Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la nit m'hi convida. Els meus llaços d'afecte són feblíssims, però cal	desnuar	-los, poc o molt, i a la llum del nou dia hi veuré millor." Fedra
esclatá en plors qu' arribavan á l' ánima. Un aaah! d' expansió desitjada	desnuá	tots los cors; mil llágrimas rodolaren pe'ls rostres de la multitut. —Sí,
tia Lenio—. Deu haver vist el seu àngel de la guarda i s'ha esgarrifat...	Desnuem	-nos els mocadors del cap i atansem-nos. —No tens temor de Déu? —va
a temps! Digué, s'aixecà, i l'altra la va seguir darrera, irritada. Es	desnuaren	els mocadors negres, s'embullaren els poquíssims cabells, blancs, que
no l'esperava i ha cridat de sobte: "—Alegreu-vos, criatures de la terra!	Desnueu	el cor de l'hivernal basarda! L'imperi de l'hivern és acabat. I heu's ací
un dels botxins que li pujà a cavall i no el deixà moure; altres dos li	desnuaren	les mans que encara tenia encreuades damunt de la testa, i el quart
haver-hi entre la malaltia de l'Aleix i la mullena de la gorra, s'anà	desnuant	per ella mateixa. Potser no havia existit mai altrament que en el rosec
que sembla que no hagin de tenir mai fi. El perill ha passat. Els cors es	desnuen	. Botzinen més i més lluny els avions. El sinistre segador se'ls ha
del cel sense lluna ni estrelles. S'arrosseguen ran de sòl i es nuen i	desnuen	, com serpents, les males paraules i les males obres. I alt i dret en la
comandament; començar, començament; desenvolupar, desenvolupament;	desnuar	, desnuament; embarcar, embarcament; embargar, embargament; emportar-se,
al silenci del casal, a la vida del casal que ni sabíem, quan tot és	desnuat	i la mirada buida s'ajeu sobre la pau del darrer vespre, la mirada ja és
de l'oncle que no he conegut, desllaçava, complaent, feixes de cartes.	Desnuava	la cinta, i el plec es desfeia sobre la taula. A voltes, s'atardava
mica bruta de massa nova. Passà una cisterna de la Campsa. L'Albuixech es	desnuà	la corbata i l'estirà fora del coll donant un suau, ridícul cop de fuet
58 del llibre d'Isaïes, i que et copio aquí sencera: Si tu	desnues	lligams de servitud i si alliberes l'home encadenat,
i turística sinó una Camarga vera, perquè és pregonament viscuda, on es	desnua	un drama nascut dels darrers sobresalts de l'O. A. S.. D'aquí un realisme
ulls i per joguina de l'aire... ¿Quins braços has	desnuat	, quines amors has deixades; quins llavis, els dies
al costat, infonent-me un gosat esperit, com el dia en què vam	desnuar	la brillant diadema de Troia. Si tu, igual d'abrivada, m'estàs
innocent: la ciutat i l'abril i el teu besar, cinyell que no es	desnua	, que estreny els mots darrera una ombra roja i crua. —I l'or
amb el tedi una llangor d'oblit la gentil boca que el badall	desnua	. Hi ha una tremenda invasió de blau. Parla el polític amb un
puguem recórrer? No veig sinó el de consultar-la. Estic segur que ella	desnuarà	aquest nus... —Aquest amic august de la meva infantesa fou certament
deixeu-me, conselleres! El meu cas, sempre serà dels que es diu que no es	desnuen	; dels meus treballs no vindrà mai que reposi, jo que no tinc nombre en
a la terra colossals cascates d'argent viu, la dòna respirà, el cor se li	desnuà	ab un gran sospir d'esplay. "A la fi'l temps mudaría." La Julita obrí la
despartir-se feixuc de sensuals impertinències; vol	desnuar	de falses apariències la realitat que no pot traduir-se. I per
nua, l'erma tragèdia que floreix les roses. Rompre la forma i	desnuar	la vida que viu, latent, genèrica i eterna, dins la
de sos amorosos llabis, m' havian d' ésser doblement falagueras. Nuant y	desnuant	aixís la ximicada troca de mas ideas, m' acudia, com era natural, lo ferm
á la fonda.— Per fí, á mí se m' havía destravat la llengua com á n' ellas	desnuat	el cor. El garbó d' aquellas tres personas va desferse, y tot dant ays y
del pescador ensonyat. L'atrau l'ona que tremola;	desnua	el còs indolent, y se tira dins la gola de l'antre
de la platja. Mentrestant, fàcilment, els mateixos déus em	desnuen	els lligams; m'embolico el parrac a la testa, m'esmunyo
fora de mí... Y, mossegantse 'l mocador, prová de contindre que se li	desnués	lo plor que l'ofegava. Trucaren á la porta: eran mos pares. Da. Isabel
les mans i se les va eixugar amb un altre mocador de paper. Després va	desnuar	el mocador nou de la nansa i s'hi va lligar els cabells. Encara, abans de
vindrà el seu just esplet quan la neu dansarà lleugera	desnuant	-se per les arbredes clares. Dues planes Els aiguamolls
Dessá dallá lo fent passar, A pleret lo	desnua	y'l fá desembullar. Désprès ella repren sa feyna; Y
forsa, que lo hauria mort si 'l noy, previngut, no lo hagués esperat y	desnuat	los brassos que fortament l' estrenyian, dihentli: —Tú pensas guanyarme,
Sisa Ja sé'l que es: teníu els nervis nuats y s' han de	desnuá	. Per axó busquéu un barret ben suat, l' arruxéu ab vinagre, l' escalféu y
indicacions que Nora sembla no sentir. Se li	desnuen	els cabells, que li cauen damunt l'espatlla. No se n'adona i continua
els furóncols i les ciàtiques. També sabia alguna cosa per nuar o	desnuar	l'agulleta, vull dir per fer enamorar o treure d'amor... En tot cas es
El nus que el vostre ardor en un crim convertia l'ha	desnuat	Teseu avui, quan es moria. Hipòlit esdevé per vós menys
—Porteu els bàlsams, i feu amb els llins un bon llit! Hom	desnua	les cordes. Els braços recauen. La lamentació es perllonga.
a la seva ànima. Dos minuts. Amb dits tremolosos va mirar de	desnuar	-ne la cinta roja, però cada cop se li estrenyia més el nus i no era per la
«I vosaltres, què en fareu, homes novells, de les feixugues trenes	desnuades	al front de l'hora repudiada? «Els que imaginaven els ensomnis a les
Zambèzia!... Grans noies ens foren donades, que en llurs braços d'esposes	desnuaven	més hidres que les nostres fuites. On sou les que hi éreu, silenciosa
el diccionari al costat i, sobretot, carregat de paciència i sense poder	desnuar	, sinó endevinant a mitges, les construccions idiomàtiques vulgars o els
i semblaven igualment capficades en l'escriptura. La trementinaire va	desnuar	-se el nus del mocador del cap i se'l va deixar a les espatlles, com una
i brut al voltant del coll, que l'Agustí Vilamat, atrevit aventurer, li	desnuava	en pensament cada nit, i cada matí, noble company, li tornava a nuar. I a
ja que és ell precisament el testimoni de tota l'escena. Però a força de	desnuar	-se es troba en un estat de no-ser, i només és des d'aquest estat que
i la deixa caure a terra, es treu la túnica i la deixa caure a terra, es	desnua	el cordill que li aguanta els pantalons de pell de cabra, se'ls treu tan
meva edat ja no cal, però sovint mira amb melangia alguna pell que es mig	desnua	prop del foc. Hauran estat determinants, en aquesta recerca d'equilibri,
Mentre algú tingui alguna cosa contra tu, un nus d'aquesta xarxa s'ha	desnuat	i cal nuar-lo de nou. Refer-lo no és un acte de la teva magnanimitat,
i se n'anava amb una amargor profunda. Però ara les seves mans no es	desnuaven	. Ell li llançà una llambregada ràpida i fugaç, no va dir res i va abaixar
sol. A qui obre la boca li asseca la gola i qui s'hi	desnua	li fueteja la pell. Si et tanques a casa et cerca