×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desig |
Freqüència total: 13884 |
CTILC1 |
un tradicional paper de pares—, un honest envà amb una escletxa, molts | desigs | , petons i converses que la prima paret separa tot al llarg de la seva | temps de morir, jo voldria fer...", afegí, desolat i implorant l'últim | desig | de reu, el monstre, en un llenguatge una mica més clar. Però l'home no va | Blasi. "I no deixa de ser curiós", prosseguia, contrariant el fervorós | desig | , Pulcre Trompel·li, "que cada serpent tenia nom, però en aquest precís | inexorable, piadosa, que s'acompleixi ben de pressa el meu destí, el meu | desig | d'emparar-me en el mur altíssim, en la llisa paret benigna de la mort. Bé, | desgraciats tant com podia. Mila del Santo era sols obstinada en els seus | desigs | , i àdhuc podria dir-se que en els seus impulsos a vegades fins passava de | mesquina vanitat —potser millor una estupidesa— l'havia distret d'aquell | desig | . Passà el Nadal, i l'emoció va esvair-se. Tino Costa venia ja sense | i l'emoció va esvair-se. Tino Costa venia ja sense tendresa i sense | desig | . Una figura sortida de la casa veïna a la seva creuà veloçment el carrer | que el pogués disgustar en la nit de la seva arribada. Tino Costa sentia | desig | d'anar-se'n de nou per a no tornar mai més en aquella casa. Davant el plor | per, amb els seus consells, inclinar la voluntat de la noia envers aquell | desig | general. Mila finalment acceptà i semblà fins i tot que ho feia amb | ? —Per mi, encantat —digué el pare—. Jo me'n vaig demà. El meu | desig | fóra que a la meva tornada estigués ja tot arranjat, o, més bé encara, | al seu entorn. El veié encara que es perdia carrer amunt, i sentí un | desig | ardent de córrer darrera seu, de dir-li una paraula, més que fos una | amb una força gairebé material. Es dominà, amb tot, vencent el seu | desig | , i se'n tornà. Ella no l'havia vist. Ell, després, es sentia envaït d' | doncs, a ma filla la meva darrera aspiració. Ella no va tenir mai altres | desigs | que els meus; es donava, a més a més, la casualitat que Santa Maria es | hagués una mica de tot: una mica —molt poc— d'anhel de glòria, una mica de | desig | de veure món, una mica —molt més— d'afany de llibertat. Però la causa | a l'ànima una rara tristesa, un desassossec, que es resolien en un | desig | únic i inajornable: el desig de veure el seu amat. La cançó s'anava fent | un desassossec, que es resolien en un desig únic i inajornable: el | desig | de veure el seu amat. La cançó s'anava fent llunyana en el seu esperit, | s'anava tancant darrera els seus passos. Mila no experimentava ja ni | desig | ni inquietud; menys, encara, la tristesa experimentada les altres nits de | sentí més d'una vegada com si li manqués l'aire, i àdhuc a voltes sentí | desigs | de retirar-se. No obstant, la va escoltar fins a la fi. La història fou | però el minyó havia respost amb tanta rapidesa i el mirava després amb un | desig | tan ardent als ulls, que ell digué a Maria Àgueda: —Què et sembla si me | ta mare... —Oncle, deixi'm venir! I mirava el vell mariner amb el mateix | desig | ardent d'aquell dia en què per broma l'invità a anar amb ell. —Ets massa | anticipat. I tota la seva inquietud, aquesta nit, es resolia en un | desig | creixent, abassegador de veure la seva amada. La seva ànima, enmig de | amb l'assiduïtat que hauria volgut, car ell, si hagués seguit el seu | desig | , no s'hauria allunyat d'ella ni un sol moment. Avui, malgrat tot, havia | inquietud!" Tino Costa tancà la finestra i baixà al carrer. El seu | desig | de veure-la creixia encara més amb la seva decisió i amb el seu dubte de | més amb la seva decisió i amb el seu dubte de si la trobaria; el seu | desig | es feia violent i arravatador, com un d'aquells impulsos de la seva ànima | de solitud el féu estremir; un alè fred travessà la seva ànima; el | desig | de veure-la, la necessitat, es féu més ardent, obsessionant. Es deturà | tot, com la veia, la seva cara!—; la mirava com dient-li el seu | desig | ; la veié com tancava, i un moment després la sentia a baix que obria la | Mila es sentia transportada en un deliqui, gairebé celestial, en un | desig | abassegador de fondre's en ell, de morir, de desfer-se en carn i en | s'endinsà per la vinya a treballar per no veure Randa, per fugir d'aquell | desig | violent d'envestir-lo que li despertava la vista de l'altre. Ell no va | tres vegades santa i digna del nostre agraïment, però inútil com tots els | desigs | de l'home que van per aquest camí. Nosaltres sabem ja que les granotes | de fora i a acompanyar-la també a les del poble. Llavors no hi havia | desig | ni caprici que Mila no veiés satisfets. A vegades la feia enfadar, però | un anhel de pureses. S'acostaven les santes festes de Nadal, en què un | desig | de pau i de companyia pren en els homes i sorgeixen tendres records en | dir: "Sia —així s'anomenava—: vull veure la meva terra, Sia. (El | desig | cremava ja en mi amb tanta força, amb un enyorament tan viu, que | en tot perquè ella pugui descansar." Jo aleshores cremava en un | desig | mortal de veure la meva mare —els desigs sempre prenen en mi amb aquest | Jo aleshores cremava en un desig mortal de veure la meva mare —els | desigs | sempre prenen en mi amb aquest foc—; cremava tot jo en un desig mortal, | —els desigs sempre prenen en mi amb aquest foc—; cremava tot jo en un | desig | mortal, com si m'haguessin dit que la meva mare estava a punt de morir i | els meus mals, i el meu cor i la meva sang, tot clamava en mi per aquell | desig | . I, malgrat tot, la vaig deixar. —I repetí, ja completament vençut per | les seves esperances i sospirà en secret perquè aquesta vegada els seus | desigs | es convertissin en realitat. Ella tenia el convenciment que sols un | Recordà, a més a més, que en una certa ocasió ell li havia expressat el | desig | de trobar-se sol amb ella. "Com m'agradaria, Mila —li havia dit—, | tan naturalment, amb paraula tan exempta de pensament ocult o de mal | desig | , i ella es sentia, per altra banda, tan llançada en aquell camí, que li | sense que se n'adonin. —Callà. Tia Càndia vacil·lava entre el temor i el | desig | de complaure Mila. Ella, animada, afegí tractant de vèncer-li els últims | a sa filla. Tota la nit s'havia manifestat en ella —encara que velat— un | desig | de suscitar el diàleg amb Mila. Però ella, preocupada per la seva idea, | Mila aquesta nit, mentre veu acostar-se l'hora, sent que un vague | desig | de plor li puja a la gola —tal potser en el fons pensa en son pare, pensa | ment tot altre pensament: allí hi havia l'acompliment d'aquell ardent | desig | acariciat tantes vegades, la possibilitat de viure encara aquella hora | banda, la temptació de veure-la; cremava amb tanta ardor en ell aquell | desig | , que a poc a poc s'anà deixant vèncer, i de seguida després el sentia ja | l'espera ja com en un dels seus impulsos més irrefrenables, amb el mateix | desig | amb què l'esperà la primera vegada, després d'haver-la vista a la porta | que vindria, amb tota la força de la seva ànima, amb una intensitat de | desig | que gairebé l'esglaiava, com si s'hagués de morir. De sobte, es recordà | calgué un esforç sobrehumà; fou com el deturar de cop el cavall del seu | desig | llançat a un galopar desenfrenat, i sentí com si l'ànima se li esqueixés | menaven allà, contra la seva ànima, que sanglotava dintre seu per aquell | desig | . I l'esperà a la porta. Mila aparegué al llindar, i era tanta l'alegria | Era un sentiment tan poderós, que en la seva ànima es resolia en un | desig | immens de morir, de desfer-se en carn i en esperit i fondre's en la seva | no desitjava trobar-se amb Sia; però és possible que en ell alenés un | desig | inconfessat de saber de la noia. Tot just arribat a la capital, es dirigí |
|