DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desitjar V 10105 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desitjar Freqüència total:  10105 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

és l'habitual dels reis, dels poderosos i d'altres que no ho són tant. Desitjo que els meus amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n
marqueteries. Encara que dubtem del seu èxit en un camp o en l'altre, desitgem, cortesos, a la coratjosa amiga la il·lusió d'un escrúpol de sort. Metis
tota la vida. Una noia bonica, dolça, submisa, callada i neta. Desitjo que la Ker et trigui, però la teva dona, per excel·lent que la imaginis,
Procurarà de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no desitja. Plora sense llàgrimes el seu infortuni. Després, de seguida, es vestirà
És fàcil de manar-los, pobra gent, conec els meus sotmesos, i el que desitjo és sempre la meva suprema raó. Entretant, anem-nos-en al palau i
casa buida, on, si no a ell, podien anar els seus pensaments? Ell havia desitjat venir per les festes nadalenques, per passar-les amb ella a la llar. La
Mila no hi anava de grat, baldament fos la cosa —com ho era— que hagués desitjat per a Mila amb més il·lusió. Sinó que ell pensava que en aquell casament
de la Creu, quan Mila l'anà a veure una d'aquelles tardes, l'abraçà i li desitjà una llarga ventura, encara que amb menys entusiasme que les amigues.
boda es celebrés a la primavera, acabà per resignar-s'hi. —Ja que així ho desitgeu, sigui a la primavera. Però tampoc en aquesta ocasió el padrí no quedà
—Jo vull el que voleu vosaltres, padrí. Tiago és bo i m'estima. Què puc desitjar més? En l'accent de la veu el padrí percebé una profunda tristesa, un
una cosa: que, si més no, hi hagi pau i veritat en els meus dies. No desitjo res més, i, si bé ho consideres, no és pas poca cosa el que desitjo. ¿
. No desitjo res més, i, si bé ho consideres, no és pas poca cosa el que desitjo. ¿Has sentit res de més profund que el sentit d'aquestes paraules: "Hi
totes et trobem a faltar."" Mila comprengué que també la professora desitjava el seu retorn. Es canvià de seguida de vestit i vingué amb nosaltres al
Mila s'avançà de sobte, i li digué: —M'acompanyarà fins a la plaça, tia? Desitjo tant d'arribar-m'hi! Pujaren plegades pel mig del carrer. Mila, en la
fogueres, mirant-lo allunyar-se al fons i girar-se a mirar-la. Com desitjava en el seu cor —també ara— que romangués una estona més al seu costat,
encara que fos sense parlar, només sentint la seva companyia! Com hauria desitjat que no la deixés sola en aquesta nit càlida, i torbadora, encesa tota de
ell. Ella li confessà la veritat: li digué que ell li havia fet dir que desitjava veure-la, i que ella, no veient en el fet res de censurable, havia
en la llunyania. Tino Costa somreia de joia. Aleshores el minyó hauria desitjat que el seu viatge no s'acabés mai. S'escaigué que un dia el temps es
paraules no són res. —I, amb tot, voldria sentir-ho dels teus llavis; ho desitjaria amb el mateix daler amb què un que es mor de set desitja encara que no
llavis; ho desitjaria amb el mateix daler amb què un que es mor de set desitja encara que no sigui sinó una gota d'aigua que li refresqui els llavis.
moment, Tino Costa, mirant-la, tenint-la encara abraçada, li parlà: —Com desitjava veure't, Mila, aquesta nit! Déu, com et necessitava! La seva veu sonava
que cerqués empar. Ara parlaren en un repòs de plenes benaurances. —Com desitjava veure't, Mila, estimada meva! Era com si m'hagués de morir. Una ombra de
he dit— no és més que un anhelar, un noble impuls, el que nosaltres havem desitjat que succeís en presència d'una injustícia o d'una impietat declarada: és
i deixa anar l'aigua pel riu. Ja saps com és Mila: és un àngel, però quan desitja una cosa... Cal deixar-la. Si molt convé es cansarà per ella mateixa;
on tantes vegades havien llançat a volar plegats llurs fantasies i havien desitjat embarcar-se per a no sabien quin país, en aquells dies d'alegries i de
s'aixecà a rebre'l. Quim Bisa s'avançà devers ell, li allargà la mà i li desitjà llarga felicitat. Tino Costa la hi va estrènyer commogut. Això no
ja completament vençut per l'angoixa—. Tot em cansa, saps? No sé què desitjo ni què espero; no sé darrera de què van les meves il·lusions; no sé què
a la follia. Res no mancava a Mila de tot allò que per a ésser feliç pot desitjar una dona: si volia joies, joies tenia; si volia vestits lluïts, vestits
lluny de la realitat, de com era diferent la vida de com ell l'hauria desitjada i la sentia; i s'adonà que una vegada més s'havia llançat sense
fi pròxima i, tal vegada secretament, per ell i per sa filla, no la hi desitgés. Per a ell ara no existia més que Sileta; fins a tal punt, que a penes
la força abassegadora d'aquell sentiment sentia quasi por d'ell mateix; desitjava ja amb tanta vehemència que s'acomplís el que esperava, allò que ella li
i es sentí envaïda d'una desolació tal, que en aquell moment hauria desitjat morir. Li semblava talment estranya la seva conducta, tan incomprensible,
sense forces per a reaccionar, per a deturar-la, com amb tanta ardor desitjava. Els cops a la porta es sentien cada vegada més forts; i Tino Costa
confusament, entre les llàgrimes. Però a l'instant la reconegué, i Mila desitjà que sa mare la maleís, que li tanqués la porta de casa. No hauria fet res
qualsevol recó, i morir allí, allunyada de tots. Morir! Només això hauria desitjat: tancar els ulls com per dormir, i no despertar-se mai més. Però Munda
S'estengué sobre el llit, mullada com anava, i tancà els ulls. Només desitjava una cosa: morir, no despertar més en aquest món. A fora, en aquell moment
cap lloc no podia amagar millor que a la ciutat. Tino Costa, en rigor, no desitjava trobar-se amb Sia; però és possible que en ell alenés un desig
Necessitava canviar d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges treballar? —Desitjo diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja
d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges treballar? —Desitjo diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una
bé. Com va el treball? —Desitges treballar? —Desitjo diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una trista broma, si fou una
La necessito. —Hauries de ser de fusta com ell. Quantes vegades ho desitjaria un, no? Ah, com et conec, encara que arrufis les celles! T'he vist,
i Manuel del Santo, reconciliació que ja de temps, i sense ells dir-s'ho, desitjaven tots dos, car no podien passar l'un sense l'altre. Un capvespre, ja
em decideixi a donar un altre tomb per allà així que afluixin les feines. Desitjo veure-la, però si he de dir-te la veritat, al mateix temps em fa por
ella—. Ell és bo, m'estima; tinc una filla encisadora... què més puc desitjar? El vell comprengué que, en efecte, la seva filla no era feliç i que les
a vegades, la mare d'ell no és amb mi tan amorosa o amable com jo hauria desitjat. Em passa també que, de temps en temps, sento enyorament de nostra casa.
Anselma, si un dia torno a Santa Maria, i tot succeeix com jo espero i desitjo, li demanaré al meu pare que et porti a Santa Maria. A més a més, et faré
enmig de la vall. Va aturar-se un altre cop, panteixant. Mila hauria desitjat tenir ales, volar a ella, però havia encara de davallar, perdre-la de
humiliacions, ofenses potser més greus; va estar malalt i havia desitjat morir (Mila estava sempre present en la seva ànima, i tal vegada per ella
estava sempre present en la seva ànima, i tal vegada per ella ho havia desitjat amb més ardor). Havia desitjat morir, però ni un sol moment no havia
seva ànima, i tal vegada per ella ho havia desitjat amb més ardor). Havia desitjat morir, però ni un sol moment no havia sentit cap impuls d'odi o de

  Pàgina 1 (de 203) 50 següents »