×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desistir |
Freqüència total: 510 |
CTILC1 |
havia nascut. Tino Costa dubtà si l'ensenyaria al seu ex-professor, però | desistí | de fer-ho per por de les seves burles. Això no obstant, Tinet —que així l' | veu de retret que començava a formular-se en la pròpia ànima. Acabà per | desistir | del seu intent, i va dir-se: "Pensa en Mila; vol parlar-me de | i volgué també collir l'esplèndida flor blava d'un card; però hagué de | desistir | de fer-ho a causa de les punxes. "En cada cosa ens dóna Déu una lliçó i | temptada de demanar-li que l'acompanyés, si més no, fins a Argona. Però | desistí | . Què no serien capaços de fer-li? No: no ho farà. Mila l'estima aquesta | de malícia, que les persones no proveïdes d'una tal genialitat hauríem de | desistir | -ne i procurar ser verídics sempre i per principi. Encara que dir la | que eren al pati s'han girat vivament cap a la mina. Naturalment, he | desistit | d'obrir el pas d'una mina a l'altra. A més, les dones no haurien pogut | qualque nina amb l'excusa de comprar-li una joguina, però de seguida ha | desistit | del rapte i ha tornat amb l'infant a la seva mare... —És molt mona. Miri, | has fet tu i sobretot què resoldràs. Tornaràs? Una mena d'impudor em fa | desistir | d'exposar els meus sentiments. La meva educació burgesa —que encara pesa | El meu braç et cenyia l'adorable cintura. Somreies tristament. | Desistíem | els dos, i darrere la tàpia alenaven els trens. En el | i tot plegat em va semblar que era un avís de la Providència, i vaig | desistir | del meu bany, i, encara més, vaig veure a una trentena de metres de la | i anaven mal equipats i que, si no tenia unes bones botes, era millor que | desistís | . Però ell, infantil i esbojarrat, no em va voler creure i tornà de la | avivava prats, però tan plans, que ara només poden | desistir | virginals, i tret dels cables i pilons, les idees de | compliment. Jo m'escarrasso com les altres. I tu, estàs satisfet? | Desisteixes | de tot projecte de separació? Víctor. [(Amargament.)] Jo | de tot projecte de separació? Víctor. [(Amargament.)] Jo | desisteixo | amb facilitat, Júlia. Prou que et consta! Júlia. És que seria un | que havia intentat posar-se aquesta mena de lligacames havia hagut de | desistir | , perquè li venia mareig; això era la causa que Mado s'estés contínuament | dir res. A mesura que anava empassant-se la sopa de mala gana, anava | desistint | dels seus projectes melodramàtics i dels seus intents de confessió. "Amb | com ell li demanava, a exigir que li tornessin aquell document. Però | desistia | de seguida perquè això hauria estat mig delatar-se i remenar les coses, i | dic, romp la tradició imitativa del Renaixement. El pintor | desisteix | de copiar la realitat, però com que encara ha d'ésser la matèria primera | i s'exposaria llavors a persecucions per calúmnia. Per tant, ha | desistit | d'atacar per aquí i fa la prova a base dels textos. Tira mà de cartera i | abans que pilot. La família va oposar-se, doncs, al meu desig, i jo vaig | desistir | . Em preguntaven cada dia si jo estava decidit a estudiar. Jo responia | -me d'anar a veure dones. Vaig tenir la força de resistir i de fer-l'en | desistir | . Durant uns quants dies vàrem menjar a gust, en llocs econòmics, però | en aiguamolls, que un moment ens van fer pensar a retrocedir i | desistir | . Havíem sortit finalment en una terra plana, travessada per un camí | vaig poder recobrar ma llibertat d' acció, y al veure que aquella fera no | desistia | de sos punibles proposits, no vaig tenir mes remey que fermhi á | la lluyta interrompuda. La Filomena y jo aixis ho compreniam y per xo no | desistiam | de la nostra actitut. Per fortuna de tots, va voler la casualitat que | ferma aquella reconciliació, digué: —Es que jo no vull que'us limiteu á | desistir | de vostre propósit de matarvos y á prescindir de las causas que'us han | una lluita victoriosa contra els vents, o si en sobrevivien més dels que | desistien | de l'intent i rarament, o mai, volaven. És el mateix que passa amb els | Princesa de Clèves parlau-ne malament perquè es vengui". He | desistit | d'aquell propòsit. Sí, tinc, però, molt d'interès en què el llibre sigui | li permetia de desbaratar-lo. Les autoritats de Barcelona miraren de fer | desistir | del viatge els del C. N. R. amb una coacció elemental: a la més lleugera | papers, amb tantes lletres seves. Desproveït de dades i de dates vaig | desistir | . Ara, ací a Mèxic, requerit per Ferran Cuito, no he sabut negar-me a | a esperar les Constituents per a l'organització federal d'Espanya, es | desistí | de tirar endavant el projecte d'Estat Català, i ni tan solament es va | del moviment català, i aconseguí, a còpia d'insistència, fer-los | desistir | de l'intent. Els organitzadors del cop, el més significat dels quals era | voluntat no hi ha empresa impossible. ¿Es veié el desengany de fer-me | desistir | de sermonejar-lo? ¿Foren les bones paraules que a la fi l'amansiren? ¿El | dàlmata amic meu i irreductible a la dominació austriaca. Però aviat vaig | desistir | . Perquè un jorn, després d'haver aguantat penosament, vora l'ampit d'una | esvaídes. Mes les penes cada dia més difícils de soportar no feren | desistir | la Carme del séu propòsit d'anar al ball; i tan prompte com, ja tocades | tenebres del capvespre ombrejaven amb més esglaiadora paúra, la fés | desistir | de la que ella creia ésser la única solució que li restava, i semblant | la resposta, amb la por de que tu, veient-te amb altres camins oberts, | desistissis | del teu casament. I jo... jo... quant més temps ha passat, més pena n'he | Corberes. Semblava que, amb la seva beutat el Rosselló ens volgués fer | desistir | de la nostra excursió per males terres. Després vàrem seguir la carretera | tendint tal vegada cada un d'ells a una mateixa i alta finalitat? | Desistiríem | de seguir endavant si no ens arribés, de sobte, el ressò de la veu dura | consentir que a vostè el trobessin faltant a n'el sisè manament i perque | desistís | de seguir-lo i digués de que degudament informat podía assegurar que no | aquell cotxe o fugir-ne. Hi quedà palplantat davant uns minuts i a la fi | desistí | d'entrar a la pròpia casa, i inicià una passejada per aquells indrets de | volia, amb tan franca resolució en el sacrifici, que acabaria per fer-la | desistir | del comiat amb l'anticipació de la recança. Així ho reflexionava Pina, | ella li havia dit que ho deixés córrer, però no l'havia pogut fer | desistir | del seu propòsit. Aquí tens això, i en paus. És veritat que ell ho donava | tota negra, els torna a fer adonar de l'engany del carnívor. El llop no | desisteix | de la dèria i s'enfarina curosament les potes. Aquesta vegada, a més del | embrollaven. Davant d'aquest fet incontrovertible, el jove Aspriu | desistí | d'amoïnar-se a escriure i barrejar números. Obrí la mà i tancà els ulls. | En Boi provà encara de fer-li unes quantes reflexions per tal de fer-lo | desistir | del seu temerari propòsit, però no en va treure res. En Bau escoltava | foraster, com per tants altres pobres s'interessa... —Oh, damisel·la! | Desistiu | d'aquest projecte! Jo us ho demano! ¿Què seria de nosaltres, del pobre | que dieu, si us abandonés seria una ingratitud i una crueltat. —Així, | desistiu | del vostre projecte de córrer pels pobles —li demanà la senyora Isaura, | perdonés el senyor Pelai i la senyora Isaura. Però, amb molt bon acert en | desistí | , no tant per temor com perquè veia que aquella revelació, ultra el perill | desencadenarien en el cor del baró quan sabria l'engany, no podrien fer | desistir | a Marianneta del propòsit de la confessió. Sabia que aquesta confessió | Per quin et decidiràs? —em dic càndidament a mi mateix. A la fi, | desisteixo | de fer el passeig. —Ara tot consistirà —penso— en trobar un cafè que no |
|