Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de l'orquestra. Aleshores, dues o tres parelles continuen dansant, fins a	desllorigar	i trencar la rigidesa diguem-ne noble del ball i convertir-la en una
braç del seu adversari, que anava desguarnida, li trencà els ossos i li	desllorigà	el braç, la qual cosa li produí tal dolor que morí. La segona batalla, la
allí á duas passas. —Guayti, guayti aixó!— Era que, mentres la criada 's	desllorigava	rihent ab las mans als costats, los llassos prisats del devantal blanch
la mà a batzegades com si vos volgués engegar a passeig o vos volgués	desllorigar	un colze. Li vareig posar mestre de francès, mestre de tango argentí, de
i amb les sacsejades del panteig removia dues teules que s'anaven	desllorigant	i deixaven caure una polseta de calçobre. Haguérem d'arrambar-nos a la
el fería ell de la corba de la cuixa. I així, lluitant amb ell, és com se	desllorigà	Jacob la corba de la cuixa. I li diu aquell: —Deix me, que ja munta l'
hores en una tartana amb un camí ben ple de sots, i sentir-se aquell	desllorigar	de la biga de l'esquena quan salteu del seient amb un sotrac inesperat, o
et sento. Santiago Millàs! Escolta amb els ulls, les mandíbules a punt de	desllorigar	-se-li mentre mastega el nom. T'equivoques, noi. Un dit retort t'assenyala
provà de donar-se aire, féu un gran crit. Es veu que caient s'havia	desllorigat	alguna cosa. La masovera posà roba neta al seu llit, que era tot
és clar) un lleuger prestidigitador, et pots divertir honestament,	desllorigant	-te amb els més moderns balls, abraçat a la muller que estimes; poden
ganyota tràgica, mateix que si totes aquelles coses fossin eines per a	desllorigar	ossos, arrabassar ungles, esqueixar articulacions i vessar plom fos a la
i tornà a desaparèixer darrera una porta, passant-se la mà pel cap,	desllorigant	l'espinada, les cames i la nou del coll, i dibuixà tot ell, amb la seva
a caure a cada instant, com soldats de joguina mantinguts per una tija	desllorigada	per la mà barroera de l'infant. Tota aquella ferramenta, tot aquell
una dotzena de metres més enllà es va enredar amb un filferro i es va	desllorigar	el turmell esquerre. Arrossegant-se va anar cap al porxo i va ajeure's a
vençuts. I si en vaig sortir és perquè en Simao me'n va treure gairebé	desllorigant	-me el braç. Quan vam arribar a casa, en Leo ja hi era i com per art
en el Metropolità. En començar el segon acte, féu un pas en fals i es	desllorigà	el peroné; això no obstant, no es retirà de l'escena. —Vaig patir el que
la vinassa, perquè si el most el du coraixelat i et	deslloriga	el peu a cada passa, el vi també sap dir la veritat.
ventades i les penes eternes de l'infern. Volen això:	desllorigar	la vida amb terbolims que no comprenen pas. Tant és
que m'ensenyessin a matar ningú. Els sotracs de la culata em van mig	desllorigar	l'espatlla. Vaig agafar el vici d'anar-me'n a fer passar les cabòries a
llarga, i va esbalçar-se'ns de cap daltabaix del sostre i va	desllorigar	-se el coll de dins les vèrtebres, i davallà la seva ànima a
llarga, i vaig esbalçar-me de cap daltabaix del sostre, i va	desllorigar	-se'm el coll de dins les vèrtebres i davallà la meva ànima a
esteses; els becadells vénen a prendre un bany,	deslloriguen	les juntes de les ales, estenen les ales mullades a la
sóc cap mala dona. Fa tres anys, el senyor va pendre mal al magatzem i va	desllorigar	-se un peu que pensàvem que quedaria coix; el vaig servir com sempre: tan
Ja seria gros! Marçal Si no em dóna l'absolta de seguida, li	desllorigo	l'ànima del cos. Artigues Amb ells no pots anar-hi amb llengua
més va semblarme admirable y aconhortadora la fanfarria humana, que així	deslloriga	totes les coses pera donàrleshi les belles aparences de la grandiositat.
cada hú d' aguantarse sobre la sella y no véures desmontat, cargolat y	desllorigat	per llurs vehins, pera esser tot seguit xafat á sota 'ls peus dels
d'un atac epileptic dels que freqüentment solia sofrir se li havia	desllorigat	un braç. Al sentir els crits de dolor que'l noi feia al tornar-li'ls
vidrieres, posà'l peu de porc i el Pare hi clavà la cunya, i al	desllorigar	-se'l bastiment del vidre, aquest se trencà, i amb molt cuidado'l dugueren
tot ballant l' última galop... cau aquet petit moble qu' are repico,	desllorigant	se tota l' ossera. ¿Ho enten are? 'm preguntá, buscant la capseta per
com una torra, allargant á sa vegada 'l bras cap al nostre amich y á mi	desllorigant	me las costellas ab la prempsada del seu còs. —/Eh! fuera!
més, s'hauria d'obrir una investigació; "hauré de fer venir algú que ho	desllorigui	, no puc refiar-me de les autoritats". Doncs sí, ho havia de reconèixer:
i que bramula; com aigua m'he escorregut, i s'han	desllorigat	tots els meus ossos. El meu cor com cera ha esdevingut, es fon
un lleó que estripa i rugeix. Com si fos aigua m'escolo, se'm	deslloriguen	tots els ossos, el meu cor, talment com la cera, se'm
i aplaneu els camins per on passeu, a fi que el coix no es	desllorigui	, sinó que més aviat es guareixi. Sisè motiu: sublimitat i obligacions
esquius a tot llenguatge per signes. Ja pots desencaixar-te les barres i	desllorigar	-te les mans, tampoc no t'hauran entès ni t'entendran. Sovint fan
el mal de cor. Hi havia hagut quatre o cinc detencions que havien	desllorigat	l'esquema d'organització del Partit a la zona del Congrés i es va haver
tothom i s'havien fos totes les veus, les paraules quedaven més que	desllorigades	, penjant com esquitxos mutilats en cada memòria. La Palmira s'havia
sensació inquietant a la seva esquena, la d'un cos que de sobte es	desllorigava	sense arribar mai a caure. Fins que per fi a la sala, li havia signat una
en calor i li agafaren gust a la cosa, i així els va trobar Citabani,	desllorigant	-se com si tinguessin el ball de sant Guiu. Citabani era un bon pintor,
català». Passats més de trenta anys, la història encara es	deslloriga	de manera similar i amb la mateixa insistència. El PEN
al fons d'un vell armari? Quin cadenat de la memòria forfolla i	deslloriga	? De quin antic ritual vol reobrir la porta? Funesta clau amiga
perplexitat en els seus autors. Tret d'afirmar que les noves tecnologies	deslloriguen	constantment els esquemes preestablerts —polítics, culturals, econòmics,
La televisió per satèl·lit —per donar un exemple prou conegut— ha	desllorigat	els esquemes d'espai aeri controlable per l'estat-nació i el seu govern.
del món conegut fins a aquell moment. Una força misteriosa que ho	desllorigava	tot, que irrompia invisible com el fred sobtat els primers dies d'hivern
Tomàs prova de satisfer la seva demanda semàntica. —Em sembla que vol dir	desllorigar	o desballestar —especula—. Alguna cosa dolenta. —esvinçat en
que resulta ser sinònim d'esgavellar, desballestar o	desllorigar	. Des de la topada amb aquest verb l'Alexandre Cerc del relat veu
les envistes del decorat uniforme—baranes despintades, persianes de fusta	desllorigades	, portes guerxes—de les galeries posteriors dels pisos del Laberint,
schweizerkas: Deixeu-me estar. No tinc res, jo. No em	desllorigueu	l'espatlla. Sóc innocent. el sergent: Aquest és dels
baixar prest a l'aigua i prendre el sol pits enlaire. L'altre dia em vaig	desllorigar	el braç dret en pujar damunt el suro. Ja no som cap nina. I encara em fa
tibar un braç de la Cecília de mala manera i amb tanta força que l'hi va	desllorigar	i ella va fer un xiscle de dolor. Per això, quan la senyora Ardèvol va

Pàgina 1 (de 2)

50 següents