×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desfullar |
Freqüència total: 90 |
CTILC1 |
la gàbia de barnilles, de seguida vaig collir una floreta blava i la vaig | desfullar | i les fulles queien giravoltant d'enlaire com els granets del blat de | i amb una poma a la boca de calaix. I quan vaig collir la flor i la vaig | desfullar | Adam va picar-me la mà, ¡no emboliquem! I la serp no podia riure perquè | de la motxilla i l'oblidà arran d'un parterre de peònies florides, que es | desfullaren | embascades d'aquell contacte... D'esperit raquític (tota la simfonia que | primer botó verd, fins que despunta la poncella, la rosa pren ufana i es | desfulla | . Per tal de poder reproduir a voluntat aquest procés decideix de posar | la secada, el flagell del Camp, era terrible. Les fonts s'eixugaven, es | desfullaven | les branques abans d'ésser l'istiu... —Però no es pot saber? Un any per | llançar paperets, saltant i excitant-se, i acabats els papers, vinga | desfullar | les flors de la galeria, rient com uns bogets de la troballa. Carmenchu | el desfigurava... El dia era trist i allà fora el passeig les acàcies es | desfullaven | . La plaça era plena de dones pels quatre costats... Un moment, ella va | O la terra assaonada! Per tot arreu promesa i vida, tot | desfullant | la margarida el pit em creix dintra del cor: Vendrà? No | parença, desaparençar. Notem l'existència de sinònims com | desfullar | i esfullar, desgranar i esgranar, desbrancar | les fulles i el til·ler, que de l'agost ja s'esgroguissava, es comença a | desfullar | . El roser que fa dues florides té les flors amb les puntes de les fulles | fosc i faixes d'un roig de mangra, amb tons daurats dels arbres que es | desfullen | . Des de la ribera esquerra del riu puja un camí, que ve a empalmar amb la | fer les sembres és per l'abril i maig. La de transplantar els arbres que | desfullen | és des del 15 de setembre al 15 de desembre, a excepció | continguda és relativament important, l'atac és ràpid i el metall es | desfulla | constantment fins a destrucció completa. L'alumini en estat de pols, no | en una espècie arbòria que forma el límit superior del bosc i | desfulla | els arbres completament fins que els mata, cosa que també fa sorgir el | sala palpitava no sabia què... ¿potser les plomes del gerro? ¿Potser es | desfullaven | les flors que li havia dut l'Armanda junt amb el berenar? Alguna cosa que | sense com va ni com toca, agafava sovint un bastó i a bastonades | desfullava | la branca més bonica que li venia a l'abast. En les seves correries pel | A Madrid, ciutat alta, de clima sec, d'aire afinat, els cigars es | desfullen | i s'esbraven. No tenen cap importància. Tot això serà objecte, en | d' un altre home? ¿quins llávis poden, sense incórrer en delicte, | desfullar | la ignocencia de una criatura, ó arrebassar lo pudor á una donzella, ó | dihent: —L'Esperit Sant vindrá sobre tu per l'amor y no s'ha de | desfullar | aquest lliri que tant t'embelleix; n'hi ha prou ab que diguis sí, ab que | causa del míldiu que s'apoderà de quasi tots els vegetals, els arbres es | desfullen | abans de temps. La sembra del blat, tardana a causa de les pluges. Les | de quasi tots els vegetals: estan perduts els raïms i els tomàquets, i es | desfullen | les nogueres. Les patates i fesoleres apareixen bromades al dir | d'aquella prova(?) pueril el tímid enginyer. Totes les vegades que havia | desfullat | una flor en nom de Franz, acabava amb una negació, i sempre que ho havia | el temps i les circumstàncies. Vingué la tardor, i vàrem començar a | desfullar | -nos. I ara ja som en ple hivern, despullats i sentint que se'ns entorna la | paraules tan fràgils que romp la flor de neu en | desfullar | -se. Deixa de seguida enllà tranquil·les veus de tarda, | aixerides qui roben mel flairosa, als romanins, d'un bes. Tot | desfullant | branques novelles, cantau, cantau, les jovencelles! | la branca, tornant un poc vermella digué: —Ah Vicentó!...— Tot | desfullant | branques novelles, cantau, cantau, les jovencelles!... | no els fes un gran pesar. Cantau, cantau, les jovencelles, tot | desfullant | branques novelles!... —Oh! oh! —cridà de sobte Mireia.— Ja | la donzelleta temorega. Mes ell prompte hi volava. Cantau tot | desfullant | !... Tot desfullant branques novelles, cantau, cantau, les | Mes ell prompte hi volava. Cantau tot desfullant!... Tot | desfullant | branques novelles, cantau, cantau, les jovencelles!... | de seda blanca, amb una garlanda de roses de Bengala que anaven a | desfullar | -se sobre la cua del vestit i amb un magnífic adreç de safirs i una mitja | I quantes vegades, ací, hem tornat i tornat després encara al dubte, a | desfullar | aturats i astorats el sí i el no...: per què no fer, doncs, ara, en | l'alè del món dins un respir d'atzur fullant-lo d'or i | desfullant | -lo en flames! A Jaume Mercader, saludant la seva paternitat | que, ajaguda a l'era, comptava els núvols errants, com si em plagués a | desfullar | els núvols i els dies. O bé, abocada a la barana, de cara a la mar, | Petites tiges cauen cremades per les bales; un baladre salvatge es | desfulla | com si una tardor precipitada l'assaltés; un pigot verd s'avalota entre | damunt de l'Esplanada, de la Muralla de Mar i del Jardí del General, es | desfullava | com una pàl·lida flor de províncies. Havia passat el temps dels apòlegs | arrosat de la celístia i encès de cuques de llum. Prompte a | desfullar | amb mà ardida les millors flors de la vida sense | catxí. Però no s'han fet pels balés les margarides, sinó pels que saben | desfullar | -les i cremar-les amb l'alè. Majoró. Allargo l'ancla i n'agafo | viure lliures tal com les havia creat la natura i a poc a poc s'anaven | desfullant | , tenyint de vermell el camí del camp a ca nostra; només ens restaven els | Serapi [(per la dreta de l'escenari, disfressat d'odalisca, tot | desfullant | una flor)]: M'estima. No m'estima. M'estima. No m'estima. M' | aymavan patíbul era, en horas vergonyosas, ahònt los senyors feudals vils | desfullavan | del verginal candor las puras rosas, mentres èlls ab inginys se | que hauria hagut de ser; una vegada més en lo jardí dels somnis s'havia | desfullat | una poncella sense haverse badat y sigut rosa. Mes, ab tot, als dèu anys | una corona sempre fresca y diferenta penjada en la mateixa branca, | desfullant | se sobre lo fúnebre marbre, embaumant l' estret estatge del repós; pero | y al tractar de tombarse, 'l dolor li feu soltar la flor que caygué mitj | desfullada | per la sacudida. Da. Isabel la plegá pera que 'ls petits no s' hi | Vindrá á resa' l' caure l' sol Sa pregaria. Que si | desfullar | lo alé De mort, tas plantas lográ Y llaurers, | est desert sens fi. Ingrat, ingrat, oh ninas, Lo qui ab sa alé | desfulla | , Deixant sols llurs espinas, Estas flors que en sas | Garlanda de lliris blanchs; Lo donzell los hi | desfulla | ... Escolteu qué va passar. —¡Ay mare, la mia mare, | al fosser. —Si s' ha esfullat la garlanda, L' haurá | desfullada | 'l vent. —Si ni un alè 'n feu, senyora, Mes que 'l | son las mans d' ella, La tempesta, las mans d' ell; Y | desfulla | que desfulla Ne van cayent á llurs peus Las flors | d' ella, La tempesta, las mans d' ell; Y desfulla que | desfulla | Ne van cayent á llurs peus Las flors grogas, las | sols una volta, y la ignocencia una flor que 's | desfulla | aixís que 's toca. Qui dugui l' aixada al coll y travalli á |
|