Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
designar V 2830 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb designar Freqüència total:  2830 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els inefables esperits ingenus i
que em denominessin Stheino, i a tu, Euryale o Euryalé. I qui gosaria designar-te a tu sota la forma de Mèdusa? El cert és que som un veritable horror.
fill d'una nereida, descendent de l'incest de la terra i el cel —i els designem, després de sospesar-ho, sense majúscules, que no ens agraden—, voldria
general, no volem al·ludir-nos a nosaltres mateixos. Jo dic "la gent" i designo els altres. I sí: la gent són els altres. Per definició, la gent són els
tota la força suggestiva —incitant— s'esvairia si hom optava per designar membres i accions amb la terminologia neutra dels diccionaris oficials.
i equivalent, disparada contra qualsevol tipus d'injúria, no sol ser designada amb el nom de venjança. Un intercanvi de cops o d'insults és, simplement,
poder concret, creaven el dolor, la mort, la misèria. La paraula no sols designava la cosa, que prèviament era allí, sinó que creava la cosa que abans no
catalans havíem acceptat el substantiu llatí /deputatione\ per a designar l'organisme competent en què es delegaven els poders de les Corts per a
d'una bellesa cèlebre. Poques vegades la paraula "elegància" haurà designat tan meravellosament aqueixa distinció opaca, familiar i casolana que es
per tu. Ni duus roba de noces...? Què pretens i què designen tants escarafalls?). Dona, no em besis: t'encomanaré la nafra
al meu entorn, pot reduir-se a quatre fonamentals maneres d'ésser que he designat, no sé si molt encertadament, amb els noms de continuïtat, seny, mesura i
del barri i la menestralia, que no l'havien vist mai, quan volien designar els Lloberola, deien: "aquells senyors que tenen aquell tapís tan bo";
germà més jove d'Isabel Sabadell, que es deia Patrici, però ningú no el designava amb aquest nom arqueològic i pretensiós. Li deien Pat, que era una
difusió que tingué en castellà, i fins al segle XV el trobarem designant principalment les proteccions de malles dels cavalls, no dels homes.
Hom sol admetre que, almenys en aquests segles, els mots escut i tarja designaven la mateixa cosa, si bé posteriorment amb el mot tarja s'indica una peça
XI hom tenia consciència que existia diferència entre les coses designades per aquests noms, i un testador de Sant Cugat podia llegar a una persona
pensar en un derivat del llatí "caestus", que en Virgili designa un guantellet guarnit amb corretges i plom, propi de la lluita. Entre les
rúbrica suara transcrita ja indica que Llull, sota el mot armes, designava tant les ofensives (llança, espasa, etc.) com les defensives (escut,
vestidura un nom totalment romànic, no pas àrab, la qual cosa vol dir que designa una peça coneguda dels seus llegidors. En una ocasió Jaume I ens presenta
i cal procedir amb prudència per tal com sovint amb el mateix mot són designades peces que varien i amb mots diferents és designada la mateixa. El camisol
amb el mateix mot són designades peces que varien i amb mots diferents és designada la mateixa. El camisol apareix als inventaris dels castells del Temple
en documents de Jaume II i altres del segle XIV (§ 20). Designa una protecció del bust o caixa del cos. 12. L'ausberg anava
com s'afirma en el text anterior referent a Pere Ahonès. El terme batut designava també una peça de la indumentària civil, i fins infantil, car Muntaner,
la cara, nom que es donava a la visera de certs cascos, i que aquí potser designa una altra cosa, i els punys, que sembla que s'han d'identificar amb els
d'estoc és dita bordó. Com sia que primitivament aquest mot designà el bastó dels pelegrins, sentit encara conservat, en la descripció que fa
de git, usada en la cacera, i per aquesta raó els dos cronistes solen designar-la "ascona muntera", la qual alguns cavallers, principalment
episodi en el qual no era moment de pensar en ornaments ni en lluïments, designa una tela que es devia posar entre el pelatge del cavall i la
ferreis arte consutis", termes amb els quals, emperò, potser es designa una cota d'escates; i, ja en terreny més segur, recull que Guillaume le
fins aleshores no enregistrats, i sempre és difícil de decidir si designen peces noves o bé si són noms nous de peces ja conegudes o evolucionades.
tan freqüent en textos catalans des de mitjan segle XIII, designava el que en francès es digué "brigandine" (fig. 50).
al francès "gambais" i al castellà "gambax", que designava una túnica que es posava per sota de l'ausberg i que correspon al
no sembla exclusiu del dard, per bé que el mot que comunament designa l'extrem superior de la llança és ferro, del qual procedeix el famós crit
V, pàg. 58) i que reserva el d'atzagaies per a designar les llances dels moros. Als inventaris de Jaume II figuren llances amb
asperch, et deventeriam et segueriam pro uno equo". Així, per a designar la lloriga del cavaller, ha recorregut al vell terme ausberg
ha recorregut al vell terme ausberg ("asperch") i per a designar la lloriga del cavall al de "davantera" i "gropera" ("segueria", o
expressions "de tota bossa" i "de mitja bossa" es designaven, segurament, un tipus de malles més fort o doblat i un altre més fi o
necessari. Ara bé, sobretot en relacions d'inventaris, aquesta estofa és designada sovint amb el terme /escofa\ o /cofa\, i això pot ésser
València, que acabem de resumir, el famós armer milanès Tomasso Missaglia designava Gaspare Zugnio agent seu a Catalunya, Galícia i altres terres dels
el fonamental text d'Eiximenis, la "peça de ferro" (§ 36), que designava un plastró metàl·lic que defensava el pit del cavaller, dit en francès
apareix en alguns textos de la primera meitat del segle XV per a designar una protecció toràcica, que, de primer, podem assegurar que hom
"pansière" i al castellà "pancera", amb què es designa la part de la cuirassa que cobreix el ventre. Ara bé, a continuació de la
aquest faldatge era el que la primera meitat del segle XV era designat amb el nom de llagosta, que retrobem, en relació amb les plates, de les
el de "Krebse". El terme llagosta devia usar-se, encara, per a designar qualsevol element de l'arnès fet a base de llaunes imbricades, car Pere
maig). 49. A l'època de l'arnès blanc el mot plates designa una protecció molt ben determinada: les defenses del pit i de l'esquena,
en singular, cuirassa. Hom podria sospitar que la forma plural designava el conjunt dels elements protectors del pit i de l'esquena, i que la
"coselete", terme amb el qual, al segle XVI, era designada la protecció general del cos, incloent-hi extremitats i cap. En el nostre
de colse". El terme guardes és poc precís, ja que és emprat per a designar tot reforç, dobladura o sortint d'una peça defensiva que la fa més
e ansimesmo falsó el braçal" (fol. 98v·). Ignoro què designen les rajoles que, entre proteccions del braç, esmenta Pere Maça
i segurament en general ho devien ésser, sospito que de vegades hom en designava dues modalitats d'aquesta protecció. Quan Pere Maça (1418) i
es diu "braconnière", que al meu entendre de vegades era designat amb el nom de llagosta (§ 48). Sospito, encara, que el faldatge

  Pàgina 1 (de 57) 50 següents »