Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

¡Soy la máxima autoridad!\" —¿I com acabà? El President,	desmemoriat	, improvisava: —Ah, que no hi hagué sopar: que se n'anaren tots dos
la seva infantesa, explicats pel pare: aquell il·lús sensible i	desmemoriat	. "Si el pare em veiés!", pensa Laura, contemplant-se en el mirall de
res per aquests miraments, que només són meus: perquè en Tomàs, rai; és	desmemoriat	com tots els homes. I subratlla la frase en un to de desdeny que glaça la
hagués vingut per mi, ja n'hauria passat angúnia; però en Pere és molt	desmemoriat	, com tots els homes, i ell no vol saber res de velles com jo. —Ve perquè
d'aquell carrer, gelosament a l'aguait... Què pretenien? ¿Que dòcil i	desmemoriat	entrés a desitjar el restabliment d'una dona que també odiava? I era
i de clariana indecisa. Els dòlmens fixats en terra subratllen el silenci	desmemoriat	de l'Aspre. Els oratoris, tot al revés, diuen paraules de llum. Senzills
—Tu, més val que aconsellis el teu amic que no faci el tossut i el	desmemoriat	, perquè no li valdrà pas el fingiment. —És el que ara pensava fer
a la demostració de la indignitat humana. En aquest punt crec que els més	desmemoriats	són els qui demostren saber viure. En canvi —ja que parlem de la
lleugerament inconscient, passablement assenyat, una mica prudent,	desmemoriat	, confós i aritmètic. Era vagament teatral i histriònic, però a l'hora de
—Telegrama. La signatura del tal telegrama deia: Cases? —Feliu Cases.	Desmemoriat	! Quant a mi, l'ordre és aquest: pare, otel·lo. Cases innocu, Feliu
cop el pare dels seus fills. De primer (mireu si havia estat ximpleta i	desmemoriada	!) s'havia enutjat tota pels preparatius de la visita. Llavors era només
no preveien altra cosa. La caça de l'acudit restava negligida. Tots els	desmemoriats	recordaven en aquells moments els descuits que havien tingut. Mal que es
que són desagraïts i ingrats. Jo més aviat diria que són voleiadissos i	desmemoriats	. D'una manera gratuïta, per gust, els pagesos no solen recordar-se gaire
han portat a cap. No és que siguin desagraïts; és que són, simplement,	desmemoriats	. —Per a perdre diners —solen dir— estic sempre a la seva disposició.
—El que vostè sospita és un fet. Però ja se sap: els pagesos són	desmemoriats	, oblidadissos... —És la mateixa paraula que jo utilitzo per a tractar
de text als dits... esveraments de cada examen... cremor a les galtes...	desmemoriat	... boira d'idees. I ara aquí; les quatre parets de la biblioteca; la
sobre les funcions intel·lectuals i fan del malalt hipertens un subjecte	desmemoriat	, propens a la fatiga mental i poc apte per als treballs de tipus
i planificació dels serveis, retolament d'advertiments per als	desmemoriats	, etc.. 9 L'administració i la gestió pública dels boscos
es perd més fàcilment i d'una manera més oportuna i convenient per als	desmemoriats	. El perill, doncs, que la majoria cridi "¡Vivan las
on era possible, en el camp de batalla. És hora també de recordar als	desmemoriats	la gran quantitat de catòlics insignes —els /republicanos
el dematí la xocolata i les ensaïmades. Donya Maria-Antònia, tot i estant	desmemoriada	en els darrers anys, conservava el paladar fi i se'n reia de la qualitat
les fa parèixer artificials, com a de porcellana. Els darrers anys estava	desmemoriada	, encara que conservava intacte el seu afany de precisió, que exagerava
perquè ha tornat vell o perquè saben que jo ho som i començ a estar	desmemoriada	, ha cregut que així ja n'hi havia prou... La finura d'aquell raonament em
El cercava per damunt la xemeneia i degué esser en aquell moment que,	desmemoriada	com estava, prengué algun dels bombons de donya Xima. Poc després queia
històrics a la punta de la llengua. En aquest sentit no és un individu	desmemoriat	, un subjecte fàustic que només mira el present o el futur. L'anarca, per
homes, més des-moralitzada estarà la vida individual i col·lectiva, més	desmemoriats	seran tant els individus com la societat, més faltats de
Havem reproduït, una volta encara, aquestes paraules, per a ús dels	desmemoriats	, els quals, segons sembla, persisteixen en llur interessat
llur interessat desmemoriament. Tenim, avui, a la vista, una nova prova	desmemoriada	. Ella porta la signatura d'un estranger, M. Camille Pitollet, redactor de
quan, en realitat, n'hi van haver tres. Alguns comentaristes no tan	desmemoriats	n'esmenten dues, la de Barcelona, la que va celebrar-se el 19 de
la de la pátria. Si l' home, ó en lo present cas, lo poble no fos tan	desmemoriat	, ó mes exactament, si no oblidés ab tanta facilitat las llissons que de
D. Europa, 1. Sidrus * * * [1] —Ets molt	desmemoriada	! —Més ho ets tu! —Que no. Veiam si tu et recordes de quan vas néixer
* * [9] Dos amichs se troban á la Rambla. —Mira si soch	desmemoriat	: acabo de tirar una carta al correu, y ara 'm recordo que no hi he posat
una carta al correu, y ara 'm recordo que no hi he posat el sello. —Mes	desmemoriat	soch jo, l' altre dia vaig tirar un sello al correu, y 'm vaig descuidar
del Nord. Anem pel glaç i el fang d'una ruta tranquila. Anem	desmemoriats	sens saber nostra sort, peus ferits, front gelat, un farcell a
ben poc de llenya per la fret, t'estaves a la cuina, oint,	desmemoriada	, borbollejâ al tupí ton menjar d'ocellet. Dins tanta soletat a
[(Recordant).] Ah, si; don Paco. Enr· ¿Veus com estás com fins	desmemoriada	? Elv· Don Paco es com de familia, y no hi atinava! Enr·
dels genis traïdors en l'home obsequiós). Qui en terra tan	desmemoriada	i sola, pensava jo, manyagament m'acull? Sota la nit que
y del pobre del meu marit? Donchs aixís y tot, y estant com está malalt y	desmemoriat	, encara com per escarni, venen á mortificarlo sovint, exigintli
memoria te se'n pot anar, a mida que te faras vell, y tot seria qu'un cop	desmemoriat	me portesses un prejudici. Fem toch y toch. Me firmaràs un paper amb una
: tens una cosa nostra, tu. —Jo? —Sí. Mira que n'ets, de	desmemoriat	. Un fardot de pistoles de bona llei. —Ja. —No el va sorprendre gaire,
Que al llarg de la història de la humanitat no hi hagi hagut cap profeta	desmemoriat	no me'n treu la condició. Tampoc cap profeta no va sortir volant en un
percussió. O amb la dansa, o ingerint narcòtics. Potser, pensa el profeta	desmemoriat	, hauria d'estimular-se amb algun d'aquests recursos. Cada cop se li fa
Ara estreny-lo ben fort, ni que sigui contra el cor	desmemoriat	. Quan mires enrere només hi ha gentada, tots ens assemblem
les intimitats de la vida pública o privada. En canvi, jo... Jo sóc tan	desmemoriada	. Cèsar: Però et van molt bé les coses. La desmemòria
dir, la memòria objectivada i transcrita. És justament això el que ens fa	desmemoriats	, mancats de memòria. Objectivada en l'escriptura, la vida fuig lluny de
i de significats. En un poema, Vasko Popa s'adreça als «nostres fills	desmemoriats	, sense pecat original»; amb l'entusiasme sovint massa fàcil del poeta
lluminosos, habitacions de jocs d'infants, biblioteques, tots igual de	desmemoriats	pel que fa a l'estrat sense rostre que els aguanta; l'existència no
ginesta, de la noia catalana. Molt poc abans de morir, el príncep, vell,	desmemoriat	, esdevingut rei sense ceptre ni palau, va tornar a Barcelona. De visita i
a terme el que m'heu manat. Climent (fent-se el	desmemoriat	): Què us havia manat? Bernat: Trobar indicis de
de portar-me a casa d'uns amics. Recordo poques imatges. Sóc una persona	desmemoriada	per als detalls visuals. Deu ser per això que quan aconsegueixo recordar

Pàgina 1 (de 2)

50 següents