Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és l'habitual dels reis, dels poderosos i d'altres que no ho són tant.	Desitjo	que els meus amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n
marqueteries. Encara que dubtem del seu èxit en un camp o en l'altre,	desitgem	, cortesos, a la coratjosa amiga la il·lusió d'un escrúpol de sort. Metis
tota la vida. Una noia bonica, dolça, submisa, callada i neta.	Desitjo	que la Ker et trigui, però la teva dona, per excel·lent que la imaginis,
Procurarà de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no	desitja	. Plora sense llàgrimes el seu infortuni. Després, de seguida, es vestirà
És fàcil de manar-los, pobra gent, conec els meus sotmesos, i el que	desitjo	és sempre la meva suprema raó. Entretant, anem-nos-en al palau i
casa buida, on, si no a ell, podien anar els seus pensaments? Ell havia	desitjat	venir per les festes nadalenques, per passar-les amb ella a la llar. La
Mila no hi anava de grat, baldament fos la cosa —com ho era— que hagués	desitjat	per a Mila amb més il·lusió. Sinó que ell pensava que en aquell casament
de la Creu, quan Mila l'anà a veure una d'aquelles tardes, l'abraçà i li	desitjà	una llarga ventura, encara que amb menys entusiasme que les amigues.
boda es celebrés a la primavera, acabà per resignar-s'hi. —Ja que així ho	desitgeu	, sigui a la primavera. Però tampoc en aquesta ocasió el padrí no quedà
—Jo vull el que voleu vosaltres, padrí. Tiago és bo i m'estima. Què puc	desitjar	més? En l'accent de la veu el padrí percebé una profunda tristesa, un
una cosa: que, si més no, hi hagi pau i veritat en els meus dies. No	desitjo	res més, i, si bé ho consideres, no és pas poca cosa el que desitjo. ¿
. No desitjo res més, i, si bé ho consideres, no és pas poca cosa el que	desitjo	. ¿Has sentit res de més profund que el sentit d'aquestes paraules: "Hi
totes et trobem a faltar."" Mila comprengué que també la professora	desitjava	el seu retorn. Es canvià de seguida de vestit i vingué amb nosaltres al
Mila s'avançà de sobte, i li digué: —M'acompanyarà fins a la plaça, tia?	Desitjo	tant d'arribar-m'hi! Pujaren plegades pel mig del carrer. Mila, en la
fogueres, mirant-lo allunyar-se al fons i girar-se a mirar-la. Com	desitjava	en el seu cor —també ara— que romangués una estona més al seu costat,
encara que fos sense parlar, només sentint la seva companyia! Com hauria	desitjat	que no la deixés sola en aquesta nit càlida, i torbadora, encesa tota de
ell. Ella li confessà la veritat: li digué que ell li havia fet dir que	desitjava	veure-la, i que ella, no veient en el fet res de censurable, havia
en la llunyania. Tino Costa somreia de joia. Aleshores el minyó hauria	desitjat	que el seu viatge no s'acabés mai. S'escaigué que un dia el temps es
paraules no són res. —I, amb tot, voldria sentir-ho dels teus llavis; ho	desitjaria	amb el mateix daler amb què un que es mor de set desitja encara que no
llavis; ho desitjaria amb el mateix daler amb què un que es mor de set	desitja	encara que no sigui sinó una gota d'aigua que li refresqui els llavis.
moment, Tino Costa, mirant-la, tenint-la encara abraçada, li parlà: —Com	desitjava	veure't, Mila, aquesta nit! Déu, com et necessitava! La seva veu sonava
que cerqués empar. Ara parlaren en un repòs de plenes benaurances. —Com	desitjava	veure't, Mila, estimada meva! Era com si m'hagués de morir. Una ombra de
he dit— no és més que un anhelar, un noble impuls, el que nosaltres havem	desitjat	que succeís en presència d'una injustícia o d'una impietat declarada: és
i deixa anar l'aigua pel riu. Ja saps com és Mila: és un àngel, però quan	desitja	una cosa... Cal deixar-la. Si molt convé es cansarà per ella mateixa;
on tantes vegades havien llançat a volar plegats llurs fantasies i havien	desitjat	embarcar-se per a no sabien quin país, en aquells dies d'alegries i de
s'aixecà a rebre'l. Quim Bisa s'avançà devers ell, li allargà la mà i li	desitjà	llarga felicitat. Tino Costa la hi va estrènyer commogut. Això no
ja completament vençut per l'angoixa—. Tot em cansa, saps? No sé què	desitjo	ni què espero; no sé darrera de què van les meves il·lusions; no sé què
a la follia. Res no mancava a Mila de tot allò que per a ésser feliç pot	desitjar	una dona: si volia joies, joies tenia; si volia vestits lluïts, vestits
lluny de la realitat, de com era diferent la vida de com ell l'hauria	desitjada	i la sentia; i s'adonà que una vegada més s'havia llançat sense
fi pròxima i, tal vegada secretament, per ell i per sa filla, no la hi	desitgés	. Per a ell ara no existia més que Sileta; fins a tal punt, que a penes
la força abassegadora d'aquell sentiment sentia quasi por d'ell mateix;	desitjava	ja amb tanta vehemència que s'acomplís el que esperava, allò que ella li
i es sentí envaïda d'una desolació tal, que en aquell moment hauria	desitjat	morir. Li semblava talment estranya la seva conducta, tan incomprensible,
sense forces per a reaccionar, per a deturar-la, com amb tanta ardor	desitjava	. Els cops a la porta es sentien cada vegada més forts; i Tino Costa
confusament, entre les llàgrimes. Però a l'instant la reconegué, i Mila	desitjà	que sa mare la maleís, que li tanqués la porta de casa. No hauria fet res
qualsevol recó, i morir allí, allunyada de tots. Morir! Només això hauria	desitjat	: tancar els ulls com per dormir, i no despertar-se mai més. Però Munda
S'estengué sobre el llit, mullada com anava, i tancà els ulls. Només	desitjava	una cosa: morir, no despertar més en aquest món. A fora, en aquell moment
cap lloc no podia amagar millor que a la ciutat. Tino Costa, en rigor, no	desitjava	trobar-se amb Sia; però és possible que en ell alenés un desig
Necessitava canviar d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball? —	Desitges	treballar? —Desitjo diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja
d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges treballar? —	Desitjo	diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una
bé. Com va el treball? —Desitges treballar? —Desitjo diners. —Això ho	desitgem	tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una trista broma, si fou una
La necessito. —Hauries de ser de fusta com ell. Quantes vegades ho	desitjaria	un, no? Ah, com et conec, encara que arrufis les celles! T'he vist,
i Manuel del Santo, reconciliació que ja de temps, i sense ells dir-s'ho,	desitjaven	tots dos, car no podien passar l'un sense l'altre. Un capvespre, ja
em decideixi a donar un altre tomb per allà així que afluixin les feines.	Desitjo	veure-la, però si he de dir-te la veritat, al mateix temps em fa por
ella—. Ell és bo, m'estima; tinc una filla encisadora... què més puc	desitjar	? El vell comprengué que, en efecte, la seva filla no era feliç i que les
a vegades, la mare d'ell no és amb mi tan amorosa o amable com jo hauria	desitjat	. Em passa també que, de temps en temps, sento enyorament de nostra casa.
Anselma, si un dia torno a Santa Maria, i tot succeeix com jo espero i	desitjo	, li demanaré al meu pare que et porti a Santa Maria. A més a més, et faré
enmig de la vall. Va aturar-se un altre cop, panteixant. Mila hauria	desitjat	tenir ales, volar a ella, però havia encara de davallar, perdre-la de
humiliacions, ofenses potser més greus; va estar malalt i havia	desitjat	morir (Mila estava sempre present en la seva ànima, i tal vegada per ella
estava sempre present en la seva ànima, i tal vegada per ella ho havia	desitjat	amb més ardor). Havia desitjat morir, però ni un sol moment no havia
seva ànima, i tal vegada per ella ho havia desitjat amb més ardor). Havia	desitjat	morir, però ni un sol moment no havia sentit cap impuls d'odi o de

Pàgina 1 (de 203)

50 següents