DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desfogar M 1 oc.
desfogar V 357 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desfogar Freqüència total:  358 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en la seva ànima. Mila la cantava ara a mitja veu, tremolosa, per tal de desfogar el seu pit d'aquell sentiment que l'enfebrosia, i en el to de la cançó
gairebé sense paraules havien tornat a llurs cases; la majoria ja havien desfogat la pròpia ira; els altres, llurs negres instints: aquells els turmentava
fantasia i temps en un grau suficient per a elaborar-se un "infern" on desfogar els propis greuges. I aleshores pensem en l'altre "infern", en un
estafa, d'un robatori, d'un modest furt?" És en aquesta direcció que es desfoguen els pares Legouy i Jaouen. La seva funció pastoral en les presons —el seu
si nó més poderosa, més tendrament expressiva, se sentí ja al retirarse, desfogat lo cor. Capitol V Per un d' aquells capritxos que la vida
cadira més próxima. —Si, Toneta, plora, plora á doll... óbram lo pit... desfoga 'l cor! —Y ab veu suau, enmelada, peró trencada pe'l sentiment, afegía
't pogués girar lo cervell com una mitja! Los afligiments, las llágrimas desfogan lo cor, lo desembrassan, es veritat; peró no curan, no aparían res. Jo
féu comprendre a Lluís que el seu despit fins ara contingut amenaçava desfogar-se. Les frases que es canviaren immediatament entre els dos homes a penes
l'extrem del pati es deixà caure extenuat en l'herba. Després d'haver-se desfogat es va adonar que estava sol, voltat d'ombres espesses, i va comprendre
de ressentiment acumulat trobaven per fi una vàlvula necessària per a desfogar-se." Josep tornava de l'escola ronsejant, desmanegat, empetitit per
però Cosme, excitat, trasbalsat, va prendre peu d'aquell silenci per desfogar-se. —Amb una dona com la que ha sabut triar, no li serà difícil. Que
Per què? Era superflu dialogar; protestar, sí, era indispensable, i desfogar-se. La compensació resultava grotesca: a canvi de l'amor i la fidelitat,
garbuix de braços i de cames. Josep escopia insults i bavejava d'ira, es desfogava rebent cops i tornant-los. Era bo desfogar-se i sentir l'escalfor de la
insults i bavejava d'ira, es desfogava rebent cops i tornant-los. Era bo desfogar-se i sentir l'escalfor de la sang per culpa de l'escarni d'una dona. Hi
idea de com m'ha fatigat escriure tantes nits successives. Ara que m'he desfogat de ressentiments i odis, sospito que aquest munt de pàgines ha perdut el
i, com que un mar de passió l'agita, cerca de desfogar-se amb planys, molt tristos: "Que miserable sóc, tan feliç que era!
l'aclaparés—, vessava moltes llàgrimes i no es podia desfogar amb respostes; fins que exhalava uns mots, i així li deia: "Oh
era una mena de "germania" més, anàrquica i feroç. El poble rural s'hi desfogava. I potser solament aspirava a això. El camp valencià era carlí; però més
només davant la fidelitat monàrquica. Sens perdonar tanmateix el greuge, desfoga la seva ira, ja que no pot en el regi ofensor, sacrificant la vida de la
a don Nicasi, se dexà caure desmayadament al altre extrem del sofà, desfogantse novament en plors. El vellet se n'anà al peu de la cònsola, y, posantse
una febre altíssima. Dels planys y agitacions externes ab que podía desfogarse, havía passat a un quietisme tan llarch y concentrat, que parexía
vers el quarto de donya Fermina, en els braços de la qual es tirà desfogant tot el devassall dels plors darrerament continguts per una força de
topà amb un altre hipopòtam, que plàcidament s'hi estava. L'envestí, per desfogar la ira, i a la primera queixalada, el plàcid company es posà furiós. S'hi
El meu pit, que nodria un poc de rancúnia contra els negres que s'havien desfogat dins del clos, va ablanir-se, considerant que sortir allà fora, a fer
alguns dels membres del Jurat. Va costar d'apaivagar-lo. Tanmateix es desfogà amb una carta terriblement vexatòria contra el més feble d'aquells
temerós de perdre en un moment allò que cobejava. Quan acabà de llegir desfogà el seu neguit pegant un cop damunt la taula i exclamant: —Colossal!...
d'ella desproveït de tot pensament de preparar-la. El seu impuls era de desfogar la indignació, tirant-li en cara l'amor que ella sentia del poble
sacsejar-la com una criatura malcriada, la qual es vol fer contestar, es desfogà dient: —Tota la culpa, la té ton pare! Tota! Ell, que sosté —i
al rostre! És cert!" Però a mida que caminava, com si l'exercici el desfogués, s'asserenava a poc a poc. Tanmateix, no havia d'haver-li dit ximple. N'
D'ençà que el pare és mort et molesta que riguin. —Que vagin fent, que es desfoguin de tota la seva mala llet, que s'esbravin. Ni un xavo no els quedarem a
preu fort... Amb tu, no, ni amb l'Aureli, amb la Clàudia, sí, deu desfogar-se; l'adora, participa de les seves idees, i ell no té secrets per ella:
i ho arrasen tot. La pobra, la trasbalsada gent icariana necessita desfogar-se, venjar-se; sí, l'únic pecat que no pot perdonar-se és el
al cap de cinc minuts de conèixer-te en Blai Sepúlveda ha començat a desfogar-se, a fer-te confidències... Ets un d'ells, tu? com ells?...
dit. Tu tampoc no series capaç d'afegir res més, només tens ganes de desfogar-te en un enorme crit impossible: No te'n vagis!, però ha passat la mitja
més que la humiliació mensual de la bola de lletres. Si m'hagués pogut desfogar... Però desfogar què, amb qui? Tot això passava entre els meus disset i
mensual de la bola de lletres. Si m'hagués pogut desfogar... Però desfogar què, amb qui? Tot això passava entre els meus disset i dinou anys —en una
més delit per repassar el motor del quillat, ¿oi? —Quan una pena no es desfoga, malament! Crema les entranyes! Demà anirem a veure un curandero. I si no
ànima adolorida plorava amb aquell plor sec, aspre, neguitós i que no desfoga de les penes i impaciències. Es fregava les parpelles i es mirava les
pietat. Faria justícia! Castigaria amb braó! Deixaria que la venjança, en desfogar-se després d'estar tant de temps oprimida, fes d'ell un instrument de les
feliç ara!— i esclafí un plor convulsiu. —Plora, fill meu, plora! Plora i desfoga't! Les llàgrimes et netejaran les entranyes de la pena i l'esglai que
de no dir, vaig veure aleshores per primera vegada com el senyor Pocket desfogava el seu esperit amb una performança que em va impressionar com a ben
i molts alemanys. I molts, però molts, italians. Pot suposar com es desfoguen! Em descuidava de dir-li que vaig tenir la sort d'anar molt sovint
acabada. En les primeres troba el conjunt fixat i la seva imaginació es desfoga en els detalls, en els quals emprèn, amb deliciosa seguretat, l'ús de les
malèvols. En una d'aqueixes reunions, quan la crítica mordaç s'havia desfogat, Seguí, amb la serenitat que dóna el deure acomplert, s'expressà de la
El sentiment de pàtria, en ell, és alguna cosa més profunda que el desfogar-se en un poema o l'encantar-se amb la recerca històrica. Viu en el seu
i descarat erotisme, on sembla que Déu i els Sants es facin servir per desfogar-hi una passió que no es pot o no es gosa exterioritzar en la seva
vestien amb ferro i pells de bèstia, cavalcaven degarbats cavalls, i es desfogaven llançant crits esgarrifosos quan saquejaven i occien. Ben aviat les
per a que no foren los colps errats. ¡No us ho dia teuladins! ¡Com se desfogarà en vosaltres mestre Domingo; tremoleu, tremoleu que no es el cas per a
aquella hora la seva existència. La resta del dia era de més a més. I es desfogava refugiant-se en Otília, i en Irma, i en Neva. Amb Neva es telefonaven
massa enllà. El veure'ns sovint, l'escriure'ns, l'haver-nos lliurat a desfogar la pròpia fúria fent tanta literatura, ens ha dut a un impossible. Si no

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »