Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que s'acabés la lluita i que tothom tornés al treball hagin estat	desoïts	. A les dues han parlat una militant de la UGT i una altra de la FAI
la Filomena á son marit.— ¿No 't dona pena lo que vas á fer? ¿Aixis	desoheixes	la veu de la teva muller? —¡Alfredo! —vaig dir jo á ma vegada.—
amic dels versificadors burgesos valencians, va recomanar-los que	desoïssin	Balaguer. La Renaixença valenciana, lírica i apolítica, esdevingué així
esperits voluntàriament limitats. Perquè volem conèixer l'Alemanya, no	desoirem	les veus del general Von Bernhardi o del príncep de Bülow (popularitzades
anys, com diu Zurita, a les armes poderoses de França, i no sols van	desoir	els consells del rei Joan II ni van voler escoltar els manaments d'aquest
van fer, que va ésser La Corunya, En Maragall va saltar frenètic a terra,	desoint	els consells del vell anglès, qui, tossut, va continuar el viatge de
del marit jutge: —Ella mateixa s'ha volgut fer la seva fortuna... Ha	desoït	el nostre bon desig... I sospirava com si amagués qui sap quines
el pensament i tot. Bé li deia alguna cosa que no marxés. Ell havia	desoït	l'advertiment misteriós... I tant com li mancava aquell somriure del
del present subj. oja, oges, etc., són arcaiques. El compost	desoir	es conjuga damunt el model d'oir. Encara que en tot el domini de
desconéixer descosir descreure descriure desdir desfer desmeréixer	desoir	despendre desplaure desprendre desteixir destenyir desvestir desviure's
amb les palpitacions siderals. La nostra joventut està alerta i no	desoirà	el nostre clam. Som nosaltres, les faroles solitàries, encimades en els
interessants i esperonadores; i si, en un moment donat, no em decidesc a	desoir	-les, què serà de la meva vida d'artista que és la que m'omple verament el
del Palau Blanquerna, a conseqüència de la qual cosa els almogàvers,	desoint	les recomanacions de prudència, surten al camp brandant armes i el penò
Però Roger, malgrat saber l'animositat que el fill d'Andrònic li té,	desoeix	els consells sensats i amb una escorta de tres-cents homes de cavalleria
que en començar la guerra feia el rei de Sardenya als italians no fou	desoïda	; arreu sortiren voluntaris i es constituïren juntes que, en acabant la
havia d'ajornar-se fins al dia que es pogués tornar amb més material.	Desoint	la veu de la prudència, Rovira i Montoriol davallaren al nou pou, sense
d'avançada—, ben irlandès ell, —amb Artur Richman i Herman Ould—, han	desoit	mai les veus imperatives de la terra per a fer de papellona miravolant
d'aquests orfes? Ah, cors ferrenys, que menyspreeu els vostres pares, que	desoïu	els vostres amics, que abandoneu les vostres esposes, que renuncieu els
llàgrimes, el combat, l'anorreament.) Només Ella hauria estat capaç de	desoir	la veu del rèptil. Era flor, no era fang el seu cos. Fou la segona en
té ramats; té cabres, ovelles i anyells i, sobretot, és jove! Si la nimfa	desoïa	les enceses declaracions del Cíclop, això no vol dir que el seu cor fos
malaltís a què ens hem referit suara, resulten les posicions que	desoeixen	la conveniència d'aturar aquest procés de degradació, progrés de
la seva escala de valors, ho ha de fer, en general, per personal intuïció	desoint	l'entrebancadora, monòtona i malaurada tasca de la crítica. El qui sigui
purament, que no gens d'orgull ni d'honor— de Saurimonda, la qual,	desoïnt	els bons consells de la prudent Agnès —una digna antecedent, si no una
Cinto va adoptant de cara als esdeveniments successius del drama. Comença	desoint	els nombrosos advertiments que hom li fa: en aquest fenomen no hi ha
dels allotjaments durava, i el Govern reial persistia en el contrafur,	desoint	les reclamacions reiterades i enèrgiques de Catalunya. Però el mal
vulgaritat, pel corrents que són, però d'una eficàcia que no es pot	desoir	. Un altre dia haurem d'insistir sobre el mateix tema tot concretant-nos a
Tot són iniciatives i entusiasme entre ells i, encara que bon xic	desoïts	, no cediran. Senten la bondat de la causa i això els fa cada dia més
maniobra i es desvià cap a Porrera i Poboleda, defugint la topada. Aquí	desoí	Carratalà el parer de Pellicer, que volia anar a Porrera, on haurien
Les protestes de la Diputació i el Consell de Cent eren sistemàticament	desoïdes	. Un dels afers que més importància prengueren fou el de l'embargament de
proposà la concessió d'un premi a qui realitzés aquesta tasca. Fou	desoïda	sa proposició; emperò, no per haver fracassat deixa d'ésser digna de
desavenirse. despedir. destenyir. desobstruir. destituir. destruir.	desoír	, desaténdrer. diferir. digerir, pahir. dexatar. dirruir. disminuir.
! ¡Ay de ells, si no acabaren bè! ¡Y ay també de aquells, que per	desoir	las veus de aquesta carta, encara que no morin en lo sarau, los pecats
que moguts de Deu, las avisaban del seu deber; y de la terquedat ab que	desoiren	y despreciaren las veus dels zelosos predicadors, que afeantlas las sevas
a l'abast d'Eurídice dejuna! D'Eurídice els retrets Orfeu no	desoí	, i li donà, poruc, l'ullada que l'occí. Hauria valgut més que
de tota mena. Finalment tot va ser un ensurt i uns dies més tard —	desoint	els consells mèdics, que li recomanaven una temporada de repòs— tornava a
y la promesa que li he fet de ser constant y pur ab tu no será	desohida	. Estimam, Blanqueta, estimam y no envejes res mes! —Qué he de envejar?
dignitat de son cárrech, per la desesperació que aparentment respirava,	desohia	las veus dels cavallers y dels porters, y se empenyava, contra las ordres
Peró veyent brollar la sang del jove, corregué per tafetá inglés,	desohint	los prechs del ferit y sos companys. En Galcerán estava en sa cambra
com correspon á la muller cristiana. Vos ho prometo de tot cor. No'm	desohigau	, oh Senyor; no m'abandoneu á la soledat de la crèu... que jo no tinch,
trabucant algun d'ells dins del fonament del Hospital, mentres l'Eladi,	desohint	los crits desesperats d'en Foix, s'enduya per la cintura, saltant y
crida al romeu, Aixecat; segueix; ¿que fás? ¿Perqué	desóus	lo prech méu? Cap allí hont ara me 'n vás se hi va
morí en la creu. Y, quan sa patria Barcelona l' impur oracle	desoyguè	, per advocada y per patrona á Santa Eularia conegué.
del qu'es mòstre endurit a la paraula de Deu. Ay! del que sort a sa veu,	desoixca	son darrer crit. [(Fa un ratet que Genoveva i Guillem han ixit per la
passaré la vida sempre predicant en vá, ma véu será	desoida	, ningú la corejará. Mes aixó no 'm fará móure ni un
dels dofins, que eren els peixos més intel·ligents que hi havia, i a	desoir	la veu indignada del Totpoderós, que tronava tempestes. Potser fou per
tan inassequible, quedava magnificada, feia que l'animal interior,	desoint	qualsevol feblesa derivada d'unes simples paraules mig amables d'ell,
tresors en almoynes que no han extingit cap miseria! Quànts han	desohit	la veu armoniosa de l'Ideal aixordats pels bruhels amenaçadors del Dever,
observant el caminant. Tot i que el cor li bategava d'emoció, va	desoir	la nova crida i va prosseguir fins arribar a la rue de Jean Pain
renunciar a la seva naturalesa original, de tots aquells homes que havien	desoït	els moviments del seu instint, els moviments ocults del secret de la
convent de Santa Magdalena des que ell l'abandonà, per marxar a la Cort	desoint	els seus precs. I, mentre el comte fuig i s'amaga, les tropes de

Pàgina 1 (de 2)

50 següents