Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Oh!, senyor; la nostra estimada Bizanci, hereva del geni homèric, es	deshonora	tenint aquesta mena de gent per hostes amics. —Es veritat —responia
carrer? ¿Era la societat la que no reconeixia la vostra presència social	deshonorant	-vos, malparlant? Senyal que era nul, o d'ímfim valor, el pes social que hi
la nostra terra potser podrà un dia ésser vexada i escarnida, però mai	deshonorada	ni vençuda, perquè, sigui quin sigui el resultat de la batalla final,
era pèssima i els fets militars eren duts en una forma que	deshonoraven	una causa digna de tots els respectes. El marquès de Monistrol abandonà,
deixar de sospitar un cristià que una filosofia ordida tan exactament per	deshonorar	i destruir tota fe i tota saviesa no hagi estat elaborada a les cuines
La força s'imposa desconsideradament al dret. L'instint desenfrenat	deshonora	dones joves indefenses. Amós veu l'enfonsament d'Israel en el fet que la
el mateix París i la majoria de les ciutats de França, han estat	deshonorats	per un comercialisme fatigós. Igual com el sentit moral, el sentit de la
immerses en la rutina i rerassagades, esdevenint veritables xacres que	deshonoren	la societat. Per això es dóna tanta importància a l'organització de
absolutament totes, les virtuts tradicionals d'una professió,	deshonorant	-la i destruint-ne els fonaments. L'espectacle no té nom. A França li fan
de psicòlegs esperen amb ansietat el descobriment d'un ximpanzé que	deshonori	els seus avantpassats simis, adquirint formes humanes de comportament.
—Si ets home i estimes en alguna cosa el llinatge il·lustre que has	deshonorat	, agafa la pistola i fes-te saltar el cervell. Jo m'encarregaré de pagar
o renaixences de l'art; sense haver de parlar, sobretot, de valors eterns	deshonorats	. No és fàcil de comparar el sentit i la funció de l'activitat artística
militars —la gairebé totalitat— que des de feia molts d'anys havien	deshonorat	l'exèrcit espanyol. Tota aquesta diversitat, però, estava mancada d'un
que es va a salvar Espanya i a acabar amb aquella política que l'havia	deshonorat	i arruïnat, i que no els guia altra intenció que la de servir el país
de tots els salvatgismes coneguts. S'han fet execucions que fins haurien	deshonorat	el tam-tam de les tribus caníbals africanes. En el front de
deixat intactes els estats que regia amb el vostre pare, no pot haver	deshonorat	un nom ni pot deixar-hi arrapat per sempre l'estigma del crim. Déu
llangoroses i ardents alhora, i els fruits d'aquests amors ancil·lars no	deshonoren	pas la casa dels senyors. Els deports de l'esperit són un altre
Franco i Falange manen encara, assassinen i martiritzen encara, afamen i	deshonoren	encara, accentúen encara el terrorisme i la corrupció, maniobren amb
i demés bandits catalans o no catalans que el	deshonoren	. Cal comprendre que l'aliança d'obrers i pagesos serà l'eix de la unitat
prostitueix, de les llars sagrades que el terror falangista dispersa i	deshonora	. Joves de Catalunya! Vosaltres que sempre heu estat exemple d'heroisme i
partits i aquests homes, tant o més que ells mateixos, que en surten	deshonorats	. Lleó Daudet basta, per exemple, per deshonorar i desqualificar ell tot
mateixos, que en surten deshonorats. Lleó Daudet basta, per exemple, per	deshonorar	i desqualificar ell tot sol Acció Francesa i els seus camelots del Rei.
sempre, no abandonaré el meu lloc i sabré posar a rotlle els que voldrien	deshonorar	i destruir el Partit. Et dispenso de l'obligació de respondre'm, però
t'aniré dient bri per bri per l'estada les dones, quines et	deshonoren	, i quines són netes de culpa." I llavors responent li digué l'enginyós
podrien mai tenir bona fama entre el poble, els que es mengen i	deshonoren	la casa d'un príncep? I ara us feu de semblant cosa un oprobi?
—"Telèmac, el foraster que seu a les teves estades no et	deshonora	: perquè ni el sest he errat ni sóc mica las d'estendre l'arc:
tu ves-me dient de les dones que hi han a l'estada, quines em	deshonoren	i quines són netes de culpa." I li responia a son torn l'amorosa
has tornat boja! I sóc jo qui m'hi tornaria, si te'n feia cas! Vols que	deshonori	el meu uniforme, que traeixi la meva pàtria, que falti als meus deures...
caiguda no té importància? Alba. Cap! Peeter's. M'has	deshonorat	! Alba. Coses vostres! Peeter's. Has ensulsiat la casa.
Demanaran pena de mort per a vós, senyor. Companys Altrament, em	deshonoren	. Andreu [(Pausa.)] La vostra actitud és —i serà— controvertible.
les dones, jo sí, t'aconsello que facis l'enquesta, quines et	deshonoren	i quines són netes de culpa; ara, el que és jo, no voldria que
jo llavors et diré en aquest casal, de les dones, quines et	deshonoren	i quines són netes de culpa. I llavors, responent, li digué l'enginyós
però, tu em diràs, en aquest casal, de les dones, quines em	deshonoren	i quines són netes de culpa. I al seu torn li digué l'amorosa nodrissa
fraus; t'asseies per maldir del teu germà i el fill	deshonoraves	de ta mare. ¿Això has fet tu i jo he de callar?
els ídols, ¿robes els objectes del temple? Tu que et glories de la Llei, ¿	deshonores	Déu amb la transgressió de la Llei? perquè per culpa vostra el nom de
que rep, a l'amistat que se li confia, es creu filosòficament obligat a	deshonorar	-la! M'estime més pensar, per excusar-lo, que Rousseau ja no era amo dels
amb el record de Madame de Warens, que, tot siga dit, acabava de	deshonorar	amb la publicació de Les confessions. Rousseau és la
intenció de treure'n la targeta de crèdit per fer honor als adhesius que	deshonoraven	l'entrada, però el que en va caure sobre el platet de la factura era el
d'una corpulenta dida bretona, o com un màrtir al poltre de turment, les	deshonorava	totes dues. A Natalie perquè si, d'una banda, havia estat foragitada en
¿No és un canalla immens el que ha calumniat, insultat i	deshonorat	la meva parenta? Ah, si jo fos un home! Au, vinga: donar-li la
venir Vogter i el va escridassar dient-li que era un pocavergonya i que	deshonorava	el nom alemany, i va dir als pagesos que, des d'aleshores, anirien cada
amb la pobra Ofèlia, cruelment tractada pel mateix noi que la	deshonora	, que li engega que se'n vagi a un convent (quin èmfasi que hi posava,
negat a casar-se amb la Nathalie Antoniolli, la minyona que havia «	deshonorada	». En Maurice mai no hi havia tornat a l'illa on l'esperaven els fusells
poble i a casa perquè la família es trobava humiliada o potser fins i tot	deshonorada	per la fugida de la filla promesa amb el seminarista fill del pope, el
—Has dit paraules nobles i escaients a Tàntal,fill de Zeus. No	deshonores	els teus avantpassats. Agamèmnon. —T'alabo, Menelau,
no et vegi ningú caminant trasbalsada entre la multitud dels dànaus. No	deshonoris	la teva casa pairal, perquè Tindàreu no es mereix tenir mala fama, ja que
com veig els vostres estèrils sarcasmes: si els heu dit per	deshonorar	la meva fama o rebaixar el renom del meu llinatge, sapigueu
podeu endur! Carles Espero que la Vostra Altesa no em	deshonori	així i que no destrueixi l'autoritat moral d'aquest
car les causes polítiques patriòtiques que impulsen els ciutadans no els	deshonoren	encara que no en surtin victoriosos. El pare Pérez seguí la defensa del
optat per una baixada de pantalons, una simulació de pacte que no els	deshonorés	tot dissimulant que era una rendició encoberta. Franco, però, ja havia