×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb desolar |
Freqüència total: 62 |
CTILC1 |
tranquil fins que, en revenja, jo m'hagi menjat el porc". També el | desola | pensar que un metge rústic que té a la casa li ha barrejat els | ni la mort el meu pas aturarà; mes, ¿com puc treure el vi de la planura | desolada | i batuda per la mar? Estel d'Or ¿Has jurat que m'estimes i de | orgànic; i, com que no en veiem la causa, invoquem cataclismes capaços de | desolar | el món, o inventem lleis sobre la durada de les formes de vida! Estic | generació no s'ha trencat ni una sola vegada, i que cap cataclisme no ha | desolat | el món sencer. Per això podem mirar amb alguna confiança cap a un futur | de doldre's que els fatics i les penes la descarnessin i envellissin. Es | desolava | , verament, en reparar com aquells grossos ulls melangiosos s'enconcaven | no ve de les extremitats laterals del món. L'atàbulus, | desola | l'Apúlia, el iàpix la Calàbria, el sciron | quan ella es va haver refet d'una mala malaltia que li'n pervingué, va | desolar | tot l'indret, així com l'heu vist, i d'aleshores ençà que no ha vist mai | aquella mostra per al conreu que es proposa fer el pagès". Això | desola | una mica. A casa nostra molts pagesos no saben la importància del ph. | nostres desigs. Per satisfer-los, molestàrem notòriament, inquietàrem, | desolàrem | les persones més estimades. L'home es passa la vida complotant amb si | els ninots de la paret: —Pse, no estan mal, però podrien estar millor; em | desola | la poca imaginació que corre. Quan te'n vagis de Castel, demanaré per mi | segon crim condemnat pels déus, vet aquí que un flagell misteriós va | dessolar | la contrada. Els homes i els animals s'emmagrien i els arbres, secs i | li demanà la testa de Medusa, la més terrible de les tres Gorgones que | desolaven | els camps i sembraven el terror entre els vianants que es perdien en | l'ajut de Bel·lerofon per alliberar Lícia d'un monstre que la | desolava | . Iobates va pensar que l'heroi desapareixeria en tan gosada aventura. La | anys d'esterilitat, i amb ells aquella misèria espantosa que havia d'anar | desolant | tot el país. Com que l'abundància no havia estat tan gran en les | li oferia, ell clamava contra totes les ciutats hagudes i per haver, que | desolen | els camps i extenuen els homes amb llur insaciable avidesa... Aquest | amb motiu de la Reconquesta. Els anants i vinents de les hosts guerreres | desolaren | el país; durant llargs períodes convertiren comarques senceres en camps | l'univers..." "Sí, fill meu, recorda-ho: un llibertí sol és capaç de | desolar | tota una monarquía". No a tothom havía de satisfer un llenguatge tan | el trono de Laios. Però una pesta terrible, al cap d'uns quants anys, | desolà | l regne. S'anà a Delfos a consultar l'Oracle, i aquest respongué que la | comença. La resposta del déu es un terrible enigma: la pesta continuarà | desolant | Tebes mentres tinga en son territori l'assessí desconegut del passat rei | 'l comte Wifred doná prop de Sant Llorens del Munt, al espantós drach que | desolaba | la comarca. Lo Dr. D. Anton Vergés nos la compta, y 'ns diu ademés, que | segons nostre Senyor Jesucrist digué que tot regne partit seria | desolat | , tinguéren per dret quel senyorío del regne nol' tingués sino lo fill | ó enterament podrits, lo que doná marge á unas fèbras pútridas que | desolaban | á la Ciutat: luego qu' haguè empleat Guyton ditas fumigacions, la | caps dels dos bàndols es donaven els següents estats d'esperit: Gaius es | desolava | i blasmava els seus per haver donat als enemics un motiu d'acusació | desfogarse. desglasarse. desferrar. arrancar las herbas. desmembrar. | desolar | . escorxar. desovar. trencar las camas. despertar. desplegar. despoblar. | ¡quants adulteris! ¡quants horribles monstruos de pecat que infestan y | desolan | la terra! Creume, germana mia, fuig dels balls com de cosa perillosa. | imatge del Claustro sían libres de tants mals y calamitats que actualment | desólan | la terra, feu, divina Mare, que reformantse lo poble cristiá, cessen los | del amor especial que l' s habéu manifestat, y libres de cástichs que ara | desolan | la terra. Amen. Ara cada cual demanará á Dèu com en la pág. | de véurer apartats de ell los cástichs espantossos que ara estan | desolant | lo, derramant l' amargura, l' inquietut y la tristesa en nostre cor. Y | duia al pit, vora del riu, qui rebramava, ell, tot corrent, es | desolava | . sa pobre germaneta, plorant, llavors se'n ve, i diu | los rius, en rahó de las peixeras que hi formaria lo glas, inundarian y | desolarian | nostres camps, sembrant la miseria y lo terror per totas las mes ricas | lluna s'acluca, el paisatge fa un sotrac, el sol es | desola | sol i el cel, inhumà, ciclopi, esdevé com un perol | me'l dius i jo l'entenc, quan amb una esgarrifança es | desolen | els herbeis i la gorga sembla cega perquè tu ja no la | ara que sóc mare, una amant mutilada per la carn de la seva carn —es | desola | novament, amb més amargor, però abraçant el fill contra el pit amb un | de llums divines, Bon Jesús Crucificat. Quan nostra ànima es | desola | malferida en dur fibló, ve a cercar a vostra escola | ! fill de Laios, tant de bo, tant de bo jo no t'hagués mai vist! Em | desolo | , sense mesura llançant alarits per la boca. Cal dir la veritat: per tu | i nit darrera nit, saps la lenta agonia, entremig d'aquests camps que han | desolat | els freds, davant del mar desert i entre aquestes parets? Més que tu he | i repòs, necessito estar sola, i tothora em segueix i em combat i em | desola | ! Hostalera I voldríeu que algú us el tragués del mig? | més i Nínive caurà. No em deu ni un tros de pa, perquè Iahvè | desola | les vostres llars: als aires la perdició ja vola. I | el Preceptor al palau.] Electra. ¿Us sembla que pateix, que es | desola | ? ¿Creieu que plora i que gemega ferament pel seu fill, la miserable, i | dels veterinaris y cultivadors, si el mal de melsa, que | desola | nostres ramats, pot atribuirse en gran part á la permanencia | que sian nostres camps resguardats de las inundacions que los | desolan | , ja en fi mostrant plenament que la sanch de son abi y | i en nom d'un príncep just, el pèrfid ministeri d'un ferotge estranger | desolarà | l'imperi. Fins dins d'aquest palau, en torrent paorós, la sang dels | de Margarida. El dol. Cant novè Sota el despit que el | desola | , enllà En Jordi corre, vola, vola foll als raigs | Diu que aquella infeliç es lamenta; que s'aturmenta i es | desola | i plora, perquè s'ha de veure privada i apartada de tu. És per això que | tristor, en qu'estava a punt d'entrar com pera enterrarshi en vida, varen | desolar | al rector de tal manera, que va deixar anar el cap blanquinós demunt del | úniques, facultats psicològiques de mon esperit. ¿Era l'amor robat que'm | desolava | ? ¿era que'm corsecava l'egoisme ò m'afollavan les ansies de la carn | vandols y lligas Luego venen las civìls guerras, Que | desolan | nostras terras. Vet aqui, en bon català, Un gobern | Y per tot li fan la guerra. Entraren ab molta sanya | Desolaren | nostra Espanya La Galìcia accuparen Los Suevos; se | las suas conquistas. Ab mol cruel furor y sanya | Desolà | tota l'Espanya; Pero tornà à respirar; Perque tingué | borni el nou dia si no s'obria ton finestró. Dormint, | desoles | camps i marjals i les violes i els |
|