Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

entenen." "Ja que m'és temps de morir, jo voldria fer...", afegí,	desolat	i implorant l'últim desig de reu, el monstre, en un llenguatge una mica
amb la mà dreta una copa, és cert, però potser en ella beus una dura i	desolada	saviesa. Guarda'n silenci. Qui la vulgui aprendre per lluir-la en una
li semblà que s'enfosquia també la seva ànima. Mila del Santo se'n tornà	desolada	; en el seu cor meditava amargament què li hauria impedit de tornar a
joiós, que fins jo vaig sentir alegria. S'acostà, a poc a poc, fingint-se	desolada	, dient que se li havia escapat sense voler; però ni tan sols es
aixecar-se de la cadira i se n'anà sense dir cap paraula. Ells es miraren	desolats	. El pare digué: —Això no m'agrada: aquest noi en porta alguna de cap. Déu
feta i acabada. En ella havia donat forma al trist adéu de la seva ànima,	desolada	davant el sacrifici que anava a complir, i en ella havia ofegat el crit
una tristesa infinita omplia la seva ànima: la seva ànima estava més	desolada	que la nit en la qual caminava. Es deturà; es passà la mà pels ulls com
incita al somni, a la mística ni al pànic, com s'esdevé amb les estepes	desolades	, amb les muntanyes grandiloqüents, amb els deserts feroços, amb les
la xerrameca obscena dels mossos que el seu plat de mongetes. El	desolat	escepticisme del poble devia anar penetrant així a la seva consciència.
destruint, dic, tota realitat, tota qualitat, per aconseguir una solitud	desolada	i inútil. Per això, deia: t'he creat jo amb el meu propi desig.
havien de ser nocturnes: jocs de daus, borratxeres i altres igualment	desolats	plaers. De totes maneres, si del que es tractava era de fer allò que
racó de la plaça, i plega els genolls amb gest lent, en una gran tristesa	desolada	, i abat la testa sobre la sorra, i sent com se li apaga davant els ulls
un cel de neu entre les seves branques... Un poble abandonat sorgeix,	desolat	i ruïnós, entre ullastres i heures... Escolt enfora les remors de la nit
veia les plantacions de sucre i de cotó de la Martinica, amb uns negres	desoladíssims	, de grans barrets i de calces ratllades. Hi veia el port de la Pointe à
amb tot el pit tacat de sang— feien companyia al nostre vaixell cremat i	desolat	, asfixiant-se dins la caldera del port. Amb una vintena de negres més,
clatell a la brasa, canten unes cançons ídix, llargues i lúgubres, d'una	desolada	bellesa. Aquests pobres diables afinen com uns merlots, i, com que es mig
aquest gemec de la guitarra hawaiana acompanyant quatre notes d'un sucre	desolat	. Us acosteu al bungalow i veieu unes ombres platejades de lluna i
s'acostaven al moll i seien horriblement en els bancs d'aquell port	desoladíssim	. Huahine és una de les illes més perjudicades per l'elefantiasi. Els
res? Quer· Només les Altes Jerarquies. Caín. [(	Desolat	.)] Em deixes de pedra. Quin crim el meu! ¿I ara què em faran?
de terra, sols en l'odi dels nopals. Oh, les aspres,	desolades	paraules que Déu no escolta, l'àrid esforç d'aquest
o ploren sols per tu amplíssims cels llunyans la	desolada	pluja d'aquest últim hivern? Prop d'un riu pressentit, la teva
o se li havien de fondre els pulmons; la mirada d'aquell noi era tan	desolada	, tan vaga, tan d'un altre clima, que Teodora va cloure els llavis, va
les cotilles, els enagos, els refajos, i la roba més negra i més	desolada	del món, amb quatre pèls de perruca blanquinosa tenyida de groc com els
parentes cel·lícoles, menjant sopa d'all al costat de la silenciosa i	desolada	Leocàdia, i es temia que, d'un moment a l'altre, vindrien els monstres de
que mor la llum enamorada, a dins l'església	desolada	devotament pregau per mi. A Lydia —Oh dona que
m'aclarien tes veus el pensament: —Per què toques, campana	desolada	, abans que rigui amb ses clarors l'albada? Jo les sentia,
despullar de ses relíquies venerades, i de les tombes	desolades	veié llurs morts desenterrar. Ara dins l'aigua, negrejant,
rosa, jo no sé perquè et tenia oblidada, tota bella i	desolada	en el verdor del roser. Un dia sols fruiré de ta vida
i florirà tot l'any l'hort del convent. Però la nit avança	desolada	—unes ales travessen l'aire mut— Catarina s'adorm
—Donau-me, Déu meu, la blava ombra d'un camp	desolat	! A la fi, dins son secret vaig romandre nit i dia,
Com un encens, el teu perfum s'eleva damunt els nostres	desolats	jardins, on tota flor és una curta treva enmig de dos
omplia de remors i d'aire clar, dormien dins la pluja	desolada	i se donaven fredament la mà. Les aigües doloroses que tenyia
dolços. I finiràs amb un gemec sens límit de la carn	desolada	i envilida. IV Albes de lassitud, fàcils tendreses,
ho és— obeint impulsos humans concrets: tal sonata perpetua un amor	desolat	, tal simfonia exposa uns sentiments agradables experimentats davant el
la sensibilitat, enclotada en els llims de la ignorància més	desolada	de les belles coses del món. No és un camí planer el que mena a la
no encerti a formular una amenaça prou contundent. Però veu l'actitud	desolada	de Laura: l'adoloriment que li traslluu al rostre. I se'n desdiu, vençut.
de campanes que el vent s'emmena ara lluny a través dels camps xops,	desolats	, ara tan prop, que encomanen als vidres del balcó una queixa tremolosa.
-ne de mala manera; oi? —Té raó, no pot ser —confirma l'home,	desolat	. Creuen que no pot ser, ni sols prosseguir el diàleg, però se'n van de
porcs. Dues o tres aulines, corsecades, lluny l'una de l'altra, feien més	desolada	la nuesa del lloc. El primer moviment de Laura fou d'obrir el balcó de la
que li siguin a prop? Les llàgrimes tornen als ulls de Laura, acovardida,	desolada	. —Dies ha que volia veure-la. Si sabés les converses que hem tingut amb
el silenci i va dir: "Ara, adéu Cabalgata!" I tots vam quedar	desolats	. Després vam saber que, a dalt, les cosines havien plorat; nosaltres no,
mala pessa al teler, los metjes se la veyan perduda, don Miquel estava	desolat	; no estaría pas pera aténdrela y com si tot lo servey no patís prou
volía perseguir als primers. Per sort arribaren als peus d' aquella mare	desolada	la Madrona, ben aviat la dida y després don Miquel. —No ploris, no 't
cursant els estudis que ella exigia de mi? Jo la veia, com Margarida, una	desolada	i patètica víctima de la passió d'un home; víctima també de la seva
l'infinita vanità del tutto\." Els bàquics, els perversos i els	desolats	eren els que més l'engrescaven. De vegades també hi sortia Horaci, en
de la carretera que penetra a les habitacions. Sense això, el suburbi era	desolat	. En lloc de fer-me companyia amb la seva trepidació que m'havia
el més negre de la meva vida, escrivia versos com aquests: El meu cor	desolat	de batre s'ha cansat. En sa fonda presó fa
Ell envermellí com una magrana. Volia córrer a demanar-li perdó. Estava	desolat	. No s'ho sabia acabar. "La sola dona que m'ha agradat a Marsella és una
l'hora intensa i profètica. El company fugisser Un vespre se m'acostà	desolat	. Era la darrera setmana que treballava a l'hotel. Aquella tarda l'havien
em deurà venir set". —I tu, si tens set, què beuràs? m'ha preguntat	desolat	. Li sembla que ha comès un abús. —Aigua —responc—, el vi fora de les

Pàgina 1 (de 21)

50 següents