Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'escruixia la siora Ernesta. Després de l'accident, Dànae es	desmaiava	. La dida i la veïna, netejat el sòl, acudien a auxiliar-la. "Presto,
s'esvania. També la visió de les pròximes festes nadalenques va anar	desmaiant	-se en la seva ànima i allunyant-se'n. Maria Àgueda anà adonant-se de com
cap al Pirineu. La nena menuda, aquest matí, ha perdut el plor i s'ha	desmaiat	. Tots ens hem espantat molt. El metge diu que és un fenomen d'espasme,
més enllà de la infermera primeta i de color trencat que sembla a punt de	desmaiar	-se. L'home de l'uniforme abandona també el seu lloc, s'atansa a
colpeja els testicles i es doblega endavant, a punt de caure, a punt de	desmaiar	-se, però encara es redreça, aconsegueix de desfer-se d'unes mans que li
a buscar-la una nit amb l'ambulància perquè algú havia denunciat que va	desmaiar	-se quan entrava a casa. —I era veritat? —pregunta una adolescent. —Ben
l'orador especulatiu—, no tots podrem satisfer-les, avui. Només se n'han	desmaiat	dues. Ell es redreça, irat, perquè acaba de comprendre que es refereixen
—Soldats, un pas endavant! Només n'avancen cinc, perquè el sisè s'ha	desmaiat	de la fortor i ara jeu a terra, estirat tan llarg com és. De cua d'ull,
mentre les arrugues li viatgen d'una banda a l'altra. —També em puc	desmaiar	—diu. Un moment després jeu a terra, mig recargolada, però ell ara ja
pengen sense vida, es retira una mica, encara puixant com l'oceà. —S'ha	desmaiat	... —mormola de cara a la noia. —Deu ser perquè feia molt de temps. Ja li
li freguen la part alta de les anques. —Em sembla que s'ha tornat a	desmaiar	—diu ell. —S'ha fet molt de mal —replica l'home, bleixant sorollosament.
, i la veu d'ella diu: —Estic marejada. —Em pensava que t'havies tornat a	desmaiar	... Vols vomitar? Intenta d'ajudar-la a incorporar-se contra el marge,
—allunyant-nos cada cop de la badia— aquest vaixell anava morint, s'anava	desmaiant	damunt les aigües, fins a girar-se del tot i caure pla, com una massa
de ruta, era fins ara un vaixell de diamants i una gran alga fosforescent	desmaiant	-se sobre el negre de les aigües. Avui la visió decorativa, potser passada
a les quals els ateneistes contestaren violentament. Aina Cohen es va	desmaiar	. Des de llavors els dos bàndols no tornaren a parlar-se. Vivien, doncs,
deia que els homes són més sensitius que les dones i que de poc que es	desmaia	en el punt de trobar-se sols. I en Quimet, gronxant-se una mica en la
va dir, no sé com ho farem, perquè quan ha de travessar el carrer, es	desmaia	. I va dir que se m'esveraven els ulls. I tots van dir que en tenia la
La tia Paulina tenia dos pits petits i verdosos com dos ametllons i es va	desmaiar	. Després, quatre anys seguits, explicà als capellans que la confessaven,
els havien portat els nois per fer-los seguir estudis, els religiosos van	desmaiar	, i l'any següent van tancar les classes de segon ensenyament. Jo em vaig
els nostres escrits eren ineptes per desconeixença de l'ofici, però no	desmaiàvem	. L'ofici era cosa externa, i nosaltres volíem entranya, essències. Per
al caire de l'abisme moral amb una joia frenètica. Quan aquesta ambició	desmaiava	, jo no era res, menys que un gos sarnós que la quitxalla del carrer pot
per la passera com un gat escaldat. Ja havia començat, tanmateix. Ja no	desmaiaria	. Visitaria altres vapors. Tal vegada seria ben rebut enmig d'una
anava a realitzar-se segons els meus anhels. Com estava joiós de no haver	desmaiat	! Qui resisteix, qui espera, qui vol amb totes les forces actives del seu
meus somnis que no tenen ni mai no tindran res a veure amb Josep. Quan	desmaiava	, ell ha refet el meu coratge; en el seu urc he retrobat el meu; el seu
... Jo no sé pas lo que té, pero, Deu me valga si aquesta dona no s' está	desmayant	de gana... ¡Ay bon Deu!... Ja tenen rahó 'ls que diuhen que cada casa es
La mateixa dona que va dur la cadira á ta mare, aquell dia que s' habia	desmayat	á la porta de san Culgat... La mare se la va mirar ab ulls de gratitut.
vosté... Serap· Per Deu, sóltam. Pilar. Se pren per no	desmayar	se? Serap· No te l' has pres tú, de veres? Pilar. Ni de
crech qu' es á la ratera sento que 'm corra pe'l ventre. De debilitat	desmayo	ni un ratolí á entrarhi gosa bah; tornemli á posar Una veu. Posa
la cambra mortuòria. No entén la mort. Està convençuda que si el veia es	desmaiaria	, o que llançaria un crit horrible. En canvi li ha estat un gran consol
la rosega, entens? Cosme no responia. —Recordo que em vas dir que s'havia	desmaiat	quan conversava amb tu al despatx de la fàbrica. Dies ha que em pregunto
que una suor freda li amarava el front, les mans. "Si ara em	desmaiés	", pensava, "me la descobririen. Fóra inútil jurar que no en sé res, que
—Avui el més petit dormirà amb mi. Mònica l'obeïa; estava a punt de	desmaiar	-se. Es despullà de seguida i s'abandonà a la mollesa acollidora del
atac semblant al meu. Estàvem junts. Es va tornar pàl·lid, com si anés a	desmaiar	-se, i va fer una ganyota de dolor. ""No és res!"",
les mans i se li refregava per les cames. Sentí que estava a punt de	desmaiar	-se. Es va asseure al banc; respirà amb força... Algú va encendre el llum
carta perquè vaig caure desmaiat damunt la taula. També el pare s'havia	desmaiat	alguna vegada abans de sofrir l'últim atac. En tornar en mi em va cridar
de la pell aquesta carn càlida i goluda. Però ho resisteixo, mai no m'he	desmaiat	. És la meva mare, comprens? Si fos tancada a la torre, no em podria besar.
invisibles i viscosos i serà el meu amant, tota la nit... Ah! [Es	desmaia	.] Orestes. —Quines ximpleries! Cal dir a aquesta gent...
demanades mentre ens meravellem d'on poden sortir? El qui mai no es sigui	desmaiat	, no és el que descobreix estranys palaus i rostres singularment familiars
la llum jussana s'enlairava enllà; i el càstig de l'insult fou	desmaiar	, morint del seu desmai sota l'estrella. Mai l'alegria no fés
mar i de la muntanya, tan florides en aquest temps de juny, que el cor es	desmaia	i es retorna només de pensar en la vostra flaire. I Mallorca a llevant,
pel gran teatre del món, ben cuirassat i ben encasacat, el gran plomall	desmaiant	-se-li a l'esquena, el purpurí mantell voleiant al grat de l'aire,
dormit no voldria despertar mai. —Vaja, noi, i quin dormilec! La conversa	desmaia	. Pels teulats arriba el so d'una campana lleugera; és d'un convent proper
d'aigua, que s'emportà ben lluny la bola brilladora del sol. Les flors	desmaiaren	sobre la correntia del riu i allà en les torres formoses els paons
Y cada cop qu'un giravolt ens el eclipsa, les forses ens tornen a	desmayar	y's fa desitjar més, molt més encara. A la primería, ab prou feynes
Quan tenia de confessar-se, era tant el que patia, que una vegada es va	desmaiar	abans que li donessin l'absolució. I això que el capellà del col·legi era
quin dret es presentaria davant d'en Víctor Buxareu, després d'haver-se	desmaiat	per una lligacama? I, el més trist, per al pobre don Gaspar, era que
gotes rodolava per ses galtes, digué agitadament: —Que la senyoreta s'ha	desmaiat	en un banc del llac. Aneu! Aneu! Un bon troç sobtada, la Pepa es posà a
havia tingut ni esma de sortir al carrer. La boira de les primeres calors	desmaiava	els braços i les cames. La gent caminava a poc a poc i en encendre's els
voltes, la d'alguna plorosa campana, les meves esperances s'esllanguien i	desmaiaven	com el ramatge d'un salze. Aleshores la terrible profecia s'emparava de
ho havia acabat de dir, ja la dolor el prenia. Ella no va tenir un mot.	Desmaiaren	les seves mans del quefer i els ulls de verdor líquida dirigien a l'espòs

Pàgina 1 (d'11)

50 següents