Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la gàbia de barnilles, de seguida vaig collir una floreta blava i la vaig	desfullar	i les fulles queien giravoltant d'enlaire com els granets del blat de
i amb una poma a la boca de calaix. I quan vaig collir la flor i la vaig	desfullar	Adam va picar-me la mà, ¡no emboliquem! I la serp no podia riure perquè
de la motxilla i l'oblidà arran d'un parterre de peònies florides, que es	desfullaren	embascades d'aquell contacte... D'esperit raquític (tota la simfonia que
primer botó verd, fins que despunta la poncella, la rosa pren ufana i es	desfulla	. Per tal de poder reproduir a voluntat aquest procés decideix de posar
la secada, el flagell del Camp, era terrible. Les fonts s'eixugaven, es	desfullaven	les branques abans d'ésser l'istiu... —Però no es pot saber? Un any per
llançar paperets, saltant i excitant-se, i acabats els papers, vinga	desfullar	les flors de la galeria, rient com uns bogets de la troballa. Carmenchu
el desfigurava... El dia era trist i allà fora el passeig les acàcies es	desfullaven	. La plaça era plena de dones pels quatre costats... Un moment, ella va
O la terra assaonada! Per tot arreu promesa i vida, tot	desfullant	la margarida el pit em creix dintra del cor: Vendrà? No
parença, desaparençar. Notem l'existència de sinònims com	desfullar	i esfullar, desgranar i esgranar, desbrancar
les fulles i el til·ler, que de l'agost ja s'esgroguissava, es comença a	desfullar	. El roser que fa dues florides té les flors amb les puntes de les fulles
fosc i faixes d'un roig de mangra, amb tons daurats dels arbres que es	desfullen	. Des de la ribera esquerra del riu puja un camí, que ve a empalmar amb la
fer les sembres és per l'abril i maig. La de transplantar els arbres que	desfullen	és des del 15 de setembre al 15 de desembre, a excepció
continguda és relativament important, l'atac és ràpid i el metall es	desfulla	constantment fins a destrucció completa. L'alumini en estat de pols, no
en una espècie arbòria que forma el límit superior del bosc i	desfulla	els arbres completament fins que els mata, cosa que també fa sorgir el
sala palpitava no sabia què... ¿potser les plomes del gerro? ¿Potser es	desfullaven	les flors que li havia dut l'Armanda junt amb el berenar? Alguna cosa que
sense com va ni com toca, agafava sovint un bastó i a bastonades	desfullava	la branca més bonica que li venia a l'abast. En les seves correries pel
A Madrid, ciutat alta, de clima sec, d'aire afinat, els cigars es	desfullen	i s'esbraven. No tenen cap importància. Tot això serà objecte, en
d' un altre home? ¿quins llávis poden, sense incórrer en delicte,	desfullar	la ignocencia de una criatura, ó arrebassar lo pudor á una donzella, ó
dihent: —L'Esperit Sant vindrá sobre tu per l'amor y no s'ha de	desfullar	aquest lliri que tant t'embelleix; n'hi ha prou ab que diguis sí, ab que
causa del míldiu que s'apoderà de quasi tots els vegetals, els arbres es	desfullen	abans de temps. La sembra del blat, tardana a causa de les pluges. Les
de quasi tots els vegetals: estan perduts els raïms i els tomàquets, i es	desfullen	les nogueres. Les patates i fesoleres apareixen bromades al dir
d'aquella prova(?) pueril el tímid enginyer. Totes les vegades que havia	desfullat	una flor en nom de Franz, acabava amb una negació, i sempre que ho havia
el temps i les circumstàncies. Vingué la tardor, i vàrem començar a	desfullar	-nos. I ara ja som en ple hivern, despullats i sentint que se'ns entorna la
paraules tan fràgils que romp la flor de neu en	desfullar	-se. Deixa de seguida enllà tranquil·les veus de tarda,
aixerides qui roben mel flairosa, als romanins, d'un bes. Tot	desfullant	branques novelles, cantau, cantau, les jovencelles!
la branca, tornant un poc vermella digué: —Ah Vicentó!...— Tot	desfullant	branques novelles, cantau, cantau, les jovencelles!...
no els fes un gran pesar. Cantau, cantau, les jovencelles, tot	desfullant	branques novelles!... —Oh! oh! —cridà de sobte Mireia.— Ja
la donzelleta temorega. Mes ell prompte hi volava. Cantau tot	desfullant	!... Tot desfullant branques novelles, cantau, cantau, les
Mes ell prompte hi volava. Cantau tot desfullant!... Tot	desfullant	branques novelles, cantau, cantau, les jovencelles!...
de seda blanca, amb una garlanda de roses de Bengala que anaven a	desfullar	-se sobre la cua del vestit i amb un magnífic adreç de safirs i una mitja
I quantes vegades, ací, hem tornat i tornat després encara al dubte, a	desfullar	aturats i astorats el sí i el no...: per què no fer, doncs, ara, en
l'alè del món dins un respir d'atzur fullant-lo d'or i	desfullant	-lo en flames! A Jaume Mercader, saludant la seva paternitat
que, ajaguda a l'era, comptava els núvols errants, com si em plagués a	desfullar	els núvols i els dies. O bé, abocada a la barana, de cara a la mar,
Petites tiges cauen cremades per les bales; un baladre salvatge es	desfulla	com si una tardor precipitada l'assaltés; un pigot verd s'avalota entre
damunt de l'Esplanada, de la Muralla de Mar i del Jardí del General, es	desfullava	com una pàl·lida flor de províncies. Havia passat el temps dels apòlegs
arrosat de la celístia i encès de cuques de llum. Prompte a	desfullar	amb mà ardida les millors flors de la vida sense
catxí. Però no s'han fet pels balés les margarides, sinó pels que saben	desfullar	-les i cremar-les amb l'alè. Majoró. Allargo l'ancla i n'agafo
viure lliures tal com les havia creat la natura i a poc a poc s'anaven	desfullant	, tenyint de vermell el camí del camp a ca nostra; només ens restaven els
Serapi [(per la dreta de l'escenari, disfressat d'odalisca, tot	desfullant	una flor)]: M'estima. No m'estima. M'estima. No m'estima. M'
aymavan patíbul era, en horas vergonyosas, ahònt los senyors feudals vils	desfullavan	del verginal candor las puras rosas, mentres èlls ab inginys se
que hauria hagut de ser; una vegada més en lo jardí dels somnis s'havia	desfullat	una poncella sense haverse badat y sigut rosa. Mes, ab tot, als dèu anys
una corona sempre fresca y diferenta penjada en la mateixa branca,	desfullant	se sobre lo fúnebre marbre, embaumant l' estret estatge del repós; pero
y al tractar de tombarse, 'l dolor li feu soltar la flor que caygué mitj	desfullada	per la sacudida. Da. Isabel la plegá pera que 'ls petits no s' hi
Vindrá á resa' l' caure l' sol Sa pregaria. Que si	desfullar	lo alé De mort, tas plantas lográ Y llaurers,
est desert sens fi. Ingrat, ingrat, oh ninas, Lo qui ab sa alé	desfulla	, Deixant sols llurs espinas, Estas flors que en sas
Garlanda de lliris blanchs; Lo donzell los hi	desfulla	... Escolteu qué va passar. —¡Ay mare, la mia mare,
al fosser. —Si s' ha esfullat la garlanda, L' haurá	desfullada	'l vent. —Si ni un alè 'n feu, senyora, Mes que 'l
son las mans d' ella, La tempesta, las mans d' ell; Y	desfulla	que desfulla Ne van cayent á llurs peus Las flors
d' ella, La tempesta, las mans d' ell; Y desfulla que	desfulla	Ne van cayent á llurs peus Las flors grogas, las
sols una volta, y la ignocencia una flor que 's	desfulla	aixís que 's toca. Qui dugui l' aixada al coll y travalli á

Pàgina 1 (de 2)

50 següents