Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és d'aquells que, segons a quines mans hagués caigut, l'haurien	desgraciat	. Ja veus si ho és, de feixuga, la responsabilitat amb què Nostre Senyor
bufetada per ruc. ¿Que no et recordes de Valence? ¿T'agradaria tornar a	desgraciar	-te les mans? I encara si fos això sol... Un que jugava allà ha dit que
digué lo senyor,— ¿se podria saber perque sou aquí? ¿perque'us anabau á	desgraciar	? —Afiguris, —me vaig apressurar á contestar, no cuidantme ja poch ni molt
Hi ha converses que us malmeten el cor. Hi ha converses que us	desgracien	els peus. Tant va el real a la realitat, que, a la fi, es desrealitza.
pel trossejament." "Quan hom la demanarà de son company, i ella s'haurà	desgraciat	o morirà: si el qui n'és senyor no era amb ell, ell ha de rescabalar. Si
fon velluter; ¡anem que ni per a presidir un "enterro"!... Solament el	desgraciava	tant de badallar... ¡Sinó arriba a estar sopat s'esgalla!... Tots a
amoïnat—. Si no ens agrada, passarem un envà i tot quedarà arranjat. —I	desgraciar	la barraca, eh?... Ah, no, no!... i ¿on penjaria jo els aspis
com feia ella totes les coses, un set amb què el Menut s'havia	desgraciat	el davantalet de vions, rentà els vidres del seu refugi i espolsà i
l'infectar-se els ulls de tracoma per no prestar el servei militar,	desgraciant	-se, així, potser per tota la vida, perquè, essent una malaltia que
llur valiment. "En les fàbriques de teixits, un sol fil que es trenqui	desgracia	tota la pessa; en l'organisme humà, una fibra que es rompi porta la
es dedueix que el Cine, ensems que destroça els sistemes nerviosos,	desgracia	les perfeccions morals, i esguerra i mutila molts caràcters que sense
com les monges no'ls enteníen, ells es desesperaven, faltant poc per a	desgraciar	-ne alguna a cops de sabre. Per fortuna, la Divina Providencia que mai
davant de l'enigma ferotge que amenaça dragar la civilització, que	desgracía	tantes families, que escandalitza a les ànimes rectes, i que en la
deia a la mosca, però t'ho deia a tu, "desgraciada, desgraciada que ens	desgraciaràs	a tots", perquè, segons ella, calia que et presentessis al
que atletes. Atletes amb el vestit dels diumenges, que en va intentava	desgraciar	la musculatura robusta i harmònica d'aquells gimnastes de l'aixada i el
d'altre se sol aprofitar. És un peix que cal fer a la brasa. Fregir-lo és	desgraciar	-lo. Les distincions que, com els casuistes, hem fet en la fregida del
però no d'excel·lents". Li hauria perdonat de bon cor el fet d'haver	desgraciat	la màxima moralista si l'experiència hagués estat realitzada de manera
En les perturbacions socials, en les revolucions lo mal es evident y	desgracía	á molts; peró ni'l meteix mal es estéril baix la acció omnipotent del qui
posant á llur alcanç joguines ab les quals no 's pugan fer mal ni	desgraciar	se, procurant, en cambi, que, ab élles, les hi sía fahedor instruhirse y
espirituals; es evidentíssima la mutilació del artista, ell mateix s'es	desgraciat	. L'atrofia del enteniment en l'artista dona per resultat la producció
agrada sortir desprevingut el cap de setmana exposant-se a que un ruixat	desgraciï	els plans preparats: "A les últimes enquestes fetes al Regne Unit, es
consoladora. El Sr. Vazquez asegura que ab aquest método no se ha	desgraciat	ningun dels infinits colerichs que lo han avisat luego; y que ha curat á
s' hi primerament de cap, puix de lo contrari la flama podria sofocarlo y	desgraciar	li tota la cara. Los cossos que entran en los barnissos son tots
que agenollats poden ficarse tots. La gentola menuda se pasa lo sant día	desgraciant	caballets, á escepció feta d' una vesprada que desgraciaren á un
día desgraciant caballets, á escepció feta d' una vesprada que	desgraciaren	á un sinyor de Bétera ficanli una canyeta per un ull. —El nebodet, que
mena. Pobra Roser! aquells dos fanalets de l' ánima eran lo que més la	desgraciavan	: per més que os esforcessiu en volguerhi llegir quelcom, era ben inútil
de trenta en amunt, per cent, y de protegí fiys de familia (amb sóques)	desgraciats	per un cavall... —O per una sota... —O per un rey... de copes... hem
sense joves ni res? La veu se li va escanyar: ni res... Només ganes de	desgraciar	la vida de la gent. Una dona com ella haver de morir sota la runa de la
treure amb la tala perque els arbres criden s'aigo i que ell no vol	desgraciar	Binidalt. Bé li he dit jo que això seria una cosa de déu anys per tenir
dona que era d'ell; i fills comuns tindríem en comú, si no se li hagués	desgraciat	la raça; però què fer-hi, va saltar-li al cap la fortuna —per totes
reventar ó rómprer ningun bodell ó intestino; pues que podria facilment	desgraciar	se ab los escrements la mateixa viram. (*) Per menjar tendre
la sal fora de ocasiò, resulta no pocas vegadas lo gran inconvenient de	desgraciar	se aquest plat, quedant lo such salat y dolsa la carn. (**) No te
ni escultures. Aquest monestir ha esdevingut una mena de personatge	desgraciat	per les desastroses restauracions que s'hi han fet en diversos moments,
Però bé tanca la botiga. Remei: Perquè no vull que me la	desgraciïn	les bandes de trinxeraires que circulen pel carrer. A més, el paper no
á mi igual á ell! —Per amor de Dèu, Guillemet. No penses en res que puga	desgraciar	te, pensa sols en mi, y... ¡sí, sí, t'ho juro!... jo
hauria surtit una Constitució, en que sels hauria manat faltar á la fé, y	desgraciada	la vida de aquell sacerdot, que no hauria volgut jurarla. Aquesta era la
... Bé és pitjor la mà! —Ja teniu rahó... Sinó que'l coll... sabeu?...	desgracía	. —No vos hi heu fet donar may cap vista? —Ja ho crech que sí, borrango
y no 'ls ensenyáu á malehir la memoria d' un home que pot haver sigut	desgraciat	, mes no un perdut." Aquí termenava l' escrit. L' impressió que causá á
la persona que va trobar ab en Cárlos; no fa sino tirárseli al coll,	desgraciant	li la levita, y ab veu que semblava un gemech: —Vosté que l' estima... va
sols d'oberts en el primer terç de la esquerra y que ara, empetitits y	desgraciats	per una nova reforma, semblaven boques de batiport sense portella. Fòra
Si 'l veig venir de molt lluny; pero la truyta no la pahirá!... V. vol	desgraciar	me. Vol treurem de la botiga per llogarla á n' el seu nevot, á fi y efecte
per tot l' han de notar per xarrayre! Si quant li van llevá 'l tel la van	desgraciar	, perque 's te de veure en un afront no mes que per la llengua. Entra un
l' altre mitja lluna que no es nostre: baixeu que tinch tart, y vos vull	desgraciar	per tota la vida. —Llensa lo ferro, cobart! aixís t' esclafés una tronada
si no ho fas per mi, fes' ho per tants pares de familia com vaig á	desgraciar	. Ja he acabat, si; perque 'ls singlots me pujan al coll y d' aquí
lo matava; perque va rebotre la gabia per terra que no se com no 'l va	desgraciar	. Mírissel... Desembolica la víctima y 'l dependent l' agafa per una pota
haguéssis vist, que m' en saltava á baix, y aixis, ab las mans al coll, la	desgraciava	. Peró ves qui s' en fia de las orellas. Aquestos de sota 'l front no s'
res; lo que volém es feyna y 'l fruyt de las nostras suhadas... peró may	desgraciar	las familias. —No cal que parlém més —torná Da. Mercé, en lo to més sech
de trenta en amunt, per cent, y de protegí fiys de familia (amb sòques)	desgraciats	per un cavall... —Ó per una sota... —Ó por un rey... de copes... hem
les ganes que sentia de fer un cap nou an aquell pillet que li havia	desgraciat	les tomaqueres. I quan vegé que se li escapava sense poder-s'hi adobar,
sóc un trasto inutil, un home de rebuig, i m'hauries de pagar per bo si m	desgraciaves	. Tu ets dret i sà, tens el teu menester, menges tant com te dura la gana,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents