×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desheretar |
Freqüència total: 62 |
CTILC1 |
aquell perdut? —És cert, va tenir un mal cap... —Diuen que sa mare l'ha | desheretada | . —És mentida, tot mentida! —contestà una de més jove amb vehemència—. Sa | res d'aquest món", pensà. "Ara sí que no m'importa que sa tia Obdúlia em | deshereti | ." Capítol XII Depravació de la colònia estrangera L'il·lustre | encesos tots els llums de les tertúlies, fins una o dues hores més tard. | Desheretà | el fill gran, irrevocablement; li negà el dret d'entrada a la casa. I tot | Oh, si el pogués malbaratar, tot íntegre, i no deixar-vos res! | Desheretant | -vos, com em beneiríeu tots vosaltres, ara per tots | ... —Oh, no! Reina Santíssima! —feia la Nieves, alarmada. —Que potser te | desheretarien | ; i no vull que per mi perdis el que et pertany!... —¿Què se me'n | algun cop a corregir-los àdhuc a fuetades. ¿Hi ha cap home de seny que | deshereti | el seu fill a la primera ofensa? A menys que grans i repetides injúries | —Perdó! —tornà la dona. —¡Es perdó o sa mort!... ¡T'hai | desheretat | , Temme; t'hai despullat!... amb sa més bona intenció des món, això sí! | a tu, fou quan vaig començar a basquejar. Perquè vaig veure que t'havia | desheretat | ... i això m'era un clau, caret meu!... I no trobava consol sinó pensant | esvalotat, pròdig, malcreient, tot dolenteria. A l'últim son pare el va | desheretar | , però, ablanint-se a l'hora de la mort, va deixar-lo prou benestant, | que, si ens neguéssim a prestar assentiment als seus desigs, no ens | desheretés | en part potser o en tot quant fos, o potser es mogués tant contra nós que | que recordaven bé d'on venien i que per això no caldria pas que els | desheretés | . Finit aquest bell encoratjament paternal, el rei va tornar a la | tot el llinatge humà, i com ningú, exceptuant que se'n faci indigne, serà | desheretat | dels béns celestials. "Si són fills, també són hereus: hereus | l'ànima no s'aixequés cap a les immensitats del cel! Si Déu, que no ha | desheretat | cap edat de la vida, no li donés en la decrepitut la riquesa del món | encara que les persones que segons el dret comú deuen instituir-se o | desheretar | -se, sien preterides o desheredades, o no es faci cap menció de pòstum o | sobre la llegítima, a no ser que fossin justament preterides, i també | desheretades | . Estatuïm també i ordenem que encara que l'hereu escrit no admeti | preterides les persones que per Dret comú tenien de ser instituïdes o | desheretades | , i encara que hi falti qualque formalitat externa; en dits | títul d'institució, sigui per títul de llegat; i si no, és indispensable | desheretar | -los, mitjansant qualque causa de desheretació, de les que taxativament | per cas. No era cosa en poder nostre; no és un mal. Que el pare l'ha | desheretat | . Tampoc això, no depenent de la nostra disposició, no és un mal. En | del vell, que ja s'espera aquesta reacció si els anunciava que els | desheretaria | , i volia fastiguejar-los així per tota la vida. Aquesta terrible lluita | pel legitimari, i aquest també perd la facultat d'exigir-la si és | desheretat | justament, si és declarat indigne de succeir al seu causant, o si deixa | jugar al casino. Els senyors no els podien suportar, si bé no els volien | desheretar | perquè, no tenint fills, volien que la successió seguís el seu curs | aquell aniversari. I el rei va fer empresonar el comte en Ramon, i el va | desheretar | i en presó es va morir, i totes les seves possessions varen esser donades | ara es desconeixen les causes d'aquest lloguer. ¿Potser el marquès havia | desheretat | la seva dona? No trobaven que hi hagués motiu: però, a més, ella també | sense el consentiment exprés de llurs pares o tutors, serà per aquest fet | desheretada | del tot o part de la successió. Qui l'haurà esposada sofrirà l'exili a | indigne del privilegi de la herencia, y per aixó en aquest cas, sovint es | desheretat | (y justament desheretat al meu entendre) pêls seus progenitors, que tríen | la herencia, y per aixó en aquest cas, sovint es desheretat (y justament | desheretat | al meu entendre) pêls seus progenitors, que tríen aleshores entre els | en el de les lleys y de les academies. Els desheretaments son raríssims. | Desheretar | el gran ó la gran que diuhen els nostres pagesos no 's fá | institució del hereu ó pubilla que es la conservació de la casa pairal. | Desheretar | el gran sense més ni menos es un cás de conciencia per la nostra gent, es | al hereu que en testament se anomená sens ella, ó purament, ni se pot | desheretar | . §· I5· Donació per causa de mort. Aquesta donació es de tres | Moltes vegades quant els séus pares el reconvenían y l' amenassavan en | desheretar | ló si no olvidava na Margalida, los solía contestá: —Lo que vostês me | però, dels quatre germans no té fortuna material, puix que tots en són | desheretats | i mans d'altri els l'administren. A l'enclusa del treball català caldria | en la primavera. Dona Caterina no volia ni veure el fill; parlà i tot de | desheretar | -lo. Don Albert arribà ací en la diligència i no gosà a anar directament a | els quadres. Em contà que havia mort el pare de Juli, sense oblidar-se de | desheretar | -lo prèviament, a instigació —deia Aurèlia— de les germanes: al món encara | bono; el tio feia foc. Fins i tot diuen que l'amenaçava a ell amb | desheretar | -lo. Es cas és que l'ha deixada. Mag· Pobreta! Mar· Sí, | que jo i m'haurien tallat les ales. Glòria Com? Ernest | Desheretant | -me. Glòria [(Amb coratge.)] ¿Aleshores per què vas venir a | pare de qui no li era filla pera que la gent no estranyés l' acte de | desheretar | la propia sanch! Es horrorós! Continúi. —Ja es poch lo que falta á | mermada per la mala conducta del fill, se vegé obligat á treurel de casa, | desheretant | lo, y es com lo coneixém avuy, fet un milord en una de las millors | l'hereu de can Casamitjana, una de les cases més bones de Gualba, havia | desheretat | tots tres fills, "la desgràcia d'una casa tan bona, quin au de mal | de cal Casamitjana, que té un germà baliga-balaga i el seu pare l'ha | desheretat | . Es casaren, doncs, i les bodes foren fastuoses. Hi anà mitja comarca, | car el vell Miralpeix, en veure que no els venien fills, acabà per | desheretar | la filla. Deixà la fortuna, cases i terres, a l'hospital de Sant Pau i a | aturantli 'l bras, senzillament li diu:)] Si no 'u fos, vos no l' hauriau | desheretat | , com 'u heu fet. Pau. ¿Jo desheretat al noy? ¿S' ha begut l' | 'u fos, vos no l' hauriau desheretat, com 'u heu fet. Pau. ¿Jo | desheretat | al noy? ¿S' ha begut l' enteniment? Bernat. ¡No crideu tant! | no! Bernat. Res fa mal; per tot jo sento alabarlo, y... ¡vaja! | desheretar | lo fòra un acte... criminal. No, no, no: déuli l' herencia: éll es | aquí, home de Dèu, y enrahonéu ab cor lleal. Ja que sentiu resistencia á | desheretar | lo á n' éll y necessiteu consell... un camp-mas: partíu l' herencia. | i Masferrer d'una agitació memorable, i, al final, el seu pare el va | desheretar | degut a la senyoreta Amàlia. Gran escàndol a Reus i tot de vides | —Doncs molt em temo —va dir l'oncle Toby— que el Trim t'ha | desheretat | d'un cop de tisora. —Amb la vènia de vossa senyoria, jo només he tallat | III Gensana el Traïdor no va saber mai per què el seu pare poeta el va | desheretar | . No va saber mai quines van ser les causes profundes que van portar-lo a | de cavalleria, amb uns bigotis preciosos: el fill d'un marquès, que el | desheretarà | per haver-se casat amb tu, però que s'amansirà vençut així que vegi els | el que haig de fer! Faré el que vulgui, m'entens? El que vulgui!... La | desheretaré | , això faré! La repudiaré de filla meva! (La Joana ja | No ho faràs. Ernest (amenaçador): Si ho fas et | desheretaré | . (La Ginebra s'ha aixecada, la Joana |
|