DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desgraciat A 2097 oc.
desgraciat M 239 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desgraciat Freqüència total:  2336 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de com queden, més enllà dels extrems límits del món, les teves desgraciades germanes, que fora de seny delejaran de venjar-te, orbades, per la
aquest any un munt de plantes —que provenen, si més no pel nom, d'aquest desgraciat sense un bri de pudor ni de caràcter—, perquè l'efímera florida acompanyi
La gesta acomplerta, va dividir en dues meitats l'enorme esquelet de la desgraciada viuda i amb elles va crear el cel i la terra. Marduk va ordenar tot
Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l'afany de poder? Que desgraciat el qui es lliura a una feina tan bruta, com taca la sang, i regalima, i em
posseïa una fe sincera, assistia a l'església amb fervor i ajudava els desgraciats tant com podia. Mila del Santo era sols obstinada en els seus desigs, i
seva cunyada, i la compadia, perquè la veia víctima del seu caràcter, més desgraciada que culpable; estimava el seu germà, i també sabia que ell no es
absoluta de fe i el seu volterianisme burleta, en el fons innocent i desgraciat, però que, amb tot, no podia deixar de tenir conseqüències per a
vendre al xarlatà per una mica més. Aquesta és la història d'aquella desgraciada, explicada en quatre paraules. Dintre d'això, posa el que vulguis de fam,
l'ésser més bo de la terra i, per descomptat, una de les criatures més desgraciades. "Quan la vaig veure em va semblar com si se m'obrís el cel. Em trobava
a tal punt, que també ella havia arribat a creure's sola, a sentir-se desgraciada. No seria tot un engany? Què podia tenir ell de comú amb aquella ànima
efecte, baldament no ho hagués pressentit ningú, havia sentit per aquell desgraciat un tendre sentiment d'afecte. El recinte era humit, fred i fosc; les
És bufona, veritat? Va fer-me'l un minyó que conec, un bon minyó i molt desgraciat; va fer-lo aquí, en aquesta mateixa habitació. Sembla que parli. Què
en el camí emprès no hauria aconseguit altra cosa que fer d'ella una desgraciada. A fi de comptes, havien d'agrair-li-ho. Fou un error del padrí.
també la pena acoradora i el remordiment de la darrera imatge de la desgraciada. Es sentia penedit d'haver-se entestat a veure-la i de l'obstinació que
i animals, com una mena de terror còsmic. Es sentia més sol que mai, desgraciat, culpable, digne de menyspreu. "Sileta s'allunya de mi —es deia—; Sileta
Però, a la fi, li semblà comprendre vagament, i es sentí assossegada. "Desgraciat!", es digué. La seva ànima s'emplena d'una immensa compassió. I Mila
del tronc com una fruita excessivament madura, decapiten un vell amb un desgraciat cop de peu... —Sortim —fa ell, incapaç de resistir-ho més. L'home salta
guerra contra els anglesos; mentre els barcelonins més afamats, més desgraciats, més atrevits començaven a menjar patates, i constataven sorpresos que si
agraïda i romàntica representar-lo miserable i famolenc durant aquest desgraciat any 21, però, cal insistir, absolutament falsa. Si la quantitat
el costum del poble, de les mil maneres que els menuts saben turmentar un desgraciat. Ell habitualment tenia el rostre contret en una ganyota amarga que li
com un infant. Pobre Quico! Si ets en algun lloc del cel, entre els desgraciats d'aquest món, com hi has d'estar —t'hi tocava de dret—, perdona'm per
comportant-se de la mateixa manera. I així fou com aquell incident desgraciat, ocorregut al prostíbul un vespre, durant una baralla, va canviar el
còlera homicida, Jaume es llançà sobre ell desarmat, sense pensar en res. Desgraciat! Fou cosa d'un instant, una imprudència d'aquella exaltació rabiosa,
i tots sentiren compassió per Càndida, perquè era jove, havia estat molt desgraciada i es pot dir que no tenia al món més que el seu marit. La mare de Càndida
la coneixia i vivia al mateix carrer s'exclamà: —No la critiqueu. És molt desgraciada, la pobra Pigada. I cadascú sap el que passa dintre seu. —Culpa d'ella i
res, però en retòrica i composició és la primera de classe. I ara aquest desgraciat se'n va a Tahití a fer alguna cosa, a treballar /pour la
esgarrifosa. Mentre a bord tothom comentava aquest accident, i els altres desgraciats de la descàrrega anaven estirant les cordes i bellugant la maquinària,
de tant en tant una piragua. Que éreu lluny, lluny, de la civilització. Desgraciat Mr. G.! ¿I el xinès que cada matí passa amb el carretó i us porta el pa
polinèsia no té més remei que pactar o dialogar amb el xinès local. Si un desgraciat anava a Huahine o a Borabora a posar una perruqueria o a vendre mitja
complicitat dels xinesos i de les goletes, i amb la paciència dels pobres desgraciats que ens foníem, dues hores sota un sol d'asfíxia, esperant que s'acabés
he dit que la sentida de copra en el moll de Papeete no m'ofèn del tot. Desgraciat de mi! Quan deia aquestes coses no sabia el que era la copra en plena
que el Clavell és un nuvi de pega, un titella, un qualsevol i tu una desgraciada. És això, oi, Amèlia? Quina gràcia! /Amèlia\ M'ha vingut a fer
molt lamentable. Sa nova raça que he volgut crear ha estat un acollament desgraciat. M'han sortit molt feroces i sense nas. Vull dir, sense olfacte.
oblidar el seu origen: —Ningú diria que fos xuetona. Aina Cohen era ben desgraciada, i es comparava a un ocell engabiat. No comprenia, però, que en part
existències eren una veritable mentida i, cosa que és pitjor, una mentida desgraciada. Aquells senyors vivien de llançar-se a la cara adjectius desplaçats i
els planys i les súpliques; no sabries pas ésser cruel amb les tres desgraciades que es refien del teu guany. Víctor. Tampoc dec ésser cruel amb
amistançada. Ara tinguem seny, Víctor. De moment no li lleveu a la desgraciada Ernestina la petita esperança de la vostra fidelitat. Aqueixa conducta no
les teves llaminadures. Jo no voldria per res del món... Déu te'n guard, desgraciada! Merceneta. [(Amb dignitat i entendrida.)] Què t'has
menjador.)] Merceneta. [(Fent un crit.)] Ernestina, desgraciada! [(L'atrapa en el moment que l'altra traspassa el marxapeu,
a bon pagador, més bon pagador que el primer que ho fos, no com aquests desgraciats que quan acaben el mes ja deuen el mes que ve. Em va atabalar una mica i
seu món". —Sí, francament, m'ha vingut de nou... Després, a una pregunta desgraciada de Frederic: —Rancúnia? No, no és que te'n tingui gens... Silenci, un gran
de la seva època florida, van servir per moblar aquell pis d'una manera desgraciada i impròpia, i alguna calaixera o algun mirall, famosos dintre la història
d'edat de dotze o tretze anys, perquè Leocàdia fou d'aquestes mares desgraciades, que ajupint-se amb una submissió animal a un treball insaciable de
semblarien, als ulls del foraster que no sabia de què anava, una colla de desgraciats que s'havien amagat en el primer lloc avinent per salvar-se d'un incendi,
repetir a la nostra família el cas de l'oncle Manuel, el cas d'aquell desgraciat? ¿Vols que el teu pare et maleeixi?... —Prou, papà! Ja estic tip de
d'acord que això existeix a Barcelona com a tot arreu, que hi ha tants desgraciats com vulguis; són gent que viuen a la llum del dia, ho porten pintat a la
incommensurable... Frederic estava convençut que el seu germà era un desgraciat: "¿Quina mena de relacions pot tenir Guillem amb Antoni Mates? Ah! Si em
al costat de la seva filla, dient-li: "Pobreta! Si n'arribem a ésser de desgraciats, Déu meu!"; i no era bona per donar un cèntim. De vegades, Frederic,
com el rosari de l'aurora. Frederic anava dient pels dintres: "sóc un desgraciat". Va desplegar un diari i es va posar a fer veure que llegia. De fet, no
defensava sempre entre les seves relacions, afirmant que havia estat molt desgraciada i que era una gran senyora. La Marquesa tenia una pell bruna i unes

  Pàgina 1 (de 47) 50 següents »