DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desheretar V 62 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desheretar Freqüència total:  62 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aquell perdut? —És cert, va tenir un mal cap... —Diuen que sa mare l'ha desheretada. —És mentida, tot mentida! —contestà una de més jove amb vehemència—. Sa
res d'aquest món", pensà. "Ara sí que no m'importa que sa tia Obdúlia em deshereti." Capítol XII Depravació de la colònia estrangera L'il·lustre
encesos tots els llums de les tertúlies, fins una o dues hores més tard. Desheretà el fill gran, irrevocablement; li negà el dret d'entrada a la casa. I tot
Oh, si el pogués malbaratar, tot íntegre, i no deixar-vos res! Desheretant-vos, com em beneiríeu tots vosaltres, ara per tots
... —Oh, no! Reina Santíssima! —feia la Nieves, alarmada. —Que potser te desheretarien; i no vull que per mi perdis el que et pertany!... —¿Què se me'n
algun cop a corregir-los àdhuc a fuetades. ¿Hi ha cap home de seny que deshereti el seu fill a la primera ofensa? A menys que grans i repetides injúries
—Perdó! —tornà la dona. —¡Es perdó o sa mort!... ¡T'hai desheretat, Temme; t'hai despullat!... amb sa més bona intenció des món, això sí!
a tu, fou quan vaig començar a basquejar. Perquè vaig veure que t'havia desheretat... i això m'era un clau, caret meu!... I no trobava consol sinó pensant
esvalotat, pròdig, malcreient, tot dolenteria. A l'últim son pare el va desheretar, però, ablanint-se a l'hora de la mort, va deixar-lo prou benestant,
que, si ens neguéssim a prestar assentiment als seus desigs, no ens desheretés en part potser o en tot quant fos, o potser es mogués tant contra nós que
que recordaven bé d'on venien i que per això no caldria pas que els desheretés. Finit aquest bell encoratjament paternal, el rei va tornar a la
tot el llinatge humà, i com ningú, exceptuant que se'n faci indigne, serà desheretat dels béns celestials. "Si són fills, també són hereus: hereus
l'ànima no s'aixequés cap a les immensitats del cel! Si Déu, que no ha desheretat cap edat de la vida, no li donés en la decrepitut la riquesa del món
encara que les persones que segons el dret comú deuen instituir-se o desheretar-se, sien preterides o desheredades, o no es faci cap menció de pòstum o
sobre la llegítima, a no ser que fossin justament preterides, i també desheretades. Estatuïm també i ordenem que encara que l'hereu escrit no admeti
preterides les persones que per Dret comú tenien de ser instituïdes o desheretades, i encara que hi falti qualque formalitat externa; en dits
títul d'institució, sigui per títul de llegat; i si no, és indispensable desheretar-los, mitjansant qualque causa de desheretació, de les que taxativament
per cas. No era cosa en poder nostre; no és un mal. Que el pare l'ha desheretat. Tampoc això, no depenent de la nostra disposició, no és un mal. En
del vell, que ja s'espera aquesta reacció si els anunciava que els desheretaria, i volia fastiguejar-los així per tota la vida. Aquesta terrible lluita
pel legitimari, i aquest també perd la facultat d'exigir-la si és desheretat justament, si és declarat indigne de succeir al seu causant, o si deixa
jugar al casino. Els senyors no els podien suportar, si bé no els volien desheretar perquè, no tenint fills, volien que la successió seguís el seu curs
aquell aniversari. I el rei va fer empresonar el comte en Ramon, i el va desheretar i en presó es va morir, i totes les seves possessions varen esser donades
ara es desconeixen les causes d'aquest lloguer. ¿Potser el marquès havia desheretat la seva dona? No trobaven que hi hagués motiu: però, a més, ella també
sense el consentiment exprés de llurs pares o tutors, serà per aquest fet desheretada del tot o part de la successió. Qui l'haurà esposada sofrirà l'exili a
indigne del privilegi de la herencia, y per aixó en aquest cas, sovint es desheretat (y justament desheretat al meu entendre) pêls seus progenitors, que tríen
la herencia, y per aixó en aquest cas, sovint es desheretat (y justament desheretat al meu entendre) pêls seus progenitors, que tríen aleshores entre els
en el de les lleys y de les academies. Els desheretaments son raríssims. Desheretar el gran ó la gran que diuhen els nostres pagesos no 's fá
institució del hereu ó pubilla que es la conservació de la casa pairal. Desheretar el gran sense més ni menos es un cás de conciencia per la nostra gent, es
al hereu que en testament se anomená sens ella, ó purament, ni se pot desheretar. §· I5· Donació per causa de mort. Aquesta donació es de tres
Moltes vegades quant els séus pares el reconvenían y l' amenassavan en desheretarló si no olvidava na Margalida, los solía contestá: —Lo que vostês me
però, dels quatre germans no té fortuna material, puix que tots en són desheretats i mans d'altri els l'administren. A l'enclusa del treball català caldria
en la primavera. Dona Caterina no volia ni veure el fill; parlà i tot de desheretar-lo. Don Albert arribà ací en la diligència i no gosà a anar directament a
els quadres. Em contà que havia mort el pare de Juli, sense oblidar-se de desheretar-lo prèviament, a instigació —deia Aurèlia— de les germanes: al món encara
bono; el tio feia foc. Fins i tot diuen que l'amenaçava a ell amb desheretar-lo. Es cas és que l'ha deixada. Mag· Pobreta! Mar· Sí,
que jo i m'haurien tallat les ales. Glòria Com? Ernest Desheretant-me. Glòria [(Amb coratge.)] ¿Aleshores per què vas venir a
pare de qui no li era filla pera que la gent no estranyés l' acte de desheretar la propia sanch! Es horrorós! Continúi. —Ja es poch lo que falta á
mermada per la mala conducta del fill, se vegé obligat á treurel de casa, desheretantlo, y es com lo coneixém avuy, fet un milord en una de las millors
l'hereu de can Casamitjana, una de les cases més bones de Gualba, havia desheretat tots tres fills, "la desgràcia d'una casa tan bona, quin au de mal
de cal Casamitjana, que té un germà baliga-balaga i el seu pare l'ha desheretat. Es casaren, doncs, i les bodes foren fastuoses. Hi anà mitja comarca,
car el vell Miralpeix, en veure que no els venien fills, acabà per desheretar la filla. Deixà la fortuna, cases i terres, a l'hospital de Sant Pau i a
aturantli 'l bras, senzillament li diu:)] Si no 'u fos, vos no l' hauriau desheretat, com 'u heu fet. Pau. ¿Jo desheretat al noy? ¿S' ha begut l'
'u fos, vos no l' hauriau desheretat, com 'u heu fet. Pau. ¿Jo desheretat al noy? ¿S' ha begut l' enteniment? Bernat. ¡No crideu tant!
no! Bernat. Res fa mal; per tot jo sento alabarlo, y... ¡vaja! desheretarlo fòra un acte... criminal. No, no, no: déuli l' herencia: éll es
aquí, home de Dèu, y enrahonéu ab cor lleal. Ja que sentiu resistencia á desheretarlo á n' éll y necessiteu consell... un camp-mas: partíu l' herencia.
i Masferrer d'una agitació memorable, i, al final, el seu pare el va desheretar degut a la senyoreta Amàlia. Gran escàndol a Reus i tot de vides
—Doncs molt em temo —va dir l'oncle Toby— que el Trim t'ha desheretat d'un cop de tisora. —Amb la vènia de vossa senyoria, jo només he tallat
III Gensana el Traïdor no va saber mai per què el seu pare poeta el va desheretar. No va saber mai quines van ser les causes profundes que van portar-lo a
de cavalleria, amb uns bigotis preciosos: el fill d'un marquès, que el desheretarà per haver-se casat amb tu, però que s'amansirà vençut així que vegi els
el que haig de fer! Faré el que vulgui, m'entens? El que vulgui!... La desheretaré, això faré! La repudiaré de filla meva! (La Joana ja
No ho faràs. Ernest (amenaçador): Si ho fas et desheretaré. (La Ginebra s'ha aixecada, la Joana

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »