×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb deslligar |
Freqüència total: 853 |
CTILC1 |
i ell, Jeroni, havia de suposar que el cabell, que per primer cop havia | deslligat | , fet lliscar, però no gaire, perquè no devia ser ni tan sols net, | l'horta, a l'esquerra de la masia, a la part de darrera. Anà al pati i | deslligà | Canela; li mirà la ferida; la ferida tenia un bon aspecte i s'animà | era trist i et feia plorar. Mesos després, quan la mare abadessa et | deslligà | els cabells i l'abundosa cabellera quasi vermella et cobrí l'esquena, | i la cinteta vermella que el lligava. Vaig agafar el ramet de boix i vaig | deslligar | la cinteta i la hi vaig donar i de seguida es va treure la cartera i la | després d'una vida dedicada al treball de cada dia i a la lluita. Va | deslligar | els dits i aleshores va ficar-ne dos a dintre del gerro que tapava la | i els peus amb els meus peus i vaig fer baixar la mà avall i li vaig | deslligar | el lligam de la cintura perquè pogués respirar bé. Li vaig encastar la | En aquesta darrera, la innovació és sempre dolorosa, perquè, | deslligada | del passat i del futur, no s'incorpora mai definitivament a la vida i, | 489). Quan hom es proposava de matar un cavaller caigut, calia | deslligar | -li les corretges del bacinet per tal de tallar-li el cap. Així | i el català tingué el gest cortès d'aturar el cavall del seu adversari, | deslligar | -li el peu de l'estrep i ajudar-lo a llevar-se, per a prosseguir la | provisòria. Però que no se'ns faci dir que l'home pot o ha de | deslligar | -se d'aquesta interioritat. No està en el seu poder de fer-ho, i la saviesa | corre a veure què passa. S'han fet inseparables. L'antic company s'ha | deslligat | de mi. Ara ells dos sempre van junts i comprenc que diuen mal de | meus ossos ets tu, i la meva sort mai de la teva no | deslligo | , alegries o infortunis." Havent-ho dit, talment qui es reconforta | La religió, opi del poble.""" "Digué i s'alçà engallant-se, es | deslligà | el cinturó vermell i estengué el braç perquè callessin. Empunyava el seu | prou! I tu? No vaig respondre. Tots els problemes que jo provava de | deslligar | , nus darrera nus, en la meva solitud i clavat a la meva cadira, aquest | nus, en la meva solitud i clavat a la meva cadira, aquest home els havia | deslligats | enmig de les muntanyes, a l'aire pur, amb l'espasa. Vaig tancar els ulls, | En mi es desvetllà l'ànima dels homes primitius, quan encara no s'havia | deslligat | ben bé de la terra i sentia encara directament, sense la intervenció | hi trobarien gran riquesa de joies i monedes. I, quan més s'afanyaven a | deslligar | cintes i sivelles, vet aquí que una claror els feria els ulls, una claror | vellesa als pobres treballadors. Algun naturalista podria dir el seu nom. | Deslliga | un cant de cinc notes, sempre iguals, i no passa més enllà. La primera | i ja la veieu emmorenida per afrontar la solellada. Ses ales humides se | deslliguen | , s'allarguen més enllà del cos ovalat, s'allisen amb unes tenses | presentéssim fins que ell no ens avisés. "Perquè els Onze —digué— estan | deslligant | Sòcrates i donen ordres perquè mori en el dia d'avui". No havia passat | ¿Seria, doncs, primàriament, en casos semblants que el filòsof es revela, | deslligant | tant com pot la seva ànima de la comunitat amb el cos, a diferència dels | ? És ben cert, féu. ¿I no és per ventura això el que anomenem mort, aquest | deslligar | -se i separar-se l'ànima del cos? Justament, va dir ell. Però deslligar- | deslligar-se i separar-se l'ànima del cos? Justament, va dir ell. Però | deslligar | -la, com afirmem, ho han desitjat sempre per damunt de tot i de manera | qui cultiven rectament la filosofia, i l'exercici propi dels filòsofs és | deslligar | i separar l'ànima del cos. ¿Oi que sí? Ho sembla. Seria doncs ridícul, com | família, tribu, ciutat i nació, que ell diu que es lliguen i es | deslliguen | en virtut del pacte social que suposa la filosofia francesa fent una de | i d'aquí ve que diem que els catalans hem d'ésser els que hem de | deslligar | la veritat, treient-la de mans dels jueus i tornant-la al terreny de la | L'isolament, si mai va ésser possible, ja no ho és avui. Que no pot | deslligar | -se el plet de Catalunya de la situació general d'Espanya és un fet obvi, | retut —retut fins a la mort per aqueixa llarga agonía; i quan a la fí em | deslligaren | i em fou permès de seure, vaig sentir que els meus sentits m'abandonaven. | vist, però, que per atènyer aquesta estructura calia, en certa manera, | deslligar | la màxima de la seva lletra, forçar la terminologia, cosa que ens és | assenyalant-ne d'una manera sintètica la predisposició crítica que la | deslliga | de tot; el predomini de les essencialitats per damunt dels elements | accepti el bilingüisme com una característica de la seva civilització. | Deslliguem | les justificacions personals de la veritat total de Catalunya. Siem | s'han constituït, no per a lligar més, sinó amb el propòsit o l'excusa de | deslligar | una mica. Suïssa és l'estrella de tres o quatre vèrtexs d'àrees | que no sigui previst— i també la regularitat amb què el nus es lliga i es | deslliga | , arribaren, en mans d'escriptors de segon ordre, a unes menes de | En Melrosada fa el que li manen, amb una poca traça desconcertant: es | deslliga | les vetes, i mostra una mica de carn groguenca com una cuixa de gallina | sap si al mes proper... Desitjant tallar el seu soliloqui, la Catarina | deslligà | sos cabells sobre l'esquena, apagà el llum i s'escolà pressosament entre | els tripulants s'afanyaren pels cables i pels pals, lligant aquí, | deslligant | allà; a la fi el so estrident de la sirena caragolà per l'aire i el nou | de vidre. Avui, en sentir-lo, mig endormiscat en la fosca, no en pot | deslligar | el pensament. Veu la filera seguida dels dies que atravessaren el silenci | que l'una i l'altra són a l'abast de la seva mà. Una maduresa igual les | deslligarà | de la branca i les farà caure, si la seva mà les toca... Decantar-se per | acostat els fils invisibles que menen aquestes ànimes, i els lliga, i | deslliga | en un entrellat variable i escorredís. Donya Ramona que massa temps ha | on desitjàvem plantar l'arbret, quan en Xaneta proferí un crit sord, i | deslligant | -se de nosaltres, es deixà caure d'anques en terra amb un moviment de | les corretges no el féu retornar, i encara absort en els seus pensaments | deslligà | una saca, l'obrí, en tragué un braçat de llana tota empegada, i suaument | tant la fortuna pública com la privada t'ha posat un jou que no pots | deslligar | ni rompre. Pensa que els encadenats a la primeria suporten reganyant els | no tancar-la dins una sola iglesia. Si la campanya ha de ser útil, | deslliguem | -la de tot altre objecte i de tota apariencia d'exclusivisme polític o | plàstica contemporània que ha escollit aquest camí, com una opció per a | deslligar | la pintura de qualsevol relació amb els processos lògico-narratius. Heus | Vull dir que no puc associar als grecs l'idea de pecat —idea que no puc | deslligar | dels altres pobles. Per mi, els grecs ho veien tot a través de la bellesa | coixí tebi i odorós de virginitat desficiosa. De seguida es revingué. Va | deslligar | -se dolçament dels braços d'Innocenci, s'assegué al seu costat i, després | ens tracteu bé; ens doneu menjar, perquè tenim molta gana, i ens | deslliguis | de seguida, perquè així, lligats de peus i mans, s'hi està molt malament. | a declarar Erbok. —Ja te les dono de seguida. Però ens hauries de | deslligar | —li tornà a pregar en Bau. —I si fugíssiu?... —vacil·là el pirata. — | aquí per barrar-nos el pas —li respongué en Bau. —Sí, però, si us | deslligo | , quedareu lliures de les mans i ens podríeu escometre —féu el pirata. | raons van acabar per convèncer el pirata, i sense vacil·lar més, els va | deslligar | . Tot seguit, per tal de captar-se la confiança dels dos pescadorets, |
|