Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i ell, Jeroni, havia de suposar que el cabell, que per primer cop havia	deslligat	, fet lliscar, però no gaire, perquè no devia ser ni tan sols net,
l'horta, a l'esquerra de la masia, a la part de darrera. Anà al pati i	deslligà	Canela; li mirà la ferida; la ferida tenia un bon aspecte i s'animà
era trist i et feia plorar. Mesos després, quan la mare abadessa et	deslligà	els cabells i l'abundosa cabellera quasi vermella et cobrí l'esquena,
i la cinteta vermella que el lligava. Vaig agafar el ramet de boix i vaig	deslligar	la cinteta i la hi vaig donar i de seguida es va treure la cartera i la
després d'una vida dedicada al treball de cada dia i a la lluita. Va	deslligar	els dits i aleshores va ficar-ne dos a dintre del gerro que tapava la
i els peus amb els meus peus i vaig fer baixar la mà avall i li vaig	deslligar	el lligam de la cintura perquè pogués respirar bé. Li vaig encastar la
En aquesta darrera, la innovació és sempre dolorosa, perquè,	deslligada	del passat i del futur, no s'incorpora mai definitivament a la vida i,
489). Quan hom es proposava de matar un cavaller caigut, calia	deslligar	-li les corretges del bacinet per tal de tallar-li el cap. Així
i el català tingué el gest cortès d'aturar el cavall del seu adversari,	deslligar	-li el peu de l'estrep i ajudar-lo a llevar-se, per a prosseguir la
provisòria. Però que no se'ns faci dir que l'home pot o ha de	deslligar	-se d'aquesta interioritat. No està en el seu poder de fer-ho, i la saviesa
corre a veure què passa. S'han fet inseparables. L'antic company s'ha	deslligat	de mi. Ara ells dos sempre van junts i comprenc que diuen mal de
meus ossos ets tu, i la meva sort mai de la teva no	deslligo	, alegries o infortunis." Havent-ho dit, talment qui es reconforta
La religió, opi del poble.""" "Digué i s'alçà engallant-se, es	deslligà	el cinturó vermell i estengué el braç perquè callessin. Empunyava el seu
prou! I tu? No vaig respondre. Tots els problemes que jo provava de	deslligar	, nus darrera nus, en la meva solitud i clavat a la meva cadira, aquest
nus, en la meva solitud i clavat a la meva cadira, aquest home els havia	deslligats	enmig de les muntanyes, a l'aire pur, amb l'espasa. Vaig tancar els ulls,
En mi es desvetllà l'ànima dels homes primitius, quan encara no s'havia	deslligat	ben bé de la terra i sentia encara directament, sense la intervenció
hi trobarien gran riquesa de joies i monedes. I, quan més s'afanyaven a	deslligar	cintes i sivelles, vet aquí que una claror els feria els ulls, una claror
vellesa als pobres treballadors. Algun naturalista podria dir el seu nom.	Deslliga	un cant de cinc notes, sempre iguals, i no passa més enllà. La primera
i ja la veieu emmorenida per afrontar la solellada. Ses ales humides se	deslliguen	, s'allarguen més enllà del cos ovalat, s'allisen amb unes tenses
presentéssim fins que ell no ens avisés. "Perquè els Onze —digué— estan	deslligant	Sòcrates i donen ordres perquè mori en el dia d'avui". No havia passat
¿Seria, doncs, primàriament, en casos semblants que el filòsof es revela,	deslligant	tant com pot la seva ànima de la comunitat amb el cos, a diferència dels
? És ben cert, féu. ¿I no és per ventura això el que anomenem mort, aquest	deslligar	-se i separar-se l'ànima del cos? Justament, va dir ell. Però deslligar-
deslligar-se i separar-se l'ànima del cos? Justament, va dir ell. Però	deslligar	-la, com afirmem, ho han desitjat sempre per damunt de tot i de manera
qui cultiven rectament la filosofia, i l'exercici propi dels filòsofs és	deslligar	i separar l'ànima del cos. ¿Oi que sí? Ho sembla. Seria doncs ridícul, com
família, tribu, ciutat i nació, que ell diu que es lliguen i es	deslliguen	en virtut del pacte social que suposa la filosofia francesa fent una de
i d'aquí ve que diem que els catalans hem d'ésser els que hem de	deslligar	la veritat, treient-la de mans dels jueus i tornant-la al terreny de la
L'isolament, si mai va ésser possible, ja no ho és avui. Que no pot	deslligar	-se el plet de Catalunya de la situació general d'Espanya és un fet obvi,
retut —retut fins a la mort per aqueixa llarga agonía; i quan a la fí em	deslligaren	i em fou permès de seure, vaig sentir que els meus sentits m'abandonaven.
vist, però, que per atènyer aquesta estructura calia, en certa manera,	deslligar	la màxima de la seva lletra, forçar la terminologia, cosa que ens és
assenyalant-ne d'una manera sintètica la predisposició crítica que la	deslliga	de tot; el predomini de les essencialitats per damunt dels elements
accepti el bilingüisme com una característica de la seva civilització.	Deslliguem	les justificacions personals de la veritat total de Catalunya. Siem
s'han constituït, no per a lligar més, sinó amb el propòsit o l'excusa de	deslligar	una mica. Suïssa és l'estrella de tres o quatre vèrtexs d'àrees
que no sigui previst— i també la regularitat amb què el nus es lliga i es	deslliga	, arribaren, en mans d'escriptors de segon ordre, a unes menes de
En Melrosada fa el que li manen, amb una poca traça desconcertant: es	deslliga	les vetes, i mostra una mica de carn groguenca com una cuixa de gallina
sap si al mes proper... Desitjant tallar el seu soliloqui, la Catarina	deslligà	sos cabells sobre l'esquena, apagà el llum i s'escolà pressosament entre
els tripulants s'afanyaren pels cables i pels pals, lligant aquí,	deslligant	allà; a la fi el so estrident de la sirena caragolà per l'aire i el nou
de vidre. Avui, en sentir-lo, mig endormiscat en la fosca, no en pot	deslligar	el pensament. Veu la filera seguida dels dies que atravessaren el silenci
que l'una i l'altra són a l'abast de la seva mà. Una maduresa igual les	deslligarà	de la branca i les farà caure, si la seva mà les toca... Decantar-se per
acostat els fils invisibles que menen aquestes ànimes, i els lliga, i	deslliga	en un entrellat variable i escorredís. Donya Ramona que massa temps ha
on desitjàvem plantar l'arbret, quan en Xaneta proferí un crit sord, i	deslligant	-se de nosaltres, es deixà caure d'anques en terra amb un moviment de
les corretges no el féu retornar, i encara absort en els seus pensaments	deslligà	una saca, l'obrí, en tragué un braçat de llana tota empegada, i suaument
tant la fortuna pública com la privada t'ha posat un jou que no pots	deslligar	ni rompre. Pensa que els encadenats a la primeria suporten reganyant els
no tancar-la dins una sola iglesia. Si la campanya ha de ser útil,	deslliguem	-la de tot altre objecte i de tota apariencia d'exclusivisme polític o
plàstica contemporània que ha escollit aquest camí, com una opció per a	deslligar	la pintura de qualsevol relació amb els processos lògico-narratius. Heus
Vull dir que no puc associar als grecs l'idea de pecat —idea que no puc	deslligar	dels altres pobles. Per mi, els grecs ho veien tot a través de la bellesa
coixí tebi i odorós de virginitat desficiosa. De seguida es revingué. Va	deslligar	-se dolçament dels braços d'Innocenci, s'assegué al seu costat i, després
ens tracteu bé; ens doneu menjar, perquè tenim molta gana, i ens	deslliguis	de seguida, perquè així, lligats de peus i mans, s'hi està molt malament.
a declarar Erbok. —Ja te les dono de seguida. Però ens hauries de	deslligar	—li tornà a pregar en Bau. —I si fugíssiu?... —vacil·là el pirata. —
aquí per barrar-nos el pas —li respongué en Bau. —Sí, però, si us	deslligo	, quedareu lliures de les mans i ens podríeu escometre —féu el pirata.
raons van acabar per convèncer el pirata, i sense vacil·lar més, els va	deslligar	. Tot seguit, per tal de captar-se la confiança dels dos pescadorets,

Pàgina 1 (de 15)

50 següents