DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desmarxat A 37 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desmarxat Freqüència total:  37 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

moll de les Messageries Maritimes ha estat una visió de barris desmarxats i monstruosos, una mica com les barriades obreres del meu país. Si hi ha
amb la veu més baixeta encara. Feu bé d'abrigar-vos, això està tan desmarxat...! I un cop m'assenyala el seti se'n va caminant sobre les puntes dels
clientela vella, deixà d'anar-hi i fou substituïda per gent menestrala i desmarxada, que els diumenges portava coll i corbata. —Entre uns i altres han mort
riquesa originària de les sedes i dels domasos, anem a dir que ja un poc desmarxats, contrastava amb l'escarransida decoració de les altres cambres de la
a la taula del recó del Cafè de Llotja, sota els miralls desmarxats i les aranyes de vidre per on els becs de gas ex-halaven la pàl·lida
se la va endur del presbiteri. Fou aleshores quan aquelles dones desmarxades que no s'havien atrevit a passar de la barana i que estona ha que
a la lluneta, però quan hi era el fum del tabac la marejava, malagradosa, desmarxada, a dins i a fora pessigada de neguit, com si la punxessin amb agulles. I
clientela vella deixà d'anar-hi i fou substituïda per gent menestrala i desmarxada, que els diumenges portava coll i corbata. —Entre uns i altres han mort
l'enteniment. Era un minyó colrat, d'espatlles amples, de braços i cames desmarxats i d'una gran força, amb cap estil de pressa i sempre jup. Mai no semblava
és l'Aranya? —L'Aranya? —vaig fer jo. —Aquest minyó pigat, botós, desmarxat? —És Bentley Drummle —vaig respondre,— i el de la cara tota delicada és
Som al mas Bell-lloc. Decepció, de primer antuvi. És un vell castell desmarxat, ruïnós. Tot seguit notem que hi fa molt de fred. Mentre caminàvem,
parlant de la salut, fins que ens hagueren servit el cafè. L'home, tot desmarxat, no obria boca, però després d'empassar-se algunes glopades semblà que
Als parcers se'ls entregaven generalment terres ermes o molt desmarxades, vinyes perdudes, terrampers de costes o pendís, de llunyanies i males
en atur forçós somniant amb l'estómac buit i habitant a les golfes de les desmarxades cases dels barris més humils de París, però el doll d'amor que duu en el
esperar que passin les entranyables ombres: el berrugós senyor Rodon, el desmarxat senyor Batet, el senyor Carreres, amb la trompeta de les seves
i tot, a desgrat del seu laïcisme. Amb la figura folgada, massissa i desmarxada, però encara jove i potent, Corominas feia pensar en aquells experts que
referència a la vida frívola. Costa i Déu era un solter d'aspecte trist i desmarxat d'indumentària, amb la veu una mica solemne i pedant del qui torna de tot
present era don Josep Martí i Folguera, poeta de Reus, trist i deixat i desmarxat; home de pelussera profètica i de robes aprofitades. Segons el seu
d'un èxode. Aquell carrer inclinat i ample sempre ha tingut un to de cosa desmarxada i mig devastada; és una via de barreja i de contrast, extremament
el coll baix i folgat, i tot amb una certa murrieria aparentment desmarxada. Ortega sorprenia pel volum del seu crani, per la condició de les
gloriós passat, no està valorat degudament en la via pública. Una plaça desmarxada, un espai descuidat, que no mereix la convenient atenció de la corporació
paraules més que en fets— certa clase de persones realment bones, però desmarxades, que formen lo cenacle dels hipòcrites del vici. Mal antich es aquest,
conques dels ulls? La teva testa de deessa s'humanitza bellament, un xic desmarxada. Sempre t'he trobat més engrescadora a l'hora d'anar-me'n que quan entro
les flassades i li pujaven camí del braç amunt. Alexandre amoixava braços desmarxats, cossos flàccids, vestits marcits... Els seus titelles! Mirades mortes,
estomacar o el deixes que marxi. Pirgopolinices. Si ja estic tot desmarxat, de les garrotades!... Us ho suplico! Periplectomen.
que tenia en lo ángul de la paret, lo cantó més arraserat d' aquella desmarxada estansa. Lo primer fóu sospesar, palpar, bufar la ploma, pessigar la carn
no hi tenia clenxa. Pero tot sovint veig uns joves ab barbas espessas y desmarxadas com de Lictors de Setmana Santa; alguns que las duhen cuydadosament
en casa, resseguint botigas y pisos, pidolant una cadira vella, un caixó desmarxadot, una taula coixa, una escombra esberlada; cualsevol trastot condemnat á
que arrencavan de la campana d' una agegantada xemenea, uns fogons desmarxats ab los ferros consumits per lo rovell y las rajolas cobertas de
y cargolantse sobre una boca bifia, nua de bigoti. Sos ulls, d'un blau desmarxat, fixantse ab una inconveniencia com de criatura, desde sota uns frontals
s' había aturat enfront de ma casa un carretó plé de fato... un carretó desmarxat, ample de baranas d' aquells que hi cap tota una muda de vint pessetas de
i la vergonya em pentinaren el cabell moixí. Com sempre he sigut trista desmarxada no he enllepolit galldindis amb el cos, he xuclat el raïm que menys
que quasi may passan de cabanyas ó de caus sota terra, son tan pobres y desmarxadas, que difícilment se li pot assignar lloch en la civilisació actual.
lo existent li agradava en rahó directa de sa antiguetat. Pera ella, un desmarxat castell de la edat mitjana, per lo sol fet de contar alguns cents anys de
Queleta! —cridà el xiquet d'un bocí lluny. I es precipità amb passes desmarxades cap al ramat. La Quela, que ja havia captat el ritme accelerat de la
des de València per Bernat Fenollar), de fet resulta un esborrall pobre i desmarxat. I l'única gramàtica que es fa dir «catalana», la Gramàtica
de Tremp a ajudar els feixistes. Els moros van acorralar aquella multitud desmarxada i esporuguida, la majoria xicots de divuit anys, de la quinta del 40