Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
desolat A 954 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb desolat Freqüència total:  954 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

entenen." "Ja que m'és temps de morir, jo voldria fer...", afegí, desolat i implorant l'últim desig de reu, el monstre, en un llenguatge una mica
amb la mà dreta una copa, és cert, però potser en ella beus una dura i desolada saviesa. Guarda'n silenci. Qui la vulgui aprendre per lluir-la en una
li semblà que s'enfosquia també la seva ànima. Mila del Santo se'n tornà desolada; en el seu cor meditava amargament què li hauria impedit de tornar a
joiós, que fins jo vaig sentir alegria. S'acostà, a poc a poc, fingint-se desolada, dient que se li havia escapat sense voler; però ni tan sols es
aixecar-se de la cadira i se n'anà sense dir cap paraula. Ells es miraren desolats. El pare digué: —Això no m'agrada: aquest noi en porta alguna de cap. Déu
feta i acabada. En ella havia donat forma al trist adéu de la seva ànima, desolada davant el sacrifici que anava a complir, i en ella havia ofegat el crit
una tristesa infinita omplia la seva ànima: la seva ànima estava més desolada que la nit en la qual caminava. Es deturà; es passà la mà pels ulls com
incita al somni, a la mística ni al pànic, com s'esdevé amb les estepes desolades, amb les muntanyes grandiloqüents, amb els deserts feroços, amb les
la xerrameca obscena dels mossos que el seu plat de mongetes. El desolat escepticisme del poble devia anar penetrant així a la seva consciència.
destruint, dic, tota realitat, tota qualitat, per aconseguir una solitud desolada i inútil. Per això, deia: t'he creat jo amb el meu propi desig.
havien de ser nocturnes: jocs de daus, borratxeres i altres igualment desolats plaers. De totes maneres, si del que es tractava era de fer allò que
racó de la plaça, i plega els genolls amb gest lent, en una gran tristesa desolada, i abat la testa sobre la sorra, i sent com se li apaga davant els ulls
un cel de neu entre les seves branques... Un poble abandonat sorgeix, desolat i ruïnós, entre ullastres i heures... Escolt enfora les remors de la nit
veia les plantacions de sucre i de cotó de la Martinica, amb uns negres desoladíssims, de grans barrets i de calces ratllades. Hi veia el port de la Pointe à
amb tot el pit tacat de sang— feien companyia al nostre vaixell cremat i desolat, asfixiant-se dins la caldera del port. Amb una vintena de negres més,
clatell a la brasa, canten unes cançons ídix, llargues i lúgubres, d'una desolada bellesa. Aquests pobres diables afinen com uns merlots, i, com que es mig
aquest gemec de la guitarra hawaiana acompanyant quatre notes d'un sucre desolat. Us acosteu al bungalow i veieu unes ombres platejades de lluna i
s'acostaven al moll i seien horriblement en els bancs d'aquell port desoladíssim. Huahine és una de les illes més perjudicades per l'elefantiasi. Els
res? Quer· Només les Altes Jerarquies. Caín. [(Desolat.)] Em deixes de pedra. Quin crim el meu! ¿I ara què em faran?
de terra, sols en l'odi dels nopals. Oh, les aspres, desolades paraules que Déu no escolta, l'àrid esforç d'aquest
o ploren sols per tu amplíssims cels llunyans la desolada pluja d'aquest últim hivern? Prop d'un riu pressentit, la teva
o se li havien de fondre els pulmons; la mirada d'aquell noi era tan desolada, tan vaga, tan d'un altre clima, que Teodora va cloure els llavis, va
les cotilles, els enagos, els refajos, i la roba més negra i més desolada del món, amb quatre pèls de perruca blanquinosa tenyida de groc com els
parentes cel·lícoles, menjant sopa d'all al costat de la silenciosa i desolada Leocàdia, i es temia que, d'un moment a l'altre, vindrien els monstres de
que mor la llum enamorada, a dins l'església desolada devotament pregau per mi. A Lydia —Oh dona que
m'aclarien tes veus el pensament: —Per què toques, campana desolada, abans que rigui amb ses clarors l'albada? Jo les sentia,
despullar de ses relíquies venerades, i de les tombes desolades veié llurs morts desenterrar. Ara dins l'aigua, negrejant,
rosa, jo no sé perquè et tenia oblidada, tota bella i desolada en el verdor del roser. Un dia sols fruiré de ta vida
i florirà tot l'any l'hort del convent. Però la nit avança desolada —unes ales travessen l'aire mut— Catarina s'adorm
—Donau-me, Déu meu, la blava ombra d'un camp desolat! A la fi, dins son secret vaig romandre nit i dia,
Com un encens, el teu perfum s'eleva damunt els nostres desolats jardins, on tota flor és una curta treva enmig de dos
omplia de remors i d'aire clar, dormien dins la pluja desolada i se donaven fredament la mà. Les aigües doloroses que tenyia
dolços. I finiràs amb un gemec sens límit de la carn desolada i envilida. IV Albes de lassitud, fàcils tendreses,
ho és— obeint impulsos humans concrets: tal sonata perpetua un amor desolat, tal simfonia exposa uns sentiments agradables experimentats davant el
la sensibilitat, enclotada en els llims de la ignorància més desolada de les belles coses del món. No és un camí planer el que mena a la
no encerti a formular una amenaça prou contundent. Però veu l'actitud desolada de Laura: l'adoloriment que li traslluu al rostre. I se'n desdiu, vençut.
de campanes que el vent s'emmena ara lluny a través dels camps xops, desolats, ara tan prop, que encomanen als vidres del balcó una queixa tremolosa.
-ne de mala manera; oi? —Té raó, no pot ser —confirma l'home, desolat. Creuen que no pot ser, ni sols prosseguir el diàleg, però se'n van de
porcs. Dues o tres aulines, corsecades, lluny l'una de l'altra, feien més desolada la nuesa del lloc. El primer moviment de Laura fou d'obrir el balcó de la
que li siguin a prop? Les llàgrimes tornen als ulls de Laura, acovardida, desolada. —Dies ha que volia veure-la. Si sabés les converses que hem tingut amb
el silenci i va dir: "Ara, adéu Cabalgata!" I tots vam quedar desolats. Després vam saber que, a dalt, les cosines havien plorat; nosaltres no,
mala pessa al teler, los metjes se la veyan perduda, don Miquel estava desolat; no estaría pas pera aténdrela y com si tot lo servey no patís prou
volía perseguir als primers. Per sort arribaren als peus d' aquella mare desolada la Madrona, ben aviat la dida y després don Miquel. —No ploris, no 't
cursant els estudis que ella exigia de mi? Jo la veia, com Margarida, una desolada i patètica víctima de la passió d'un home; víctima també de la seva
l'infinita vanità del tutto\." Els bàquics, els perversos i els desolats eren els que més l'engrescaven. De vegades també hi sortia Horaci, en
de la carretera que penetra a les habitacions. Sense això, el suburbi era desolat. En lloc de fer-me companyia amb la seva trepidació que m'havia
el més negre de la meva vida, escrivia versos com aquests: El meu cor desolat de batre s'ha cansat. En sa fonda presó fa
Ell envermellí com una magrana. Volia córrer a demanar-li perdó. Estava desolat. No s'ho sabia acabar. "La sola dona que m'ha agradat a Marsella és una
l'hora intensa i profètica. El company fugisser Un vespre se m'acostà desolat. Era la darrera setmana que treballava a l'hotel. Aquella tarda l'havien
em deurà venir set". —I tu, si tens set, què beuràs? m'ha preguntat desolat. Li sembla que ha comès un abús. —Aigua —responc—, el vi fora de les

  Pàgina 1 (de 20) 50 següents »