×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desmenjat |
Freqüència total: 217 |
CTILC1 |
que la bruixa és mig entesa en cavalleries", s'allerava d'atorgar, tota | desmenjada | , la senyora Tecleta Marigó, especialista en la matèria. I l'animal, abans | de millor... No és feta la mel per a la boca de l'ase. I jo feia es | desmenjat | amb talent, perquè si fos ara, me cregui, m'hauria casat. Un està millor | europeus que canten amb el coll suat i la gorra blanca a la deriva, ni la | desmenjada | indolència dels marmitons, i els negres de bord, que pelen patates com si | casades que actuen amb la màxima llibertat, i es comprèn, perquè aquestes | desmenjades | vainés viuen del contacte amb els vapors que fan escala, o del | francesa, va dir que no tenia res per a sopar i va fer la nena | desmenjada | . Al cap de poca estona, però, ens serví unes truites amb patates i un | és el xinès, la samarreta, el casquet americà i la rialla escèptica i | desmenjada | dels minyons que saben parlar francès i que comencen a tenir idees sobre | els peus, entra a la cabana.)] Volant... Eva. Quina colla de | desmenjats | ! Ja ho diu Adam que la fam és un càstig. Tot, tot són càstigs. Ai! | una mica feixucs, tanmateix! Adam. Apa, apa! No facis la | desmenjada | . ¿I el plaer que trobem en l'abraçada, que no compta? No són pocs els | al pare... pregunta-li, hi hi hi! ¿Oi, Nara? Nara. [( | Desmenjada | .)] Els homes tot s'ho arreglen a gust d'ells... Caín. ¿Quina | No sé fingir. Júlia. Vaja, noia, no et facis la | desmenjada | . Ernestina. Júlia, ets molt innocent tanmateix. Júlia. | va posar com una vespa. —Vaig anar a demanar-li la teva mà i va fer el | desmenjat | i em va dir que jo era el tercer i que a veure si seria l'últim, per a | Rosa, contemplà a distància les evolucions d'aquesta dona d'una manera | desmenjada | i aparentment freda. La ruptura amb Rosa va ésser imposada a Frederic en | d'una manera vaga i aparentment freda, anà dient coses dintre el to | desmenjat | del "seu món". —Sí, francament, m'ha vingut de nou... Després, a | Malgrat aquest sentiment, Frederic es féu el nus de la corbata amb una | desmenjada | coqueteria. Una altra humiliació li oferien les seves galtes mal | la forma com ella sabia rebre els seus clients, i era adorable aquell | desmenjat | rictus aristocràtic situant-se en el greix apelmoixinat de les seves | fulls de paper gruixuts, amples i teatrals, escrits amb una cal·ligrafia | desmenjada | i afectadament viril: amb desencís repassà allò que ella havia concebut | tot de noies forasteres amables i alegroies que enamoren. —No faci el | desmenjat | , oncle, que ja l'he vist prou vegades anar i venir de Barcelona, mig | Sí! Prenc dues o tres pipes, les examino, les miro amb un aire negligent, | desmenjat | : en realitat no les veig. En deixo caure una a terra, la cullo, me la poso | que es cria en aquests llocs. I no es dóna gens de vergonya, ni fa la | desmenjada | de ficar-se de peus en un femer o en els llocs de les escombraries, i | ... —Calleu i obeïu: si no, en donaré part a l'autoritat. —Fugiu, el | desmenjat | ! ¡Què s'ha pensat, aqueix mister!... ¡No ho té tothom que vol, el | havien de poder comprar tota una colla de nits de plaer fins d'una | desmenjada | com Ramona Moreu. L'oferta havia d'ésser bella, però calculada de manera | se li atansava esperant la seva protecció, el capitalista, fent el | desmenjat | , deia, diu: —¿Què s'ha pensat, aqueix pelat que vol surar amb els diners | , i, després d'una estona de silenci, gratant-se el clatell i fent-se el | desmenjat | , va dir: —Cert, cert... us han guiat bé. No hi ha un gussi millor | poca-solta amb la dentadura closa. Quan reia una raspa, d'aquestes altes, | desmenjades | , de color vermell, se sentia un tro i tota la tarda s'enfosquia com si | tavernes i un desfet de temps de tristesa i malenconia... Hi ha esperits | desmenjats | que suposen que aquesta tristesa és una mica exagerada. Si demà —diuen— | s'escampa pertot com un baf de benedicció, aleshores ells, tot fent el | desmenjat | , es decanten a la porta de la cuina, hi apunten tantost el nas i diuen | Quan els veia entrar de pressa al clos de la badia, amb un posat de | desmenjats | , com si res no els vingués de nou i tot ho donessin per vist, jo em deia | amb el palp d'aquell bé de Déu de bolets. —El cau? —féu el Dimoni tot | desmenjat | .— A cargues n'hi ha aquí dins. Prou us en atipareu, de collir-ne. | una hora seguida perquè Tjaden ha saludat un comandant amb posat un xic | desmenjat | . Kat no s'ho pot treure del cap. Em diu: —Ja veuràs com perdrem la guerra | al camp cercant patates, pastanagues i pèsols. Som gent fina, que fa el | desmenjat | davant les conserves del dipòsit de queviures. Volem viandes fresques. Al | apegalosament els ulls i la veu, li preguntà: —On vius, ara? Tota | desmenjada | , Fe li donà l'adreça del carrer de Tamarit, que ell va anotar-se. Presa la | ¡Pepe!... Enorme, anguniós silenci... ¡Pepe!... i la | desmenjada | rèplica vinosa: ¡Ya subo! Just en apagar-se l'estrèpit | li semblava més ampla i més llarga. Altres vegades agafava un aire de | desmenjat | i no li agradava res. Els pins molls eren d'un verd obscur, les | de la sorpresa a un enravenament glaçat. —Senyor Colomines, no faci el | desmenjat | . Pensi que tot el que es pot arreglar amb diners és un bon tracte. És la | babau. El gos, que li hauria pogut ésser un consol, es tornà, però, molt | desmenjat | . Els primers temps, la mateixa gana el feia ésser atent i servicial. Com | seus records, com un home que adopta davant del vici un aire avorrit i | desmenjat | . Quan ha de donar a entendre una cosa inconfessable suavitza la veu, | ressurrecció de la carn". Sort n'hi ha, però, que no arribes | desmenjat | . Poca paret et farà aquest bistec de col·legi de pago amb una | 'm el paraigua, faci'm el favor. Té, petit, té. No havia fet mai el | desmenjat | d'aquesta manera. Potser és perquè vostè no li agrada. O potser està | una romàntica!" Però també m'he equivocat. Ella segueix fent la | desmenjada | . El segon acte (que fou el darrer vaig resistir, dels set que tenia la | el sant de l'amo). Mentre els malagraïts hostes del Continental feien els | desmenjats | enfront de les filigranes culinàries i de la trista figura del servei, | contorn segur. De tant en tant, un pintor s'alça de taula i mira amb aire | desmenjat | el gris clar de les roques i els tons del verd. Després, es tomba calmós | en la dona que ja som vells. En bones raons les enganyaren. Fent-se els | desmenjats | se n'ixqueren de casa cadascú ab les mans buides, forros i calmosos com | de les dues carenes taladrades de ceps, quan hi arribà, amb un trot | desmenjat | , la baluerna del circ. El gemec de les rodes foradà portes i finestres i, | acompanyat. —I el vostre amic? —va preguntar-me un dia que jo caminava | desmenjat | i en evident solitud avorrida per un dels migrats parcs venecians, i ella | tenia vint-i-quatre o vint-i-cinc anys, era una senyoreta alta i seca, | desmenjada | , molt curta de paraules, que tenia un aspecte romàntic perquè potser | d'excés de llenguatge es pot qualificar de triomf. Això és: feia cara de | desmenjat | . —Em permeteu una pregunta? —vaig dir-li, amb tot això. —Totes les | afeblia considerablement els meus aires de triomfador. Ja no feia cara de | desmenjat | . Feia cara d'enfadat. El cotxe, amb tot això, s'aturà i ens trobàrem a la | el metge s'havia acostat al llit i examinà el pacient amb un aire | desmenjat | . —Ja està —digué—. No cal amoïnar-se més. Abans de marxar, vaig | Rosina Tell. La perdono, però recordaré sempre la malifeta... amb cara de | desmenjada | i prudent. Qui hauria pogut pensar mai que m'hagués pres en Lluís; el | i orelles de burra vella. Tú díes que no 'm volíes, i fees la | desmenjada | , i en les dos mans em preníes tot lo que io 't |
|