos i els rius, és tothom, són totes les coses, el que resta envilit i	desflorat	per l'ofensa sense defensa, pel pecat personal i social contra tota ètica
amb impecable correcció els comensals; i l'alegria de la casa no es	desflorarà	amb la blasfèmia i el renec, desenrotllant-se fàcilment bons hàbits i
que no la parlen o la parlen malament, i corrompuda i	desflorada	per les democràcies, que l'adulteren i degraden amb la blasfèmia i
sobretot els referents a la gènesi i constitució del món, són	desflorats	, primer per la curiositat, i després per l'anàlisi; els dogmes i les
encara, el qual, a son torn, necessitarà un nou canvi, contaminant-se i	desflorant	-se així, gradualment, tot l'idioma, perdent, per manca de veritat i
passat, un sol dia, tot ell de virtut, no maculat amb una sola taca. Es	desflorà	l'edat infantil entre jocs i criaturades, entre inèpcies i libidinositats
la tracta de blanques, segons el qual cada dia —sigui festiu o feiner— es	desfloren	cent xicotes a Barcelona. Dos corridos, que llegien el reportatge, hi van
fets clars vé a evidenciar aquelles presumpcions. La qüestió que aném a	desflorar	lleugerament ens manifesta que 'l món —sent una sola y mateixa cosa— és
haurà d'emprendre el retorn per la ruta tràgica, on "morí fugint i	desflorant	el lliri", com digué el Dant. En Roger de Llúria, en Mallol i en
qual en l'òbra divina del sacerdòt, a més de ser una profanació natural,	desflorant	lo més encantador de les ànimes, es sacrilègi y profanació sobrenatural,
trist espectacle de la meva impotència, la nit de noces. No la vaig poder	desflorar	fins al cap de nou dies, un migdia que en entrar a la cuina la vaig
l'hortolana beutat i junt a la barraca al vent	desflora	unes belles cançons d'enamorat. Canta l'ocell lleuger que vola
aquella íntima esperança que jo tenía de la dòna que hauría d'estimar i	desflorar	, la dòna preconcebuda i escullida que amb un petó rompría la crosta que
ó aquella dolsa ociositat del pensament que cerca ideas agradables y las	desflora	totas sens fixarse en cap. Vosaltres, los que teniu vint anys, cóm se vos
los plahers de la gloria; que hauria donat son primer llorer per una rosa	desflorada	per los meus llabis, y que poetisant la vida en un somni d' amor, me feu
falda de la segona ó tercera bata de musselina qu' estrenava, com per no	desflorar	la virginitat d' aquellas rejolas que la meva mare cuydava de tenir
foscor de l'oblit. Ni una remor de plors torbarà l'horitzó, si l'autumne	desflora	les meves violetes. El secret del meu clos només el
vist fotografies d'aquella xicota blanca i rossa, pàl·lida i primatxona,	desflorada	pel capità de l'Ohio Star quan tenia només setze anys i que,
no pot volar una iarda més lluny i es deixa aglapir pel falcó. La vaig	desflorar	i amb mi, ella, va descobrir el sexe. Després, foren moltes més vegades,
es per l'Altura. Esplèndit Avenir! Somniarte es viure. Altres generacions	desfloraràn	un día les avuy closes poncelles de tos misteris encisadors, y
Deixantli la rel. Be veig que hi ha rosas que l'aire	desflora	, Que viuen joyosas tant sols una hora, Y apenas las
el coló, Si la floreta Qu'el camp colora, Lo vent	desflora	, Sens compaciò? Si una punsella La terra toca,
mal parats tortura, medecina, y á tants y tants rigors quant se	desfloren	, un foch los deixa ó bè una creu hont moren. ¿Estau á punt
Lo meu cor fidel? Quina má envejosa Ma ditxa	desflora	? Tortola amoròsa Ton espos té plora. Mes, ay
amb qui es portava uns bons divuit o dinou anys. Donya Gaietana, un cop	desflorada	pel baró i convertida en baronessa, va trobar camí obert al jardí del
pestell, erta d'expectació, i la senyora Wadman, amb l'ull a punt de ser	desflorat	altra vegada, seia, sense alè, darrere la cortina de la finestra de la
membres i rostres que té cada cosa, en trio un, ja per acaronar-lo, per	desflorar	-lo i de vegades per penetrar-hi fins a l'os. Reflexiono sobre les coses,
alternativament, aprofundien i glossaven el tema que jo a penes havia	desflorat	. La Diana es va brindar per ensenyar-me alemany. M'agradava estudiar amb
veia caminar Cecilia Gradiva, somiava amb un amant, també proteic, que	desflorés	Florència, sodomitzés Venècia i estimés Jerusalem. En realitat, no
segons les explicacions de Musumeci, que s'excedeixen en els convents i	desfloren	les noies (potser també les monges, exagerar una mica no fa mal).
protocol·laris i volar tot seguit a una destinació diferent. P. potser no	desflora	donzelles com l'holandès donjoanesc de Heine, però actua com si
que l'havia vista caminar per la platja no va saber mai que havia	desflorat	una deessa. Era present el dia que vaig irrompre a l'Olimp per exigir el
Àrtemis s'hauria matat si hagués hagut de renunciar a la virginitat. —	Desflorada	i viva, t'estranya, oi?... Em van violar... Quan va arribar el Desastre
Una edat que per a molts d'ells no tindria gaire més recorregut i es	desfloraria	en un esclat de sang. Jaume Roure va morir a Terol. I el vestit degué
hora. Un firaire de teles va anunciar que havia tingut el privilegi de	desflorar	-la a canvi d'un vestit blau amb margalides blanques. S'apropava a les
del metge Arnau, ben aviat correria la brama que tenia intenció de	desflorar	-la. Jo m'assabentava de l'interès col·lectiu pel futur de Selene
que fos un extern, desconegut de tothom, qui tingués el privilegi de	desflorar	-la. Vaig ésser-ne testimoni. Ella i jo érem a casa, a l'espera que
Selene va deixar de compartir el meu llit quan l'home del cavall va	desflorar	-la. No en sabria dir la raó. Potser va prendre consciència de la
són tres pares preocupats per si les seves respectives filles acaben	desflorades	. Està dirigida amb gràcia per Kay Cannon, guionista de la trilogia
vida de les nétes. Repicaven els planys de les mares. Mentre en Xahriar	desflorava	una jove, el botxí esperava l'alba. Com s'ajunten la vida i la mort? Com
es casarà cada dia amb una jove distinta, passarà la nit amb ella i la	desflorarà	. L'endemà, amb la llum de l'alba, l'esposa del rei haurà de morir. La