Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enyores el món d'allà baix, el teu setial en la tenebra. Molt abans de	deslliurar	-te, jo sabia els camins, els perills, els encanteris de la fosca. Per què
sense anguniosos complexos onírics, no perdia l'esperança de ser	deslliurada	a temps. "I l'heroi que m'ha de salvar serà una perfecta bellesa
aquesta nostàlgia amb lectures, gestos i espectacles violents, que el	deslliuren	de les seves repressions ni que sigui en un pla purament imaginatiu o
és insidiosa, penetra el teixit i li pessigolleja la pituïtària. No se'n	deslliura	una mica fins que arriba al segon pis dels baixos, més il·luminat que el
—Com? Totes dues s'immobilitzen, ara ben despertes, proven rabiosament de	deslliurar	-se de l'urpa dels seus dits. —Tres homes grossos —repeteix ell—. Hi haureu
i fins els espirals per a cremar a la nit —fabricats a Hong-Kong— que us	deslliuren	de les picades dels mosquits? Que no és civilització, això, monsieur F.
la infermera tahitiana va actuar, i Mary, contra les seves previsions,	deslliurà	, gairebé sense dolor i amb tota felicitat, una nena magnífica, amb el
Ets a una plaça amb cases a mig fer, com magranes badades, que	deslliuren	granets de cel envidreït. Els vells recullen més llum
el centre vital d'aquest suburbi, el clos on tots els personatges venen a	deslliurar	-se per un moment de l'agre de cada dia i de cada hora. La taverna —planta
meus morts et feien acatament: glaçades presons on	deslliuraves	el desig d'altres vides orbes, com jo, de Déu.
mans enlairades d'homes, vella remor de veus. I tu mai no voldries	deslliurar	del perill de la roda i el somni el teu àgil dolor.
que seran fills, i l'enteniment, de decències que	deslliuraran	paciències. Resoltament quantitatiu, ho era el petit
Júlia. [(Una mica alarmada.)] Pepe, Pepe! [(Brega per	deslliurar	-se.)] Pepe. No, Júlia, no. Vostè n'està necessitada d'un
la conseqüència d'un interès permanent pels homes i per tot el que pugui	deslliurar	-los de la injustícia i de la mentida. Si es vol donar un altre nom a
perquè sí que són més característics. Ells, sobre el quadre, no es	deslliuren	de l'anonimat essencial en què estan submergits, sinó que representen
les tertúlies d'entrada de fosc; la jove mestressa de Muntanyola havia	deslliurat	una noia: una pubilla! Era un cas insòlit, no vist des del temps
vell per a crear-ne un de nou. Aquesta revolució havia de començar per	deslliurar	els esperits. Calia destruir els fanatismes, els prejudicis, les idees
i que després d'haver fet tots els possibles per avortar, encara confiava	deslliurar	d'amagat de tothom per tal de fer desaparèixer el seu fill. "A darrera
d'ell. Ell se la volia emportar. Jo em llançava damunt del pare per	deslliurar	-la; ell em feria —el pare no tremolava de vessar la meva sang—; jo no
la sensualitat envaeixi la imaginació. Després cal una força enorme per a	deslliurar	-se'n, per a esdevenir un home de vida espiritual en lloc d'un cretí. Però
aquell moment no vaig poder ésser sincer; la meva confessió no m'hauria	deslliurat	. Però ell insistia: —Hi ha una dona?... I llavors, instintivament, com un
jo mateix a pols, d'ençà que sóc a França. Però tampoc no és això. M'he	deslliurat	d'un pes, d'una nosa. Això és tot. Ho he descobert aquesta tarda. Què m'
a la teva decadència física, l'esperava com un càstig que potser m'hauria	deslliurat	de la meva passió!" Lluïsa no es pot contenir, s'aixeca sufocada
Li havien anunciat el seu viatge a Amèrica justament en vigílies de	deslliurar	el primer fill. Hi havia records que perduraven, però insensiblement:
suplicar que li diguessin que era tot mentida. Ell també tenia ganes de	deslliurar	-se de la seva història, de parlar i sanglotar, però ell era un Aguilera,
i tot fer arribar uns mots de súplica a Lluís Alsina perquè vingués a	deslliurar	-la al preu que fos. Hi renuncià de seguida. A quin punt l'havia
No paraules, sinó sanglots, li acudien als llavis, el desig de plorar, de	deslliurar	-se de la tristesa que la corsecava, però fent un esforç va contenir les
l'hotel, et vaig escriure una carta extensíssima amb la sola intenció de	deslliurar	-me de la meva obsessió. Era previsible: la vaig destruir al cap d'uns
tendres i no vistos. "Abandonaràs aquesta casa llòbrega, glacial; et	deslliuraràs	de l'home que, certament, has ofès, però que es delecta amb el teu
era aquella la seva casa, aquell el llit on la seva dona havia concebut i	deslliurat	els tres o quatre fills amb què l'amor els havia recompensats al llarg
s'acumulava en els seus punys; tenia ganes de cridar, d'esbravar-se, de	deslliurar	-se d'aquell pes impossible que portava a l'ànima. Inicià un gest agressiu
de Constantinopla i será mestressa dels Dardanels; si Servia	deslliurará	als seus germans de raça oprimits per la monarquía austro-hongaresa i
tindrà imitadors. Era un desig que tenia d'ençà de molt temps i he volgut	deslliurar	-me d'ell. M'imaginava que poder ésser amo d'un país donava molt de gust".
ha de retornar a la seva funció natural de mare, que no és simplement	deslliurar	infants, ans encara pujar-los i pujar-los bé. S'ha de crear la ciència de
d'or i, tot d'un plegat, vèncer la passió i llençar tot el tresor al vent.	Deslliurar	-se d'una passió per sotmetre's a una altra de més noble... Però això, ¿no
submergit en una lleugera sopor, les seves temples encara no s'havien	deslliurat	de les ales de la son. Calmosament, passivament, s'abandonava a un
en les paraules de totes les meves preocupacions metafísiques i	deslliurar	la meva ànima d'una vana angoixa. I establir, d'ara endavant, un contacte
eren forts. Passà encara un dia i una nit, continuava bruelant, però no	deslliurava	. Què fer? Ja no podia suportar els dolors, i llançà un crit: "Mare Meire!
perduda de Tzafer la va cridar, i ella va fer mans i mànigues per anar a	deslliurar	-la. I ara..."" Al quart dia, el meu pare no aguantà més. Agafà
pensar esgarrifat—, la roda búdica m'arrossega, ha arribat el moment de	deslliurar	-me de la meravellosa càrrega." Vaig tornar a corre-cuita a la barraca i
aquesta angoixa més profundament i més primitivament que no pas jo. Per	deslliurar	-se'n, no sortia de les galeries que havia obert sota terra fins que al
entranyes! He de tirar-li la xarxa de les paraules i així atrapar-lo i	deslliurar	-me'n! Escriure ja deixava de ser un joc literari. Era una lluita a mort
de destruir, d'odiar, de seduir; i ve l'art amb la seva dolça flauta i ens	deslliura	. Vaig escriure, vaig lluitar tot el dia. Al vespre estava esgotat; però,
no podia suportar la seva pena, s'ha tirat a l'aigua i s'ha negat. S'ha	deslliurat	. —Deslliurat? —Deslliurat, fill meu, deslliurat. ¿Què hauria estat,
la seva pena, s'ha tirat a l'aigua i s'ha negat. S'ha deslliurat. —	Deslliurat	? —Deslliurat, fill meu, deslliurat. ¿Què hauria estat, digues, de la seva
, s'ha tirat a l'aigua i s'ha negat. S'ha deslliurat. —Deslliurat? —	Deslliurat	, fill meu, deslliurat. ¿Què hauria estat, digues, de la seva vida? Si s'
l'aigua i s'ha negat. S'ha deslliurat. —Deslliurat? —Deslliurat, fill meu,	deslliurat	. ¿Què hauria estat, digues, de la seva vida? Si s'hagués casat amb la
Deixa que les dones xisclin, són dones, no tenen cervell. Tu t'has	deslliurat	; ho sap el teu pare, i per això, ¿has vist?, no diu mot.
a Zorbàs, aquest serà el darrer pou, la darrera paraula, i per fi em	deslliuraré	per sempre. ¿Per sempre? Així ho dic cada vegada. Em vaig aixecar d'un
i, amb àgils gambades, vaig emprendre el camí, em va semblar que m'havia	deslliurat	d'un gran perill i que tornava a estar estretament aferrat al pit de la

Pàgina 1 (de 30)

50 següents