Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i consagreu-la per la nostra llibertat! Enyorant la	deslliurança	, se'ns va tornant el cap blanc: bé tardes prou,
d'abatre'l, que ja és llum, i vent i cel. La	deslliurança	tant l'ha volgut tota, que no et volgué donar ni un glop de
que un vent de Déu, un dia no llunyà, en sonar l'hora de la	deslliurança	, la remourà de nou i l'encendrà. Al cor umbrós d'Irlanda
el port en cerca de llum, aire espai. El port em donava una sensació de	deslliurança	, de llibertat, de camins infinits. Ah, partir, sense saber on! Era que jo
vergonya. Quan estava sol, més aviat era una sensació d'independència, de	deslliurança	. Sols quan pensava en la meva mare sentia remordiments. Els seus ulls em
no la veia corporalment, sinó com una idea, la meva idea de reacció, de	deslliurança	. Feia dies que desitjava enamorar-me de nou perquè havia arribat un
efectes de la música en l'home. El paisatge es feia música, embadaliment,	deslliurança	de tots els llaços materials, vol de l'ànima devers el somni d'elevació
com si fossin de vidre. Josep panteixava, alenava en una rara sensació de	deslliurança	. Amb el cantell d'una pedra collida a l'atzar, Nasi, enfurit, li va
de com és feble havent caigut, i em degui només a mi la seva	deslliurança	. N'he escollit uns amb gràcia privativa, electes
al meu davant tindria mèrits tan grans com el qui duu la	deslliurança	". Amb gest estudiat, Satan contesta: "Allò no descobert i que judiques,
parlant-los de la Raça que ha de rompre la Serp, i com serà la	deslliurança	de l'Home. Tanmateix, és molt terrible la veu de Déu
Que 'l vent nadiu s'aixampli, que canti en la puresa la nostra	deslliurança	i el nostre oblit seré! Que 'l somni benvolgut s'escampi pel
al meu esperit, en el seu estat d'enervació i agitació, com una benorosa	deslliurança	de les terrors del meu destí. I a la font baptismal jo vacil·lava per un
cosa que no sabría millor definir, que l'informe meitat d'aqueixa idea de	deslliurança	a què ja he al·ludit, i de la qual una meitat sola flotava
i cerimònies inútils i qui sap d'on havien de venir el remei i la	deslliurança	." I tot el poble s'enfelloní contra els sacerdots tan fortament, que
un moviment de joia i donà gràcies a Déu, car li semblà que començava la	deslliurança	de la pubilleta; mes aquesta cregué que en aquell punt el món finava: tot
de la supressió de les classes, de la implantació del socialisme i de la	deslliurança	de tota la humanitat. Fi
mat, que feia en ésser descarregat, seguit d'un sospir pregon, d'humana	deslliurança	. A vegades per excepció, Innocenci era ensurtat per alguna estridència:
el mas. Recordava també com les remors foranes feien desitjar una pròxima	deslliurança	. Oïa trets i encalçades de gossos, i això determinava en ell una
sortir la dona que anava a la fleca i entre els veïns hi passà un vent de	deslliurança	. Després veieren sortir el sergent i com enfilava carrer amunt amb el ros
la /Belle au bois dormant\, d'expiacions a sofrir, i de futura	deslliurança	. Per damunt del meu cap giravoltaven ocells brillants dels tròpics, i com
de campanya. En eixir al defora, la fosca i el vent m'arriben com una	deslliurança	. Respiro pregonament, tan intensament com puc i sento al rostre, com mai
No un sentiment de por, sinó un desig d'experimentar la realitat de llur	deslliurança	els induïa a seguir endavant, a córrer més terra... —Gràcies, senyor —va
pels camps... Respirà i va sentir un gran alleujament, una sensació de	deslliurances	infinites i d'alliberaments... Se n'anà. De reüll veié Martí agafat de la
joies en el mirar... Ara se sentí temptat d'aquell viatge... Era com una	deslliurança	, per aquella conducta del pare, i aquell cercle de misèries d'allà baix i
en flor! La primavera és l'esperança que entona un cant de	deslliurança	fent créixê el cor dintre del pit. Els ametllers, timids,
banderes. Cantaven exaltacions i lloances a la nació, cridaven anhels de	deslliurança	, amb anatemes a l'infidel. Un grup d'imitadors de Gandhi anaven amb
les pedres precioses que li cobrien els dits. Aquest gest semblava com la	deslliurança	d'un neguit momentani. V A la plaça Reial, ara plaça de Macià,
nova vida". Matant Werther, ell s'ha salvat. El llibre ha estat la seva	deslliurança	. Alemanya bull en aquells moments. Rousseau ha bufat sobre Europa i ha
a dir, per la utilitat que això els pot portar en els seus guanys o en la	deslliurança	de amoïnoses dissorts. Especulant sempre i únicament en llurs pràctiques
de Déu a un reialme temporal i la missió messiànica a missió política: la	deslliurança	d'Israel de la dominació estrangera i l'extensió per obra d'ell del regne
natura humana n'és atuïda fins a suar sang i demanar clamorosament la	deslliurança	, la seva voluntat racional, que no es departeix mai de la de Déu, afegeix
ingènua, altrament dit, lliure. Ja sabem que la conquesta del natural, la	deslliurança	de l'enfarfec que engavanya per vanitat l'elegància nativa, és una de les
pel seu Enemic amb la cadena del pecat inexpiat, la Pasqua de la	deslliurança	era impossible, la Mar Roja i el desert intransitables, la Terra de
tots aqueixos fets i llocs de la història jueva eren símbols de la nostra	deslliurança	a vida eterna. Les pàtries d'aquí baix són Egiptes d'exili, en espera de
com davant els seus ulls es desfeia el seu patrimoni. La revolta fou una	deslliurança	amb tota la seva gravetat. El nostre cas era el de tots. Ens manaren
L'hora suprema és la de plegar; la darrera hora del dissabte és una	deslliurança	. Segurament no portarà el repòs; farà feines d'hortolà durant el
Estats veïns, dintre els closos nacionals... Serà l'hora de les grans	deslliurances	i de futurs encadenaments, fins que poc a poc, si no triomfa arreu del
d'ésser els conductors dels pobles peninsulars cap a la seva definitiva	deslliurança	. Tenen l'obligació moral d'ésser intervencionistes dintre d'aquelles
finestrons, i el cop final de les sabates en caure a terra. És com una	deslliurança	de saber-lo tancat en una cambra, adormit. Ara ja podria córrer per tota
ha servit de turment; un cop s'ha fet a la idea que no vindria, sent una	deslliurança	. Que no vingui mai més! Ella no sap dir-li que no torni. No sap dir
Bèstia! Una paraula només: única. Una paraula només, que és com una	deslliurança	, perquè ell surt de la cambra prement-se, amb la mà plana, el llavi
l'esguard en el clap lliure que, balcó enllà, s'oferia com una mena de	deslliurança	sota mos ulls. I vaig veure una senyora alta i ben plantada, amb una bata
De tota manera, quan s'acabava el repàs ens alçàvem amb una cara de	deslliurança	, i, tancats a la cambra, respiràvem. Així, a la pensió, les tardes
esporàdica. Quan s'acabava el repàs ens alçàvem amb una cara de	deslliurança	i ens tancàvem cadascú a la seva cambra a respirar. Les tardes eren
arribaria fatalment per a totes les nacionalitats oprimides, el dia de la	deslliurança	. Però ara no. El que ara passa no té remei. Els grecs que en
i d'això en sorgeix la masia, florint com un cant de triomf i de	deslliurança	, damunt la bellesa multiforme de les nostres comarques. Durant el segle
cayre de Roquís hont estavan clavats l'home y la dòna. Una sensació de	deslliuransa	, de buydor may sentida, invadí a n'aquesta completament. —Pastor!...
tots els que quedavin ab vida varen pensar de donar mercès a Deu per la	deslliuransa	, y posanthi cada hu lo que pusquía, feren fer una creu de ferro, tan
uns artificis semblants, encara més graciosos, per assolir la plausible	deslliurança	d'una imposició injusta. L'heroïna italiana és una dona perversa que

Pàgina 1 (de 3)

50 següents