DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
deshonor MF 123 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb deshonor Freqüència total:  123 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del mortal càstig del rígid Flègias, que no acceptava bastardies i el deshonor, al mont Títion, en un indret salvatge, on el va nodrir una cabra i el
l'ésser i que t'empara i que et defensa. Si el risc i el deshonor la dona espien, prop del marit està molt més segura,
Fins quan falla el qui tempta, almenys denigra amb deshonor el qui temptà, creient-lo de fe no incorruptible i gens a prova
la nostra integritat: l'estima pèrfida no ens porta deshonor, sinó que es gira contra ell mateix: ¿per què evitar-lo o
la gent i els avariciosos; si se n'abstenen, no és tampoc perquè temin el deshonor i la infàmia de la misèria, com fan els ambiciosos de poder i d'honors.
de la meva carnadura, de natural ferreny i costums rígids, li són un deshonor i una vergonya." I pensant en el goig de la venjança, perdé a tal punt
i difícils, i quan llur esforç manca de recompensa, els tortura el deshonor inútil i es dolen, no d'haver volgut el mal, sinó d'haver-lo volgut
sensuals i mandroses. Llur honorabilitat viciosa em repugna més que el deshonor de la noia taïtiana, tan simple, tan graciosa, tan dignificada per la
sembla és que temin fatigues i molèsties, així com l'imaginari oprobi i deshonor de possibles ensopegades i revessos. Car n'hi ha que en circumstàncies
severitat, i en el dolor són massa blans; negligeixen la glòria, i el deshonor els abat; i àdhuc en aquestes contradiccions són inconstants. Però
un amic, no hauria comès una infàmia, però s'hauria deixat tacar amb el deshonor d'altri, per tal de fer aparèixer l'amic radiant d'honor. Sortint de casa
desacord, desembocar, desigual, desobeir, desunió, deshabitar, deshonor, etc.. No entren, naturalment, en esta regla els casos en què la
¿Potser li ha mancat una escaient muller d'estirp reial? Oh! quant de deshonor per un tal connubi infamarà tan alta prosàpia! Oh! que detestable que un
secundàries, viu en còmodes casetes. Però a la nostra capital és un deshonor i una inhumanitat el desequilibri i contrast entre l'esplèndida ciutat
què, ara que no cal? Tot això abans. Ara tot ve a deshora. Tem pel seu deshonor? Aquell dia valia. Ara... Però té tanta necessitat d'algú que l'estimi,
mai que una mare hagi d'escollir forçosament entre la mort d'un fill o el deshonor. El que jo volia dir és que una cosa és el judici dels homes i una altra
béns de fortuna, l'Església els ensenya de no tenir la pobresa com a deshonor, com no la té Déu, i de no avergonyir-se d'haver-se de guanyar el
Adhuc prescindint de maniobres criminals, a que tant es presta el deshonor amb que s'envolta la maternitat il·legítima, les condicions,
mental com a cosa vergonyosa, d'ocultació ineludible, originadora del deshonor familiar. És cert que les idees de Morel sobre la degeneració hereditària
al perill, sense donar importància a la mort ni a res, en comparació del deshonor. Seria, doncs, una conducta estranya per part meva, atenencs, si després
i entre tots plegats aconseguíem que Màrius no passés, ni un sol dia, pel deshonor i la vergonya d'anar a l'oficina i fer un parell d'hores de feina com els
, arsènic, butsa; tercer, entre vocal i /h\: Fesho, disho, deshonor. Te lo sò fòrt: primer, en principi i fi de dicció: segar,
en les seves carreres, emperò que en qüestions de llengua podien, sense deshonor, declararse ells matexos incompetents. Y, al dir axò, faig totes les
com lo fer solitaris ab la baralla; l'escriure vacuïtats no és cap deshonor per a un bon pare de familia. L'article definit. En les obres
el perill —diu Tucídides— i es creuen obligats a afrontar-lo per temor al deshonor, talment que, esclaus de la seva paraula, es precipiten en irremeiables
Mai l'home no ha de retre's davant del dolor, de la misèria o del deshonor. Quan la vida ja no és un plaer, encara és un deure. I els
de nostra part més salut que malaltia, riquesa que pobresa, honor que deshonor, vida llarga que curta, i per consegüent en tot l'altre, solament
no vull ni m'afecto més a tenir riquesa que pobresa, a voler honor que deshonor, a desitjar vida llarga que curta, sent igual servei de Déu nostre Senyor
els interessos; encara que qualques vegades hagi de sofrir l'afront del deshonor i la calumnia; encar que sovint hagi d'interrompre el descans i quietut
la mort cruel! Oh, entrem ara vers Ell els que l'estimem; i per compte de deshonor i d'injusticia, oferim-li gloria i amor agraïda. Veiem en la corona que
superar el més fort dels prejudicis humans: el que s'aixeca contra la deshonor i la pública desgracia. III. Afectes. I Vós, benaventurat
Jesús, en la seva clemencia, prou sabé transmudar aquesta intencionada deshonor en la seva gloria; de primer, pel compliment d'aquella profecía que havía
angoixada 86. ¡O, si sabien aquests sacerdots quina pena, quin deshonor, quina pertorbació no procuren a la santa Església de Déu, si
negocis; però considera molt bé l'opinió que en tens forjada. El patir deshonor, el robar-te els diners, l'ésser flagel·lat, coses són fora del teu
ha no subseguides de fam i mendicitat? Quina dignitat, no acompanyada de deshonor i extrem menyspreu? Quin regne, que no tingui preparada la ruïna? ¿No han
hi és posat en joc per aconseguir unes relacions més enlairades. Ni el deshonor ni els vicis no desqualifiquen els membres d'aquell món privilegiat;
en ple carrer, davant l'edifici gremial, l'article deficient i com a deshonor dels que havien mancat a les ordinacions establertes quant a materials i
i de la força, lleugera narcosi. No hi ha cap vergonya i molt menys deshonor a reconèixer-ho. Frédéric Dumas, el propi Cousteau i altres que han fet
per l'stalinisme. Més que res, aleshores estava pensant en un dels grans deshonors de la història de la literatura contemporània: el dogma del realisme
de la reraguarda, els qui es van enllordar fins al coll en el deshonor i la covardia, mentre la flor del jovent moria en els camps de batalla...
sexual, sigui en les circumstàncies que sigui, no pot constituir mai un deshonor, sinó tot el contrari. Però l'absurd i terrible arriba encara més lluny,
d'apartar-me del poble i obligar el cunyat a treure cara a davant el deshonor infamant de la filla. M'assegurà que na Martina no havia infantat res i
pensava que ja no tornaries pus mai i la meva filla es podria salvar del deshonor en què la deixares. Un deshonor que és un invent teu, com tu saps molt
mai i la meva filla es podria salvar del deshonor en què la deixares. Un deshonor que és un invent teu, com tu saps molt bé, i que ningú mai no s'ha atrevit
de cap al terròs; i ell també en diu una: la de la dama venjadora del deshonor; és bella la tonada, i punyenta com la d'un cor mal ferit. Canta'l mosso:
peu fracturat, pèrdua, viatge o obstacle en els negocis; veure un coix, deshonor... "Però si el que somia fos pobre —afegia— i es troba presoner, rebrà
que mai he tengut cor ni voluntat de fer res que es tornàs en tan gran deshonor del vostre nom i de la vostra persona. Sobre aquesta conversa, varen
quan el Lleial Servidor, historiador de Bayard —el cavaller sense por ni deshonor— anotarà: "La ""bona duquessa"", que era una perla en aquest món,
Austria i Txecoeslovàquia, acabada la nostra gloriosa guerra amb el deshonor de la traïció, l'imperialisme anglo-francès guillotinà definitivament el
concepte del viure, que l'estrany a ella, marit de la pubilla, no sentirà deshonor ni minva de si mateix en posposar el propi cognom al nom d'aquella

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »