×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desganat |
Freqüència total: 91 |
CTILC1 |
agafar el pa amb dits circumspectes, el mossega amb una boca sobtadament | desganada | , mira el noi. —M'has posat en un compromís. L'infant, impertorbable, | això havia ferit la meva sensibilitat, el meu amor propi. En fi, estava | desganat | i nerviós. Li he dit jolie, en fred, per compliment i perquè, | y 'm temo la sepultura, ¡y potser hi ha qui 's figura qu' es que 'm trovo | desganat | ! Y es tant al revés...! trobarshi son situacions anguniosas! Pero es cla! | als dos "adolescents", que a causa d'un trastorn sentimental estaven | desganats | . El clima que pesava damunt el menjador esdevenia absurd, intolerable. La | bèl·liques d'Alfons el Magnànim a Itàlia era reticent i | desganada | . Ho havia estat també davant l'aventura siciliana de Martí l'Humà. | avuy tens un nen malalt. Tots estan grochs, tots denarits, tots | desganats | , tots una cera! Els nens, allí, se't posaríen més rodanxons y rossos que | ? ni a mi, certes menges no'ns agraden. Y encara'l Gomis, com que no està | desganat | com jo, ò no sé per què, (en fi, per rampells d'home, que vostè | l'absència de l'oca, caigué en una incurable melangia. Pàl·lid, trist, | desganat | , es passava les hores mortals pessigant-se els badius del nas fins | d'una mala acció, i encara va provar de sostenir-se en el seu paper de | desganat | . —Ho feia per a passar l'estona, home. —Doncs, si tu no vols menjar | promet menja per esmorzar— hom veu, a simple vista, que som un poble de | desganats | i de poca empenta. En Joan Estelrich és un dels pocs amics catalans que | subjectes a fàcils interpretacions malignes que el podien perjudicar. | Desganat | , mal dormit fins que li feren una bona desinfecció de la cel·la, no | presència de l'ordenança que escorcolla el pati amb aires de marxant | desganat | , clavat sota el porxo, passant revista al bestiar de la fira. Fa uns | humor, amb aquella hostilitat cada vegada menys dissimulada... Va sopar | desganat | sense encetar el segon plat. Refusà amb tota mena d'excuses... Estimava | El to de les paraules va colpir-lo. S'empassava la carn en silenci, | desganat | i sense mirar ningú, amb l'esguard sobre el plat... —Vols més pa?... Va | per a fer venir gana, sense necessitat de recórrer a Sant Gem, patró dels | desganats | ; per a netejar el ventrell, purificar les sangs i aquietar els nervis; la | història de regidor fins donar les grans llandes a la reunió; parlador i | desganat | per a la faena i fluixejant per a la esteva, però no per a xarrar pels | teatre. A l'entrada hi havia un pont i uns milicians que en tenien cura, | desganada | perquè era tard. Vam pujar uns carrers costeruts i van formar-nos en una | representi una visió llarga els deixa freds. S'encongeixen les espatlles, | desganats | . —Per alguna raó ho deuen fer!... —diuen amb la seva taujaneria habitual. | senyors amb gabardina que van a prendre l'autobús, d'una munió de paletes | desganats | que es miren el dit gros del peu que surt de l'espardenya, i tots tan | digestiu, i l'individu acaba per esdevenir obès, sobrealimentat; els | desganats | i els qui senten aviat satisfet el petit desig de menjar si no forcen | a confeccionar totes aquelles exquisitats avinents als dispèctics o als | desganats | , i que delecten el paladar dels que estan bons. Després de tot, el seny | pas ésser més justa ni més vehement. Nosaltres, desertors? Nosaltres, | desganats | del treball humà? Que poc que ens coneixeu! Vosaltres, en aquesta lluita | Al cap d'algunes setmanes d'aquest trànsit, l'hereu es va aprimar | desganat | , desavesat, sense impuls, afanys o menesters. Sa mare i son pare, que el | te amb pastissos, però no havia encetat cap dels pastissos perquè estava | desganada | . —A Milà vaig fer alguns mesos de presó, repetí Bob amb orgull. —Jo a Milà | Buxus balearica. Resulta un bon amargant estimulador per als | desganats | , mastegant-ne una branqueta o millor un trosset de rel, durant una | coronada? Ara imaginem-nos un país no gaire gran, que hagués vist, | desganat | , neulir-se la seva dinastia pròpia ja en aquella edat del pou dels segles | dech fer notar aquí que'ls hi es un bon aperitiu especialment pels | desganats | l'adició de sucre en llur racció especialment baix la forma de pulpa | del mateix més Donya Margarida de Pou, contantse sis religioses | desganades | , ò siga que no volgueren donar lo vot en la dita elecció. Durant lo | estiuenca encara no ha estat superada i per això l'estiu és un món de | desganats | . La tradició i la imaginació culinàries han hagut de fer front a aquesta | cercarse grans ó farinas més apetitosos. Los ultims dias están molt | desganadas | , y avegadas, hi ha que referlas ab pá sucat de vi. Qué m' ha d' | Joan Ma.? —li preguntà la cambrera. El nen va fer un gest incert d'infant | desganat | , i es posà a menjar. Quan ja se l'acabava, s'adonà que el nen pobre se | a tots vosaltres. No hi manqueu! * * * [5] Nois i noies | desganats | , anèmics o escrofulosos, preneu el deliciós Ferrum del Dr. Serra | amb les urpes a punt, que em mori. Jo menjava com un ocell, sempre | desganat | , creixia endarrerit. La meva mare no parava de fer-me requisits... que | i un gust per al vent clar i el vi vermell. 10 Els | desganats | Els que no tenen gana per al pa, els que no tenen set | un plat de sopes que amb prou feines tingué esma d'empassar-se. Estava | desganat | i la minestra no li corria per la gorja. —Això és que no et mous de casa. | de veure aquesta moça trapacera, que sols serveix per criticâ a tothom, | desganada | , sorruda, mentidera... Andr· Ai, Glòria, Glòria, et tornes no sé | Molts dies es quedava a casa i sopàvem junts; jo anava quasi sempre | desganat | de xiquet, fet un pobre menjamiques, i em meravellava de vore'l | veient menjar el seu secretari, com un pare que veu refer un fill | desganat | ; però tenia por, el cabildo: tenia por de que n'estés massa, de broma, ja | lo que passava per la ciutat transtornada, entrant á ca'la patrona, | desganat | , afligit, me vaig tirar sobre'l catre, responguent á mos companys que | primor es de bona lley, y creu que la favoreix. —Després, sembla tota | desganada | y tota pioca. —Tot axó es prudencia y res més que prudencia; humilitat y | que no fos gustós, que com tots trevallavam no n' hi havía de llamenchs y | desganats | . ¿Y ne voleu també, després d' haver sopat, de broma, de ditxos y | Jo no sé'l que tens... Aquesta criatura'm fá partenir... Quan lo veig tan | desganat | ... —Sí, mono, menja, menja... Mira: vols aquesta aleta... Però'l | tens molta gana, casi fam; no pots satisferla, passa temps y 't trobas | desganat | de tan dèbil? Donchs lo mateix vé á passarme. No obstant, algunas vegadas | de cara, lo capet caygut, los ulls tristos, sempre malmirrosa y | desganada | ?... Aquesta criatura té cuchs, té las víceras intestinals plenas d' | en ferli acceptar la llebre, era 'l jove Maresch, 's quedá pensatiu y | desganat | . Pretextá tenir migranya y no sopá; se retirá en sa cambra. En Marsal qui | se'n tornà a la seva còva, va assegurar les tancadures, y, mirant ja | desganat | lo potipoti que havía de menjarse, va dexarlo en lo mateix lloch hont | dret al cas, mentras la xefla de la cassolla s' anava cohent va passar un | desganat | casat de poch per' allí, y era tanta la tos que traginava, que per | a mirar de salvar les vides condemnades. Tot eren cares | desganades | . Dels anyells mansos que s refien el llop no s'estava | força trist, senyor Duc. Però mengi una mica, si us plau. Avui el trobo | desganat | . No li ve de gust la confitura? —És que avui no tinc gaire gana, ho sento | )]: Vindré tan aviat com podré... [(Cèlia surt. Oleguer torna a la feina; | desganat | , ni tan sols mira el sopar, l'aparta maquinalment perquè li fa nosa. Al |
|