×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desitjós |
Freqüència total: 956 |
CTILC1 |
casament. Sileta, davant aquell desig d'ell, semblà trista i a la vegada | desitjosa | del canvi. De seguida arribà Nadal. Tino Costa es preguntà una vegada més | el padrí trobà que la porta era tancada. Pensà que Mila l'havia ajustada, | desitjosa | de silenci i de solitud, però en empènyer-la, s'adonà, no pas sense | mal protegit pel faldó de la camisa. Amb els peus va cercant els graons, | desitjós | d'evitar el contacte de les parets, ensopega, però aconsegueix de | ; és tan fàcil de prendre mal! —Què vols que li passi! —digué el pare, | desitjós | d'emportar-se'l. La mare, encara que de mal grat, acabà per conformar-se | dalt un penyal. Us vaig veure una nit solemnial que | desitjós | de calma vaig pujar-hi. Tancat ja estava el temple mil·lenari; | que a ningú no se li acudirà portar-lo a la batalla. Alguns, però, més | desitjosos | de precisar-ho tot, fan constar que no admeten l'escut, com Pere Pardo | a cavall amb la batalla a peu, el qui defensa el segon estil és el més | desitjós | de sang i que la lluita acabi aviat. L'expert cavaller Joan de Boixadors | candelas fan un ciri pasqual, veli aquí! —Ben cert, —feu la Madrona, | desitjosa | de no allargar la nova conversa. —Altrament, ab lo que vosté 'm deya, no | pare tingué d' emigrar, lográ redimir son nom y acabá pera fershi rich. | Desitjós | de que son fill pogués un dia mellorar lo conreu dels seus | del pensament, que la he somniada, qu' he rondat per aqueixos carrers | desitjós | de véurela, que m' ha semblat una centuria 'l temps passat fins avuy, y | mot més, refent en lo secret de la memoria tota l' escena de la cayguda, | desitjós | de trobar la clau de la seva disculpa en cada un de sos detalls. Una | instints. Se descubrí humilment, acotá 'l cap y seguí com un anyell, | desitjós | de redimirse als ulls d' aquella dama. —Com está? —preguntá aquesta ab | clar, que ens casarem", vaig respondre jo sense la més mínima convicció, | desitjós | només d'obtenir aquell triomf momentani. Ella pujà a les seves | . Sovint, en arribar al llindar del Parc, jo li deia: "No vinguis més", | desitjós | de no haver de mentir, de no haver de daurar la meva misèria. Però ell em | com de la pesta. I jo, en canvi, que no era sinó un aprenent d'escriptor, | desitjós | de saber el bo i el dolent de la vida, mal armat per a defensar-me en el | tova, ampla, a la qual abotaran foc al cap d'uns moments, quan els veïns, | desitjosos | d'anar a sopar, vagen a la plaça a vore-la cremar. La foguera ha començat | bou, desfet, agullonat pels quatre costats, febrós, assedegat, famolenc, | desitjós | de morir, ressentit i venjatiu, ix del corral. ¿Què ha de fer, si no li | perque, la pobre, no abandona un instant lo treball, sempre | desitjosa | de portar á casa la setmanada y ajudar, en sa reduhida y modesta esfera, | les seves ales l'amplitud, més buida, semblant a l'aire, | desitjós | de veure des de lluny i a pleret el Cel empiri, estès | si tinguessin amb què; d'un a un, d'altres; qui | desitjós | de semblar un déu, alegre saltà vers l'Etna flamejant, | Aquest migdia un Esperit vingué a la meva esfera, | desitjós | de conèixer, així semblava, més que no ha fet l'Omnipotent, i | Primer que els teus companys, però, t'avances, | desitjós | d'arrencar-me algunes ínfules, per exhibir a la resta aquest | i encara durant molt temps hi ajornarà el crepuscle, | desitjós | d'escoltar-te quan relatis el seu engendrament i la naixença | discurs, o bé incapaç d'entendre matèries tan sublims, ans | desitjosa | de reservar-se el goig fins que ho relati, per a ella | per circumspecta o prou forta, insisteix per anar a part, | desitjosa | de donar prova de la seva fortitud; Adam cedeix a l'últim. El | molt aviat amb aquests mots pacífics: "Dona imprudent, i massa | desitjosa | , no menys que abans, del que no saps, desitges que al | la victòria. Actualment comptem ja amb una burgesia econòmicament potent, | desitjosa | de justificar-se socialment i amb provades ganes de guanyar pels seus | penes distingible en el terreny dels fets, quedava plantejada. València, | desitjosa | d'equiparar-se a Saragossa i a Barcelona, i de compartir amb elles la | aquell caminant que marxa vers l'horitzó visual, anhelós d'abastar-lo i | desitjós | de llençar-se a un gran repòs en arribar-hi, indiferent del tot a la | de tot cant mentre el seu govern dura, i vola just ran de la bardissa, | desitjós | de salvar-se dels seus mals intents no fent-se veure massa. Desventurat | i doloroses. Des d'allavors que un plomet se li ha posat damunt el cor i | desitjós | , l'ull obert, la pell vermella, espera que la claror del dia dibuixi les | indecisos, vacil·lants, però poc a poc van desapareixent en l'interior | desitjosos | d'oblidar el dia d'hivern —la pols i el fred— envoltats per la llum | nena surt a l'escena dient el seu paper amb gran desenvoltura. Tothom riu | desitjós | d'ofegar l'angúnia de son cor oprimit: els ulls s'animen sota les | xic perillosos; a mi em vénen unes pensades... Les altres la esguardaren | desitjoses | de que digués quelcom per a vessar l'onada de melangia que les amarava, | funest li sortís al seu encontre; duia col·locades les mans sobre el pit | desitjós | d'assossegar son cor que aletejava com un ocell bellugadís. De sobte donà | es posà la mà al front. —Per a què seguir —digué. I sos ulls cercaren | desitjosos | un conhort en la realitat voltant. En aquest moment la lluna nacrada | tapissers flamencs amb l'obligació d'ensenyar l'art de la tapisseria als | desitjosos | d'aprendre-la. Més tard, quan, després de la decadència, apunta el | la vida d'abans li anaren crexent de día en día. Però tossuda y | desitjosa | , per lo tant, de que fos l'Antolí qui hagués de cantar la palinodia, | qui estava donant la llissó y dels seus companys del costat, estona hà | desitjosos | de pendre part en la gresqueta preparada devant d'ells. Fins allavors no | comprench que no puga ficarshi qui se la estima un xich, si no està molt | desitjós | de jugàrsela a cap ò creu. No oblidin que som a Espanya y que me referexo | y'ls ulls fòra del ídem, com si sentís un nou sermó de la Montanya; però | desitjosa | d'acabar, tement sempre l'entrada de les noyes, se cusí la boca | del carrer. Vaig aturar-me, naturalment, i vaig clavar mon esguard | desitjós | en aquell tresor enfangat. El fruit em feia venir salivera, mon estómac | Com li he dit abans, arribà per a mi un fet extraordinari. El meu pare, | desitjós | de completar la meva educació, de fer-me una mica home, va decidir | fixant sos hermosíssims ulls, d'un verd ambarí, en la faç del jove, | desitjosa | de llegir-hi la impressió que aquell lloc li produía. En Lluis, com si li | treball fet a gust, en Blai posava en ell tota la seva ànima, potser més | desitjós | del viure enfeinat que del mateix guany que aquest li reportava. I això | bruixa, porca, marrana, que m'ha cremat! Donya Irene, tan fòra de sí com | desitjosa | de complaure al noi, agafà pel braç la institutriu i, mostrant-li la | que sens dubte devía sentir pels dos llits que li preferíen, i, | desitjosa | de trèure-la del neguit que tan palesament veia estampat en sos ulls | quan els llums foren encesos, els esguards de les tres persones toparen | desitjosos | de contemplar-se. En mig seia la velleta petita i pansida, amb dues | la vida el temps s'escolava lentament, decidiren ficar-se ciutat endins | desitjosos | de fer valdre la bella ocasió i fruir els instants. Passaren dies, més | . —Oh, sí! Des d'aquella tarda del cine que l'he buscada per tot arreu, | desitjós | d'enraonar una estona amb vostè; de vegades he passat pel seu carrer en |
|