Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i cerosa de la seva voluptat. A tocar, la noia ha reprès la lliçó que	desgrana	fets remots i monòtons. —Eutiques va recórrer a l'emperador i aquest,
de la naturalesa.] Escena primera [Jovita, a l'un costat de l'escena,	desgranant	panotxes; Marcó, a l'altre, trinxant garrofes, entre dos sacs.]
encomanada al corn anglès, que, acompanyat per piano i triangle,	desgrana	una variant del chor de fades (11) a tres veus, que segueix. La
Hi ha garberes enmig del rostoll que esperen l'era o la màquina de batre.	Desgranem	espigues i masteguem el blat. Masteguem i riem, però això asseca la gola
penjada als llavis... tothom contempla les filigranes dels cossiers,	desgranades	amb parsimònia, metòdicament, si fa o no fa igual ara que dos-cents anys
dir-ho d'alguna manera, de dos fils: un fil accional, de model físic, que	desgrana	les etapes del desplom progressiu de l'aeronau (els termes en són
els jorns de gloria i no s planyia de res, i no més sentia les notes que	desgranava	en el piano; però ella, que semblava dur —segons ens diu l'Alomar—
morricó llefiscós l'espatlla del company, el coll estiradet, com per a	desgranar	-li a l'oïda ses paraules... suau, caute, insinuant d'actitud com un petit
d'una sola fulla, i n'hi ha que són com magranes o com panotxes a punt de	desgranar	. I La gent empordanesa La primera gràcia de l'Empordà és la
quedarien per a contar! Perquè el meu sermó no seria un enfilall que's	desgrana	, sinó una dèu de vida. Amb el beire a la mà, te n'he ofert trentadues
encès. La seva filla, només en té una, es feia un jersei... En Badenes	desgranà	la història del seu prometatge. En aquestes, havien arribat a la plaça de
i farbalans, així com les inquietes aigües de la mar que sembla que es	desgranen	i se'n tornen i quan un hom diria que es moren estan morint-se
tant en tant el bategar de l'aigua en el casc de la "Panxita". La filla	desgranava	l'evocació de les imatges volgudes. No eren ara visions rialleres,
—Allò? Vostè no l'ha vist. Es tombava d'espatlles. —És fill de serp.	Desgranava	les paraules amb esforç, sorrut. No era fill seu. Era d'ella, el maleït.
tres: La Caterina, la Coixa Fita i la Narcisa Mus. La vestien amb calma i	desgranaven	pausadament el rosari. Parlaven baixet. Mòmies. —Un parenostre per
veure un director al davant d'una orquestra simfònica, o un actor	desgranant	el monòleg de Hamlet. En tots aquests casos món i reramón estan presents.
màquina. També ajudava la seva mare a cabdellar una troca de fil o a	desgranar	una menja de pèsols. En les vetlles interminables d'hivern ambdós
dilluns com el cavaller del cavall negre li havia demanat. Mentre estava	desgranant	aquests pensaments, la veu de la senyora Isaura es deixà sentir darrera
també perquè allà se n'hi han fet tants de senyals de la creu se n'hi han	desgranats	tants de rosaris, que tot poder de l'esperit maligne i tota sentor de
fa ben entendre, imposa silenci i ordre a la canalla si es propassen, i	desgrana	salves i santes ben disposat a no passar-se'n cap ni una,
de cabells rogencs com una cresta de puput. —Montona —em respon, bo i	desgranant	-ne un carroll. Montona?... Ve't aquí una nomia que no em convenç. Al
només sigui que per donar-se el bon dia, us fa l'efecte que està	desgranant	una admirable peça oratòria. Fan anar els braços, mouen els ulls amb una
tan vera; feliços de vosaltres que sou tan savis i humils que preferiu	desgranar	la primera lletania de la vostra amor lluny de la rampoina del món i de
damunt del bocí de crosta de terra que ens sustenta i en la qual hem de	desgranar	el nostre destí espiritual i material, ho hem de considerar com un sant
brindant-los ventura i cobrint-los de solitud i de misteri, per	desgranar	l'afany immortal de fondre's boca a boca i pit a pit... I jo res; com un
al perdó. La idea no trobava forma. De sobte, com portats per un buf, es	desgranaren	aquests altres quatre versos: Que les cantin els que et diuen:
Vol un seguit més gran de desgràcies? Mentre la senyora Doloretes	desgranava	aquests compliments —i d'altres— m'ensenyava la casa. A la part de
Retornava sense apartar les espigues. Al frec de les cames l'arròs es	desgranava	sobre les aigües... Esguardà enquimerat el tros de l'horta amb les
també forma alguns derivats de verbs, com] espassar-se): gra,	desgranar	; gleva, desglevar; os, desossar; fons, desfonar; alè, desalenar; conhort,
Notem l'existència de sinònims com desfullar i esfullar,	desgranar	i esgranar, desbrancar i esbrancar, etc.. des
en aquesta posició, llegeix el poema, i cada paraula, cada imatge que va	desgranant	, es pot comparar a la pregunta que fa el psicoanalista i que produeix en
en ell mateix i envers el pare, fins anys després no traspassat, el	desgranar	de les anècdotes domèstiques, l'esment de les lliçons de bon sentit
enfilall. Les fires, barreja de festa popular i de mercat menestral, es	desgranaren	, com un rosari de vella, al llarg del segle XIX, amb puges i
completament evadit tant de la compra com de la venda, es recreava	desgranant	l'enfilall inacabable de les seves facècies i dels seus acudits... La
una cobla de ceguets s'instal·lava al bell mig del passatge de Madoz i	desgranava	, amb afinació i sentiment, un concert de música clàssica i moderna,
per oposició a l'ésser "formal". Aquest "ésser" de la flor es	desgrana	en una sèrie infinita de perspectives possibles. En elles i per elles la
a la barana, la contalla que amb la seva calma i agradable manera de dir	desgrana	el vell llop de mar. Cap al nord s'albira una línia grisa i cantelluda,
Jofre associant idees, recordant la contalla en terres d'Asia Menor	desgranada	pel malhaurat Otger. —Sí —contesta el monjo—. I això, us estranya? —I
pare lo pensament... Però no gosa descobrir lo que pensa... La mare està	desgranant	unes panolletes de granets rojos i per açò refrega les barrusquetes...; i
tota la família... I per això lo pare està trist i per això la mare al	desgranar	les panolletes s'aleva i pareix entabuixada. Un tussoló li remata el goig
coses venien tan bé que, fins i tot per a la petita Maria hi havia feina:	desgranar	moresc, trencar ametlles, fer pans de figues o botifarres. Quan passava
la Dansa de la Nit i, més enlaire, una gran volada d'òlibes i mussols	desgranava	la seva Dansa del Silenci. Des d'aquell dia en què el maligne viscosí
i amb les consideracions, ponderables i imponderables, que jo he	desgranat	en aquesta part del llibre. Tinc una confiança plena en què si sabem
Sigui com sigui, no m'hi faria pas fort. I, a despit de tot, he anat	desgranant	anys sense que la gràcia fes efectiva la seva prometença i sense que la
el ritme, un gos de saló anava lladrant compassadament i monòtona. Mentre	desgranava	l'itinerari, cap pensament concret no dirigia els meus passos. ¿Pot
—Ja es coneix que tenen bon cor per a les bèsties! La Palmira	desgranà	una rialla sonora. —Devem ser com vostè, si fa no fa. El seu gos podria
sinó! Et lleves de matinet, vas a arreplegar unes quantes panotxes, les	desgranes	, les mols, en passes farina, després pastes, enfornes, desenfornes i ens
havia preguntat (a la cuina, quan la senyora ja era fora, mentre la mare	desgranava	els pèsols per al sopar) si els coets sortien per les finestres i fins a
hem d'ésser catalans." Deia: "Catalans, espanyols, germans." Nosaltres	desgranem	aquests tres conceptes per a dir: "Catalans humans aliats als altres
dona, canta... vora el bressol dels teus infants. Filant i cantant es	desgranava	la vida dels nostres passats; feinejant i cantant has de desfer també tu

Pàgina 1 (de 8)

50 següents