×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb desoir |
Freqüència total: 74 |
CTILC1 |
| que s'acabés la lluita i que tothom tornés al treball hagin estat | desoïts | . A les dues han parlat una militant de la UGT i una altra de la FAI | | la Filomena á son marit.— ¿No 't dona pena lo que vas á fer? ¿Aixis | desoheixes | la veu de la teva muller? —¡Alfredo! —vaig dir jo á ma vegada.— | | amic dels versificadors burgesos valencians, va recomanar-los que | desoïssin | Balaguer. La Renaixença valenciana, lírica i apolítica, esdevingué així | | esperits voluntàriament limitats. Perquè volem conèixer l'Alemanya, no | desoirem | les veus del general Von Bernhardi o del príncep de Bülow (popularitzades | | anys, com diu Zurita, a les armes poderoses de França, i no sols van | desoir | els consells del rei Joan II ni van voler escoltar els manaments d'aquest | | van fer, que va ésser La Corunya, En Maragall va saltar frenètic a terra, | desoint | els consells del vell anglès, qui, tossut, va continuar el viatge de | | del marit jutge: —Ella mateixa s'ha volgut fer la seva fortuna... Ha | desoït | el nostre bon desig... I sospirava com si amagués qui sap quines | | el pensament i tot. Bé li deia alguna cosa que no marxés. Ell havia | desoït | l'advertiment misteriós... I tant com li mancava aquell somriure del | | del present subj. oja, oges, etc., són arcaiques. El compost | desoir | es conjuga damunt el model d'oir. Encara que en tot el domini de | | desconéixer descosir descreure descriure desdir desfer desmeréixer | desoir | despendre desplaure desprendre desteixir destenyir desvestir desviure's | | amb les palpitacions siderals. La nostra joventut està alerta i no | desoirà | el nostre clam. Som nosaltres, les faroles solitàries, encimades en els | | interessants i esperonadores; i si, en un moment donat, no em decidesc a | desoir | -les, què serà de la meva vida d'artista que és la que m'omple verament el | | del Palau Blanquerna, a conseqüència de la qual cosa els almogàvers, | desoint | les recomanacions de prudència, surten al camp brandant armes i el penò | | Però Roger, malgrat saber l'animositat que el fill d'Andrònic li té, | desoeix | els consells sensats i amb una escorta de tres-cents homes de cavalleria | | que en començar la guerra feia el rei de Sardenya als italians no fou | desoïda | ; arreu sortiren voluntaris i es constituïren juntes que, en acabant la | | havia d'ajornar-se fins al dia que es pogués tornar amb més material. | Desoint | la veu de la prudència, Rovira i Montoriol davallaren al nou pou, sense | | d'avançada—, ben irlandès ell, —amb Artur Richman i Herman Ould—, han | desoit | mai les veus imperatives de la terra per a fer de papellona miravolant | | d'aquests orfes? Ah, cors ferrenys, que menyspreeu els vostres pares, que | desoïu | els vostres amics, que abandoneu les vostres esposes, que renuncieu els | | llàgrimes, el combat, l'anorreament.) Només Ella hauria estat capaç de | desoir | la veu del rèptil. Era flor, no era fang el seu cos. Fou la segona en | | té ramats; té cabres, ovelles i anyells i, sobretot, és jove! Si la nimfa | desoïa | les enceses declaracions del Cíclop, això no vol dir que el seu cor fos | | malaltís a què ens hem referit suara, resulten les posicions que | desoeixen | la conveniència d'aturar aquest procés de degradació, progrés de | | la seva escala de valors, ho ha de fer, en general, per personal intuïció | desoint | l'entrebancadora, monòtona i malaurada tasca de la crítica. El qui sigui | | purament, que no gens d'orgull ni d'honor— de Saurimonda, la qual, | desoïnt | els bons consells de la prudent Agnès —una digna antecedent, si no una | | Cinto va adoptant de cara als esdeveniments successius del drama. Comença | desoint | els nombrosos advertiments que hom li fa: en aquest fenomen no hi ha | | dels allotjaments durava, i el Govern reial persistia en el contrafur, | desoint | les reclamacions reiterades i enèrgiques de Catalunya. Però el mal | | vulgaritat, pel corrents que són, però d'una eficàcia que no es pot | desoir | . Un altre dia haurem d'insistir sobre el mateix tema tot concretant-nos a | | Tot són iniciatives i entusiasme entre ells i, encara que bon xic | desoïts | , no cediran. Senten la bondat de la causa i això els fa cada dia més | | maniobra i es desvià cap a Porrera i Poboleda, defugint la topada. Aquí | desoí | Carratalà el parer de Pellicer, que volia anar a Porrera, on haurien | | Les protestes de la Diputació i el Consell de Cent eren sistemàticament | desoïdes | . Un dels afers que més importància prengueren fou el de l'embargament de | | proposà la concessió d'un premi a qui realitzés aquesta tasca. Fou | desoïda | sa proposició; emperò, no per haver fracassat deixa d'ésser digna de | | desavenirse. despedir. destenyir. desobstruir. destituir. destruir. | desoír | , desaténdrer. diferir. digerir, pahir. dexatar. dirruir. disminuir. | | ! ¡Ay de ells, si no acabaren bè! ¡Y ay també de aquells, que per | desoir | las veus de aquesta carta, encara que no morin en lo sarau, los pecats | | que moguts de Deu, las avisaban del seu deber; y de la terquedat ab que | desoiren | y despreciaren las veus dels zelosos predicadors, que afeantlas las sevas | | a l'abast d'Eurídice dejuna! D'Eurídice els retrets Orfeu no | desoí | , i li donà, poruc, l'ullada que l'occí. Hauria valgut més que | | de tota mena. Finalment tot va ser un ensurt i uns dies més tard — | desoint | els consells mèdics, que li recomanaven una temporada de repòs— tornava a | | y la promesa que li he fet de ser constant y pur ab tu no será | desohida | . Estimam, Blanqueta, estimam y no envejes res mes! —Qué he de envejar? | | dignitat de son cárrech, per la desesperació que aparentment respirava, | desohia | las veus dels cavallers y dels porters, y se empenyava, contra las ordres | | Peró veyent brollar la sang del jove, corregué per tafetá inglés, | desohint | los prechs del ferit y sos companys. En Galcerán estava en sa cambra | | com correspon á la muller cristiana. Vos ho prometo de tot cor. No'm | desohigau | , oh Senyor; no m'abandoneu á la soledat de la crèu... que jo no tinch, | | trabucant algun d'ells dins del fonament del Hospital, mentres l'Eladi, | desohint | los crits desesperats d'en Foix, s'enduya per la cintura, saltant y | | crida al romeu, Aixecat; segueix; ¿que fás? ¿Perqué | desóus | lo prech méu? Cap allí hont ara me 'n vás se hi va | | morí en la creu. Y, quan sa patria Barcelona l' impur oracle | desoyguè | , per advocada y per patrona á Santa Eularia conegué. | | del qu'es mòstre endurit a la paraula de Deu. Ay! del que sort a sa veu, | desoixca | son darrer crit. [(Fa un ratet que Genoveva i Guillem han ixit per la | | passaré la vida sempre predicant en vá, ma véu será | desoida | , ningú la corejará. Mes aixó no 'm fará móure ni un | | dels dofins, que eren els peixos més intel·ligents que hi havia, i a | desoir | la veu indignada del Totpoderós, que tronava tempestes. Potser fou per | | tan inassequible, quedava magnificada, feia que l'animal interior, | desoint | qualsevol feblesa derivada d'unes simples paraules mig amables d'ell, | | tresors en almoynes que no han extingit cap miseria! Quànts han | desohit | la veu armoniosa de l'Ideal aixordats pels bruhels amenaçadors del Dever, | | observant el caminant. Tot i que el cor li bategava d'emoció, va | desoir | la nova crida i va prosseguir fins arribar a la rue de Jean Pain | | renunciar a la seva naturalesa original, de tots aquells homes que havien | desoït | els moviments del seu instint, els moviments ocults del secret de la | | convent de Santa Magdalena des que ell l'abandonà, per marxar a la Cort | desoint | els seus precs. I, mentre el comte fuig i s'amaga, les tropes de |
|