Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

agafar el pa amb dits circumspectes, el mossega amb una boca sobtadament	desganada	, mira el noi. —M'has posat en un compromís. L'infant, impertorbable,
això havia ferit la meva sensibilitat, el meu amor propi. En fi, estava	desganat	i nerviós. Li he dit jolie, en fred, per compliment i perquè,
y 'm temo la sepultura, ¡y potser hi ha qui 's figura qu' es que 'm trovo	desganat	! Y es tant al revés...! trobarshi son situacions anguniosas! Pero es cla!
als dos "adolescents", que a causa d'un trastorn sentimental estaven	desganats	. El clima que pesava damunt el menjador esdevenia absurd, intolerable. La
bèl·liques d'Alfons el Magnànim a Itàlia era reticent i	desganada	. Ho havia estat també davant l'aventura siciliana de Martí l'Humà.
avuy tens un nen malalt. Tots estan grochs, tots denarits, tots	desganats	, tots una cera! Els nens, allí, se't posaríen més rodanxons y rossos que
? ni a mi, certes menges no'ns agraden. Y encara'l Gomis, com que no està	desganat	com jo, ò no sé per què, (en fi, per rampells d'home, que vostè
l'absència de l'oca, caigué en una incurable melangia. Pàl·lid, trist,	desganat	, es passava les hores mortals pessigant-se els badius del nas fins
d'una mala acció, i encara va provar de sostenir-se en el seu paper de	desganat	. —Ho feia per a passar l'estona, home. —Doncs, si tu no vols menjar
promet menja per esmorzar— hom veu, a simple vista, que som un poble de	desganats	i de poca empenta. En Joan Estelrich és un dels pocs amics catalans que
subjectes a fàcils interpretacions malignes que el podien perjudicar.	Desganat	, mal dormit fins que li feren una bona desinfecció de la cel·la, no
presència de l'ordenança que escorcolla el pati amb aires de marxant	desganat	, clavat sota el porxo, passant revista al bestiar de la fira. Fa uns
humor, amb aquella hostilitat cada vegada menys dissimulada... Va sopar	desganat	sense encetar el segon plat. Refusà amb tota mena d'excuses... Estimava
El to de les paraules va colpir-lo. S'empassava la carn en silenci,	desganat	i sense mirar ningú, amb l'esguard sobre el plat... —Vols més pa?... Va
per a fer venir gana, sense necessitat de recórrer a Sant Gem, patró dels	desganats	; per a netejar el ventrell, purificar les sangs i aquietar els nervis; la
història de regidor fins donar les grans llandes a la reunió; parlador i	desganat	per a la faena i fluixejant per a la esteva, però no per a xarrar pels
teatre. A l'entrada hi havia un pont i uns milicians que en tenien cura,	desganada	perquè era tard. Vam pujar uns carrers costeruts i van formar-nos en una
representi una visió llarga els deixa freds. S'encongeixen les espatlles,	desganats	. —Per alguna raó ho deuen fer!... —diuen amb la seva taujaneria habitual.
senyors amb gabardina que van a prendre l'autobús, d'una munió de paletes	desganats	que es miren el dit gros del peu que surt de l'espardenya, i tots tan
digestiu, i l'individu acaba per esdevenir obès, sobrealimentat; els	desganats	i els qui senten aviat satisfet el petit desig de menjar si no forcen
a confeccionar totes aquelles exquisitats avinents als dispèctics o als	desganats	, i que delecten el paladar dels que estan bons. Després de tot, el seny
pas ésser més justa ni més vehement. Nosaltres, desertors? Nosaltres,	desganats	del treball humà? Que poc que ens coneixeu! Vosaltres, en aquesta lluita
Al cap d'algunes setmanes d'aquest trànsit, l'hereu es va aprimar	desganat	, desavesat, sense impuls, afanys o menesters. Sa mare i son pare, que el
te amb pastissos, però no havia encetat cap dels pastissos perquè estava	desganada	. —A Milà vaig fer alguns mesos de presó, repetí Bob amb orgull. —Jo a Milà
Buxus balearica. Resulta un bon amargant estimulador per als	desganats	, mastegant-ne una branqueta o millor un trosset de rel, durant una
coronada? Ara imaginem-nos un país no gaire gran, que hagués vist,	desganat	, neulir-se la seva dinastia pròpia ja en aquella edat del pou dels segles
dech fer notar aquí que'ls hi es un bon aperitiu especialment pels	desganats	l'adició de sucre en llur racció especialment baix la forma de pulpa
del mateix més Donya Margarida de Pou, contantse sis religioses	desganades	, ò siga que no volgueren donar lo vot en la dita elecció. Durant lo
estiuenca encara no ha estat superada i per això l'estiu és un món de	desganats	. La tradició i la imaginació culinàries han hagut de fer front a aquesta
cercarse grans ó farinas més apetitosos. Los ultims dias están molt	desganadas	, y avegadas, hi ha que referlas ab pá sucat de vi. Qué m' ha d'
Joan Ma.? —li preguntà la cambrera. El nen va fer un gest incert d'infant	desganat	, i es posà a menjar. Quan ja se l'acabava, s'adonà que el nen pobre se
a tots vosaltres. No hi manqueu! * * * [5] Nois i noies	desganats	, anèmics o escrofulosos, preneu el deliciós Ferrum del Dr. Serra
amb les urpes a punt, que em mori. Jo menjava com un ocell, sempre	desganat	, creixia endarrerit. La meva mare no parava de fer-me requisits... que
i un gust per al vent clar i el vi vermell. 10 Els	desganats	Els que no tenen gana per al pa, els que no tenen set
un plat de sopes que amb prou feines tingué esma d'empassar-se. Estava	desganat	i la minestra no li corria per la gorja. —Això és que no et mous de casa.
de veure aquesta moça trapacera, que sols serveix per criticâ a tothom,	desganada	, sorruda, mentidera... Andr· Ai, Glòria, Glòria, et tornes no sé
Molts dies es quedava a casa i sopàvem junts; jo anava quasi sempre	desganat	de xiquet, fet un pobre menjamiques, i em meravellava de vore'l
veient menjar el seu secretari, com un pare que veu refer un fill	desganat	; però tenia por, el cabildo: tenia por de que n'estés massa, de broma, ja
lo que passava per la ciutat transtornada, entrant á ca'la patrona,	desganat	, afligit, me vaig tirar sobre'l catre, responguent á mos companys que
primor es de bona lley, y creu que la favoreix. —Després, sembla tota	desganada	y tota pioca. —Tot axó es prudencia y res més que prudencia; humilitat y
que no fos gustós, que com tots trevallavam no n' hi havía de llamenchs y	desganats	. ¿Y ne voleu també, després d' haver sopat, de broma, de ditxos y
Jo no sé'l que tens... Aquesta criatura'm fá partenir... Quan lo veig tan	desganat	... —Sí, mono, menja, menja... Mira: vols aquesta aleta... Però'l
tens molta gana, casi fam; no pots satisferla, passa temps y 't trobas	desganat	de tan dèbil? Donchs lo mateix vé á passarme. No obstant, algunas vegadas
de cara, lo capet caygut, los ulls tristos, sempre malmirrosa y	desganada	?... Aquesta criatura té cuchs, té las víceras intestinals plenas d'
en ferli acceptar la llebre, era 'l jove Maresch, 's quedá pensatiu y	desganat	. Pretextá tenir migranya y no sopá; se retirá en sa cambra. En Marsal qui
se'n tornà a la seva còva, va assegurar les tancadures, y, mirant ja	desganat	lo potipoti que havía de menjarse, va dexarlo en lo mateix lloch hont
dret al cas, mentras la xefla de la cassolla s' anava cohent va passar un	desganat	casat de poch per' allí, y era tanta la tos que traginava, que per
a mirar de salvar les vides condemnades. Tot eren cares	desganades	. Dels anyells mansos que s refien el llop no s'estava
força trist, senyor Duc. Però mengi una mica, si us plau. Avui el trobo	desganat	. No li ve de gust la confitura? —És que avui no tinc gaire gana, ho sento
)]: Vindré tan aviat com podré... [(Cèlia surt. Oleguer torna a la feina;	desganat	, ni tan sols mira el sopar, l'aparta maquinalment perquè li fa nosa. Al

Pàgina 1 (de 2)

50 següents