×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb deshonor |
Freqüència total: 143 |
CTILC1 |
del mortal càstig del rígid Flègias, que no acceptava bastardies i el | deshonor | , al mont Títion, en un indret salvatge, on el va nodrir una cabra i el | l'ésser i que t'empara i que et defensa. Si el risc i el | deshonor | la dona espien, prop del marit està molt més segura, | Fins quan falla el qui tempta, almenys denigra amb | deshonor | el qui temptà, creient-lo de fe no incorruptible i gens a prova | la nostra integritat: l'estima pèrfida no ens porta | deshonor | , sinó que es gira contra ell mateix: ¿per què evitar-lo o | la gent i els avariciosos; si se n'abstenen, no és tampoc perquè temin el | deshonor | i la infàmia de la misèria, com fan els ambiciosos de poder i d'honors. | de la meva carnadura, de natural ferreny i costums rígids, li són un | deshonor | i una vergonya." I pensant en el goig de la venjança, perdé a tal punt | i difícils, i quan llur esforç manca de recompensa, els tortura el | deshonor | inútil i es dolen, no d'haver volgut el mal, sinó d'haver-lo volgut | sensuals i mandroses. Llur honorabilitat viciosa em repugna més que el | deshonor | de la noia taïtiana, tan simple, tan graciosa, tan dignificada per la | sembla és que temin fatigues i molèsties, així com l'imaginari oprobi i | deshonor | de possibles ensopegades i revessos. Car n'hi ha que en circumstàncies | severitat, i en el dolor són massa blans; negligeixen la glòria, i el | deshonor | els abat; i àdhuc en aquestes contradiccions són inconstants. Però | un amic, no hauria comès una infàmia, però s'hauria deixat tacar amb el | deshonor | d'altri, per tal de fer aparèixer l'amic radiant d'honor. Sortint de casa | desacord, desembocar, desigual, desobeir, desunió, deshabitar, | deshonor | , etc.. No entren, naturalment, en esta regla els casos en què la paraula | ¿Potser li ha mancat una escaient muller d'estirp reial? Oh! quant de | deshonor | per un tal connubi infamarà tan alta prosàpia! Oh! que detestable que un | secundàries, viu en còmodes casetes. Però a la nostra capital és un | deshonor | i una inhumanitat el desequilibri i contrast entre l'esplèndida ciutat | què, ara que no cal? Tot això abans. Ara tot ve a deshora. Tem pel seu | deshonor | ? Aquell dia valia. Ara... Però té tanta necessitat d'algú que l'estimi, | mai que una mare hagi d'escollir forçosament entre la mort d'un fill o el | deshonor | . El que jo volia dir és que una cosa és el judici dels homes i una altra | béns de fortuna, l'Església els ensenya de no tenir la pobresa com a | deshonor | , com no la té Déu, i de no avergonyir-se d'haver-se de guanyar el | Adhuc prescindint de maniobres criminals, a que tant es presta el | deshonor | amb que s'envolta la maternitat il·legítima, les condicions, | mental com a cosa vergonyosa, d'ocultació ineludible, originadora del | deshonor | familiar. És cert que les idees de Morel sobre la degeneració hereditària | al perill, sense donar importància a la mort ni a res, en comparació del | deshonor | . Seria, doncs, una conducta estranya per part meva, atenencs, si després | i entre tots plegats aconseguíem que Màrius no passés, ni un sol dia, pel | deshonor | i la vergonya d'anar a l'oficina i fer un parell d'hores de feina com els | , arsènic, butsa; tercer, entre vocal i /h\: Fesho, disho, | deshonor | . Te lo sò fòrt: primer, en principi i fi de dicció: segar, | en les seves carreres, emperò que en qüestions de llengua podien, sense | deshonor | , declararse ells matexos incompetents. Y, al dir axò, faig totes les | com lo fer solitaris ab la baralla; l'escriure vacuïtats no és cap | deshonor | per a un bon pare de familia. L'article definit. En les obres | el perill —diu Tucídides— i es creuen obligats a afrontar-lo per temor al | deshonor | , talment que, esclaus de la seva paraula, es precipiten en irremeiables | Mai l'home no ha de retre's davant del dolor, de la misèria o del | deshonor | . Quan la vida ja no és un plaer, encara és un deure. I els | de nostra part més salut que malaltia, riquesa que pobresa, honor que | deshonor | , vida llarga que curta, i per consegüent en tot l'altre, solament | no vull ni m'afecto més a tenir riquesa que pobresa, a voler honor que | deshonor | , a desitjar vida llarga que curta, sent igual servei de Déu nostre Senyor | els interessos; encara que qualques vegades hagi de sofrir l'afront del | deshonor | i la calumnia; encar que sovint hagi d'interrompre el descans i quietut | la mort cruel! Oh, entrem ara vers Ell els que l'estimem; i per compte de | deshonor | i d'injusticia, oferim-li gloria i amor agraïda. Veiem en la corona que | superar el més fort dels prejudicis humans: el que s'aixeca contra la | deshonor | i la pública desgracia. III. Afectes. I Vós, benaventurat | Jesús, en la seva clemencia, prou sabé transmudar aquesta intencionada | deshonor | en la seva gloria; de primer, pel compliment d'aquella profecía que havía | angoixada 86. ¡O, si sabien aquests sacerdots quina pena, quin | deshonor | , quina pertorbació no procuren a la santa Església de Déu, si | negocis; però considera molt bé l'opinió que en tens forjada. El patir | deshonor | , el robar-te els diners, l'ésser flagel·lat, coses són fora del teu | ha no subseguides de fam i mendicitat? Quina dignitat, no acompanyada de | deshonor | i extrem menyspreu? Quin regne, que no tingui preparada la ruïna? ¿No han | hi és posat en joc per aconseguir unes relacions més enlairades. Ni el | deshonor | ni els vicis no desqualifiquen els membres d'aquell món privilegiat; | en ple carrer, davant l'edifici gremial, l'article deficient i com a | deshonor | dels que havien mancat a les ordinacions establertes quant a materials i | i de la força, lleugera narcosi. No hi ha cap vergonya i molt menys | deshonor | a reconèixer-ho. Frédéric Dumas, el propi Cousteau i altres que han fet | per l'stalinisme. Més que res, aleshores estava pensant en un dels grans | deshonors | de la història de la literatura contemporània: el dogma del realisme | de la reraguarda, els qui es van enllordar fins al coll en el | deshonor | i la covardia, mentre la flor del jovent moria en els camps de batalla... | sexual, sigui en les circumstàncies que sigui, no pot constituir mai un | deshonor | , sinó tot el contrari. Però l'absurd i terrible arriba encara més lluny, | d'apartar-me del poble i obligar el cunyat a treure cara a davant el | deshonor | infamant de la filla. M'assegurà que na Martina no havia infantat res i | pensava que ja no tornaries pus mai i la meva filla es podria salvar del | deshonor | en què la deixares. Un deshonor que és un invent teu, com tu saps molt | mai i la meva filla es podria salvar del deshonor en què la deixares. Un | deshonor | que és un invent teu, com tu saps molt bé, i que ningú mai no s'ha atrevit | de cap al terròs; i ell també en diu una: la de la dama venjadora del | deshonor | ; és bella la tonada, i punyenta com la d'un cor mal ferit. Canta'l mosso: | peu fracturat, pèrdua, viatge o obstacle en els negocis; veure un coix, | deshonor | ... "Però si el que somia fos pobre —afegia— i es troba presoner, rebrà | que mai he tengut cor ni voluntat de fer res que es tornàs en tan gran | deshonor | del vostre nom i de la vostra persona. Sobre aquesta conversa, varen | quan el Lleial Servidor, historiador de Bayard —el cavaller sense por ni | deshonor | — anotarà: "La ""bona duquessa"", que era una perla en aquest món, | Austria i Txecoeslovàquia, acabada la nostra gloriosa guerra amb el | deshonor | de la traïció, l'imperialisme anglo-francès guillotinà definitivament el | concepte del viure, que l'estrany a ella, marit de la pubilla, no sentirà | deshonor | ni minva de si mateix en posposar el propi cognom al nom d'aquella |
|