×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desinteressar |
Freqüència total: 100 |
CTILC1 |
i alta noblesa." Hipòlit "Ben mirat, què m'importa Fedra?", es | desinteressava | el no gens madur pensament del gambaire. "L'he odiada sempre, i per | que, de fet, les multituds —en uns llocs més que en d'altres— han anat | desinteressant | -se de les seves creences tradicionals. Potser és en això, precisament, | pel que fa a la generalitat de l'Arxipèlag. A ferm d'abandonistes ens hem | desinteressat | i ens hem marginalitzat respecte de cada una de les illes germanes. De | o ordre dels elements interiors de la frase); Flaubert sembla | desinteressar | -se'n; no descura les tasques pròpies de la narració; aquestes tasques, | de l'aplicació que té al seu deure, pel plaer que sent de complir-lo, i es | desinteressa | de les lloances, l'estima i la reconeixença, que li manquen de vegades. | després romanen quietes, enfonsen el cap entre les espatlles, i es | desinteressen | dels ossos i residus de carronya que, dessota els arbres, continuen | si preferentment se delectava en les violencies del drama humà, no es | desinteressava | , per això, dels grans espectacles del cel i de la mar. Mes amb les | una admiració generosa per aqueixos gegants grollers que no pogueren mai | desinteressar | -se de les coses que els havien ensenyat a estimar i que, no gens menys, | rebedor, l'aclaparament del senyor Colomines s'accentuà. A la fi semblà | desinteressar | -se totalment —malgrat la indubtable incorrecció i la prepotència verbal | tots dos perquè la precipitació no els aboqués al mal tracte. Afectaven | desinteressar | -se de l'afer que els reunia, i l'un parlà de l'exprés de bon matí i | Honorina, aquella vella romàntica i estranyota que, fins aleshores s'era | desinteressada | completament de la gent del mas Cotells? Per què, en el precís dia del | de la Història amb ulls d'espectador erudit, però que en el fons es | desinteressa | de l'actual tragèdia del món nostre, s'aixeca la fe en una possible | marge i a la insabuda del rei. Això no vol pas dir, però, que Alfons se'n | desinteressés | del tot. Ja el 1417 la seva biblioteca de València posseïa unes | desentès de tot el que no és ell; que, després de crear, es | desinteressa | , com un mal pare, del destí de les seves criatures, ja sigui per | la primera feina que l'escola dissociada fa, secretament i traïdora, és | desinteressar | , dissociar de l'escola. Aquest és un joc que no falla. És una | i no en fes cas i es deixés tancar sistemàticament el pas a l'aigua, es | desinteressés | de la vida marinera i deixés perdre els seus ports i les seves flotes? | mateix temps clogué la històrica rivalitat anglo-francesa. Anglaterra es | desinteressà | del Marroc, i derivà poc a poc de l'isolament a ser un membre del sistema | la pedagogia, un material del qual la pedagogia no es pot en cap manera | desinteressar | . Així la pedagogia, amb tot i la seva personalitat imprescriptible, no | igual a la suma dels drets dissidents i reservar la suma suficient per | desinteressar | els indiferents; o bé pendre per capital l'actiu net global de la | absorbida, es liquida. Realitza la quantitat de béns suficients per a | desinteressar | -se absolutament de sos creditors, sigui per pagament immediat, sigui per | recepcions i altres festes. Les senyores, per la seva part, no s'havien | desinteressat | tant com els homes en l'ús dels capells, i si bé s'han experimentat | confessió desenrotlla pacíficament les seves creences al costat i com | desinteressant | -se de les altres. En la Summa de Penitència de Sant Ramon de | en els meus dotze, tretze i catorze anys, més endavant no acaba de | desinteressar | -me i és per a mi molt més que un violí d'Ingres. El meu pas per l' | rondinaire, i, com no tenia els nervis prou fins pel microscopi, arribà a | desinteressar | -se de les ciències positives i començà a trobar gust en la literatura de | en l'interior de la psique humana; en l'existencialisme, que convida a | desinteressar | -se precisament dels elements que són fruit de la percepció intel·lectiva. | havia de prendre-ho en consideració. En aquest punt Freud començà a | desinteressar | -se de la terapèutica i dirigí el seu interès cap a la comprensió de la | el qual amb aquestes esperes en té de sobres per decaure d'esperit i | desinteressar | -se absolutament del que exposa l'orador. En aquest punt concret, | la seva Carta al Cardenal Segura, que ""l'Autoritat Eclesiàstica no pot | desinteressar | -se de les Organitzacions econòmico-socials, sinó fer sentir també sobre | des del punt de mira temporal. ¿Com podríem suposar, doncs, que es | desinteressés | de triar els sacerdots, cridats a una missió tan altament elevada, i que | marge, de la humanitat. Els isola en lloc de fondre'ls en la massa. Els | desinteressa | en lloc d'aplicar-los a la tasca comunitària. No els exalta, ans els | una mica més de progrés? Per a restar units al Crist, ¿haurem de | desinteressar | -nos de la marxa pròpia d'aquest cosmos arrauxador i cruel, que ens porta | de vint segles de cristianisme, cada vegada hi ha més batejats que es | desinteressen | de la fe. D'altra banda, malgrat la nostra presència cristiana en el món, | del seu caràcter extraordinari. Aristòtil, però, afirmava que Déu es | desinteressava | del món i, per als antics, la història no era res més que una sèrie de | no en fa un privilegi exclusiu, no fa de la pròpia sort una raó per | desinteressar | -se de qui no l'ha obtinguda; sinó que de la seva salvació en fa motiu | cristià no allunya els homes de l'edificació del món ni els incita a | desinteressar | -se del bé dels seus semblants, sinó que, ben al contrari, els imposa el | propi del misteri religiós. Això no significa de cap manera que ens | desinteressem | d'aquest últim aspecte (d'altra banda el valor del contingut és condició | la fe suscitarà, sens dubte, algun retret aquí o allà que ens acusarà de | desinteressar | -nos de l'acció, quan aquesta és decisiva. Ja n'hem subratllat el seu | és una condició dels veritables sentiments d'amor. Només som capaços de | desinteressar | -nos dels nostres sentiments i desigs, o de sacrificar-los fins a un cert | paraules: tracta de comprendre el que la realitat, ella mateixa, és. Es | desinteressa | de si mateix per tal d'interessar-se per les coses. Això suposa | o afectives que s'hi barregen. També per a Maragall el poeta s'ha de | desinteressar | de tot el que no sigui forma, ha de cercar una emoció purament | han imposat l'ús oficial del neerlandès, mentre que l'alta burgesia s'ha | desinteressat | de la qüestió. Tot progrés de la democràcia aporta, doncs, una tendència | recórrer a eufemismes vagues—, la ciència es volatilitzarà, l'home se'n | desinteressarà | ." Una tasca importantíssima, doncs, apareix per als coneixedors de la | (1958, 132); però, al costat d'això, es " | desinteressa | " del moviment catalanista, que ella mateixa havia suscitat i que | sanejament en allò que depengui de la seva situació pròpia, però no pot | desinteressar | -se del camí que emprenguin els altres. És a dir, que les solucions han | vells —molt interessant tot, i vital segurament, però que no ens obliga a | desinteressar | -nos de la resta—. Però tot el que teniu de competents i de ben | ¿Però que no som un poc vells, ja, Tonet? Començava, amb els anys, a | desinteressar | -se dels problemes econòmics. Si jo li explicava que un viatge a Roma ens | En aquell moment entraren cinc viatgers molt elegants i el receptor es | desinteressà | de mi. —El senyor —vaig cridar— desitja que no li tornin donar el títol | o al teu desinteressament. {Ànima} Mai no t'havia deixat ni em | desinteressava | de tu. Jo et feia iguals retrets. Molts cops semblava que t'oblidessis de | cosa que no vol dir de cap manera, com creuen aquests pares, que es | desinteressa | de l'aspecte social. L'analista no és, com alguns volen creure, l'aliat | últims anys. L'intuicionisme i la cultura No volem que els literats es | desinteressin | del que s'ha fet ni del que s'està fent al llur entorn, ans el contrari, |
|