Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un tradicional paper de pares—, un honest envà amb una escletxa, molts	desigs	, petons i converses que la prima paret separa tot al llarg de la seva
temps de morir, jo voldria fer...", afegí, desolat i implorant l'últim	desig	de reu, el monstre, en un llenguatge una mica més clar. Però l'home no va
Blasi. "I no deixa de ser curiós", prosseguia, contrariant el fervorós	desig	, Pulcre Trompel·li, "que cada serpent tenia nom, però en aquest precís
inexorable, piadosa, que s'acompleixi ben de pressa el meu destí, el meu	desig	d'emparar-me en el mur altíssim, en la llisa paret benigna de la mort. Bé,
desgraciats tant com podia. Mila del Santo era sols obstinada en els seus	desigs	, i àdhuc podria dir-se que en els seus impulsos a vegades fins passava de
mesquina vanitat —potser millor una estupidesa— l'havia distret d'aquell	desig	. Passà el Nadal, i l'emoció va esvair-se. Tino Costa venia ja sense
i l'emoció va esvair-se. Tino Costa venia ja sense tendresa i sense	desig	. Una figura sortida de la casa veïna a la seva creuà veloçment el carrer
que el pogués disgustar en la nit de la seva arribada. Tino Costa sentia	desig	d'anar-se'n de nou per a no tornar mai més en aquella casa. Davant el plor
per, amb els seus consells, inclinar la voluntat de la noia envers aquell	desig	general. Mila finalment acceptà i semblà fins i tot que ho feia amb
? —Per mi, encantat —digué el pare—. Jo me'n vaig demà. El meu	desig	fóra que a la meva tornada estigués ja tot arranjat, o, més bé encara,
al seu entorn. El veié encara que es perdia carrer amunt, i sentí un	desig	ardent de córrer darrera seu, de dir-li una paraula, més que fos una
amb una força gairebé material. Es dominà, amb tot, vencent el seu	desig	, i se'n tornà. Ella no l'havia vist. Ell, després, es sentia envaït d'
doncs, a ma filla la meva darrera aspiració. Ella no va tenir mai altres	desigs	que els meus; es donava, a més a més, la casualitat que Santa Maria es
hagués una mica de tot: una mica —molt poc— d'anhel de glòria, una mica de	desig	de veure món, una mica —molt més— d'afany de llibertat. Però la causa
a l'ànima una rara tristesa, un desassossec, que es resolien en un	desig	únic i inajornable: el desig de veure el seu amat. La cançó s'anava fent
un desassossec, que es resolien en un desig únic i inajornable: el	desig	de veure el seu amat. La cançó s'anava fent llunyana en el seu esperit,
s'anava tancant darrera els seus passos. Mila no experimentava ja ni	desig	ni inquietud; menys, encara, la tristesa experimentada les altres nits de
sentí més d'una vegada com si li manqués l'aire, i àdhuc a voltes sentí	desigs	de retirar-se. No obstant, la va escoltar fins a la fi. La història fou
però el minyó havia respost amb tanta rapidesa i el mirava després amb un	desig	tan ardent als ulls, que ell digué a Maria Àgueda: —Què et sembla si me
ta mare... —Oncle, deixi'm venir! I mirava el vell mariner amb el mateix	desig	ardent d'aquell dia en què per broma l'invità a anar amb ell. —Ets massa
anticipat. I tota la seva inquietud, aquesta nit, es resolia en un	desig	creixent, abassegador de veure la seva amada. La seva ànima, enmig de
amb l'assiduïtat que hauria volgut, car ell, si hagués seguit el seu	desig	, no s'hauria allunyat d'ella ni un sol moment. Avui, malgrat tot, havia
inquietud!" Tino Costa tancà la finestra i baixà al carrer. El seu	desig	de veure-la creixia encara més amb la seva decisió i amb el seu dubte de
més amb la seva decisió i amb el seu dubte de si la trobaria; el seu	desig	es feia violent i arravatador, com un d'aquells impulsos de la seva ànima
de solitud el féu estremir; un alè fred travessà la seva ànima; el	desig	de veure-la, la necessitat, es féu més ardent, obsessionant. Es deturà
tot, com la veia, la seva cara!—; la mirava com dient-li el seu	desig	; la veié com tancava, i un moment després la sentia a baix que obria la
Mila es sentia transportada en un deliqui, gairebé celestial, en un	desig	abassegador de fondre's en ell, de morir, de desfer-se en carn i en
s'endinsà per la vinya a treballar per no veure Randa, per fugir d'aquell	desig	violent d'envestir-lo que li despertava la vista de l'altre. Ell no va
tres vegades santa i digna del nostre agraïment, però inútil com tots els	desigs	de l'home que van per aquest camí. Nosaltres sabem ja que les granotes
de fora i a acompanyar-la també a les del poble. Llavors no hi havia	desig	ni caprici que Mila no veiés satisfets. A vegades la feia enfadar, però
un anhel de pureses. S'acostaven les santes festes de Nadal, en què un	desig	de pau i de companyia pren en els homes i sorgeixen tendres records en
dir: "Sia —així s'anomenava—: vull veure la meva terra, Sia. (El	desig	cremava ja en mi amb tanta força, amb un enyorament tan viu, que
en tot perquè ella pugui descansar." Jo aleshores cremava en un	desig	mortal de veure la meva mare —els desigs sempre prenen en mi amb aquest
Jo aleshores cremava en un desig mortal de veure la meva mare —els	desigs	sempre prenen en mi amb aquest foc—; cremava tot jo en un desig mortal,
—els desigs sempre prenen en mi amb aquest foc—; cremava tot jo en un	desig	mortal, com si m'haguessin dit que la meva mare estava a punt de morir i
els meus mals, i el meu cor i la meva sang, tot clamava en mi per aquell	desig	. I, malgrat tot, la vaig deixar. —I repetí, ja completament vençut per
les seves esperances i sospirà en secret perquè aquesta vegada els seus	desigs	es convertissin en realitat. Ella tenia el convenciment que sols un
Recordà, a més a més, que en una certa ocasió ell li havia expressat el	desig	de trobar-se sol amb ella. "Com m'agradaria, Mila —li havia dit—,
tan naturalment, amb paraula tan exempta de pensament ocult o de mal	desig	, i ella es sentia, per altra banda, tan llançada en aquell camí, que li
sense que se n'adonin. —Callà. Tia Càndia vacil·lava entre el temor i el	desig	de complaure Mila. Ella, animada, afegí tractant de vèncer-li els últims
a sa filla. Tota la nit s'havia manifestat en ella —encara que velat— un	desig	de suscitar el diàleg amb Mila. Però ella, preocupada per la seva idea,
Mila aquesta nit, mentre veu acostar-se l'hora, sent que un vague	desig	de plor li puja a la gola —tal potser en el fons pensa en son pare, pensa
ment tot altre pensament: allí hi havia l'acompliment d'aquell ardent	desig	acariciat tantes vegades, la possibilitat de viure encara aquella hora
banda, la temptació de veure-la; cremava amb tanta ardor en ell aquell	desig	, que a poc a poc s'anà deixant vèncer, i de seguida després el sentia ja
l'espera ja com en un dels seus impulsos més irrefrenables, amb el mateix	desig	amb què l'esperà la primera vegada, després d'haver-la vista a la porta
que vindria, amb tota la força de la seva ànima, amb una intensitat de	desig	que gairebé l'esglaiava, com si s'hagués de morir. De sobte, es recordà
calgué un esforç sobrehumà; fou com el deturar de cop el cavall del seu	desig	llançat a un galopar desenfrenat, i sentí com si l'ànima se li esqueixés
menaven allà, contra la seva ànima, que sanglotava dintre seu per aquell	desig	. I l'esperà a la porta. Mila aparegué al llindar, i era tanta l'alegria
Era un sentiment tan poderós, que en la seva ànima es resolia en un	desig	immens de morir, de desfer-se en carn i en esperit i fondre's en la seva
no desitjava trobar-se amb Sia; però és possible que en ell alenés un	desig	inconfessat de saber de la noia. Tot just arribat a la capital, es dirigí

Pàgina 1 (de 278)

50 següents