×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desitjar |
Freqüència total: 10105 |
CTILC1 |
és l'habitual dels reis, dels poderosos i d'altres que no ho són tant. | Desitjo | que els meus amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n | marqueteries. Encara que dubtem del seu èxit en un camp o en l'altre, | desitgem | , cortesos, a la coratjosa amiga la il·lusió d'un escrúpol de sort. Metis | tota la vida. Una noia bonica, dolça, submisa, callada i neta. | Desitjo | que la Ker et trigui, però la teva dona, per excel·lent que la imaginis, | Procurarà de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no | desitja | . Plora sense llàgrimes el seu infortuni. Després, de seguida, es vestirà | És fàcil de manar-los, pobra gent, conec els meus sotmesos, i el que | desitjo | és sempre la meva suprema raó. Entretant, anem-nos-en al palau i | casa buida, on, si no a ell, podien anar els seus pensaments? Ell havia | desitjat | venir per les festes nadalenques, per passar-les amb ella a la llar. La | Mila no hi anava de grat, baldament fos la cosa —com ho era— que hagués | desitjat | per a Mila amb més il·lusió. Sinó que ell pensava que en aquell casament | de la Creu, quan Mila l'anà a veure una d'aquelles tardes, l'abraçà i li | desitjà | una llarga ventura, encara que amb menys entusiasme que les amigues. | boda es celebrés a la primavera, acabà per resignar-s'hi. —Ja que així ho | desitgeu | , sigui a la primavera. Però tampoc en aquesta ocasió el padrí no quedà | —Jo vull el que voleu vosaltres, padrí. Tiago és bo i m'estima. Què puc | desitjar | més? En l'accent de la veu el padrí percebé una profunda tristesa, un | una cosa: que, si més no, hi hagi pau i veritat en els meus dies. No | desitjo | res més, i, si bé ho consideres, no és pas poca cosa el que desitjo. ¿ | . No desitjo res més, i, si bé ho consideres, no és pas poca cosa el que | desitjo | . ¿Has sentit res de més profund que el sentit d'aquestes paraules: "Hi | totes et trobem a faltar."" Mila comprengué que també la professora | desitjava | el seu retorn. Es canvià de seguida de vestit i vingué amb nosaltres al | Mila s'avançà de sobte, i li digué: —M'acompanyarà fins a la plaça, tia? | Desitjo | tant d'arribar-m'hi! Pujaren plegades pel mig del carrer. Mila, en la | fogueres, mirant-lo allunyar-se al fons i girar-se a mirar-la. Com | desitjava | en el seu cor —també ara— que romangués una estona més al seu costat, | encara que fos sense parlar, només sentint la seva companyia! Com hauria | desitjat | que no la deixés sola en aquesta nit càlida, i torbadora, encesa tota de | ell. Ella li confessà la veritat: li digué que ell li havia fet dir que | desitjava | veure-la, i que ella, no veient en el fet res de censurable, havia | en la llunyania. Tino Costa somreia de joia. Aleshores el minyó hauria | desitjat | que el seu viatge no s'acabés mai. S'escaigué que un dia el temps es | paraules no són res. —I, amb tot, voldria sentir-ho dels teus llavis; ho | desitjaria | amb el mateix daler amb què un que es mor de set desitja encara que no | llavis; ho desitjaria amb el mateix daler amb què un que es mor de set | desitja | encara que no sigui sinó una gota d'aigua que li refresqui els llavis. | moment, Tino Costa, mirant-la, tenint-la encara abraçada, li parlà: —Com | desitjava | veure't, Mila, aquesta nit! Déu, com et necessitava! La seva veu sonava | que cerqués empar. Ara parlaren en un repòs de plenes benaurances. —Com | desitjava | veure't, Mila, estimada meva! Era com si m'hagués de morir. Una ombra de | he dit— no és més que un anhelar, un noble impuls, el que nosaltres havem | desitjat | que succeís en presència d'una injustícia o d'una impietat declarada: és | i deixa anar l'aigua pel riu. Ja saps com és Mila: és un àngel, però quan | desitja | una cosa... Cal deixar-la. Si molt convé es cansarà per ella mateixa; | on tantes vegades havien llançat a volar plegats llurs fantasies i havien | desitjat | embarcar-se per a no sabien quin país, en aquells dies d'alegries i de | s'aixecà a rebre'l. Quim Bisa s'avançà devers ell, li allargà la mà i li | desitjà | llarga felicitat. Tino Costa la hi va estrènyer commogut. Això no | ja completament vençut per l'angoixa—. Tot em cansa, saps? No sé què | desitjo | ni què espero; no sé darrera de què van les meves il·lusions; no sé què | a la follia. Res no mancava a Mila de tot allò que per a ésser feliç pot | desitjar | una dona: si volia joies, joies tenia; si volia vestits lluïts, vestits | lluny de la realitat, de com era diferent la vida de com ell l'hauria | desitjada | i la sentia; i s'adonà que una vegada més s'havia llançat sense | fi pròxima i, tal vegada secretament, per ell i per sa filla, no la hi | desitgés | . Per a ell ara no existia més que Sileta; fins a tal punt, que a penes | la força abassegadora d'aquell sentiment sentia quasi por d'ell mateix; | desitjava | ja amb tanta vehemència que s'acomplís el que esperava, allò que ella li | i es sentí envaïda d'una desolació tal, que en aquell moment hauria | desitjat | morir. Li semblava talment estranya la seva conducta, tan incomprensible, | sense forces per a reaccionar, per a deturar-la, com amb tanta ardor | desitjava | . Els cops a la porta es sentien cada vegada més forts; i Tino Costa | confusament, entre les llàgrimes. Però a l'instant la reconegué, i Mila | desitjà | que sa mare la maleís, que li tanqués la porta de casa. No hauria fet res | qualsevol recó, i morir allí, allunyada de tots. Morir! Només això hauria | desitjat | : tancar els ulls com per dormir, i no despertar-se mai més. Però Munda | S'estengué sobre el llit, mullada com anava, i tancà els ulls. Només | desitjava | una cosa: morir, no despertar més en aquest món. A fora, en aquell moment | cap lloc no podia amagar millor que a la ciutat. Tino Costa, en rigor, no | desitjava | trobar-se amb Sia; però és possible que en ell alenés un desig | Necessitava canviar d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball? — | Desitges | treballar? —Desitjo diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja | d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges treballar? — | Desitjo | diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una | bé. Com va el treball? —Desitges treballar? —Desitjo diners. —Això ho | desitgem | tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una trista broma, si fou una | La necessito. —Hauries de ser de fusta com ell. Quantes vegades ho | desitjaria | un, no? Ah, com et conec, encara que arrufis les celles! T'he vist, | i Manuel del Santo, reconciliació que ja de temps, i sense ells dir-s'ho, | desitjaven | tots dos, car no podien passar l'un sense l'altre. Un capvespre, ja | em decideixi a donar un altre tomb per allà així que afluixin les feines. | Desitjo | veure-la, però si he de dir-te la veritat, al mateix temps em fa por | ella—. Ell és bo, m'estima; tinc una filla encisadora... què més puc | desitjar | ? El vell comprengué que, en efecte, la seva filla no era feliç i que les | a vegades, la mare d'ell no és amb mi tan amorosa o amable com jo hauria | desitjat | . Em passa també que, de temps en temps, sento enyorament de nostra casa. | Anselma, si un dia torno a Santa Maria, i tot succeeix com jo espero i | desitjo | , li demanaré al meu pare que et porti a Santa Maria. A més a més, et faré | enmig de la vall. Va aturar-se un altre cop, panteixant. Mila hauria | desitjat | tenir ales, volar a ella, però havia encara de davallar, perdre-la de | humiliacions, ofenses potser més greus; va estar malalt i havia | desitjat | morir (Mila estava sempre present en la seva ànima, i tal vegada per ella | estava sempre present en la seva ànima, i tal vegada per ella ho havia | desitjat | amb més ardor). Havia desitjat morir, però ni un sol moment no havia | seva ànima, i tal vegada per ella ho havia desitjat amb més ardor). Havia | desitjat | morir, però ni un sol moment no havia sentit cap impuls d'odi o de |
|