×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desgavellar |
Freqüència total: 54 |
CTILC1 |
al desenvolupat pel nostre tarannà, no han estat suficients per a | desgavellar | l'esperit pactista de la terra. Les revolucions i les reaccions ens han | Constitució— provocà recels injustificats, així com mesures de govern que | desgavellaren | els rectes propòsits de les classes dirigents catalanes. Avui com ahir | d' una ánima noble, severa, dotada d' inesperadas resistencias que li | desgavellavan | son plan com un castell de cartas, ensemps que li ferían l' amor propi y | vora el seu llit per reconfortar-lo. Certament, la depressió li havia | desgavellat | el cos. L'endemà es llevà blanc com la paret. Al volt dels ulls, | taula, féu una segona edició de la plàtica, i a la tia Paulina li | desgavellà | tot el parament de polvos d'arròs de la seva cara, a conseqüència d'un | tenir un oncle nou. En Víctor estava capficat: una cosa d'aquestes sempre | desgavella | les famílies. La més serena era la Maria de la Mercè. La tia Paulina, tot | arribés a enamorar-se d'ella, i fins sentia forts remordiments d'haver | desgavellat | la vida d'aquell bon home amb tots els equilibris que li va imposar per | hora em tocava entrar a la Salpetriere, amb el ben entès que de mancar-hi | desgavellaria | el servei mèdic de la casa. —Ja comencem? —exclamà desolada aquella | arreglem... Potser la unitat personal d'aquest home consisteix, primer, a | desgavellar | -ho tot; després, a fer tota mena d'esforços per comprendre-ho. En aquesta | sant cristià! La nostra manera de parlar és ja prou poc delicada per a | desgavellar | -la encara més, per a embrutir-la amb paraulotes insuportables. En deixar | que estigués gens enfebrat, o que l'accident de la darrera nit m'hagués | desgavellat | gaire el cap? —N...no, benvolgut —digué Herbert, en havent pres el seu | matí. però la vapor d'un forn de calç compareixia entre jo i elles, | desgavellant | -les totes, i fou, al capdavall, entre el vapor que vaig veure dos homes | i aquesta falla ha motivat l'estat de coses present. El món s'ha anat | desgavellant | perquè l'Estat actual, que n'és continuació, no l'ha superat encara. | l'ànima viadora no pot muntar a la vista de Déu, àdhuc llunyana, sense | desgavellar | la carn, víctima passatgera de la irrupció de Déu. Res d'això en Jesús. | la tafaneria provinciana. I tota la vida l'honesta pitança que no pot | desgavellar | les compromeses funcions de l'estómac. El sol fa lluir els voravius de la | que saltin i corrin i riguin i cantin. No hi fa res que, de tant en tant, | desgavellin | algun moble: val més això que la dispèpsia, l'estupidesa o les receptes | es mai equitatiu lo repartiment en los tandeigs, aleshores pot sortir a | desgavellar | -ho un propietari que vulgui regar malgrat los torns, sense fer mes que | mi representaven poca cosa. Però tot es complicà; un descarrilament havia | desgavellat | els horaris, i a l'estació de Selgua vaig passar cinc hores mortals, | joc el greu problema de la planificació lingüística. El marrisme ho havia | desgavellat | tot. Com era la llengua? Quina? Llengua de classe?... Stalin diu ben clar | afectiva, estretament vinculada, ben sovint, amb els aspectes econòmics, | desgavellant | la relació matèria-esperit, que constitueix la síntesi de la vida | augmenta la producció, automàticament hi ha vaga forçosa i el sistema es | desgavella | tot just la desocupació passa d'un cert nivell. Produir més vol dir | segons el pensament dels homes; el seu acord pot organitzar els Estats i | desgavellar | -los; els assenyala fronteres i les hi estén i retalla; la Nació té | les actuacions de l'Estat tiranitzen la Nació, i l'esperit nacional | desgavella | el funcionament de l'Estat. Aquesta és precisament la història dels | encara covava i, tot deixant de banda les pruagues que portava aferrades, | desgavellava | el cos en una fira de gestos impertinents, que tenien la bona virtut | el moviment del genoll o de la mà... m'enforteix. Em desmoralitzen i em | desgavellen | l'ànima els balls de joves que de vegades hem de veure al cine. Potser | de producció sense trencar una sola màquina, sense robar un clau, sense | desgavellar | un torn ni deixar un forn apagat. Quina fortalesa econòmica és aquesta | plou et fa mal el genoll, la humitat t'estira els ossos vells i te'ls | desgavella | . I els policies no et miren el coll perquè ja no és com un lliri sinó que | espoltit per l'oració. El diable furga que furga per | desgavellar | -ho tot; el gra fugint de la crema s'endinza fent | marinada ens envía un perfum consoladô; si no'ns ho | desgavella | una ventada, d'aquesta feta, noi, tindrem saó.— | anava tota tremolant de fret. Ai, encara la sang se'm | desgavella | ! Aquest pàs no el voldría per ningú! Qui diríeu que | i què en treuría si jo hi arribés? Allí un mal vent tot el bé | desgavella | i ben segû amoinaría els demés. Ja n'hi ha bé prou de | Constança! Sor Alícia: Si teniu els nervis en bon estat per què | desgavelleu | els dels altres? [Sor Constança ho comprèn tot d'una i s'esborrona | no se goberni segons los manaments de la lley de Deu. Jo no se perque s' | desgabellan | tant lo cap per gobernar; ab pocas paraulas ni hauria prou: sempre he | sé comunica á las altres forsas, y desseguida tota la columna fou | desgabellada | y ja ningú s' entenia. —¡Si que fou un impensat! —¡Oh! y de | millor ocasiò. —Si, pero esperant, esperant, passa lo temps, lo govern | desgabellará | tots los plans, farán com los francesos, lo septenari ab en Serrano, y ja | veu a les idees amb el gest que les congria, fou el llamp que | desgavella | l'ample tro que ha de venir. L'ombra il·luminada ¡Maleïts els | jo us ho dic, no hi ha res pitjor que la mar, perquè un home es | desgavelli | tot, ni que fos d'una gran vigoria. I aleshores Euríal parlà en resposta, | una final ambosta curulla l'incomplet. Les que no mai nasquéreu als nius | desgavellats | per urpes de milanes o vents arremorats, allà viureu, | y'ls vassalls de sa casa; que ell sap bé prou que units uns y altres no's | desgavella | un poble. Y aquest concepte nostre del gran historiayre es la opinió dels | —va cridar Slop, alçant-se amb el cataplasma a la mà. —Almenys jo no he | desgavellat | el nas de ningú —va dir Susanna—, cosa que vós no podeu dir. —Ah, | de bo que algú més s'hi diverteixi. Amistat Balbotejant, | desgavellava | un feix d'idees mortes: en la por dispersa, sols | infantesa de l'invent i el seu escàs pedigree. Els compassos se li | desgavellen | per un pendent de pessimisme crític i la lectura que ofereix del got amb | als vuitanta anys, acaba de passar una tongada d'empiocament que l'ha | desgavellat | amb un contundent cop de vell. Mai no ha estat un home gaire parlador i | problemes de forma i comunicació similars als actuals. Així, no és | desgavellat | pensar, per exemple, que les formes codificades i repetides fins a la | van desencadenar un creixement tan gran de la producció impresa que no és | desgavellat | pensar que el disseny gràfic no és una professió tan moderna com sembla. | manera els llenguatges gràfics i la cultura de la nostra època que no és | desgavellat | pensar que el seu descobriment és parangonable al de la impremta al segle | són ben capaços de deixar trasbalsada tota la nostra vida afectiva, de | desgavellar | les nostres maneres de sentir i fins i tot el desenvolupament de la | Aurora s'hagués obcecat amb Saturn, que no volia marxar amb ella. Aquí es | desgavellava | tot. Ell no volia marxar amb Aurora perquè una altra dona el lligava, | el turmentaven els dubtes sobre la seva salvació. En aquest context no és | desgavellat | suggerir relacions entre les seves pintures i les seves idees religioses, | humor. Al cap de poc de temps, li va proposar: —Les coses de l'empresa, | desgavellades | per la Guerra Civil, passen per un període de transició; cercaré feina a |
|