×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desjunyir |
Freqüència total: 22 |
CTILC1 |
Marina sentí que les llàgrimes —llàgrimes de joia— li mullaven els ulls. | Desjunyiren | l'animal davant la porta, mentre Jaume explicava que havia pujat aviat | Unes nenes tornaven amb els anyells de la pastura, els pagesos havien | desjunyit | els bous, deixant el camp a mig llaurar, les dones corrien pels carrerons | esdevenir tal que de si mateix vingui allò de què hom ha de gaudir-se, a | desjunyir | -se de les coses exteriors per tal de no haver de menar la neguitosa vida | sovint al port i sense esperar que els afers t'abandonin, tu mateix | desjunyir | -te'n. Condicions per a dedicar-se als afers exteriors VI. | i ornat de qualitats poètiques i musicals ben remarcables— no ha pogut | desjunyir | -se de l'estrany Govern d'Anglaterra. Des de llavors, malgrat els seus | de l'Art. Per això és un pecat contra la societat i contra la pàtria el | desjunyir | l'art del poble, fent-lo llaminadura exclusiva d'una reduïda | amarada de sol, embellumava com una gegantina medalla d'or. A la fi, | desjunyien | i abeuraven el bestiar. El dinar, abocat, ja fumejava. Escudella fresca o | paret. La noia, que ha aturat el carro en un racó, abans de penetrar-hi, | desjunyeix | l'animal de les vares i, afectuosament, li dóna una patacada al cul | de raça del gran Croníon. Digues, doncs, què hem de fer, | desjunyir | llurs cavalls corredors, o bé aviar-los que vagin a un altre | i va cridâ els altres escuders amatents que el seguissin. I van | desjunyir | de sota el jou els cavalls tots suats, i els van fermâ a les | que nosaltres; però quan el sol ja tombà cap a l'hora dels bous | desjunyir | , els Cícons domaren llavors els Aqueus, i els feren vinclar-se: | Travessem la plana anivellada, vint parelles de rengle, fins que ens | desjunyeixen | de bell nou, i aleshores ens posem a pasturar, mentre els canons grossos | amb els cavalls aparellats, i és hora que sien | desjunyits | llurs colls fumosos. Llibre terç [Invocació i | Zeus s'endevina. Digues, doncs, què farem: ¿els ràpids cavalls | desjunyir | -los, o els acompanyarem a la casa d'un altre que els rebi? I | d'altres servents corredors que el seguissin. I els cavalls | desjunyiren | de sota el jou, que suaven, i els van fermà' a les estables i | homes que d'immortals tenien semblança, i del carro | desjunyiren | les mules i entraren la roba a la casa. I ella anà al seu | me tornarán á amar, com un parell de braus que 'l bover | desjunyesca | , per, al ser vells, poderlos mellor aparellar.— Diu Jehová; y | Tot el poble en pes, els esperava a l'entrada de Malpui. Aleshores van | desjunyir | la mula i van transportar a coll d'homes la imatge fins a l'església. La | i la pols que li entrava pels narius, treia el fetge per la boca. En | desjunyir | -la, el foraster exclamà: —Més fina que la mussolina! Com si ho hagués fet | llençar un bram, el seu bram d'alerta de les situacions compromeses. En | desjunyir | -la, el Cisco va adonar-se per les inicials de la cingla, que els arreus de | cap a la cabana si la finca en tenia una i era lluny del poble. Aleshores | desjunyia | les mules, els donava menjar, preparava els civaders per a l'hora de | una hora i mitja i, un cop allà baix, encara haurà d'apariar els vedells. | Desjunyeix | les vaques a l'extrem de la boïga, després les engega camí avall perquè |
|