×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb designar |
Freqüència total: 3784 |
CTILC1 |
aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns | designen | baleàric, d'altres valencià i els inefables esperits ingenus i | que em denominessin Stheino, i a tu, Euryale o Euryalé. I qui gosaria | designar | -te a tu sota la forma de Mèdusa? El cert és que som un veritable horror. | fill d'una nereida, descendent de l'incest de la terra i el cel —i els | designem | , després de sospesar-ho, sense majúscules, que no ens agraden—, voldria | general, no volem al·ludir-nos a nosaltres mateixos. Jo dic "la gent" i | designo | els altres. I sí: la gent són els altres. Per definició, la gent són els | tota la força suggestiva —incitant— s'esvairia si hom optava per | designar | membres i accions amb la terminologia neutra dels diccionaris oficials. | i equivalent, disparada contra qualsevol tipus d'injúria, no sol ser | designada | amb el nom de venjança. Un intercanvi de cops o d'insults és, simplement, | poder concret, creaven el dolor, la mort, la misèria. La paraula no sols | designava | la cosa, que prèviament era allí, sinó que creava la cosa que abans no | havíem acceptat el substantiu llatí deputatione per a | designar | l'organisme competent en què es delegaven els poders de les Corts per a | d'una bellesa cèlebre. Poques vegades la paraula "elegància" haurà | designat | tan meravellosament aqueixa distinció opaca, familiar i casolana que es | per tu. Ni duus roba de noces...? Què pretens i què | designen | tants escarafalls?). Dona, no em besis: t'encomanaré la nafra | al meu entorn, pot reduir-se a quatre fonamentals maneres d'ésser que he | designat | , no sé si molt encertadament, amb els noms de continuïtat, seny, mesura i | del barri i la menestralia, que no l'havien vist mai, quan volien | designar | els Lloberola, deien: "aquells senyors que tenen aquell tapís tan bo"; | germà més jove d'Isabel Sabadell, que es deia Patrici, però ningú no el | designava | amb aquest nom arqueològic i pretensiós. Li deien Pat, que era una | difusió que tingué en castellà, i fins al segle XV el trobarem | designant | principalment les proteccions de malles dels cavalls, no dels homes. | Hom sol admetre que, almenys en aquests segles, els mots escut i tarja | designaven | la mateixa cosa, si bé posteriorment amb el mot tarja s'indica una peça | XI hom tenia consciència que existia diferència entre les coses | designades | per aquests noms, i un testador de Sant Cugat podia llegar a una persona | pensar en un derivat del llatí "caestus", que en Virgili | designa | un guantellet guarnit amb corretges i plom, propi de la lluita. Entre les | rúbrica suara transcrita ja indica que Llull, sota el mot armes, | designava | tant les ofensives (llança, espasa, etc.) com les defensives (escut, | vestidura un nom totalment romànic, no pas àrab, la qual cosa vol dir que | designa | una peça coneguda dels seus llegidors. En una ocasió Jaume I ens presenta | i cal procedir amb prudència per tal com sovint amb el mateix mot són | designades | peces que varien i amb mots diferents és designada la mateixa. El camisol | amb el mateix mot són designades peces que varien i amb mots diferents és | designada | la mateixa. El camisol apareix als inventaris dels castells del Temple | en documents de Jaume II i altres del segle XIV (§ 20). | Designa | una protecció del bust o caixa del cos. 12. L'ausberg anava | com s'afirma en el text anterior referent a Pere Ahonès. El terme batut | designava | també una peça de la indumentària civil, i fins infantil, car Muntaner, | la cara, nom que es donava a la visera de certs cascos, i que aquí potser | designa | una altra cosa, i els punys, que sembla que s'han d'identificar amb els | d'estoc és dita bordó. Com sia que primitivament aquest mot | designà | el bastó dels pelegrins, sentit encara conservat, en la descripció que fa | de git, usada en la cacera, i per aquesta raó els dos cronistes solen | designar | -la "ascona muntera", la qual alguns cavallers, principalment | episodi en el qual no era moment de pensar en ornaments ni en lluïments, | designa | una tela que es devia posar entre el pelatge del cavall i la | ferreis arte consutis", termes amb els quals, emperò, potser es | designa | una cota d'escates; i, ja en terreny més segur, recull que Guillaume le | fins aleshores no enregistrats, i sempre és difícil de decidir si | designen | peces noves o bé si són noms nous de peces ja conegudes o evolucionades. | tan freqüent en textos catalans des de mitjan segle XIII, | designava | el que en francès es digué "brigandine" (fig. 50). | al francès "gambais" i al castellà "gambax", que | designava | una túnica que es posava per sota de l'ausberg i que correspon al | no sembla exclusiu del dard, per bé que el mot que comunament | designa | l'extrem superior de la llança és ferro, del qual procedeix el famós crit | V, pàg. 58) i que reserva el d'atzagaies per a | designar | les llances dels moros. Als inventaris de Jaume II figuren llances amb | asperch, et deventeriam et segueriam pro uno equo". Així, per a | designar | la lloriga del cavaller, ha recorregut al vell terme ausberg | ha recorregut al vell terme ausberg ("asperch") i per a | designar | la lloriga del cavall al de "davantera" i "gropera" ("segueria", o | expressions "de tota bossa" i "de mitja bossa" es | designaven | , segurament, un tipus de malles més fort o doblat i un altre més fi o | necessari. Ara bé, sobretot en relacions d'inventaris, aquesta estofa és | designada | sovint amb el terme escofa o cofa, i això | València, que acabem de resumir, el famós armer milanès Tomasso Missaglia | designava | Gaspare Zugnio agent seu a Catalunya, Galícia i altres terres dels | el fonamental text d'Eiximenis, la "peça de ferro" (§ 36), que | designava | un plastró metàl·lic que defensava el pit del cavaller, dit en francès | apareix en alguns textos de la primera meitat del segle XV per a | designar | una protecció toràcica, que, de primer, podem assegurar que hom | "pansière" i al castellà "pancera", amb què es | designa | la part de la cuirassa que cobreix el ventre. Ara bé, a continuació de la | aquest faldatge era el que la primera meitat del segle XV era | designat | amb el nom de llagosta, que retrobem, en relació amb les plates, de les | el de "Krebse". El terme llagosta devia usar-se, encara, per a | designar | qualsevol element de l'arnès fet a base de llaunes imbricades, car Pere | maig). 49. A l'època de l'arnès blanc el mot plates | designa | una protecció molt ben determinada: les defenses del pit i de l'esquena, | en singular, cuirassa. Hom podria sospitar que la forma plural | designava | el conjunt dels elements protectors del pit i de l'esquena, i que la | "coselete", terme amb el qual, al segle XVI, era | designada | la protecció general del cos, incloent-hi extremitats i cap. En el nostre | de colse". El terme guardes és poc precís, ja que és emprat per a | designar | tot reforç, dobladura o sortint d'una peça defensiva que la fa més | e ansimesmo falsó el braçal" (fol. 98v·). Ignoro què | designen | les rajoles que, entre proteccions del braç, esmenta Pere Maça | i segurament en general ho devien ésser, sospito que de vegades hom en | designava | dues modalitats d'aquesta protecció. Quan Pere Maça (1418) i | es diu "braconnière", que al meu entendre de vegades era | designat | amb el nom de llagosta (§ 48). Sospito, encara, que el faldatge |
|