Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tampoc", hi convenia Saurimonda. Xiscles al teatre, algunes miques de	desmais	, corredisses. Però la mutació va durar sols uns quants segons, i el
dia i nit contra la forma rebel i el misteri; el combat portat sense	desmais	enmig de la desolació de la seva ànima, després de la renúncia d'ella. I
merescut. Podia venir en forma de mal lleig, Sant Sebastià gloriós! O de	desmais	, Sant Pau ens valgui! O de la pesta, que Sant Roc es recordi de
i de follia; té la dolçor del no tocar de peus a terra i el	desmai	perfumat d'anar a la deriva, de deixar-se dur per aquesta màgia, per
amb els atolls de cocoters escampats sobre les aigües, amb un	desmai	líquid de sofre i menta, cremant i fascinant els ulls, i amb tots els
mai no està contenta i sempre demana més sensació, més angles aguts, més	desmais	i més espasmes admiratius. El meu kòdak no va recollir res, absolutament
de la Griselda i deia, quan estic amb la Griselda m'agafen tots els	desmais	del cor... I en Quimet i en Cintet li deien que el trobaven malalt del
les crespa, pesant al ventre i reclinant el cos; un	desmai	trist els fa afluixar la testa en l'espatlló, com l'ocell quan
corrosives, que en un moment determinat s'obren i van expandint-se en un	desmai	policolor que fa pensar en els crisantems més trucats i en les orquídies
mantenir amb el clima natural, aquell arbre d'historiada simetria i de	desmais	aguts i gronxadissos, que havia estat l'orgull de tots els jardins dels
també ha mester que la calor amiga el faci retornar de son	desmai	; també ve l'hora que, sentint-se fill de dona, com
persona que descric devia suposar que jo no arribaria a port. No pas per	desmai	del meu entusiasme, sinó per manca de preparació. La majoria de vegades
A poc a poc m'envaïa una feblesa moral i física que s'anava convertint en	desmai	de la voluntat. La desil·lusió de veure que no arribava la carta, que mai
de l'amant extenuat pel gaudi amorós. Suposem que llavors es produís un	desmai	dolcíssim com un acord en menor que acaba amb un sospir diví. L'estat de
de la vida, una vigoria tremenda, demoníaca, que, en aixecar-me del meu	desmai	, m'ha permès d'afrontar el perill amb una joia al·lucinant. No fugir del
infinita. Tot em semblava profètic dintre aquell món fosc. Jo coneixia el	desmai	de la voluntat que no s'arbora sinó amb el plaer o les imatges del plaer.
força, sinó per inèrcia i lassitud. És l'hora dels falliments, dels grans	desmais	d'amor. Recordo, dintre una cambra on no és nit ni dia, els besos d'una
que matar el fred, va aturar-nos enmig de la carretera, plens de	desmai	. Diferent que haguéssim tractat d'avançar; potser hauríem caminat tota la
aquest dolor que de les profunditats del meu ésser m'envaeix tot, com un	desmai	. Però llavors em donen un drap tou, amorós. M'eixugo frenèticament. Quin
Ixen els capellans cap a casa, de pressa, per fer un mosset que talle el	desmai	, lluint els amples manteus i els capells lluents d'ala rodona que
qu' anés á recobrar los sentits, inmediatament li sobrevenia un nou	desmay	que la tornaba á deixar á las portas de la mort. ¡Oh! Aquell era 'l dia en
li diré, senyor: aquesta pobra dona, que fa mes d' un quart que va tenint	desmays	, l' un radera l' altre... Jo no sé pas lo que té, pero, Deu me valga
diuhen que 'm vaig posar á plorar, y la mare, al sentir ab tot y son	desmay	, que ploraba sa filla, va probar d' obrír los ulls y llensá un gemech
só? —No tingueu cuidado, —li contestá 'l protector; heu tingut un llaujer	desmay	, pero are ja esteu bona... ¡Animeus, que aixó no será res!... L' apotecari
per quinse dias... N' hi ha per desesperarme! Sempre 'l badall y 'l	desmay	!... Jo que no m' atipo may, m' atipo de no atiparme. Y m' atipo del
conversava amb tu al despatx de la fàbrica. Dies ha que em pregunto si el	desmai	va ser causat per alguna deficiència orgànica, un cansament, un excés de
suporten reculen atuïts per l'host satànica ja en ple	desmai	, que a penes es defensa, o bé sorpresos pel terror —sorpresos
fet de nit i que et deixi una llanterna. O bé que de sobte t'ha vingut un	desmai	i que voldries un vas d'aigua. O bé, encara millor: compres una ovella,
jutges, de les draperíes negres, de la sentencia, de la fatiga, i del	desmai	. Després, la més completa oblidança del que seguí: fins a més endavant, i
llarg —perquè jo sabía que hi havía dimonis que havíen pres nota del meu	desmai	, i que podíen haver deturat la vibració a plaer. En refer-me, a més, vaig
i el càstig de l'insult fou desmaiar, morint del seu	desmai	sota l'estrella. Mai l'alegria no fés dir-vos massa; ressoni
avui, tot d'un plegat, una ardència de sol que posa en la sang el	desmai	i la nyonya d'un dia d'estiu. I de seguida tots els marges estelats de
hortènsies i l'olor dels testos d'alfàbrega, i l'espetegar dels coets,	desmai	d'estrelles, i les barques guarnides amb fanalets en l'aigua manyaga del
magrana oberta, i l'ardiment del minyó fet que res no espanta, i el dolç	desmai	de la minyona corferida d'amor, i el riure clar de la que res encara no
moltes dames i patges i fins cavallers envellits a la guerra caigueren en	desmai	, de tan fort dolor que els punyia. I així es partiren del palau i de la
batalla i què hi triomfa. Segur hi ha, només, que cada dia bordà amb més	desmai	i desesma, fins que lladrà poc i de mala gana, per compromís solament,
, que van morint i caient l'una darrera l'altra. N'hi ha que els ve com un	desmai	i cauen les d'un arbre totes alhora, tal un estol d'ocells migradors
fins a terra. És el fossar més trist que s pot veure. Ni salzers, ni	desmais	, ni una flor. La pedra ja s va tornant cendra. És com un fossar de la
algunes creus de fusta podrida semblaven fer tentines; al peu d'un	desmai	, d'esquena a la renglera de nínxols humils, un vellet caragolava un
el cubilet de cartró estantís, llensant guspires d'anyoransa ò delatant	desmays	de fruhició que may lograva dissimular suficientment. Y axò bastà per que
que cobríen d'ombra y de misteri les escabellades copes dels sàlzers y	desmays	retorsuts per les ventades. Però, ja havía dit en Nillo que "ab en
del cau, sense cara ni pit per a presentar-se davant de la gent. Aquell	desmai	portà cua. L'endemà del fracàs es sentí tot desballestat, amb una llengua
bleix de l'oblit, carícia de plomall amb delit de frescor i	desmai	d'ardència. Facècia endiumenjada de l'infant que us diu la seva: Dècima
la seva mare (que encara estava molt pàl·lida, perquè havia tingut un	desmai	), i el pare de Teddy eixiren i gairebé ploraren sobre d'ella; i aquella
anys més bells de la vida d'Orfila: anys de fe i de laboriositat sense	desmai	, de joventut prometedora i esperançada. Coneixem un retrat del jove
per aquella veu que s'estrenyia i inflava com una vena d'aigua, amb breus	desmais	de silenci i extremituds de rialles ofegades. Després, carrer de Muntaner
La soledat de la seva vida i aquest esdevenidor imaginat en un moment de	desmai	, li feren sentir una sobtada pietat envers ell mateix. Tanmateix era un
a les cames, els genolls a frec de front, i els cabells caiguts en	desmai	, xorriant negrors per sobre la camisa i els peus descalços. No semblava
que solia venir una vegada al mes: ens ensenyava Cantarella, Estirament i	Desmai	en entortolligaments. —Com era això? —digué Alícia. —Veureu, jo no
és d'una plasticitat infinita. El cel i el mar es fonen en un subtil	desmai	. Tota l'illa enrogeix del sol de posta i fa flaire d'amor. Sota un

Pàgina 1 (de 12)

50 següents