×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desgranar |
Freqüència total: 384 |
CTILC1 |
| i cerosa de la seva voluptat. A tocar, la noia ha reprès la lliçó que | desgrana | fets remots i monòtons. —Eutiques va recórrer a l'emperador i aquest, | | de la naturalesa.] Escena primera [Jovita, a l'un costat de l'escena, | desgranant | panotxes; Marcó, a l'altre, trinxant garrofes, entre dos sacs.] | | encomanada al corn anglès, que, acompanyat per piano i triangle, | desgrana | una variant del chor de fades (11) a tres veus, que segueix. La | | Hi ha garberes enmig del rostoll que esperen l'era o la màquina de batre. | Desgranem | espigues i masteguem el blat. Masteguem i riem, però això asseca la gola | | penjada als llavis... tothom contempla les filigranes dels cossiers, | desgranades | amb parsimònia, metòdicament, si fa o no fa igual ara que dos-cents anys | | dir-ho d'alguna manera, de dos fils: un fil accional, de model físic, que | desgrana | les etapes del desplom progressiu de l'aeronau (els termes en són | | els jorns de gloria i no s planyia de res, i no més sentia les notes que | desgranava | en el piano; però ella, que semblava dur —segons ens diu l'Alomar— | | morricó llefiscós l'espatlla del company, el coll estiradet, com per a | desgranar | -li a l'oïda ses paraules... suau, caute, insinuant d'actitud com un petit | | d'una sola fulla, i n'hi ha que són com magranes o com panotxes a punt de | desgranar | . I La gent empordanesa La primera gràcia de l'Empordà és la | | quedarien per a contar! Perquè el meu sermó no seria un enfilall que's | desgrana | , sinó una dèu de vida. Amb el beire a la mà, te n'he ofert trentadues | | encès. La seva filla, només en té una, es feia un jersei... En Badenes | desgranà | la història del seu prometatge. En aquestes, havien arribat a la plaça de | | i farbalans, així com les inquietes aigües de la mar que sembla que es | desgranen | i se'n tornen i quan un hom diria que es moren estan morint-se | | tant en tant el bategar de l'aigua en el casc de la "Panxita". La filla | desgranava | l'evocació de les imatges volgudes. No eren ara visions rialleres, | | —Allò? Vostè no l'ha vist. Es tombava d'espatlles. —És fill de serp. | Desgranava | les paraules amb esforç, sorrut. No era fill seu. Era d'ella, el maleït. | | tres: La Caterina, la Coixa Fita i la Narcisa Mus. La vestien amb calma i | desgranaven | pausadament el rosari. Parlaven baixet. Mòmies. —Un parenostre per | | veure un director al davant d'una orquestra simfònica, o un actor | desgranant | el monòleg de Hamlet. En tots aquests casos món i reramón estan presents. | | màquina. També ajudava la seva mare a cabdellar una troca de fil o a | desgranar | una menja de pèsols. En les vetlles interminables d'hivern ambdós | | dilluns com el cavaller del cavall negre li havia demanat. Mentre estava | desgranant | aquests pensaments, la veu de la senyora Isaura es deixà sentir darrera | | també perquè allà se n'hi han fet tants de senyals de la creu se n'hi han | desgranats | tants de rosaris, que tot poder de l'esperit maligne i tota sentor de | | fa ben entendre, imposa silenci i ordre a la canalla si es propassen, i | desgrana | salves i santes ben disposat a no passar-se'n cap ni una, | | de cabells rogencs com una cresta de puput. —Montona —em respon, bo i | desgranant | -ne un carroll. Montona?... Ve't aquí una nomia que no em convenç. Al | | només sigui que per donar-se el bon dia, us fa l'efecte que està | desgranant | una admirable peça oratòria. Fan anar els braços, mouen els ulls amb una | | tan vera; feliços de vosaltres que sou tan savis i humils que preferiu | desgranar | la primera lletania de la vostra amor lluny de la rampoina del món i de | | damunt del bocí de crosta de terra que ens sustenta i en la qual hem de | desgranar | el nostre destí espiritual i material, ho hem de considerar com un sant | | brindant-los ventura i cobrint-los de solitud i de misteri, per | desgranar | l'afany immortal de fondre's boca a boca i pit a pit... I jo res; com un | | al perdó. La idea no trobava forma. De sobte, com portats per un buf, es | desgranaren | aquests altres quatre versos: Que les cantin els que et diuen: | | Vol un seguit més gran de desgràcies? Mentre la senyora Doloretes | desgranava | aquests compliments —i d'altres— m'ensenyava la casa. A la part de | | Retornava sense apartar les espigues. Al frec de les cames l'arròs es | desgranava | sobre les aigües... Esguardà enquimerat el tros de l'horta amb les | | també forma alguns derivats de verbs, com] espassar-se): gra, | desgranar | ; gleva, desglevar; os, desossar; fons, desfonar; alè, desalenar; conhort, | | Notem l'existència de sinònims com desfullar i esfullar, | desgranar | i esgranar, desbrancar i esbrancar, etc.. des | | en aquesta posició, llegeix el poema, i cada paraula, cada imatge que va | desgranant | , es pot comparar a la pregunta que fa el psicoanalista i que produeix en | | en ell mateix i envers el pare, fins anys després no traspassat, el | desgranar | de les anècdotes domèstiques, l'esment de les lliçons de bon sentit | | enfilall. Les fires, barreja de festa popular i de mercat menestral, es | desgranaren | , com un rosari de vella, al llarg del segle XIX, amb puges i | | completament evadit tant de la compra com de la venda, es recreava | desgranant | l'enfilall inacabable de les seves facècies i dels seus acudits... La | | una cobla de ceguets s'instal·lava al bell mig del passatge de Madoz i | desgranava | , amb afinació i sentiment, un concert de música clàssica i moderna, | | per oposició a l'ésser "formal". Aquest "ésser" de la flor es | desgrana | en una sèrie infinita de perspectives possibles. En elles i per elles la | | a la barana, la contalla que amb la seva calma i agradable manera de dir | desgrana | el vell llop de mar. Cap al nord s'albira una línia grisa i cantelluda, | | Jofre associant idees, recordant la contalla en terres d'Asia Menor | desgranada | pel malhaurat Otger. —Sí —contesta el monjo—. I això, us estranya? —I | | pare lo pensament... Però no gosa descobrir lo que pensa... La mare està | desgranant | unes panolletes de granets rojos i per açò refrega les barrusquetes...; i | | tota la família... I per això lo pare està trist i per això la mare al | desgranar | les panolletes s'aleva i pareix entabuixada. Un tussoló li remata el goig | | coses venien tan bé que, fins i tot per a la petita Maria hi havia feina: | desgranar | moresc, trencar ametlles, fer pans de figues o botifarres. Quan passava | | la Dansa de la Nit i, més enlaire, una gran volada d'òlibes i mussols | desgranava | la seva Dansa del Silenci. Des d'aquell dia en què el maligne viscosí | | i amb les consideracions, ponderables i imponderables, que jo he | desgranat | en aquesta part del llibre. Tinc una confiança plena en què si sabem | | Sigui com sigui, no m'hi faria pas fort. I, a despit de tot, he anat | desgranant | anys sense que la gràcia fes efectiva la seva prometença i sense que la | | el ritme, un gos de saló anava lladrant compassadament i monòtona. Mentre | desgranava | l'itinerari, cap pensament concret no dirigia els meus passos. ¿Pot | | —Ja es coneix que tenen bon cor per a les bèsties! La Palmira | desgranà | una rialla sonora. —Devem ser com vostè, si fa no fa. El seu gos podria | | sinó! Et lleves de matinet, vas a arreplegar unes quantes panotxes, les | desgranes | , les mols, en passes farina, després pastes, enfornes, desenfornes i ens | | havia preguntat (a la cuina, quan la senyora ja era fora, mentre la mare | desgranava | els pèsols per al sopar) si els coets sortien per les finestres i fins a | | hem d'ésser catalans." Deia: "Catalans, espanyols, germans." Nosaltres | desgranem | aquests tres conceptes per a dir: "Catalans humans aliats als altres | | dona, canta... vora el bressol dels teus infants. Filant i cantant es | desgranava | la vida dels nostres passats; feinejant i cantant has de desfer també tu |
|