×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb deslluir |
Freqüència total: 84 |
CTILC1 |
un manto flamant de granadina y punt, no volía que son company la | deslluhís | . Apart d' aixó, temía que la deixadesa del seu hoste l' acomulessin á | de la filla, i rondinava: —Llàstima de roba per un dia així! La | deslluiràs | tota! I plorava excel·lències i qualitats amb tossuderia d'embriaga. A | panorama de turons, de clots i de serralades suara verdejants, actualment | deslluïts | per l'extensa nafra del socarrat d'un to negrós, de gangrena. Pensà en | home pot ésser ferit. Dos malalts moren de tètan bacil·lar. La pell se'ls | desllueix | , els membres es posen rígids, i, a la fi, viuen per molt temps, encara, | i sortia el primer... I mira el cel de la plaça tan clar que es comença a | deslluir | , i mira els estels i escolta les campanes... Veu Maria aquí tot prop i es | poguessin passejar a pler, i altres maniobres complicades que havien de | deslluir | la festa i restar-li il·lusió; fora que no es tractés dels gegantons del | d'enderrocar el fossar Major, per tal d'esvair la molèstia que pogués | deslluir | la brillantor de les festes preparades, i es limitaren a aprovar la | College de Cambridge, veuen el prestigi de llur façana una mica | deslluït | pel fet de tenir, davant per davant, en lloc de vells i nobles casals, | recursos i comoditats usuals, que, amb tot, començaven a escrostonar-se i | deslluir | -se una mica, com passa sempre amb tot allò que deixa d'ull, enc que siga | els viaranys que menen cap a les Barraques, perquè són massa pedregosos i | desllueixen | les sabates, cosa que enquimera a la Secretària, que és persona | més del que m'havia proposat. Perquè la meva presència occidental no | deslluís | l'etiqueta de palau, el monarca em va donar una capa tota brodada de | de l'edició del centenari era, que ell no gosava servir-se'n per a no | deslluir | -lo. De segur que encara el tenia, al rengle de dalt, amb els altres del | dia propi de la Reunió dels cristians, i la concessió esmentada no ha de | deslluir | el sentit de la comunitat eclesial que, com diu la Instrucció | paisatge o farà que no hi trobem la gràcia més lleu. Una cortina de pluja | desllueix | el lloc més bell i, després de ploure, tot agafa més brillantor, més | la terra ens n'han de rebutjar com un intrús. Els paisatges s'hi aniran | deslluint | i s'hi aniran rebaixant, als nostres ulls. L'entusiasme, davant d'aquesta | quan els falla la nota, com que la seva labor no ha estat artística, | desllueixen | la feina, car ja no els resta res. Llavors el públic se sent decebut, | un instrument que sols posseís a mitges, ja que no executaría res bé i | deslluiría | als séus companys músics. b) En l'orquestra hi ha d'haver un bon | i estil. Hi havia oficials que portaven americana —sempre quan ja es | deslluïa | de tant dur-la en festivitats—, però els més, diríem tots, dúiem brusa de | preguntat jo mateix: què dimoni deu ésser aquest casalot infecte que | desllueix | tot un tros de Ronda? Algú em digué un dia que aquell edifici externament | i encara a voltes, anaven barrejades de protestes personalistes que | deslluien | el mèrit d'aquelles demostracions d'afecte i de defensa de les nostres | del Principat, es reputaria després com un exercici que més aviat | deslluïa | i obligava a viure amb contínua agitació i avorriment. El capità general, | seus dictats al ordre real, per instint. Pensament força obscur, qui | deslluheix | la seva teoría crítica, altrament de un valor innegable. Veyemla aquesta | que'ls mundans los volen escombrar del mon, que'ls fan nosa perque'ls | deslluexen | la vida; axí com los dexebles de Jesucrist los aplegan com perles | y octava, cuán es fòrta la segona absorbible del grupo, v. gr., | deslluí | ." "En la primera combinació si al detrás d' ella no hi ha cap mes | o /ns\, v. gr., produhí, traduhín (per ne traduhí), | deslluí | s, traduhíns, segóns la regla general de las ictiúltimas deurá | de la /n\, de la /s\ y de /ns\, v. gr., | deslluít | , escriuríam l' accent, perquè, si be es cèrt que per la regla general | si deixéssim d' escríurel aquí, se podria duptar si dèu pronunciarse | deslluít | o desllúit, ja que ab aquèsta última pronunciació la paráula també | escríurel aquí, se podria duptar si dèu pronunciarse deslluít o | desllúit | , ja que ab aquèsta última pronunciació la paráula també seria | o en alguna de las consonants que no 's tenen en compte (produhí, | deslluís | , traduhin, traduhins): es igual a lo que fèm aquí acentuant: ruhí, | de la /n\, de la /s\ y del grupo /ns\ ( | deslluít | ): es igual que lo que dièm aquí al proposar que se acentui | de la pronunciació sobre la última vocal del grupo, v. gr., rahím, | deslluít | . Las ictiúltimas que terminan en vocal còm, per exemple, | hi hagués un niu de formigas y se 'm fiquessen camas amunt; nó; no vull | deslluhir | me lo tratje. Vostés que son casats y tenen familia, estíguinse á casa, | belleses admirables. Pót compararse á les hermoses iglesies ojivals, | deslluhides | , sens dupte, per lo vandalisme de les revolucións, pero grans encara en | literari, devant de diferents cardenals y altres personatges; pensa de | deslluir | espressament son acte pera humiliarse, però després, tenint algun dupte | 's degués tant humana y política resolució al seu lliberalisme, acte que | deslluheix | sa conducta avuy que sabem que no hi portá mes mira que la de fer | tant rica materia als que desitjin tenirlo complert y cabal, puig seria | deslluhir | la inimitable relació de Campmany lo posarhi las mans. Tant vast es lo | á figurar entre los mots de la llenga de nostre pais. Esta barreja | deslluhí | alguna mica la dolsura dels lays y sparsas dels trobadors catalans, | a bordo y en terra dant-se l'adeussiau. Llàstima de pluja, que ha | deslluit | el moment de la marxa! Al sortir fòra port aquesta para y sembla que'l | que 'n continguia, fa perdrer los colors de la tela, seda, etc. que | desllueix | la brillantor de 'ls metalls, y lo qu' es pitjor de tot, que si s' | descomedirse. desconsentir. desdirse. dexatar, desfer. desmedirse. | deslluhir | se. desmentir. Desavenirse, Despedir, Desteñir, Desobstruir, | Europea; però no se sap quina mena de neguit surava en l'ambient, que les | deslluí | bastant. A Monlió, li desagradava un poc aquesta commemoració, que, sens | a tocar quasi del coronel, que sempre hi figurava amb el seu uniforme no | deslluït | per l'ús i elegant i animat en la pitrera per algunes condecoracions. El | de la Lliga davant el Club Bàsquet Canet. La derrota per quatre punts va | deslluir | la jornada de presentació dels jugadors vigatans, els quals tot i que van | cessaren en tot el dia. La pluja intensa de primeres hores del matí no va | deslluir | l'acte, que constituí un espectacle imponent. El batlle de Barcelona, | 45 minuts i que a la segona part, a causa dels canvis, es va | deslluir | . El Terrassa, que jugarà a la segona B, es va mostrar més tècnic | espera que enguany es puguin resoldre els petits defectes tècnics que | deslluïren | l'anterior edició. Dues sales, "El Retiro" i "El Prado", alternaran | perquè si de mena sóc tan experta en aquesta matèria, val a dir que no | desllueixo | gaire la teva sang. El Corifeu. Veig que respira fúria. Si té el | d'això). Fragilitat, ton nom, és dona!... Un més escàs!... Abans de | deslluir | -se les mateixes sabates que portava seguint la caixa de mon pobre pare, | M'heu arrabassat un queixal d'un cop. Guàrdia: Un queixal no | desllueix | la bona imatge. Caporal: Ningú no se n'adonarà. Reu: Jo | s'expressava en alemany. Els gnoms de les bancades, amb el temps, es | deslluïen | i aleshores el seu pare els repintava amb purpurina daurada, i ell |
|