Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquell perdut? —És cert, va tenir un mal cap... —Diuen que sa mare l'ha	desheretada	. —És mentida, tot mentida! —contestà una de més jove amb vehemència—. Sa
res d'aquest món", pensà. "Ara sí que no m'importa que sa tia Obdúlia em	deshereti	." Capítol XII Depravació de la colònia estrangera L'il·lustre
encesos tots els llums de les tertúlies, fins una o dues hores més tard.	Desheretà	el fill gran, irrevocablement; li negà el dret d'entrada a la casa. I tot
Oh, si el pogués malbaratar, tot íntegre, i no deixar-vos res!	Desheretant	-vos, com em beneiríeu tots vosaltres, ara per tots
... —Oh, no! Reina Santíssima! —feia la Nieves, alarmada. —Que potser te	desheretarien	; i no vull que per mi perdis el que et pertany!... —¿Què se me'n
algun cop a corregir-los àdhuc a fuetades. ¿Hi ha cap home de seny que	deshereti	el seu fill a la primera ofensa? A menys que grans i repetides injúries
—Perdó! —tornà la dona. —¡Es perdó o sa mort!... ¡T'hai	desheretat	, Temme; t'hai despullat!... amb sa més bona intenció des món, això sí!
a tu, fou quan vaig començar a basquejar. Perquè vaig veure que t'havia	desheretat	... i això m'era un clau, caret meu!... I no trobava consol sinó pensant
esvalotat, pròdig, malcreient, tot dolenteria. A l'últim son pare el va	desheretar	, però, ablanint-se a l'hora de la mort, va deixar-lo prou benestant,
que, si ens neguéssim a prestar assentiment als seus desigs, no ens	desheretés	en part potser o en tot quant fos, o potser es mogués tant contra nós que
que recordaven bé d'on venien i que per això no caldria pas que els	desheretés	. Finit aquest bell encoratjament paternal, el rei va tornar a la
tot el llinatge humà, i com ningú, exceptuant que se'n faci indigne, serà	desheretat	dels béns celestials. "Si són fills, també són hereus: hereus
l'ànima no s'aixequés cap a les immensitats del cel! Si Déu, que no ha	desheretat	cap edat de la vida, no li donés en la decrepitut la riquesa del món
encara que les persones que segons el dret comú deuen instituir-se o	desheretar	-se, sien preterides o desheredades, o no es faci cap menció de pòstum o
sobre la llegítima, a no ser que fossin justament preterides, i també	desheretades	. Estatuïm també i ordenem que encara que l'hereu escrit no admeti
preterides les persones que per Dret comú tenien de ser instituïdes o	desheretades	, i encara que hi falti qualque formalitat externa; en dits
títul d'institució, sigui per títul de llegat; i si no, és indispensable	desheretar	-los, mitjansant qualque causa de desheretació, de les que taxativament
per cas. No era cosa en poder nostre; no és un mal. Que el pare l'ha	desheretat	. Tampoc això, no depenent de la nostra disposició, no és un mal. En
del vell, que ja s'espera aquesta reacció si els anunciava que els	desheretaria	, i volia fastiguejar-los així per tota la vida. Aquesta terrible lluita
pel legitimari, i aquest també perd la facultat d'exigir-la si és	desheretat	justament, si és declarat indigne de succeir al seu causant, o si deixa
jugar al casino. Els senyors no els podien suportar, si bé no els volien	desheretar	perquè, no tenint fills, volien que la successió seguís el seu curs
aquell aniversari. I el rei va fer empresonar el comte en Ramon, i el va	desheretar	i en presó es va morir, i totes les seves possessions varen esser donades
ara es desconeixen les causes d'aquest lloguer. ¿Potser el marquès havia	desheretat	la seva dona? No trobaven que hi hagués motiu: però, a més, ella també
sense el consentiment exprés de llurs pares o tutors, serà per aquest fet	desheretada	del tot o part de la successió. Qui l'haurà esposada sofrirà l'exili a
indigne del privilegi de la herencia, y per aixó en aquest cas, sovint es	desheretat	(y justament desheretat al meu entendre) pêls seus progenitors, que tríen
la herencia, y per aixó en aquest cas, sovint es desheretat (y justament	desheretat	al meu entendre) pêls seus progenitors, que tríen aleshores entre els
en el de les lleys y de les academies. Els desheretaments son raríssims.	Desheretar	el gran ó la gran que diuhen els nostres pagesos no 's fá
institució del hereu ó pubilla que es la conservació de la casa pairal.	Desheretar	el gran sense més ni menos es un cás de conciencia per la nostra gent, es
al hereu que en testament se anomená sens ella, ó purament, ni se pot	desheretar	. §· I5· Donació per causa de mort. Aquesta donació es de tres
Moltes vegades quant els séus pares el reconvenían y l' amenassavan en	desheretar	ló si no olvidava na Margalida, los solía contestá: —Lo que vostês me
però, dels quatre germans no té fortuna material, puix que tots en són	desheretats	i mans d'altri els l'administren. A l'enclusa del treball català caldria
en la primavera. Dona Caterina no volia ni veure el fill; parlà i tot de	desheretar	-lo. Don Albert arribà ací en la diligència i no gosà a anar directament a
els quadres. Em contà que havia mort el pare de Juli, sense oblidar-se de	desheretar	-lo prèviament, a instigació —deia Aurèlia— de les germanes: al món encara
bono; el tio feia foc. Fins i tot diuen que l'amenaçava a ell amb	desheretar	-lo. Es cas és que l'ha deixada. Mag· Pobreta! Mar· Sí,
que jo i m'haurien tallat les ales. Glòria Com? Ernest	Desheretant	-me. Glòria [(Amb coratge.)] ¿Aleshores per què vas venir a
pare de qui no li era filla pera que la gent no estranyés l' acte de	desheretar	la propia sanch! Es horrorós! Continúi. —Ja es poch lo que falta á
mermada per la mala conducta del fill, se vegé obligat á treurel de casa,	desheretant	lo, y es com lo coneixém avuy, fet un milord en una de las millors
l'hereu de can Casamitjana, una de les cases més bones de Gualba, havia	desheretat	tots tres fills, "la desgràcia d'una casa tan bona, quin au de mal
de cal Casamitjana, que té un germà baliga-balaga i el seu pare l'ha	desheretat	. Es casaren, doncs, i les bodes foren fastuoses. Hi anà mitja comarca,
car el vell Miralpeix, en veure que no els venien fills, acabà per	desheretar	la filla. Deixà la fortuna, cases i terres, a l'hospital de Sant Pau i a
aturantli 'l bras, senzillament li diu:)] Si no 'u fos, vos no l' hauriau	desheretat	, com 'u heu fet. Pau. ¿Jo desheretat al noy? ¿S' ha begut l'
'u fos, vos no l' hauriau desheretat, com 'u heu fet. Pau. ¿Jo	desheretat	al noy? ¿S' ha begut l' enteniment? Bernat. ¡No crideu tant!
no! Bernat. Res fa mal; per tot jo sento alabarlo, y... ¡vaja!	desheretar	lo fòra un acte... criminal. No, no, no: déuli l' herencia: éll es
aquí, home de Dèu, y enrahonéu ab cor lleal. Ja que sentiu resistencia á	desheretar	lo á n' éll y necessiteu consell... un camp-mas: partíu l' herencia.
i Masferrer d'una agitació memorable, i, al final, el seu pare el va	desheretar	degut a la senyoreta Amàlia. Gran escàndol a Reus i tot de vides
—Doncs molt em temo —va dir l'oncle Toby— que el Trim t'ha	desheretat	d'un cop de tisora. —Amb la vènia de vossa senyoria, jo només he tallat
III Gensana el Traïdor no va saber mai per què el seu pare poeta el va	desheretar	. No va saber mai quines van ser les causes profundes que van portar-lo a
de cavalleria, amb uns bigotis preciosos: el fill d'un marquès, que el	desheretarà	per haver-se casat amb tu, però que s'amansirà vençut així que vegi els
el que haig de fer! Faré el que vulgui, m'entens? El que vulgui!... La	desheretaré	, això faré! La repudiaré de filla meva! (La Joana ja
No ho faràs. Ernest (amenaçador): Si ho fas et	desheretaré	. (La Ginebra s'ha aixecada, la Joana

Pàgina 1 (de 2)

50 següents