DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
deshonrar V 249 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb deshonrar Freqüència total:  249 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un te de tal senyora a la seva casa del Terreno, i aquest record la deshonrava ara davant ella mateixa. —Jo la creia una persona decent —deia
Madrona... —Prou qu' ho sé, santa cristiana! —Una seducció; y aixó no deshonra á ningú, perque totas las infelissas donas hi estém subjectes. Quí ho
Pera viure aixís valía més morirse. Ja ho sabía qu' en Lluís l' havía deshonrada, qu' havía fet un gran pecat; peró, quí 'n rebía 'l mal sinó ella? No 'l
Tal volta no feu memoria de nostres inmortals fets, que ja voléu deshonrarlos y tacá 'ls per sempre més? Fixa está en vostra memoria la fetxa del
color de la vergonya, y prompte 'ns penediríam del crím mes gran que 'ns deshonra. [(Pª)] Ja he lograt lo que volía: serví al francés altre volta.
germà meu —m'escriu—, la teva filla Froso ha agafat el mal camí, ha deshonrat el nostre nom. Té un amant, n'ha tingut un fill, hi va la nostra
. Hem de parlar. Abaixà la veu, semblava commòs. —Patró, aquí et vull. No deshonris el gènere masculí! El bon Déu, o el diable, t'envia un plat escollit,
a la plaça—. I encara té la barra de presentar-se! A ella, que ha deshonrat el nostre poble! Els uns van córrer cap a l'església junt amb el guarda
el va treure de casa i a Sant Ignasi, son germà gran, perquè deien que deshonraven la família, fundant-se en què el que feien era denigrant, anant com
Som honrats. Porteu-nos a un presiri. Crideu-nos de reixes endintre. Deshonreu a tres pares de família. Escanyeu-nos. Doneu-nos garrot o deixeu-nos anar
soldadesca que els feien a tort tenir allotjada, i afrontava els homes i deshonrava les dones i destruïa la hisenda, i contra el rei traïdor que atiava
propòsit decidit de no complir-los. Lícit és de robar-lo i bescantar-lo i deshonrar-li muller i filles, que, sense comptar el profit i el pler, és dany,
diu, per muller aquesta donzella. Jacob tenía noves com havía ell deshonrada sa filla Dina; mes, sos fills eren al camp amb les remades, i no va dir
a son pare Hemor feren de resposta (i parlaren de traidor, per haver ell deshonrada Dina la germana): —Poc podem fer, els diuen ells, aquesta cosa, de donar a
Jacob vingueren sobre els traspassats i despullaren la ciutat per haver deshonrada la germana. Bestiar i bous i àsens se'ls emportaren, ço de ciutat i ço
els diners i un germà més gran que ella li havia pegat bàrbarament. —Ens deshonres, mala negada facis. Però, per això, no li havia tornat els diners. Era
altre patrimoni, és la fama de les virtuts i de les grans accions; deshonrar-la és un crim i una indignitat. XXXIV Com que no són els
serà pas a tu Joan Antoni que t'assassinaran per haver furtat, enganyat, deshonrat i violat, no serà pas a tu Joan Antoni! En dir això, esclafí en una
cingle —contestà Vilaret sarcàstic i desafiador. —Això vol dir que has deshonrat a Maria! —No; em refereixo a les malifetes passades —digué Vilaret.
dius que la carn s'humilia, humilia't aquí, davant meu! Confessa que has deshonrat a Maria! Vilaret veié passar un llampec de follia pels ulls de l'enemic.
els afusellaments de Llaers i de Sant Joan de les Abadesses que deshonraren la causa davant d'Europa; els muls carregats d'or que se n'havia dut a
sap on era fent estropicis que ell hauria de pagar i que, sobretot, el deshonraven; a més de malmetre-li la salut de l'hereu. Al seu entorn les tres Maries
un te de tal senyora a la seva casa del Terreno i aquest record le deshonrava ara davant ella mateixa. —Jo la creia una persona decent, deia
valencianes: hi, ho, home, herba, hebreu, harmonia, vehicle, prohibir, deshonrar, adhesió, conhort, exhaurir, etc.. En general a les paraules
gent es tractava com Pedro Crespo, Alcalde de Zalamea, al capità que va deshonrar la seva filla: el va ajusticiar, però "/con muchísimo
salvar el bon nom de la població i treure's del damunt un estigma que la deshonrava. Així, doncs, avui tenim la majoria de les llegendes i de les tradicions
Arnau vol el camí aspre i difícil, el que duu al poble, on es pot deshonrar donzelles i maltractar els pobres. En sortir del poble, el cavall se li
en el nostre poder evitar que ens destruïssin, però ells jamai no ens han deshonrat." Capítol IV Catalunya endins i Catalunya enfora Catalunya en
ens agrada, perquè trobem que la tristesa és un sentiment legítim que no deshonra ningú. Sense deixar temps per a refer-nos i adaptar-nos al canvi de
sols desagradable, però que sovint es presenta com a maligne corrosiu, deshonrant fames, autoritats, prestigis, puix que la maledicència és parenta propera
comesa aquesta injustícia que crida venjança? ¿Qui ha, només en un poble, deshonrat tota la humanitat? ¡Rugeix, envejosa Germània, veïna de l'Eslàvia! Que
/La Barrinada\ amb uns grans titulars contra els "caníbals que deshonren la més humana de les aspiracions", els "assassins disfressats
a un mòro de Guinea. Al bò, pera que t' honre, y al mal, pera que no 't deshonre. Fes bé y no fasses mal, y atre sermó no cal. Fill de la polla ròssa y
els rics i els estrangers, mereixen menor censura? No, sinó major encara. Deshonren la ciutat al nom del qual donen pel món fama, car és anomenada per causa
respecte a ta carn batejada! Al cap i a la fi, la mort, si desfigura, no deshonra. Sí pensarem, pels nostres dintres: —Pobre marit, pobre casa on te
l'esmenaries; O que el teu marit no t'estima a tu, perquè et deshonra. Capítol V La Mare "La mare no solament té el dret, sinó
els jornalers, i, sobre tot, els vostres fills; i això certament que us deshonra i comença per posar en entredit la vostra bona fama. Per això és, mares,
la llengua de sa Pàtria, sinó vil parleria degradada i degradant que el deshonra i el confon, avergonyint la terra que l'aguanta. I, si encara fes el sord
dels que són compassius, justifiquen la duresa dels egoistes i deshonren la pàtria que els tolera i, ço que és encara més incomprensible i
cap els seus criminals propòsits. Jo no sé si hi ha algún metge capaç de deshonrar el séu nom, capaç de carregar la seva consciencia amb crims d'aquesta
algerins que destruexen nostres vilatges, captiven als nostres homes, deshonran y roban a les nostres donzelles. Fixeuvoshi bé, un dia que una barca
luxúria consum les hisendes, destrueix la salut, lleva les forces, deshonra la vida, infama els fills, deixa estèrils les famílies, sembra
perquè no tolerem tiranies, ni tenim vocació de tirans, perquè no volem deshonrar el dret d'associació, perquè considerem la revolució social com a
del vici: no podent sofrir l'espectacle de la virtut, s'esforça a deshonrar-la i posar-la al seu nivell. 300 anys de persecució i
prohibir les reglamentacions cultuals dels piadosos jerosolimitans i va deshonrar el temple. És al·ludit a Dn 7: 25: "Proferirà paraules contra
segons la meva habitud, vaig denunciar les malifetes de certa pintura que deshonra la bona, i per acabar, li vaig explanar el meu projecte. Va estar un
esfulla l'hermosura; allà s'hi originen aqueixes relacions criminals que deshonren la familia; allà s'hi encenen aqueixos gelos que fineixen en punyalades i
fet bocins, dins el fang del carrer. Una ciutat il·lustre s'acabava de deshonrar. Aprofitant l'estada a Palma, el senyor volgué dur-me a una funció
Toni. "Desventurats —els replicava l'escolà, que era un home de seny—, deshonrant el senyor, deshonrau de retruc el poble sencer." Però ells, encastellats
—els replicava l'escolà, que era un home de seny—, deshonrant el senyor, deshonrau de retruc el poble sencer." Però ells, encastellats en les seves

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »