Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
deslliurar V 1306 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb deslliurar Freqüència total:  1306 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

enyores el món d'allà baix, el teu setial en la tenebra. Molt abans de deslliurar-te, jo sabia els camins, els perills, els encanteris de la fosca. Per què
sense anguniosos complexos onírics, no perdia l'esperança de ser deslliurada a temps. "I l'heroi que m'ha de salvar serà una perfecta bellesa
aquesta nostàlgia amb lectures, gestos i espectacles violents, que el deslliuren de les seves repressions ni que sigui en un pla purament imaginatiu o
és insidiosa, penetra el teixit i li pessigolleja la pituïtària. No se'n deslliura una mica fins que arriba al segon pis dels baixos, més il·luminat que el
—Com? Totes dues s'immobilitzen, ara ben despertes, proven rabiosament de deslliurar-se de l'urpa dels seus dits. —Tres homes grossos —repeteix ell—. Hi haureu
i fins els espirals per a cremar a la nit —fabricats a Hong-Kong— que us deslliuren de les picades dels mosquits? Que no és civilització, això, monsieur F.
la infermera tahitiana va actuar, i Mary, contra les seves previsions, deslliurà, gairebé sense dolor i amb tota felicitat, una nena magnífica, amb el
Ets a una plaça amb cases a mig fer, com magranes badades, que deslliuren granets de cel envidreït. Els vells recullen més llum
el centre vital d'aquest suburbi, el clos on tots els personatges venen a deslliurar-se per un moment de l'agre de cada dia i de cada hora. La taverna —planta
meus morts et feien acatament: glaçades presons on deslliuraves el desig d'altres vides orbes, com jo, de Déu.
mans enlairades d'homes, vella remor de veus. I tu mai no voldries deslliurar del perill de la roda i el somni el teu àgil dolor.
que seran fills, i l'enteniment, de decències que deslliuraran paciències. Resoltament quantitatiu, ho era el petit
Júlia. [(Una mica alarmada.)] Pepe, Pepe! [(Brega per deslliurar-se.)] Pepe. No, Júlia, no. Vostè n'està necessitada d'un
la conseqüència d'un interès permanent pels homes i per tot el que pugui deslliurar-los de la injustícia i de la mentida. Si es vol donar un altre nom a
perquè sí que són més característics. Ells, sobre el quadre, no es deslliuren de l'anonimat essencial en què estan submergits, sinó que representen
les tertúlies d'entrada de fosc; la jove mestressa de Muntanyola havia deslliurat una noia: una pubilla! Era un cas insòlit, no vist des del temps
vell per a crear-ne un de nou. Aquesta revolució havia de començar per deslliurar els esperits. Calia destruir els fanatismes, els prejudicis, les idees
i que després d'haver fet tots els possibles per avortar, encara confiava deslliurar d'amagat de tothom per tal de fer desaparèixer el seu fill. "A darrera
d'ell. Ell se la volia emportar. Jo em llançava damunt del pare per deslliurar-la; ell em feria —el pare no tremolava de vessar la meva sang—; jo no
la sensualitat envaeixi la imaginació. Després cal una força enorme per a deslliurar-se'n, per a esdevenir un home de vida espiritual en lloc d'un cretí. Però
aquell moment no vaig poder ésser sincer; la meva confessió no m'hauria deslliurat. Però ell insistia: —Hi ha una dona?... I llavors, instintivament, com un
jo mateix a pols, d'ençà que sóc a França. Però tampoc no és això. M'he deslliurat d'un pes, d'una nosa. Això és tot. Ho he descobert aquesta tarda. Què m'
a la teva decadència física, l'esperava com un càstig que potser m'hauria deslliurat de la meva passió!" Lluïsa no es pot contenir, s'aixeca sufocada
Li havien anunciat el seu viatge a Amèrica justament en vigílies de deslliurar el primer fill. Hi havia records que perduraven, però insensiblement:
suplicar que li diguessin que era tot mentida. Ell també tenia ganes de deslliurar-se de la seva història, de parlar i sanglotar, però ell era un Aguilera,
i tot fer arribar uns mots de súplica a Lluís Alsina perquè vingués a deslliurar-la al preu que fos. Hi renuncià de seguida. A quin punt l'havia
No paraules, sinó sanglots, li acudien als llavis, el desig de plorar, de deslliurar-se de la tristesa que la corsecava, però fent un esforç va contenir les
l'hotel, et vaig escriure una carta extensíssima amb la sola intenció de deslliurar-me de la meva obsessió. Era previsible: la vaig destruir al cap d'uns
tendres i no vistos. "Abandonaràs aquesta casa llòbrega, glacial; et deslliuraràs de l'home que, certament, has ofès, però que es delecta amb el teu
era aquella la seva casa, aquell el llit on la seva dona havia concebut i deslliurat els tres o quatre fills amb què l'amor els havia recompensats al llarg
s'acumulava en els seus punys; tenia ganes de cridar, d'esbravar-se, de deslliurar-se d'aquell pes impossible que portava a l'ànima. Inicià un gest agressiu
de Constantinopla i será mestressa dels Dardanels; si Servia deslliurará als seus germans de raça oprimits per la monarquía austro-hongaresa i
tindrà imitadors. Era un desig que tenia d'ençà de molt temps i he volgut deslliurar-me d'ell. M'imaginava que poder ésser amo d'un país donava molt de gust".
ha de retornar a la seva funció natural de mare, que no és simplement deslliurar infants, ans encara pujar-los i pujar-los bé. S'ha de crear la ciència de
d'or i, tot d'un plegat, vèncer la passió i llençar tot el tresor al vent. Deslliurar-se d'una passió per sotmetre's a una altra de més noble... Però això, ¿no
submergit en una lleugera sopor, les seves temples encara no s'havien deslliurat de les ales de la son. Calmosament, passivament, s'abandonava a un
en les paraules de totes les meves preocupacions metafísiques i deslliurar la meva ànima d'una vana angoixa. I establir, d'ara endavant, un contacte
eren forts. Passà encara un dia i una nit, continuava bruelant, però no deslliurava. Què fer? Ja no podia suportar els dolors, i llançà un crit: "Mare Meire!
perduda de Tzafer la va cridar, i ella va fer mans i mànigues per anar a deslliurar-la. I ara..."" Al quart dia, el meu pare no aguantà més. Agafà
pensar esgarrifat—, la roda búdica m'arrossega, ha arribat el moment de deslliurar-me de la meravellosa càrrega." Vaig tornar a corre-cuita a la barraca i
aquesta angoixa més profundament i més primitivament que no pas jo. Per deslliurar-se'n, no sortia de les galeries que havia obert sota terra fins que al
entranyes! He de tirar-li la xarxa de les paraules i així atrapar-lo i deslliurar-me'n! Escriure ja deixava de ser un joc literari. Era una lluita a mort
de destruir, d'odiar, de seduir; i ve l'art amb la seva dolça flauta i ens deslliura. Vaig escriure, vaig lluitar tot el dia. Al vespre estava esgotat; però,
no podia suportar la seva pena, s'ha tirat a l'aigua i s'ha negat. S'ha deslliurat. —Deslliurat? —Deslliurat, fill meu, deslliurat. ¿Què hauria estat,
la seva pena, s'ha tirat a l'aigua i s'ha negat. S'ha deslliurat. —Deslliurat? —Deslliurat, fill meu, deslliurat. ¿Què hauria estat, digues, de la seva
, s'ha tirat a l'aigua i s'ha negat. S'ha deslliurat. —Deslliurat? —Deslliurat, fill meu, deslliurat. ¿Què hauria estat, digues, de la seva vida? Si s'
l'aigua i s'ha negat. S'ha deslliurat. —Deslliurat? —Deslliurat, fill meu, deslliurat. ¿Què hauria estat, digues, de la seva vida? Si s'hagués casat amb la
Deixa que les dones xisclin, són dones, no tenen cervell. Tu t'has deslliurat; ho sap el teu pare, i per això, ¿has vist?, no diu mot.
a Zorbàs, aquest serà el darrer pou, la darrera paraula, i per fi em deslliuraré per sempre. ¿Per sempre? Així ho dic cada vegada. Em vaig aixecar d'un
i, amb àgils gambades, vaig emprendre el camí, em va semblar que m'havia deslliurat d'un gran perill i que tornava a estar estretament aferrat al pit de la

  Pàgina 1 (de 27) 50 següents »