×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desguassar |
Freqüència total: 93 |
CTILC1 |
filtrades de pluges, calculada partint de la base que, en mig mes es | desguassi | la quantitat caiguda en tot un mes de màxima pluja. De les dades | contra la pilastra. Part davant, aquest porxo s'obre en una placeta que | desguassa | , per un carrer curt i pendent, a la carretera. Part darrera, el porxo | tot groc de rovell, despintats els pals i caigudes les vergues. Per a | desguassar | un veler hom començava per desarmar tot el que hi havia a dins: lliteres, | s'enduia el casc a un recó del Moll Nacional, que és on havia d'ésser | desguassat | . En aquests temps, hom solia asilar els vaixells de vela al Moll Nou, | el nom; probablement el nom del riu de la Farga vella de Talltendre, que | desguassa | per aquests indrets, es referiria a aquesta. Els enginyers de camins | C., és lògic de situar aquest en el punt més pròxim al baixant general i | desguassar | tots els restants aparells en l'acord de la cubeta del W. C. amb aquell | forta en el baixant pot exercir damunt dels sifons dels aparells que hi | desguassen | , cal comunicar dit baixant directament amb l'atmosfera deixant-lo | les quals es reuneixen en una sèquia que, seguint el rierol de Ferran, | desguassa | al Riucorb. Antigament era molt més reduïda i quan hi havia eixut gairebé | que desplega, dins de la comarca, el darrer tram del seu curs abans de | desguassar | a l'Ebre, tocant a Mequinensa, cal esmentar entre els seus afluents | per ell, exceptuant les procedents dels plans de Reus i Tarragona que | desguassen | en ses platges d'orient i ponent: la forma de torrent més manifesta la | barrancs de Barenys i Quart ajuntant-se aquest últim amb el de Boella, | desguassant | al mig de la platja de la Pineda; per la part de ponent la riera de | al Pla de l'Espinal; d'altra banda els afluents de la riera de Breda, que | desguassa | a la Tordera a una alçària no gaire menor, han desplaçat ja llurs | entre d'altres, el cèlebre Negre de la Riba, mascaró d'un vaixell que fou | desguassat | i del qual es va recollir el ninot, ja perduda la pintura i en què l'or | d'aigües juntament amb l'acció de l'aqüífer superficial. Els canals que | desguassen | als estanys aporten aigües procedents del regadiu dels conreus, | de manera immediata l'aparició d'un braç nou, per on ara el Llobregat | desguassarà | , moment que pot determinar documentalment una data originària de formació | devia ser molt més gran. L'estany té forma d'embut o de trapezi invertit. | Desguassa | al mar, bé que la seva desembocadura mai no ha estat definida cap en | d'un autèntic braç actiu de riu i què és un braç secundari que n'ajuda a | desguassar | un altre que en un moment determinat és el llit principal (el riu per | llit principal. I serà braç secundari aquell que ajudi el braç de riu a | desguassar | en un moment determinat (de durada més o menys llarga). També pot | el braç Menearbrar baixava de terra endins en direcció al mar, on | desguassava | . I, doncs, com ens expliquem un braç paral·lel a la costa, que no pot ser | dels braços Bitxot i Podrida. Sembla clar que el Llobregat és incapaç de | desguassar | per un sol llit quan arriba al delta, bé perquè en aquest punt el jaç és | la colònia el característic aspecte pilós. El sifó anal de cada individu | desguassa | a la cavitat general de la colònia, que fa de claveguera; l'aigua que hi | en plàncton, portat, principalment pels corrents d'aigua dolça que hi | desguassen | , de petites bancades de sardina sedentària, arrelades, diríem, en el | no s'havia realitzat des de l'any 1963. L'intent consisteix a | desguassar | aprofitant el poc volum embassat però, alhora, suposa un perjuí per als | sepulcres. En 1092, algun dels torrents que en el terme d'Olius | desguassa | a l'esquerra del Cardener, és anomenat Riu d'Arques, que judiquem que és | Tornabells i Raixech, les quals des d'ací formen la riera de Canet, que | desguassa | a la de Llémena. Aquestes rieres han esculpit, particularment prop de la | pel Penedès i el Vallès, i a la darreria del terciari ambdues es | desguassaren | per la banda ponentina, sembla que hauríem de trobar uns rius que, en | que la indicada xarxa s'unifica i segueix l'estructura territorial per | desguassar | a l'Ebre, però, abans de la unificació, encara el riu Segre seguirà el | seus afluents, i caldria excloure'n la vall de la riera de les Arenes que | desguassa | directament al Llobregat i, tanmateix, conté en els seus vessants la | l'orientació que assenyala el congost de les Guilleries, hauria d'anar a | desguassar | al mar ajuntant-se amb la Tordera o bé fer cap a la Platja d'Aro seguint | francesa molt forta, bé que potser no tan abundant com la que es | desguassava | dintre el centre i el sud de la Península, car ací no es donaven amb la | el {Sinus Sucronensis} dels romans, dit així perqué en ell | desguassa | el riu Xúquer, el nom del qual era aleshores el de Sucro. La corba que fa | trajecte riu Sec; i la de les Ovelles, que naix en la Penya del Cid i | desguassa | en Alacant. 5. Els barrancs. Els més importants són el de | i Alboraia; el Regajo, que procedent de Castella entra per Sinarcas i | desguassa | en el Túria; el Chiva o Torrent, que naix en la Cazoleta de Siete Aguas i | l'Albufera de València; i el de Picassent, que s'origina en Ninyerola i | desguassa | en la mateixa Albufera. 6. Els llacs. Entre els llacs i | població lliura el seu cabal. El Boilgues ve de la fita de Castella i | desguassa | en el Túria, per la dreta, prop d'Ademuz. El Chelva desguassa junt a | Castella i desguassa en el Túria, per la dreta, prop d'Ademuz. El Chelva | desguassa | junt a Domeño, per l'esquerra, procedint de les serres del Sabinar i de | Altres afluents són el Cantaban, també denominat Reconque i Ayora, i | desguassa | en el Xúquer pròxim a Jalance, havent recorregut 21 quilòmetres; | S'origina en terme de Morella, passant a la Tinença de Benifassà i | desguassant | en Vinaròs, després d'un recorregut d'uns 53 quilòmetres, en el | se li designa riu Sec de Borriana, ja que en terme d'aquesta població | desguassa | , després d'haver-se eixamplat en el seu llit i convertit en la llacuna | naixent en la marjal d'Onil, i amb l'aportació del rierol de La Torre, | desguassa | en Sant Joan d'Alacant, havent seguit un curs de 36 quilòmetres. | El Gallinera, que és quasi un barranc i naix en la Vall de Gallinera, | desguassant | en Oliva; el Molinell o Racons, que naix en la Balsa de Sinen, en terme | el Molinell o Racons, que naix en la Balsa de Sinen, en terme de Pego, i | desguassa | entre Oliva i Dénia; el Girona o Alcalà, que naix en la Vall d'Alcalà, de | barrancs que naixen entre els monts Alfaro i els Serrella i Almudaina, i | desguassa | en la cala de Xàbia. Els llacs 1. L'Albufera de València. | de la potencialitat industrial que també té el País Valencià. El Palància | desguassa | en la mar, encara que són poques les vegades que aporta aigua a la | Nacional de Cádiz y Gibraltar a Barcelona i, finalment, | desguassa | a la Mediterrània, junt a la Torre del Sol de Riu, i després d'un curs | es perllonga amb la plana del Tarragonès. Els rius Francolí i Gaià | desguassen | el territori comarcal. La comarca de l'Alt Camp si bé no coincideix del | referent al total de la població comarcal. La comarca de l'Alt Penedès és | desguassada | pel riu Foix, excepte el sector nord-oriental que ho és pel riu Anoia. La | terres de la Camarga, en el Llenguadoc. Els pobladors de les terres que | desguassen | a l'Ebre comptaren, des de temps antics, amb Tortosa com a centre | amb la del seu afluent el riu Anguera. El sector nord-est de la comarca | desguassa | pels rius Gaià i Corb. Aquest darrer sector, geogràficament, és compartit | de la comarca del Priorat prové del fet que totes les seves terres | desguassen | al riu Ebre i formen bona part de la conca del riu Siurana. A aquesta |
|