DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desgranar M 1 oc.
desgranar V 383 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desgranar Freqüència total:  384 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i cerosa de la seva voluptat. A tocar, la noia ha reprès la lliçó que desgrana fets remots i monòtons. —Eutiques va recórrer a l'emperador i aquest,
de la naturalesa.] Escena primera [Jovita, a l'un costat de l'escena, desgranant panotxes; Marcó, a l'altre, trinxant garrofes, entre dos sacs.]
encomanada al corn anglès, que, acompanyat per piano i triangle, desgrana una variant del chor de fades (11) a tres veus, que segueix. La
Hi ha garberes enmig del rostoll que esperen l'era o la màquina de batre. Desgranem espigues i masteguem el blat. Masteguem i riem, però això asseca la gola
penjada als llavis... tothom contempla les filigranes dels cossiers, desgranades amb parsimònia, metòdicament, si fa o no fa igual ara que dos-cents anys
dir-ho d'alguna manera, de dos fils: un fil accional, de model físic, que desgrana les etapes del desplom progressiu de l'aeronau (els termes en són
els jorns de gloria i no s planyia de res, i no més sentia les notes que desgranava en el piano; però ella, que semblava dur —segons ens diu l'Alomar—
morricó llefiscós l'espatlla del company, el coll estiradet, com per a desgranar-li a l'oïda ses paraules... suau, caute, insinuant d'actitud com un petit
d'una sola fulla, i n'hi ha que són com magranes o com panotxes a punt de desgranar. I La gent empordanesa La primera gràcia de l'Empordà és la
quedarien per a contar! Perquè el meu sermó no seria un enfilall que's desgrana, sinó una dèu de vida. Amb el beire a la mà, te n'he ofert trentadues
encès. La seva filla, només en té una, es feia un jersei... En Badenes desgranà la història del seu prometatge. En aquestes, havien arribat a la plaça de
i farbalans, així com les inquietes aigües de la mar que sembla que es desgranen i se'n tornen i quan un hom diria que es moren estan morint-se
tant en tant el bategar de l'aigua en el casc de la "Panxita". La filla desgranava l'evocació de les imatges volgudes. No eren ara visions rialleres,
—Allò? Vostè no l'ha vist. Es tombava d'espatlles. —És fill de serp. Desgranava les paraules amb esforç, sorrut. No era fill seu. Era d'ella, el maleït.
tres: La Caterina, la Coixa Fita i la Narcisa Mus. La vestien amb calma i desgranaven pausadament el rosari. Parlaven baixet. Mòmies. —Un parenostre per
veure un director al davant d'una orquestra simfònica, o un actor desgranant el monòleg de Hamlet. En tots aquests casos món i reramón estan presents.
màquina. També ajudava la seva mare a cabdellar una troca de fil o a desgranar una menja de pèsols. En les vetlles interminables d'hivern ambdós
dilluns com el cavaller del cavall negre li havia demanat. Mentre estava desgranant aquests pensaments, la veu de la senyora Isaura es deixà sentir darrera
també perquè allà se n'hi han fet tants de senyals de la creu se n'hi han desgranats tants de rosaris, que tot poder de l'esperit maligne i tota sentor de
fa ben entendre, imposa silenci i ordre a la canalla si es propassen, i desgrana salves i santes ben disposat a no passar-se'n cap ni una,
de cabells rogencs com una cresta de puput. —Montona —em respon, bo i desgranant-ne un carroll. Montona?... Ve't aquí una nomia que no em convenç. Al
només sigui que per donar-se el bon dia, us fa l'efecte que està desgranant una admirable peça oratòria. Fan anar els braços, mouen els ulls amb una
tan vera; feliços de vosaltres que sou tan savis i humils que preferiu desgranar la primera lletania de la vostra amor lluny de la rampoina del món i de
damunt del bocí de crosta de terra que ens sustenta i en la qual hem de desgranar el nostre destí espiritual i material, ho hem de considerar com un sant
brindant-los ventura i cobrint-los de solitud i de misteri, per desgranar l'afany immortal de fondre's boca a boca i pit a pit... I jo res; com un
al perdó. La idea no trobava forma. De sobte, com portats per un buf, es desgranaren aquests altres quatre versos: Que les cantin els que et diuen:
Vol un seguit més gran de desgràcies? Mentre la senyora Doloretes desgranava aquests compliments —i d'altres— m'ensenyava la casa. A la part de
Retornava sense apartar les espigues. Al frec de les cames l'arròs es desgranava sobre les aigües... Esguardà enquimerat el tros de l'horta amb les
també forma alguns derivats de verbs, com] espassar-se): gra, desgranar; gleva, desglevar; os, desossar; fons, desfonar; alè, desalenar; conhort,
Notem l'existència de sinònims com desfullar i esfullar, desgranar i esgranar, desbrancar i esbrancar, etc.. des
en aquesta posició, llegeix el poema, i cada paraula, cada imatge que va desgranant, es pot comparar a la pregunta que fa el psicoanalista i que produeix en
en ell mateix i envers el pare, fins anys després no traspassat, el desgranar de les anècdotes domèstiques, l'esment de les lliçons de bon sentit
enfilall. Les fires, barreja de festa popular i de mercat menestral, es desgranaren, com un rosari de vella, al llarg del segle XIX, amb puges i
completament evadit tant de la compra com de la venda, es recreava desgranant l'enfilall inacabable de les seves facècies i dels seus acudits... La
una cobla de ceguets s'instal·lava al bell mig del passatge de Madoz i desgranava, amb afinació i sentiment, un concert de música clàssica i moderna,
per oposició a l'ésser "formal". Aquest "ésser" de la flor es desgrana en una sèrie infinita de perspectives possibles. En elles i per elles la
a la barana, la contalla que amb la seva calma i agradable manera de dir desgrana el vell llop de mar. Cap al nord s'albira una línia grisa i cantelluda,
Jofre associant idees, recordant la contalla en terres d'Asia Menor desgranada pel malhaurat Otger. —Sí —contesta el monjo—. I això, us estranya? —I
pare lo pensament... Però no gosa descobrir lo que pensa... La mare està desgranant unes panolletes de granets rojos i per açò refrega les barrusquetes...; i
tota la família... I per això lo pare està trist i per això la mare al desgranar les panolletes s'aleva i pareix entabuixada. Un tussoló li remata el goig
coses venien tan bé que, fins i tot per a la petita Maria hi havia feina: desgranar moresc, trencar ametlles, fer pans de figues o botifarres. Quan passava
la Dansa de la Nit i, més enlaire, una gran volada d'òlibes i mussols desgranava la seva Dansa del Silenci. Des d'aquell dia en què el maligne viscosí
i amb les consideracions, ponderables i imponderables, que jo he desgranat en aquesta part del llibre. Tinc una confiança plena en què si sabem
Sigui com sigui, no m'hi faria pas fort. I, a despit de tot, he anat desgranant anys sense que la gràcia fes efectiva la seva prometença i sense que la
el ritme, un gos de saló anava lladrant compassadament i monòtona. Mentre desgranava l'itinerari, cap pensament concret no dirigia els meus passos. ¿Pot
—Ja es coneix que tenen bon cor per a les bèsties! La Palmira desgranà una rialla sonora. —Devem ser com vostè, si fa no fa. El seu gos podria
sinó! Et lleves de matinet, vas a arreplegar unes quantes panotxes, les desgranes, les mols, en passes farina, després pastes, enfornes, desenfornes i ens
havia preguntat (a la cuina, quan la senyora ja era fora, mentre la mare desgranava els pèsols per al sopar) si els coets sortien per les finestres i fins a
hem d'ésser catalans." Deia: "Catalans, espanyols, germans." Nosaltres desgranem aquests tres conceptes per a dir: "Catalans humans aliats als altres
dona, canta... vora el bressol dels teus infants. Filant i cantant es desgranava la vida dels nostres passats; feinejant i cantant has de desfer també tu

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »