Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en una fosca i solitària nit, com si Santa Maria hagués quedat de sobte	deshabitada	. VII Davant de l'home hi ha la vida i la mort, el bé i el mal... /
malson. Ell era un nen petit: es trobava, sense saber com, en un paratge	deshabitat	, i al costat seu, tèrbol i udolant, corria un ample riu. El cel era baix,
carrer amunt, entre les cases de maons sense arrebossar que ara semblen	deshabitades	. Les estretes obertures rectangulars que fan de finestra tenen les
condemnada al silenci —som una cussa amb morral— i al buit, dividida,	deshabitada	, com si per dedins m'haguessin fet bocinets, bocinets molt petits i ara
Me sent buida, només aquest nus omplint-me es forat de s'estómago,	deshabitada	com si per dedins jo mateixa també —com dos dies abans que es nebots me
pensava que érem a Madeira, però res d'això: passàrem davant d'un illot	deshabitat	(Porto Santo) que amb la negror era impossible de precisar. De seguida,
noble i silenciós, amb carrers estrets i cases amples, que semblen	deshabitades	. Entre les volades dels casals, el cel fa vibrar el seu blau lluminós com
—Et dic que no. Però quin recer vols trobar? —Algun casalot, algun mas	deshabitat	prop de la carretera... —Vols dir que el veuries, amb la fosca que fa? —Em
corrals del bestiar i els pallers al seu voltant. Més aviat sembla un mas	deshabitat	. No hem de tenir por de res, no anem a fer cap mal. Potser hi trobarem un
, eh? —Però, ¿què vols trobar, sant cristià, si tot això d'aquí és	deshabitat	, tot són camps entre parets, horts on no viu ningú, terrenys tancats per
a baix; les persianes de les finestres estaven tancades, com si estigués	deshabitada	, com si fos mentida que a dins s'hi pogués viure i menys conèixer-hi
la condició més salvatge dels nostres ocells grossos, perquè en les illes	deshabitades	els ocells grossos no són pas més tímids que els petits; i la garsa, tan
per a un naturalista de desembarcar durant cinc minuts en algun indret	deshabitat	d'Austràlia i discutir llavors el nombre i l'extensió de les seves
dolor, altre cop a pasturar, i aquest cop més nèt de butxaca que un palau	deshabitat	. Havia guanyat d'experiència, d'educació, fins d'escamament, però havia
entre l'atmòsfera. Aixís és que un poble, en el camp, sempre sembla	deshabitat	. De la presencia de la gent sen veu un llum, a l'esser cap-al-tard; una
estat el forn d'un volcà, o que és una cambra de l'infern que va quedar	deshabitada	. El cas és que un, an aquell fons, ja no sab si li agrada o no.
A l'esser un tot sol, sent el fret que sempre se sol sentir en els llocs	deshabitats	. Toqueu els llençols i són humits, i hi sentiu flaire com de cisterna.
que aquest tren pot molt bé restar aturat, entre dues estacions del seu	deshabitat	trajecte, com ha passat sovint. Sempre amb l'ai al cor, avencem
del moment que sou al campament que heu escollit, esteu voltats d'un país	deshabitat	, on diríeu que tot és vostre. Si aneu a raure a un poble indígena, sabeu
semblant a aquella. Però no la mateixa, perquè caçant, com he dit, a país	deshabitat	, hom recorre les vastes solituds hores i hores, i aquell silenci i
llocs, d'aigua profunda i hospitalària. Recorren, a aquest fi, els països	deshabitats	, que tant estimen les bèsties salvatges. Anant per una planura deserta de
d'aquests simis. La vida del caçador als boscos de les grans regions	deshabitades	de l'Àfrica, comporta alternar amb bèsties perilloses, les quals, encara
costa és tètrica, indescriptible, trista. Baixa, sorrenca, fangosa,	deshabitada	, inhòspita, es defensa de les envestides de la mar torçant-se com un
A Noruega és el bacallà. El centre del país no existeix, és completament	deshabitat	, perfectament superflu. El bacallà els uneix. La pesca d'aquest peix de
grises, monòtones, i el silenci americà d'uns erms voltats de solitud,	deshabitats	; i en Joan Rovira diu: com si el món acabés de començar i ens disposéssim
no ocupat per un colonitzador i el seu estatge, és a dir, qualsevol lot	deshabitat	, revertiria a la Companyia i, a partir d'aleshores, els icarians tan sols
. Tanques. Sona a buit, més encara, molt més que a casa de la Miquela: a	deshabitat	, a absència. Encens el llum del menjador, el de la galeria. Mentre orines
teva la de sentir-te, en semblants circumstàncies, ermot desert, casa	deshabitada	, buida... Ets tendenciós, i ho saps, perquè en principi estàs contra la
seva infantesa; aquell mas invisible i gairebé en ruïnes que ara romania	deshabitat	i solitari. I pensa en aquells indrets benamats de tantes recordances. I
noble i silenciós, amb carrers estrets i cases amples, que semblen	deshabitades	. Entre les volades dels casals, el cel fa vibrar el seu blau lluminós com
arbres de la carretera estan ressecs, morts, i les cases que trobem són	deshabitades	, destruïdes pel foc o la metralla. Més enllà del soroll que fem
ja en tots aquests aspectes a la vegada. Però bon nombre d'elles estan	deshabitades	o habitades indignament. Si són moltes les famílies que abandonaren les
gàbia d'època. Res. Res. Res en absolut. ¿No fóra pas que la casa estigués	deshabitada	? (Un quart i cinc minuts de nou!) S'aixecà, finalment, per a desentumir-
com per miracle, a la platja ampla d'una illa que a cop d'ull es veia	deshabitada	. Instantàniament, els que n'havien fet un de sol en la tempesta, tornaren
tafaneria general. Una porta, únicament, restava closa com la d'una casa	deshabitada	: la de can Quei... però en canvi, la mestressa, que s'havia llevat més
A fora vila hi havia un gran edifici fosc i tètric: era un convent	deshabitat	. Darrera del convent, una paret baixa, llarguíssima, tancava una closa
molt enfilat, que es diu Arcalís, i més a prop dues cases que semblen	deshabitades	. El noi de la fonda explica, amb una veu que l'orgull arrossega a poc a
diuen en aquestes terres. La muntanya té aquí la desolació de les coses	deshabitades	, de les coses anteriors i posteriors a la vida de l'home. Els últims
de l'Aran. A l'extrem del Pla de Beret hi ha Montgarri, santuari i poble	deshabitat	. Ara bé: si geogràficament aquesta zona que el barceloní deixa ara a la
Aubert, com tots els pobles de l'Aran en aquestes hores del matí, sembla	deshabitat	. No es veu cap home enlloc. Un estrany xap-xap, que es repeteix
Villar queda a llevant de Santa Espina. Aleshores eren pobles arrasats i	deshabitats	, presos, evacuats i tornats a prendre a principis de la guerra. Després,
pobles de la terra de ningú —diu el capità de la metralla— estan	deshabitats	, però intactes. Allà trobarem de tot: vestits de totes les mides, llits,
Es parlava concretament de vaques. Hores i hores recorrent els termes	deshabitats	. Començava a apuntar una claror insípida, distinta de la lluna, quan van
alguns casos en que famílies enteres restaren extingides i llurs cases	deshabitades	. Tenim també notícia d'alguns fets que demostren que certs malalts de
i s'escalfen tots els de la casa. Una casa sense foc és una casa	deshabitada	. La dona és, en la família, ço que la llar és en la casa. Per això
i resulta un contrasentit. Hom defineix per desert el paratge inhòspit i	deshabitat	a causa d'estar desproveït d'aigua i de vegetació, els dos elements,
que els convents de monges de clausura fossin instal·lats en llocs	deshabitats	; aleshores les religioses del cenobi de Vallbona van cedir llurs terres i
Així m'imaginava el ceguet del violí, tancant-se en una negrenca i	deshabitada	golfa i penjant-se de cap per avall d'una biga del sostre, com solen fer
o d'edificis aïllats de totes les categories, etc.); com també els llocs	deshabitats	(partides, peces de terra, llocdits, objectes característics); els noms
de molt bell just damunt el forat de Na Foradada de Deià, malauradament	deshabitat	fa anys. A més de les indígenes, ens arriben pescadores nòrdiques a

Pàgina 1 (de 5)

50 següents