×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desnerit |
Freqüència total: 93 |
CTILC1 |
| vestit amb tota pompa, l'escala no s'acaba mai. Hi ha els rebaixats, els | desnerits | , els que podríem dir-ne rates de ports, amb la galta senyalada i el | | anys de tuberculosi, el cos comença a dir prou. La tia Maria, seca i | desnerida | , està també esgotada, per l'edat i per l'úlcera a l'estómac. Em sembla | | havien estat anguniosos. Ara la veia lletja i estúpida, amb un cos | desnarit | que feia pietat. Ella endevinava la meva desil·lusió i s'havia quedat al | | els prodigis que deia, sinó una llenca de terra poblada d'arbrissons | desnerits | , i les aigües brutes que llepaven tristament les vores. El segon dels | | dia de l'any, abandona els brillants de la tiara. Jo el veig com un pagès | desnerit | . Baixa penosament pel corriol del bosc. És la figura de l'any que fina. | | cara o d'esquena, oferia un aspecte formidable; mirat de cantell semblava | desnarit | , vincladís i aperxallat. En Pellini era italià, però a força de viure a | | seus set anys eren massa curts per a la seva estatura, i pujava prim i | desnerit | com un espàrrec. Feia les matinades molt llargues i prenia el sol per | | tots els homes anessin nusos, als fornits els dirien "marquesos" i als | desnarits | els dirien "pobres". CLV Les dones de món i els metges | | de saques, de sarrons i de boteioles guardades per un mal coniller | desnarit | i roncaire. El jovenet s'hi atansava amb un cert respecte. Allí hi havia | | joia: —Oh terra beneita, poblada de lleialtat! I els ulls d'aquell home | desnerit | i esgroguissat, tan fred sempre i eixut d'afectes, s'humitejaren de | | destí damunt la terra. Qui el té de goig, qui el té de pena; qui el té | desnerit | , qui el té puixant... N'hi ha que sempre guanyen, com n'hi ha que sempre | | Molts homes al carrer semblem dimonis, i, a casa, una dona lletja i | desnerida | pla que ens fa ballar com ninots. No s'hi val a fer el murri, cregueu. Jo | | una tan notable compilació de coneixements. Mal que fos petitonet, magre, | desnerit | , amb dos retallets blancs per ulls, mig amagats sota l'espessa cortina | | i la cara llarga, canviaven paraules, que ell no sentia, amb una velleta | desnerida | , arrupida sota la mantellina, amb la qual anava a combregar... Però, tot | | Els vol sans i grassos, és a dir, sans i bons. No vol que li portem gent | desnerida | i entecada. I, després, mira, no ens hi trenquem el cap: portem-los- | | sopant i, a la cuina, les dues criades, la grossa Juliana i la nerviosa i | desnerida | Vicenta, no s'entenen de feina. —És una mort! —exclama sospirosa, la | | A veure en què pararà aquest misteri. VI Darrera la pàl·lida i | desnerida | Vicenta, el pare Pancraci recorregué dos o tres passadissos i, després de | | pot fer creure que tingui, per a convertir el negre en blanc, el lleig i | desnarit | en un Adonis, el curt de gambals en un geni intel·lectual o en una gran | | polit, polida; exquisit, exquisida; humit, humida; eixerit, eixerida; | desnerit | , desnerida; mut, muda; menut, menuda; sorrut, sorruda; resolut, resoluda; | | polida; exquisit, exquisida; humit, humida; eixerit, eixerida; desnerit, | desnerida | ; mut, muda; menut, menuda; sorrut, sorruda; resolut, resoluda; geperut, | | gent vella del carrer Gran de Gràcia recorden encara un ciclista petit i | desnerit | que passava pel carrer fent filigranes amb la seva bicicleta innombrables | | de terrossa rogenca. Els bous caminaven lentament. El pagès era petit i | desnerit | , oscil·lant sobre la terra. El cel era baix i trist. Després ens | | us arranjarem l'entrebanc en un tres i no res. Realment feu pena tan | desnerits | i curts de gambals... I el Simiet i el Bogiot van grimpar en un arbre | | borrons tinguin un brot d'uns 20 cm., hom suprimirà el més | desnerit | o, en igualtat de condicions, el que es troba més amunt. Respecte als | | y segats de la banda de la vila. Y se'n van pas desdire, veyèu! Grochs y | desnerits | com estavin, quins de la marfuga passada, quins dels trenca-cors y | | els ambients que la volten, els personatges que enquadren la seva figura | desnarida | , són tractats amb una pietat continguda i amb una intensitat que fan | | s'anaven produint emigraven tots cap a la cort de Madrid, la Meca, força | desnarida | , de l'escultura oficial. Sospitem que a Catalunya l'escultura gran tingué | | sense comparació possible, és el més petit, el més insignificant, el més | desnerit | . Els ulls que posseeix li serveixen de ben poca cosa, perquè, essent un | | i la corona d'Aragó poden contemplar-lo amb admiració. Ell, el fill | desnerit | d'un sobirà malalt i sense energia, el perseguit per una madrastra | | fins i tot perquè demostrés qualsevol millorament genètic. Els individus | desnerits | , deficients, no arribaven a l'edat reproductora, i els seus genes dolents | | Castells. * * * [3, 6] Memòries d'un ànec —Sóc el més | desnarit | de sis germans que ens covà una eixerida periquina, tota rossa i | | unes quartetes pel setmanari "Forja". —Suposo que l'ésser | desnarit | vol dir ésser el més nyicris i flac de la germandat i jo ja ho veieu, | | Déu!, quina casa de carnívors... I jo ja ho veus, gràcies a ésser tan | desnarit | he salvat la pell, vull dir les plomes. Ara que no estic del tot | | d' altres, pedras finas de la corona aragonesa, massa gran pera 'ls sers | desnerits | que després com á garlanda de joglar la duyan. Lo catafalch de pedra, á | | Corranda. Quan després de treballar me veig pobre y | desnarit | , sento los budells que 'm diuhen tot roncant: | | per mitjà de privilegis aranzelaris. Veiem sovint persones flaques i | desnerides | perquè es "devoren" elles mateixes, o que s'engreixen excessivament | | que ningú no coneixia a la fonda, que xerricava per entre quatre dents | desnerides | i ben poc, per cert, només per afegir quatre paraules a la xerrameca | | ni bona planta ni seny ni eloqüència. Perquè tal home és més | desnerit | de figura que un altre, però un déu li corona de gençor les | | la vida, però vam quedar com uns homenets. Sort que el carter, un murcià | desnerit | i ximple, va entrar a dur-nos la correspondència i es va afegir al | | Maureen, no temptis el diable. Maureen: Digues, em trobes gueta, | desnerida | , guenya, estràbica, peluda, coixa, manca, camacurta, desdentada, | | que va fent-se més accentuada fins que es destaca una ombra llarga i | desnerida | . Trona al lluny, i, de sobte, s'esbatanen els vitratges amb violència | | altra volta la figura del Fantasma. En la fosquetat la seva silueta | desnerida | va perfilant-se per clar sense arribar a ésser lluminosa. Ve oscil·lant i | | més! Emporteu-se-la. Artu· No crec que pugui; me'l miro molt | desnerit | . Lucr· [(Al Fantasma.)] Doneu les gràcies, que el quedar bé no | | 'ls ulls massa grossassos. —Axó n' es un' altra. —Qu' es massa primota y | desnerida | . —Axó ja fòra un desmérit; mes ella es d' aquella mena de donas primas | | Fins vells xaruchs hi havía que li corrían al derrera; fins bordegaços | desnarits | , que s'hi corsecavan y neulían... Quan se deixava caure sobre un poble o | | y, sobre tot, l'Ibo de Camperols. A mi'm deyan el Picolí, per menut y | desnarit | , motiu que va quedarme per molts anys, per més que vaig ferme ossut y | | sas carns macissas y fortas un excés de salut mal casat ab aquell públich | desnerit | y anèmich. Per sòrt, li feyan costat atenuador la agegantada senyora Foix | | poble no han aconseguit arribar al capdamunt, com voleu que aquest vailet | desnerit | pugui fer-ho? De tota manera pot ser divertit veure com ho intenta. | | de la seva vinguda al món. Mai ne farien res de bo d'aquella criaturota | desnarida | , que semblava un cap de bou de grossa que tenia la testa, en comparança | | d'una criatura malaltiça. —Però, voleu dir que l noi...? —El veig tant | desnarit | , que ja fareu prou si podeu acampar-lo! I pel que toca a refiâ-us- |
|