DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
desnerit A 82 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desnerit Freqüència total:  82 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vestit amb tota pompa, l'escala no s'acaba mai. Hi ha els rebaixats, els desnerits, els que podríem dir-ne rates de ports, amb la galta senyalada i el
anys de tuberculosi, el cos comença a dir prou. La tia Maria, seca i desnerida, està també esgotada, per l'edat i per l'úlcera a l'estómac. Em sembla
havien estat anguniosos. Ara la veia lletja i estúpida, amb un cos desnarit que feia pietat. Ella endevinava la meva desil·lusió i s'havia quedat al
els prodigis que deia, sinó una llenca de terra poblada d'arbrissons desnerits, i les aigües brutes que llepaven tristament les vores. El segon dels
dia de l'any, abandona els brillants de la tiara. Jo el veig com un pagès desnerit. Baixa penosament pel corriol del bosc. És la figura de l'any que fina.
cara o d'esquena, oferia un aspecte formidable; mirat de cantell semblava desnarit, vincladís i aperxallat. En Pellini era italià, però a força de viure a
seus set anys eren massa curts per a la seva estatura, i pujava prim i desnerit com un espàrrec. Feia les matinades molt llargues i prenia el sol per
tots els homes anessin nusos, als fornits els dirien "marquesos" i als desnarits els dirien "pobres". CLV Les dones de món i els metges
de saques, de sarrons i de boteioles guardades per un mal coniller desnarit i roncaire. El jovenet s'hi atansava amb un cert respecte. Allí hi havia
joia: —Oh terra beneita, poblada de lleialtat! I els ulls d'aquell home desnerit i esgroguissat, tan fred sempre i eixut d'afectes, s'humitejaren de
destí damunt la terra. Qui el té de goig, qui el té de pena; qui el té desnerit, qui el té puixant... N'hi ha que sempre guanyen, com n'hi ha que sempre
Molts homes al carrer semblem dimonis, i, a casa, una dona lletja i desnerida pla que ens fa ballar com ninots. No s'hi val a fer el murri, cregueu. Jo
una tan notable compilació de coneixements. Mal que fos petitonet, magre, desnerit, amb dos retallets blancs per ulls, mig amagats sota l'espessa cortina
i la cara llarga, canviaven paraules, que ell no sentia, amb una velleta desnerida, arrupida sota la mantellina, amb la qual anava a combregar... Però, tot
Els vol sans i grassos, és a dir, sans i bons. No vol que li portem gent desnerida i entecada. I, després, mira, no ens hi trenquem el cap: portem-los-
sopant i, a la cuina, les dues criades, la grossa Juliana i la nerviosa i desnerida Vicenta, no s'entenen de feina. —És una mort! —exclama sospirosa, la
A veure en què pararà aquest misteri. VI Darrera la pàl·lida i desnerida Vicenta, el pare Pancraci recorregué dos o tres passadissos i, després de
pot fer creure que tingui, per a convertir el negre en blanc, el lleig i desnarit en un Adonis, el curt de gambals en un geni intel·lectual o en una gran
polit, polida; exquisit, exquisida; humit, humida; eixerit, eixerida; desnerit, desnerida; mut, muda; menut, menuda; sorrut, sorruda; resolut, resoluda;
polida; exquisit, exquisida; humit, humida; eixerit, eixerida; desnerit, desnerida; mut, muda; menut, menuda; sorrut, sorruda; resolut, resoluda; geperut,
gent vella del carrer Gran de Gràcia recorden encara un ciclista petit i desnerit que passava pel carrer fent filigranes amb la seva bicicleta innombrables
de terrossa rogenca. Els bous caminaven lentament. El pagès era petit i desnerit, oscil·lant sobre la terra. El cel era baix i trist. Després ens
us arranjarem l'entrebanc en un tres i no res. Realment feu pena tan desnerits i curts de gambals... I el Simiet i el Bogiot van grimpar en un arbre
borrons tinguin un brot d'uns 20 cm., hom suprimirà el més desnerit o, en igualtat de condicions, el que es troba més amunt. Respecte als
y segats de la banda de la vila. Y se'n van pas desdire, veyèu! Grochs y desnerits com estavin, quins de la marfuga passada, quins dels trenca-cors y
els ambients que la volten, els personatges que enquadren la seva figura desnarida, són tractats amb una pietat continguda i amb una intensitat que fan
s'anaven produint emigraven tots cap a la cort de Madrid, la Meca, força desnarida, de l'escultura oficial. Sospitem que a Catalunya l'escultura gran tingué
sense comparació possible, és el més petit, el més insignificant, el més desnerit. Els ulls que posseeix li serveixen de ben poca cosa, perquè, essent un
i la corona d'Aragó poden contemplar-lo amb admiració. Ell, el fill desnerit d'un sobirà malalt i sense energia, el perseguit per una madrastra
fins i tot perquè demostrés qualsevol millorament genètic. Els individus desnerits, deficients, no arribaven a l'edat reproductora, i els seus genes dolents
Castells. * * * [3, 6] Memòries d'un ànec —Sóc el més desnarit de sis germans que ens covà una eixerida periquina, tota rossa i
unes quartetes pel setmanari "Forja". —Suposo que l'ésser desnarit vol dir ésser el més nyicris i flac de la germandat i jo ja ho veieu,
Déu!, quina casa de carnívors... I jo ja ho veus, gràcies a ésser tan desnarit he salvat la pell, vull dir les plomes. Ara que no estic del tot
d' altres, pedras finas de la corona aragonesa, massa gran pera 'ls sers desnerits que després com á garlanda de joglar la duyan. Lo catafalch de pedra, á
Corranda. Quan després de treballar me veig pobre y desnarit, sento los budells que 'm diuhen tot roncant:
per mitjà de privilegis aranzelaris. Veiem sovint persones flaques i desnerides perquè es "devoren" elles mateixes, o que s'engreixen excessivament
que ningú no coneixia a la fonda, que xerricava per entre quatre dents desnerides i ben poc, per cert, només per afegir quatre paraules a la xerrameca
ni bona planta ni seny ni eloqüència. Perquè tal home és més desnerit de figura que un altre, però un déu li corona de gençor les
la vida, però vam quedar com uns homenets. Sort que el carter, un murcià desnerit i ximple, va entrar a dur-nos la correspondència i es va afegir al
Maureen, no temptis el diable. Maureen: Digues, em trobes gueta, desnerida, guenya, estràbica, peluda, coixa, manca, camacurta, desdentada,
que va fent-se més accentuada fins que es destaca una ombra llarga i desnerida. Trona al lluny, i, de sobte, s'esbatanen els vitratges amb violència
altra volta la figura del Fantasma. En la fosquetat la seva silueta desnerida va perfilant-se per clar sense arribar a ésser lluminosa. Ve oscil·lant i
més! Emporteu-se-la. Artu· No crec que pugui; me'l miro molt desnerit. Lucr· [(Al Fantasma.)] Doneu les gràcies, que el quedar bé no
'ls ulls massa grossassos. —Axó n' es un' altra. —Qu' es massa primota y desnerida. —Axó ja fòra un desmérit; mes ella es d' aquella mena de donas primas
Fins vells xaruchs hi havía que li corrían al derrera; fins bordegaços desnarits, que s'hi corsecavan y neulían... Quan se deixava caure sobre un poble o
y, sobre tot, l'Ibo de Camperols. A mi'm deyan el Picolí, per menut y desnarit, motiu que va quedarme per molts anys, per més que vaig ferme ossut y
sas carns macissas y fortas un excés de salut mal casat ab aquell públich desnerit y anèmich. Per sòrt, li feyan costat atenuador la agegantada senyora Foix
poble no han aconseguit arribar al capdamunt, com voleu que aquest vailet desnerit pugui fer-ho? De tota manera pot ser divertit veure com ho intenta.
de la seva vinguda al món. Mai ne farien res de bo d'aquella criaturota desnarida, que semblava un cap de bou de grossa que tenia la testa, en comparança
d'una criatura malaltiça. —Però, voleu dir que l noi...? —El veig tant desnarit, que ja fareu prou si podeu acampar-lo! I pel que toca a refiâ-us-

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »